Misses

Trenta-nou dies. Són 936 hores sense parar. L’Església protestant de l’Haia ha trobat una manera particular de protegir una família originària d’Armènia amenaçada de deportació. Des del 26 d’octubre fan culte permanent, perquè la llei holandesa prohibeix a la policia entrar en un temple quan s’està celebrant el servei religiós. Així, per torns, 400 pastors fan torns les 24 hores de manera ininterrompuda a l’església de Bethel, on s’han refugiat els Tamrayzan, una família d’armenis amb tres fills que es van exiliar a Holanda fa nou anys fugint de la repressió política.

“És una situació dura, però estem emocionats per l’enorme resposta de les esglésies holandeses. Nosaltres vivim i actuem per l’esperança i aquesta és la nostra força”, explica a l’ARA Theo Hettema, el pastor que va impulsar la iniciativa, que també és el que va dirigir el primer ofici i alhora és president del consell general de Ministres Protestants. “Estem en la cinquena setmana i encara necessitem més voluntaris. Potser haurem de continuar una temporada més”, afegeix. Ha fet una crida a Facebook per animals els noctàmbuls a arribar-se a l’església. El pastor detalla que els diumenges al migdia hi ha un centenar de fidels, però de matinada amb prou feines són un parell de feligresos.

Els Tamrazyan -una parella amb tres fills de 21, 19 i 15 anys- van arribar a Holanda el 2009 perquè el pare havia patit amenaces pel seu activisme polític. Inicialment els van concedir el permís de residència, però el govern va apel·lar tres vegades fins que va aconseguir que el permís fos revocat. La família va recórrer aleshores a l’anomenat perdó dels nens, una figura legal que protegeix de la deportació els nens refugiats que han viscut al país durant més de cinc anys. Paradoxalment, la llei preveu que el “perdó” s’apliqui només a les famílies que han “col·laborat en la seva sortida” del país, cosa que els Tamrazyan no van fer, perquè consideren que si tornen la seva seguretat encara està amenaçada.

El ‘perdó dels nens’, denegat

Vista la situació política al país, amb els partits antiimmigració amb el 18% d’escons al Parlament, més de nou de cada deu de les sol·licituds són denegades. I la seva també ho va ser. Al setembre la família, que vivia en un centre d’acollida a Katwikj, al nord de l’Haia, va rebre l’ordre de deportació. Inicialment es van refugiar a l’església del poble. “Hi havia una mena de pacte entre cavallers segons el qual la policia no entrava a les esglésies, però quan la família ja feia un mes que vivia dins l’edifici van avisar que no el respectarien més temps -apunta Hettema-. L’església ens va comunicar el cas i vam decidir acollir-los i posar en marxa les misses ininterrompudes”.

L’objectiu és “crear un espai de temps i diàleg” per a aquesta família i per a les 400 criatures que hi ha a Holanda en la mateixa situació. La comunitat reclama al secretari d’estat, Mark Harbers, que faci servir la seva autoritat discrecional per congelar les ordres de deportació de famílies amb menors. Per ara la família viu dins l’església, en una habitació on poden dormir i dutxar-se sense trepitjar el carrer sota l’amenaça de ser detinguts.

Anja van Heelsum, professora de ciències polítiques a la Universitat d’Amsterdam, recorda que “la immigració és un tema molt sensible i que divideix el país”. “Els partits antiimmigració estan molt lluny de tenir una majoria al Parlament, però les formacions de centre tenen por de la retòrica antiimmigrant i crec que s’estan adaptant massa a aquest discurs”, diu.

Lobi antiimmigració

No obstant això, l’Església protestant de l’Haia no és l’única que s’ha mostrat solidària. “Durant l’anomenada crisi de refugiats [el 2015], la meitat dels holandesos es van mobilitzar per recollir roba, donar classes de neerlandès, organitzar activitats o fer àpats comunitaris... I moltes d’aquestes iniciatives encara funcionen. Però el petit lobi antiimmigració fa molt soroll: a les xarxes, en manifestacions i fins i tot protagonitzant amenaces. És preocupant, i els partits holandesos de centre no volen que creixin i pensen que si assumeixen el seu discurs podran neutralitzar-los”, afegeix la investigadora.

La solidaritat amb les criatures amenaçades de deportació és especialment rellevant, com explica Van Heelsum: “Cada cop que tenim un cas, normalment comença a l’escola, entre els pares que coneixen directament la família. I sempre es polaritza el debat entre els que senten compassió per les criatures i els sectors antiimmigració, que diuen que no s’hauria de donar permisos quan les peticions d’asil han sigut rebutjades”. Mentrestant, a l’església continua la missa ininterrompuda. “No sabem fins quan. Nadal seria un bon moment perquè el govern canviés d’idea”, diu el pastor.

vaga de fam

“No pretenem posar en risc les nostres vides, no ens hem begut l’enteniment”. Així es va expressar Jordi Sànchez en una conversa amb El Nacional aquest dissabte, el primer dia de la vaga de fam que ell i Jordi Turull van iniciar a Lledoners. De moment, però, els dos líders independentistes mantenen que la seva acció de protesta serà indefinida. El deteriorament de la seva salut anirà en augment a mesura que passin els dies, i el doctor Josep Terés explica a l’ARA que a partir d’un mes i mig de dejuni hi hauria un “seriós risc per a la vida” de Sànchez i Turull.

President de la comissió de deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, Terés liderarà la comissió d’experts que monitoritzarà la vaga de fam a Lledoners i que, explica, es constituirà demà. El doctor deixa clar que, “afortunadament, hi ha poca experiència” en casos com el dels diputats de JxCat, però també que hi ha certeses de quina serà l’afectació de la seva protesta en la seva salut. A l’inici de la vaga, per començar, calcula que perdran mig quilo cada dia.

Tant ell com la doctora Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, coincideixen que els marejos, principalment per la falta de sucre a la sang, el mal de cap i el cansament són alguns dels primers símptomes que experimentaran Sànchez i Turull, juntament amb la pèrdua de força que provoca, entre altres coses, el consum del glucogen que hi ha al fetge i els músculs.

A mesura que avancen els dies sense ingerir aliments, afegeixen els experts, el cos ha de buscar energia a les reserves de greix, si bé això acostuma a comportar canvis metabòlics que poden generar substàncies “tòxiques” per a l’organisme, apunta Terés. Aquestes subtàncies “no són adequades sobretot per al cervell”, afegeix Babio, que també explica que en aquesta fase, durant la primera setmana de dejuni, poden apareixer ja danys als ronyons.

Malgrat que depèn de cada organisme, al voltant dels vint dies de vaga de fam els presos veurien consumides les seves reserves de proteïnes, que Babio assimila als “maons del nostre cos”. En aquest punt la nutricionista considera que ja existiria “perill per a la vida” de Sànchez i Turull, amb possible atrofiament dels músculs respiratoris, disminució del bombejament del cor i risc de “tot tipus d’infeccions” a causa de la baixada de defenses. El procés de recuperació a partir d’aquí, segons conclou, ja seria més “llarg i complex”. Terés, per la seva banda, situa en més de dues o tres setmanes de vaga de fam els eventuals problemes neurològics, i entre les quatre i sis setmanes de dejuni la disminució del nivell de consciència i, fins i tot, la possibilitat d’un coma. Arribats a aquest extrem, explica el doctor, la situació requeriria l’ingrés hospitalari dels presos, que -segons el protocol dels serveis penitenciaris- serien traslladats a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa.

Terés recorda que hi ha “pocs casos” en què una persona en vaga de fam s’hagi mantingut en vida més de seixanta dies, un extrem al qual els dos experts consultats confien que no s’arribi. El protocol de presons, de fet, preveu en última instància la possibilitat que un jutge autoritzi l’alimentació forçosa via sèrum. Un escenari que el doctor Jaume Padrós, metge personal de Sànchez i Turull, ja va mencionar aquest dissabte com a obligació deontològica en cas d’arribar a un perill irreversible. Els dos presos ja han signat un document de voluntats sobre què cal fer en aquest cas, el contingut del qual Padrós no va revelar per secret professional.

els tigres son de dretes

És el gran debat entre les formacions conservadores d’Europa: com es pot aturar l’extrema dreta? ¿Pactant-hi i involucrant-la en les tasques de govern o aplicant-li un cordó sanitari i mirar cap als adversaris tradicionals, la socialdemocràcia, per frenar l’auge del populisme? A partir d’avui aquesta és la pregunta a la qual han de respondre el PP i Cs, que ahir van voler celebrar una victòria de la dreta que és històrica però que és una arma de doble tall.

Els pròxims dies, i a mesura que Vox posi sobre la taula les seves condicions, s’anirà aclarint el panorama. Però l’experiència europea sí que pot ensenyar algunes coses. La gran victòria de partits com el UKIP a la Gran Bretanya o el Front Nacional a França no ha sigut tant el seu poder institucional com la seva capacitat per condicionar la resta d’actors polítics des de fora. El Brexit és la seva gran victòria d’aquest segle. I en el cas de les formacions que arriben al poder, com ara la Lliga Nord de Matteo Salvini, destaca la seva habilitat per fer servir la demagògia i arrabassar certes banderes a l’esquerra, com ara la lluita contra les polítiques d’austeritat o la regeneració democràtica.

La conclusió és clara: l’extrema dreta no és un cavall fàcil de conduir perquè no respon als mateixos paràmetres que la resta. És més aviat un tigre. És esmunyedissa, no té límits morals i compta amb poderosos think tanks internacionals com el de Steve Bannon. Vox no vol cadires, com Ciutadans, sinó influència sense desgast. No són comprables ni integrables en un sistema que rebutgen i al qual culpen de tots els mals. No pretenen governar la Junta, sinó destruir-la. I tots els seus passos els faran pensant en l’impacte en les eleccions espanyoles, que són el seu veritable objectiu.

Per la seva banda, l’estratègia de l’esquerra, del PSOE i de Podem, a partir d’ara serà convertir la irrupció de Vox al Parlament andalús en una vacuna, un revulsiu per mobilitzar el seu electorat davant una amenaça que des d’ahir ja és ben real. Si el PP i Cs pacten amb Vox, Pedro Sánchez i, atenció, també l’independentisme català ja tindran la campanya feta. ¿Com podrà lluir Inés Arrimadas la bandera europea del seu logo després de pactar amb els euroescèptics? ¿Com justificarà les expulsions d’immigrants que reclamarà Abascal?

Sánchez no avançarà eleccions

Per descomptat que el PSOE ja no té des d’ahir cap incentiu per avançar les eleccions espanyoles. Els pròxims dies a Ferraz hauran de discernir quina part del fracàs correspon a Susana Díaz i quina a Pedro Sánchez. A més, ahir també va quedar tocada la credibilitat d’un CIS que va preveure una victòria folgada de l’esquerra a Andalusia. ¿És cert l’avantatge de 10 punts que el CIS dona a Pedro Sánchez a les generals o són fum com els que tenia Díaz?

Per si de cas, Sánchez preferirà mantenir-se a la Moncloa i enfortir la seva imatge presidencial. I encara millor si no ha de pactar els pressupostos amb els independentistes. Això sí, a les eleccions del maig és previsible que hi hagi un efecte Vox a les municipals i les autonòmiques. Tot fa pensar que l’extrema dreta ha arribat per quedar-se. Un tigre que pot devorar Casado i Rivera.

a que et vols dedicar?

L’anunci aquesta setmana del naixement a la Xina de dues nenes bessones modificades genèticament per fer-les resistents a la infecció pel virus de la sida, del qual el pare era portador, ha posat en estat d’alerta la comunitat científica. La modificació genètica duta a terme per l’equip de l’investigador He Jiankui de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a Shenzhen, introduïda amb la tècnica anomenada CRISPR/Cas9, encara no s’ha pogut verificar de manera independent, però diverses veus de la comunitat científica mundial ja hi han manifestat el desacord i han recordat les nombroses implicacions ètiques i de seguretat que acompanyen aquesta mena d’edició genètica.

La major part de científics afirmen que, si els resultats es confirmen, aquesta mena d’edició genètica duta a terme en embrions humans podria obrir la porta a l’eugenèsia, la millora de les característiques físiques dels humans mitjançant modificacions dels nostres gens. L’investigador Lluís Montoliu, que al seu laboratori del Centre Nacional de Biotecnologia a Madrid utilitza la tècnica de CRISPR/Cas9 per obtenir ratolins modificats com a models d’estudi de malalties humanes, afirma que “s’han creuat dues línies vermelles: la primera, perquè es tracta d’un experiment de millora genètica, i la segona, perquè han implantat els embrions”. Als països del nostre entorn la modificació d’embrions mitjançant una tècnica com el CRISPR/Cas9 i la seva posterior implantació en una mare, per donar lloc al naixement d’un ésser humà genèticament modificat, no és legal.

A la recerca d’un marc mundial

La comunitat científica internacional en general és cauta amb l’ús d’aquestes tecnologies i sobretot amb la introducció de modificacions genètiques en embrions humans. Montoliu menciona la iniciativa ARRIGE -sigla en anglès de l’Associació Internacional per a la Investigació i la Innovació Responsable en l’Edició del Genoma-, que ell coordina i que s’ha presentat enguany per promoure una governança mundial de l’edició del genoma amb l’establiment d’un marc integral per a tots els grups d’interès implicats: acadèmics, investigadors, responsables clínics, empreses privades, organitzacions de pacients, ciutadans i administracions públiques, entre d’altres.

La generalització de la tecnologia CRISPR/Cas9 ja havia motivat el 2015 que un grup de científics internacional proposessin una moratòria en l’ús de les tecnologies d’edició genètica en humans per a totes aquelles modificacions que podien ser heretables. Segons David Baltimore, president de la reunió organitzada per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia de Ciències de la Xina i la Royal Society de Londres, la participació de l’acadèmia xinesa en la trobada va representar un èxit notable, atès que a principis d’aquell any científics xinesos havien anunciat la modificació dels primers embrions humans, tot i que no els van arribar a implantar.

Gemma Marfany, professora de genètica de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret, explica que “al Regne Unit sí que es permet modificar embrions humans per a investigació, però en cap cas implantar-los; i a Espanya, ni una cosa ni l’altra”. En canvi, a la Xina la regulació és més laxa. “La Xina no ha signat el Conveni d’Astúries de Bioètica”, indica Montoliu. Aquest conveni per protegir els drets humans respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina data del 1997, i va servir per harmonitzar les legislacions de diferents països en aquesta matèria, molt abans de l’aparició del CRISPR.

Tot i que segons l’investigador xinès aquesta aplicació de la tècnica s’ha dut a terme per evitar la transmissió del virus de la sida, Marfany diu que no es pot considerar una aplicació terapèutica perquè la tècnica no anava encaminada a corregir una alteració genètica responsable d’una malaltia. I, a banda d’això, l’investigador s’ha saltat tots els protocols de bioètica. “No ha demostrat que els pares de les nenes hagin signat un consentiment informat com déu mana”, afirma Marfany.

Marc Güell, cap del grup de biologia sintètica aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, destaca que el fet que s’hagi produït a la Xina és perquè la ciència en aquell país està creixent molt de pressa pels nombrosos recursos que s’hi destinen en comparació amb Occident. “Sabem que hi ha molta activitat científica i no sempre tenim accés a tot el que s’hi està fent”. Com a exemple cita el nombre d’estudis en curs d’un tipus de teràpia cel·lular, coneguda com a CAR-T, per tractar determinats tipus de càncer: “Mentre que a Espanya n’hi ha tres i als Estats Units més de 140, a la Xina n’hi ha gairebé 250”. En aquest sentit, Güell és crític amb la regulació europea perquè creu que és ultraconservadora en alguns aspectes. En especial esmenta la decisió, aquest mes de juliol, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va considerar que els riscos lligats a l’ús de les noves tècniques d’edició gènica podrien ser semblants als que resulten de la producció i l’alliberament d’un organisme genèticament modificat amb l’addició d’un gen d’una altra espècie: un transgènic. Güell indica que “ha sigut una sentència devastadora, plena d’errors tècnics molt greus, que penalitza el mètode més controlat i més ràpid -CRISPR- i no permet fer-lo servir en plantes”. I indica que, per exemple, els organismes obtinguts mitjançant tècniques convencionals de mutagènesi aleatòria (molt menys precisos que CRISPR), que ja existien abans de la directiva europea sobre transgènics, sí que estan permesos.

Què s’ha fet a les nenes xineses?

En el cas de les bessones xineses, el que se’ls ha modificat és un gen -CCR5- que codifica per una proteïna receptora que es troba a la membrana dels limfòcits, i que és una de les portes d’entrada del virus de la sida en aquestes cèl·lules. Hi ha persones que presenten de manera natural la mutació del gen CCR5, anomenada CCR5 delta32, que n’elimina un fragment, i si tenen les dues còpies del gen mutades això les fa resistents a la infecció per VIH. En aquest cas, sembla que una de les bessones té inactivades les dues còpies del gen CCR5, mentre que l’altra, com indica Gemma Marfany, “és clarament un mosaic -no totes les seves cèl·lules contenen la modificació- i, per tant, sí que es podria infectar amb el VIH”.

Això ja s’havia vist en estudis duts a terme per altres investigadors a la Xina, en què CRISPR introduïa errors d’edició i la modificació desitjada no s’incorporava a totes les cèl·lules dels embrions. En aquella investigació, amb tot, els científics no tenien cap intenció d’implantar-los. “Hi ha molts investigadors a la Xina que fan les coses bé”, indica Montoliu, i explica també que les eines CRISPR continuen sent actives en les primeres divisions de l’embrió i per això es generen organismes mosaics que tenen cèl·lules amb modificacions diferents, com observen en els ratolins del seu laboratori.

La tècnica CRISPR/Cas9 comporta riscos que potser no s’han valorat del tot, com ara que es produeixin modificacions en zones no desitjades del genoma. “Han transferit aquesta incertesa a les nenes. No se sap si d’aquí uns anys desenvoluparan una insuficiència hepàtica o renal a conseqüència d’aquesta intervenció”, diu Montoliu. En aquesta mateixa línia, Gemma Marfany remarca: “No sabem quin pot ser el resultat final, perquè no controlem encara què ha passat a l’embrió”. I afegeix: “Encara és més reprovable si tenim en compte la relació entre riscos i beneficis, perquè amb aquesta modificació no s’ha curat cap malaltia. Aquestes nenes ja eren sanes i els han eliminat un gen que té altres funcions”.

Inapropiat per combatre el VIH

Des del punt de vista de la sida, Roger Paredes, investigador en VIH a IrsiCaixa, no veu cap situació en què una aproximació d’edició genètica com aquesta pugui ser indicada per evitar la transmissió del virus. “En el nostre entorn, les alternatives de què disposem per evitar la transmissió del VIH són molt més senzilles i efectives. Gràcies al tractament antiretroviral, una persona que té una càrrega de virus indetectable no transmet la malaltia”, diu Paredes.

Els nombrosos estudis duts a terme en els últims vint anys així ho corroboren. És el cas, per exemple, de l’estudi PARTNER, en el qual van participar unes 900 parelles amb un dels membres seropositiu i en tractament amb antiretrovirals. En aquest estudi, tot i que les parelles van mantenir més de 58.000 relacions sexuals sense preservatiu, en cap cas es va detectar la transmissió del VIH. Perquè, en les mares seropositives, el risc de transmissió del VIH al nadó sigui també nul, Roger Paredes apunta que “n’hi ha prou diagnosticant-les i tractant-les amb antiretrovirals”. En aquests casos, els parts es duen a terme per cesària perquè el risc de transmissió vertical disminueix enormement i això, juntament amb el tractament de la mare, evita la transmissió vertical del virus al fill.

Els investigadors coincideixen que aquesta aplicació ha sigut prematura. Marc Güell indica que “una qüestió preventiva com aquesta no hauria de ser una de les aplicacions d’entrada de CRISPR”. Les primeres aplicacions que li venen al cap no són en embrions, sinó en pacients fins ara incurables. “Primer s’hauria d’utilitzar per tractar malalties greus com en els estudis que hi ha en curs per a l’anèmia de cèl·lules falciformes o per combatre determinats càncers en pacients molt greus i en fases avançades de la malaltia”.

La principal diferència de la modificació genètica de les nenes xineses amb les altres investigacions en curs de CRISPR en humans és que, en el cas de les bessones, el que s’ha modificat són embrions i, per tant, els canvis introduïts es transmetran a la descendència. Si es confirma que el que ha presentat He Jiankui aquesta setmana és cert, s’haurà obert de bat a bat la capsa de Pandora de l’edició genètica.