dimecres, 30 d’octubre del 2019

mes brexit

S'ha obert una petita finestra d'oportunitat dins les fosques perspectives del Brexit. Aquest divendres, els negociadors en cap dels dos bàndols (Michel Barnier del costat europeu i Stephen Barclay del britànic) han mantingut una reunió "constructiva" en què, segons fonts comunitàries, han posat sobre la taula algunes "idees" que han permès fer un esprint en unes negociacions que semblaven mortes. Per això, després d'informar els representants de cada estat membre, la Comissió ha anunciat que tenia llum verda per intensificar les converses al llarg del cap de setmana fins al punt de dur-les a terme a porta tancada, sense publicar documents ni informar les capitals, el que a Brussel·les es coneix com el túnel. La data en l'horitzó és la cimera del 17 i el 18 d'octubre, en què tots els líders es veuran les cares sabedors que, mentre el Regne Unit no digui el contrari, el Brexit s'ha de produir el 31 d'octubre. 
"Hi ha elements que permeten que els equips negociadors continuïn la feina de negociació per buscar un resultat positiu", han explicat aquest divendres fonts comunitàries després que el mateix Barnier els informés de la reunió amb Barclay. Ahir ja es van aclarir una mica les perspectives després d'una reunió entre el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, en què van identificar " un camí cap a un possible acord". Unes paraules positives que contrasten amb la mala sensació amb què va arrencar la setmana quan Londres va filtrar una conversa amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, en què es mostrava intransigent davant l'última proposta dels britànics. Aleshores Brussel·les va acusar Johnson de començar un joc de culpabilitats i les converses semblaven a punt de fer-se miques. 
Però la direcció del vent ha tornat a canviar aquest divendres perquè Brussel·les no ha tancat mai la porta a continuar negociant. Malgrat que Brussel·les és conscient que l'acord abans de la cimera del 17 i el 18 d'octubre és pràcticament impossible, hi ha hagut "senyals positives" després de la reunió entre Varadkar i Johnson que fan pensar en la possibilitat d'algun acord, com ha explicat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, aquest divendres des de Xipre. Tusk havia posat com a data límit aquest mateix divendres per donar per mortes les converses, però aquestes bones sensacions després de la reunió entre Dublín i Londres l'han evitat. 
Fonts diplomàtiques donaven per descomptat aquest dimarts que ja no hi havia temps material per aconseguir un acord abans de la cimera i que, per tant, s'aniria a una tercera pròrroga del Brexit, que aniria condicionada a una convocatòria electoral al Regne Unit. A més, les mateixes fonts comunitàries citades anteriorment admeten que "el temps que queda és molt limitat", però alhora asseguren que aquest divendres no s'ha parlat d'una nova pròrroga i que les negociacions continuen. "La UE farà tot el que pugui per aconseguir un acord", ha tuitejat Barnier aquesta tarda. 
Caldrà veure, però, com es fan quadrar els temps. Els ambaixadors de la UE es reuneixen sense el Renge Unit dimarts a Luxemburg i allà Barnier els informarà de l'estat de les converses dins el túnel d'aquest cap de setmana. Si s'avança, la cimera dels dies 17 i 18 podria convertir-se en l'escenari per segellar un acord que té pocs dies per passar tots els tràmits parlamentaris abans del 31 d'octubre. Si no, pot tornar a convertir-se en un llarg monogràfic de negociació del Brexit que busqui evitar arribar al 31 d'octubre sense res tancat a través d'una nova pròrroga o de la convocatòria d'una nova cimera extraordinària

dimarts, 29 d’octubre del 2019

el peronisme

Canvi de rumb a l’Argentina. El peronista Alberto Fernández és el nou president del país a l’imposar-se en les eleccions presidencials amb el 48% dels vots, vuit punts més que Mauricio Macri, que abandona la Casa Rosada amb un sol mandat. La derrota a les urnes de Macri ha sigut, però, sensiblement menys dura del què pronosticaven els sondejos i, a més, la seva formació –Canviem– conserva la majoria al Parlament nacional que va guanyar en els comicis legislatius de fa dos anys, així que el macrisme encara té oxigen.
Fernández, advocat i professor de 60 anys, arriba a la presidència després d’haver estat en les administracions dels presidents Alfonsín i Menem amb càrrecs més o menys tècnics fins que el 2003 Néstor Kirchner el va fitxar com a cap de campanya i al guanyar les eleccions el va nomenar cap de Gabinet. Arrencava així una relació amb el matrimoni Krichner que continuarà durant el primer any de l’executiu de Cristina Fernández. L’equip va partir peres fa una dècada i sorprenent propis i estranys, Fernández va convèncer el professor perquè liderés amb ella el tàndem electoral per fer fora Macri del govern. En aquell moment, pocs confiaven amb ell, perquè és un home amb poc focus mediàtic i no és un personatge carismàtic. No obstant això, a les primàries generals del passat mes d’agost a tot el país ja es va perfilar la seva victòria.
L'Argentina vota sota la pitjor crisi econòmica
A Macri li ha passat factura l’economia i el context regional, apunta l professor de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernesto Pascual, que assenyala que l’electorat mostra “l’afartament de les polítiques neolobierals” que s’han imposat a bona part de l’Amèrica Llatina per complir amb les pautes del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Les eleccions s’han convocat, precisament, en un moment en què els països veïns estan en plena ebullició social i revoltes a molts països –de l’Equador al Perú– per la falta d’expectatives de futur de bona part de la societat. També l’estable Xile està sacsejat per protestes i Macri “s’havia emmillarat” en la receta de retallades i pujades de preus dels serveis públics del govern de Sebastián Piñera. “Macri es va presentar com a un home de negocis d’èxit al Boca Juniors i una bona gestió a l’alcaldia de Buenos Aires”, subratlla el professor Pascual, però una altra cosa és governar un país a la deriva.
L’Argentina no se n’escapa dels problemes regionals, amb la crisi més greu després del corralito del 2001. Els argentins no han perdonat a Macri que no hagi sigut capaç de posar ordre a una economia desbordada per una descontrolada inflació, l’increment de la pobresa i de les desigualtats socials i de frenar la devaluació del peso, la moneda local que cada vegada val menys. Ja ho va dir la mateixa nit electoral Alberto Fernández: “Arriben temps difícils”. El nou govern haurà de batallar amb una herència difícil perquè ha de tornar el crèdit de més de 56.000 milions de dòlars que el president Macri va demanar a l’FMI l’any passat. El país està a punt del col·lapase econòmic i ofereix una imatge als antípodes del què el 2015 va presentar un Macri que es va marcar com a mesura estrella endreçar la gestió dels 12 anys de governs Kirchneristes. Al principi va aplicar l’anomenat “gradualisme”, amb què poc a poc va intentar reduir la inversió pública però a mig mandat es va adonar que la situació no millorava i es va abonar a les retallades.
Alberto Fernández rebrà un país força dividit políticament perquè els vuit punts de diferència amb Macri revelen que hi ha una meitat que confia en el peronisme però un 40% opta pel fracàs de Macri, malgrat tot. Tots dos van escenificar ahir la transició tranquil·la que Cristina Fernández li va negar al propi Macri al evitar fer-li el relleu formal. Guanyador i perdedor van esmorzar a la Casa Rosada prometent consens.

La incògnita de Cristina

Ningú no sap quin serà el paper de Cristina Fernández, que abans de ser presidenta va ser una influent primera dama durant dues legislatures. Sobre el paper serà la vicepresidenta però que ningú té clar si es conformarà a ser la segona d’un tíquet que ella ha ideat. Durant la campanya, és cert que ha deixat el seu company molt d’espai i un paper predominant. El tàndem Fernández ha funcionat perquè Cristina ha captat el vot dels simpatitzants de la vella guàrdia peronista, capaços de personar les nombroses causes judicials que l’expresidenta té pendents i que l’obliguen, per exemple, a demanar permís per anar a Cuba a visitar una filla malalta. El president Fernández, en canvi, és més obert a escoltar i dialogar, valors que haurà de posar en pràctica.
La revolta global
Al saber-se el resultat electoral i davant el grau d'incertesa en els mercats, el Banc Central argentí ha anunciat que endurirà les restriccions canviàries: només es podran comprar 200 dòlars mensuals en les transaccions bancàries i 100 en les d'efectiu. Les mesures, que es detallaran aquest dilluns en una roda de premsa, tindran vigència fins al desembre i suposen una significativa reducció al límit de 10.000 dòlars mensuals que Macri havia anunciat a principis de setembre, pocs dies després que el triomf de l'oposició a les eleccions primàries provoqués un terratrèmol financer.
Els mercats van operar la setmana passada amb alta volatilitat i amb creixent incertesa sobre el rumb que prendrà l'economia i per les dificultats per pagar el deute, i divendres el dòlar va tancar a un valor rècord de 65 pesos.

dilluns, 28 d’octubre del 2019

cuina



    Repartits per tota la geografia catalana, hi ha tot un seguit de fondes i hostals que, generació rere generació, han ofert als visitants les seves millors receptes familiars. Ara l’editorial Cossetània ha publicat el llibre Fonda a fonda per Catalunya. Un recorregut gastronòmic per 33 establiments tradicionals del país, de Josep Arqués i Enric Aulí. En visitem tres on encara es respira la millor essència d’aquests refugis marcats per la tradició.
    El menjador de l'Hostal Sport, a Falset
    El menjador de l'Hostal Sport, a Falset

    HOSTAL SPORT

    La Marta Domènech va penjar l’hàbit de directora de màrqueting en una empresa tèxtil internacional l’any que l’hostal dels besavis a Falset es va cremar. “Només en va quedar l’estructura”, recorda. Corria el 2007 quan va decidir posar-s’hi al capdavant, al costat del seu pare. Volia ajudar a reconstruir-ho tot, tal com la besàvia Pilar i el besavi Jaume havien fet quan van inaugurar l’hostal el 1923. “Ells van començar fent ressopons per a la gent que sortia a passejar, de manera que, molt abans que les habitacions, a l’Hostal Sport s’hi feien àpats”, diu la Marta.
    Avui a l’Hostal Sport mantenen les receptes aviat centenàries que els han fet coneguts. “Són plats segurs que ens fan mantenir les arrels però que alhora ens ajuden a no tenir fronteres”, explica.
    La truita amb suc (de mongeta del ganxet i bacallà), els peus de porc, els fricandós, el jarret, els bolets, el porc senglar, l’arròs de conill del senyor Jaume (és a dir, el besavi) o l’escudella d’oli (escudella de pagès) són algunes de les propostes. “Són plats calòrics, perquè antigament la gent tenia feines en què de seguida cremaven el que menjaven”, assenyala la Marta.
    Coneixedora dels canvis d’hàbits, la Marta també ha inclòs plats més lleugers i saludables. Els dissabtes fins i tot organitza, a cada estació de l’any, jornades de ioga, coaching i menjar saludable amb productes de proximitat. “Està obert a tothom, s’hi allotgi o no”, especifica.
    I tot plegat en un hostal que va néixer amb la idea de servir. “Tenim obert els 365 dies de l’any, no tanquem per cap festa”, assegura.
    I dos detalls finals: el primer, que les taules estan parades amb estovalles dobles. Les que toquen a la taula directament, de quadres blaus, i al damunt unes altres també de quadres però que poden ser blaus, verds o vermells. I el segon detall, els vins: les dues denominacions d’origen de la comarca, la DQP Priorat i la DO Montsant, hi estan ben representades. I amb la possibilitat de fer-ne tastos verticals.
    Façana de l'Hostal Ca la Manyana
    Façana de l'Hostal Ca la Manyana

    FONDA CA LA MANYANA

    La besàvia de la Mariona Isern va obrir les portes de la Fonda Ca la Manyana fa 100 anys a Sant Julià de Vilatorta. “A les fondes el menjar era el que atreia els passavolants, mentre que l’allotjament tan sols era un complement”, recorda la Mariona. Ho diu perquè avui gairebé és el contrari. “Ara tenim un turisme que vol allotjar-s’hi per després explorar la comarca, però que de vegades només fa l’esmorzar a casa”, diu.
    Els temps han canviat, però el receptari de Ca la Manyana es manté, malgrat que “els plats més pesants no són els que tenen més sortida”. Dit amb altres paraules: els plats lleugers, que permetin anar de seguida a la feina -a una feina sedentària- o que permetin anar sovint de restaurant, són els més desitjats.
    Aquest fet no implica que els estofats o els peus de porc hagin desaparegut de la carta. No és així, però estan cuinats amb coccions més lleugeres i fins i tot que impliquin poca feina a l’hora de menjar-se’ls. “Els peus de porc els fem desossats, per exemple”.
    A Ca la Manyana, la premissa que mantenen és que el producte s’assaboreixi, però que cadascú tingui la possibilitat de fer-ho amb plats més pesants o més lleugers. “Les salses les servim a part perquè cadascú se’n posi la quantitat que vulgui”, exemplifica de nou la Mariona, que recomana els arrossos caldosos i secs, les carxofes saltades amb pernil i gambes i les carns a la brasa.
    Tot plegat és perquè les tradicionals cassoles de carn que servien a taula no s’acabaven. “Ni l’escudella ni la carn d’olla es demana actualment, quan antigament sempre tenia èxit”, remarca Isern, que també cuina al restaurant Divicnus de Vic, on practica la mateixa cuina que a la fonda.
    Un dels plats de carn de l'Hostal La Plaça, a Cabrils/MIREIA BOLUDA VICARIO
    Un dels plats de carn de l'Hostal La Plaça, a Cabrils/MIREIA BOLUDA VICARIO

    HOSTAL LA PLAÇA

    A Cabrils, l’Artur Masiques Estrada assegura que encara conserva les cartes antigues de l’hostal, que ja té 76 anys. “Els hem donat un toc modern, però encara són cuina tradicional”, explica. I què vol dir un toc modern? “Color. Els hem donat color perquè la cuina tradicional catalana és molt fosca, està basada en fondos marrons, que després fan que les receptes tinguin aquest color”. Per això als calamarsons a la planxa hi posen una crema de carabassa amb pipes de carabassa.

    diumenge, 27 d’octubre del 2019

    Sadako/Virolai

    Tardà: "El Procés no avançarà fins que no el lideri ERC"

    L'exportaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat en una entrevista a RN4 que "el Procés no avançarà fins que no el lideri ERC". Segons Tardà, el seu partit és l'únic que està "al bell mig de la taula" i ja li ha arrabassat "l'hegemonia electoral als posconvergents", i ha posat d'exemple els resultats d'ERC en les últimes eleccions generals. També ha pronosticat que Esquerra tornarà a guanyar els comicis espanyols a Catalunya i ha posat en valor que no guanyava unes eleccions des de la Segona República. Tot i això, ha matisat que JxCat encara té "l'hegemonia cultural", fet que per Tardà es va demostrar amb el pacte a la Diputació de Barcelona dels posconvergents amb el PSC. "Si ho haguéssim fet nosaltres, ens haguessin cremat la seu", ha asseverat Tardà.
    Precisament, sobre les tensions entre ERC i JxCAT, Tardà ha remarcat que "no es tracta de barallar-se per repartir-se el pastís de l'independentisme, sinó de fer-lo més gran". També ha apostat per "la unitat d'acció" però no per la "unitat electoral", i ha demanat abandonar el "partidisme".
     
    13:49

    Díaz-Ayuso (PP) penja una senyera al balcó de la Comunitat de Madrid en suport a Catalunya

    La president de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.La president de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
    La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso, ha penjat la bandera catalana al balcó de la Reial Casa de Correus com a mostra del suport de Madrid a Catalunya, juntament amb la madrilenya i l'espanyola, perquè "el compromís" del seu govern és "estar amb tots". Així ho ha indicat la cap de l'Executiu madrileny durant la manifestació 'Junts per Espanya. Convivència sense violència' convocada per Fòrum Espanya a la Porta del Sol.
    Respecte a la situació de violència a Catalunya, Ayuso ha subratllat que la societat civil catalana "està cansada" de la situació que s'està "vivint", sobretot a Catalunya, perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, "ha decidit embarcar-se en un projecte totalitari i il·legal" i que a més, segons la seva opinió, "està dividint" a la societat.
    EUROPA PRESS
    13:36

    VÍDEO: La capçalera arriba a l'escenari situat a passeig de Gràcia amb la Gran Via

    MARC TORO
    13:32

    Missatges contra els socialistes i ovacions a la policia a la manifestació unionista de SCC

    Pancartes contra els socialistes a la manifestació unionistaPancartes contra els socialistes a la manifestació unionista
    Els missatges de les pancartes de la manifestació unionista acusen els socialistes de ser còmplices de l'independentisme i els manifestants ovacionen la policia quan passa l'helicòpter. "Torra, truca'm" també és un dels missatges que es poden llegir als cartells que exhibeixen els manifestants com a crida al diàleg.
    MARC TORO
    13:22

    El @PicnicxRep trasllada la protesta per bloquejar Sants a la plaça Sant Jaume

    El moviment Pícnic per la República ha demanat als manifestants convocats a l'estació de Sants que es dirigeixin a la plaça Sant Jaume per donar suport a la protesta dels CDR, que es començava a dissoldre. Aquest matí el moviment havia fet una crida a través de Twitter per concentrar-se i bloquejar l'estació de Sants de Barcelona.
    ARA
    13:21

    Puigdemont reivindica la declaració de la república de fa dos anys

    Aquest dissabte es compleixen dos anys des que el Parlament va declarar la república. A través de Twitter, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha reivindicat aquella decisió, que es va prendre durant el seu mandat. "El Parlament va fer el que fan els parlaments sobirans. La declaració d'independència en seu parlamentària és la base real per arribar al reconeixement", ha exposat. Ha interpretat que aquell gest va ser tan real, que "les penes de presó també són ben reals i ben dures". "El camí és llarg però irreversible", ha conclòs.
    QUIM BERTOMEU
    13:07

    La concentració dels CDR a Sant Jaume comença a dissoldre's

    La manifestació dels CDR es comença a dissoldre.La manifestació dels CDR es comença a dissoldre.
    La protesta dels CDR contra la Generalitat a la plaça Sant Jaume només ha aconseguit aplegar un centenar de persones i cap a la una del migdia s'ha començat a diss

    dissabte, 26 d’octubre del 2019

    detencions

    EL MOMENT

    Interceptats una estona després, mentre no feien res

    Els informes policials dels aldarulls de fa una setmana a Catalunya són contundents. Es parla de desenes de contenidors cremats o utilitzats de barricada, de mobiliari urbà destrossat, de bengales llançades i de rajoles arrencades que acaben servint de projectil contra la línia policial. Però cap dels advocats consultats per l’ARA -que porten una quinzena de detinguts, alguns dels quals han ingressat preventivament a la presó- no representen persones que hagin estat detinguts per la policia espanyola o pels Mossos d’Esquadra quan estaven cometent el suposat fet delictiu que els atribueixen després.
    En tots els casos se’ls deté amb posterioritat a l’acció que els atribueixen perquè un policia els ha identificat o perquè els agents, suposadament, no els perden de vista fins que aconsegueixen detenir-los. És el cas de dos dels joves representats per l’advocada Sònia Olivella. Els seus clients tenen 18 i 21 anys i la Policia Nacional els va interceptar divendres 18 d’octubre, el dia de la vaga general, “mentre tornaven cap a casa” de les mobilitzacions que s’estaven produint al centre de Barcelona. Ara estan en llibertat provisional amb mesures cautelars.
    Aleatorietat
    “Són detencions aleatòries”, assegura l’advocat Eduardo Cáliz, que porta cinc persones més detingudes a Barcelona. En cap dels casos, ni els Mossos ni la Policia Nacional els van detenir in fraganti, explica el penalista, tot i que després, en l’atestat policial, els han atribuït el llançament d’objectes i haver fet barricades (entre d’altres) en moments anteriors. “Passen per un altre lloc i els veuen”, subratlla Cáliz. Segons l’advocat, la distància temporal entre el moment de la detenció i el suposat fet delictiu atribuït posa en dubte la identificació dels detinguts que està fent la policia i que després validen els jutges a l’hora de dictar una mesura cautelar. “En alguns casos la identificació és tan vaga com ara que portava una armilla. A l’aeroport de Barcelona, el dia 14 d’octubre hi havia molta gent amb armilla”.
    L’advocada d’Alerta Solidaria Norma Pedemonte, que representa quatre detinguts, afegeix que la indefinició també s’ha estès a les acusacions. Explica que els primers dies la fiscalia parlava de danys per incendis, encara que als atestats no constés cap crema de contenidors: “Els jutges que escoltaven no acordaven presó”.

    VIOLÈNCIA

    Cops de porra al cap, arrossegats i moltes hores a comissaria

    Una de les imatges que més ha corregut per les xarxes aquests dies és la de la detenció de la Laura Solé a Tarragona la nit de dijous a divendres de la setmana passada. En el vídeo es pot veure com dos policies nacionals de paisà l’intercepten al carrer Ramon i Cajal de la ciutat i l’arrosseguen diversos metres per terra fins a la següent intersecció, on l’aixequen i practiquen l’arrest. Va estar 48 hores als calabossos i diumenge a la nit un jutjat va decretar el seu ingrés provisional a la presó de Mas d’Enric.
    Un dels joves representats per Olivella va rebre cops de porra al cap mentre l’arrestaven, explica la penalista, que recorda que en el moment de la detenció el noi no es va resistir ni hi havia cap situació delictiva que requerís aquesta contundència.
    “És un tracte exagerat”, assenyala Cáliz. L’advocat porta el cas d’un altre jove que ha quedat en llibertat sense càrrecs després d’estar 30 hores detingut a la comissaria de la Policia Nacional. “El mateix atestat admet que no es pot aclarir la seva participació en els fets”, explica l’advocat. Dos dels seus representats van rebre un cop de porra, a la cella i a la cama, explica.

    LES PROVES

    El testimoni i l’informe de la policia, claus

    En la majoria dels casos consultats per l’ARA, s’identifica el detingut a través del testimoni d’un policia, que li atribueix una conducta concreta realitzada amb anterioritat o que assegura que es tracta de l’autor d’uns fets per la vestimenta o altres trets característics. És el cas de la Ruth, a qui els Mossos van detenir aquest dimarts passat per la seva presumpta participació en els aldarulls a l’aeroport del Prat. “Vam aportar missatges i horaris laborals per demostrar que ella ni tant sols va ser a l’aeroport aquell dia”, explica Cáliz, el seu advocat. Un dels policies que va declarar al jutjat insistia que es tractava de la jove encaputxada a qui havien vist causant disturbis. La jutge la va acabar deixant en llibertat sense mesures cautelars. “En la resolució deixa clar que no pot ser la noia de les fotos perquè, entre d’altres coses, ella va coberta de tatuatges”.
    L’advocat Benet Salellas, que defensa alguns dels empresonats, apunta que la jutge de guàrdia de Girona, abans de prendre les decisions, va escoltar les declaracions dels agents que havien elaborat els atestats. Salellas va fer un tuit diumenge passat en què explicava que al jutjat on declaraven els detinguts hi havia “dos membres del Cos Nacional de Policia encaputxats dins la sala. Mai abans ho havia viscut, ni a l’Audiència Nacional. Després la jutge ha enviat dos joves a presó”, va publicar.
    L’advocada d’Alerta Solidaria Norma Pedemonte explica que, en el cas d’una detinguda que defensa i que està en presó preventiva, l’acusació es basa en la paraula d’un policia nacional que no va ratificar la seva declaració al jutjat perquè està ferit. “Són dos altres agents els que signen l’informe policial, i no poden ratificar com la noia va cometre els fets [li atribueixen el llançament d’objectes contra la policia] ni com la van detenir”, lamenta Pedemonte, que afegeix que la jutge va argumentar que els dos policies tenien la informació perquè el seu company ferit havia portat la detinguda a la furgoneta. L’advocada també alerta que la noia, que va ser detinguda cap a les 6 de la tarda del divendres de la setmana passada durant la vaga general, va ser traslladada d’entrada a la prefectura de la Via Laietana i, unes hores més tard, la Policia Nacional la va portar a la comissaria de la Verneda. Pedemonte denuncia que no va ser fins unes 12 hores més tard de la detenció, un cop a la Verneda, quan li van fer la lectura de drets.

    ACUSACIONS

    Un relat genèric que sovint no concreta els fets

    Els informes policials i les resolucions judicials que es refereixen als primers dies d’aldarulls concreten més la localització i el moment dels disturbis. Tot i que es faci un resum inicial, després s’individualitzen conductes. Així, el jutjat 20 de Barcelona -que va enviar a presó provisional quatre detinguts pels fets a la Delegació del govern espanyol el dia 15- atribueix a cadascun un fet concret, com ara “empènyer” un agent identificat o “tirar pedres” contra un altre, si bé en tots els casos el presumpte autor va encaputxat, cosa que dificulta contrastar que es tracti d’aquella persona. A partir de divendres, el dia de la vaga, a això s’hi suma una acusació “molt més genèrica”, segons Pedemonte.
    La lletrada defineix els atestats policials de la vaga com “un escàndol”, perquè “són calcats i no individualitzen”. Olivella coincideix que respecte als seus representats -detinguts aquell dia-“les acusacions són vagues i no s’individualitza el delicte”. Segons Olivella, la manca de concreció en el relat i en les acusacions contrasten amb els delictes que s’acaben imputant als detinguts. En el cas dels dos joves que representa, se’ls atribueixen lesions i atemptat a l’autoritat en la seva modalitat més agreujada, que poden arribar a comportar fins a 6 anys de presó.

    ENDURIMENT

    El canvi de criteri després de la vaga del 18-O

    Salellas explica que a Girona la fiscalia tenia ordres de demanar presó “sistemàticament” per a tots els detinguts des de dijous de la setmana passada. Pedemonte ratifica que a Barcelona el ministeri públic demanava “constantment a tothom” aquesta mesura. Tot i això, l’advocada apunta que fins al divendres de la vaga “costava” que els jutges la decretessin i apostaven més per prohibir l’assistència a manifestacions. Vincula aquest comportament amb el fet que, fins aleshores, la fiscalia parlava de danys per incendis encara que als atestats no constés cap crema de contenidors. A partir del divendres, el criteri es va endurir a totes dues bandes.
    Activació de més jutjats
    L’elevat nombre de detinguts que havien de passar a disposició judicial el cap de setmana després del 18-O va fer alterar les normes de repartiment dels jutjats a Barcelona perquè poguessin atendre més casos. Cáliz explica que van acabar coincidint alguns jutges substituts de tarannà més conservador i creu que això va influir en l’elevat nombre de presons ordenades. En el cas de Pedemonte, aquesta situació va provocar que la jutge que va ordenar presó per a una de les seves representades acabés passant el cas a un altre jutjat.

    al fang

    Hi ha qui considera que, des d’un punt de vista estrictament esportiu, l’ajornament del clàssic previst per a aquest cap de setmana afavoreix el Reial Madrid. I jo també era dels que pensava que els blancs haurien sortit escaldats del Camp Nou, fins a la desconcertant actuació del Barça a Praga. Allà on Cruyff va enunciar l’“entorn”, Valverde ens va anunciar que, de vegades, toca baixar al fang, sense adonar-se que no estava descrivint una excepció, sinó que el seu equip s’hi ha acostumat -i amb poca efectivitat- quan surt d’excursió per Europa.
    És evident, com explica el tècnic, que no passa res si et toca serrar les dents i treure aigua de la barca de tant en tant. Però la cosa és que, tot i que l’Slavia va jugar amb un entusiasme i una convicció emocionants i envejables, no és el Liverpool. I no és menys inquietant que els tres equips als quals s’ha enfrontat fins ara el Barça -va passar el mateix a Dortmund i davant l’Inter- han tingut tots, independentment del resultat final, estones llargues en què han empetitit els culers.
    L’única esperança de la nit txeca és que, aquest cop, els protagonistes no es van refugiar darrere d’una victòria afortunada, sinó que hi va haver males cares entre les vaques sagrades, conscients que uns desconeguts havien desafiat el seu prestigi. I fins i tot una veu va parlar de mal posicionament, detalls tàctics a corregir i falta de concentració i, en definitiva, va instar a una reflexió interna.
    El que va venir a dir Ter Stegen és que així no anem enlloc. Que, de la mateixa manera que el Barça guanyarà la Lliga amb facilitat perquè és molt superior, avui no està prou capacitat col·lectivament per competir a la Champions. És un toc d’atenció formulat per una figura sense braçal però amb autoritat dins el vestidor que sap que el que va passar a Roma i Anfield no va ser cap casualitat, i que prefereix avisar ara que esperar-se a fotre’s una altra nata dolorosa quan el rival tingui més entitat.
    Que el Barça és inestable ho demostra que, quan penses que ha assolit velocitat de creuer encadenant victòries, et trobes intentant explicar-te per què no té un pla definit. La resta d’aspirants, t’agradi més o menys, en tenen un. I el pitjor és que no podem recórrer a una actitud contemplativa, sinó que hi ha massa moments en què l’equip no pot sostenir la pressió i l’ordre ni quan ho vol. Tant de bo la tranquil·litat dels resultats permetin una reflexió serena de com i cap a on vol evolucionar l’equip per no haver de baixar a més fangars