desembre 2020

 la junta d'accionistes de Caixabank dona llum verda al'absorcio de bankia

mes inversio infraestructres per a catalunya i dependencia

defensa porta a la fiscalia el xat dels militars retirats

nadal de minims

per nadal responsabilitat individual

brussel.les demana mantneir les restriccions nadalenques

salut avisa que els tests rapids no son la solucio per a Nadal

tot el peix a la graella del Brexit

els 4 lleons del zoo de barcelona pasen el virus

el padri 3 una oferta que francis ford coppola no podia rebutjar

panettone

salut avisa que els tests rapids no son la solucio per a nadal

bel diu que consellers de jxcat li han trucat pels pressupostos

pla per concienciar fumadors i obesos dels riscos d'infectarse

facciosos pero ben acompanyats (joan b culla)

el barça i italia una relacio complicada

salut risc i autonomia personal (salvador cardus)

elsuprem revoca el tercer grau i els permissos dels presos politics

restriccions a mitges

totes les dones trans ja poden ser reconegudes victimes del masclisme

el teatre no tanca per nadal pero acaba l'any amb perdues del 50 %

com son els restaurants que estrenen estrella michelin?

l'eutanasia legalitzada

el TSJC obliga  ferel 25% de les classes en castella

wonder woman 1984, ni meravellosa ni feminista

vols coneixer la Barcelona secreta de Xavi Casinos?

marxa enrera en la desescalada.

educacio ajorna la tornada a l¡escola

el Barça de les dues cares segueix ben viu

el pessebrisme, fenomen barroc (1960))

el constitucional contradiu Europa i mante el delicte d'ultratge a la bandera

desallotgen quatre families amb menors a sants

grans orquestres per calentar l'hivern (esclafa)

NOVEMBRE 2020

UNA hora de debat amb la generacio que no importa a ningu (gianna)

joves i adolescents superats per la pandemia

l'africa una nova oportunitat per als estats units de Biden

ai las es prudent ser prudent (andreu mas collell)

una questio de governançça (toni soler)

la passio per l'art

Nadal amb mes llums per conjurar el virus

violencies masclistes pandemiques

Sert el ultimo gran artista barroco (1945)

Maradona, el futbolista que va jugar a ser deu

l'escandol de la linea 9:14 anys de retard i 5000 millons d'euros de sobrecostos

preacord per els pressupostos entre ERC PSOE

MONTSERRAT CARULLA L'ACTIU MES ESTIMADA

catalunya guanya facturacio gracies a trasllat d'empreses

la gestio de les emocions (josep ramoneda)

300000 vacubats per setmana santa

un dolent sobrevalorat (joan b culla)

desescalada en marxa amb pressio per accelerar la

la solitud volguda (joaquim coello)

la fractura dl govern s'agreuja pel coronavirus

de caixabank al sabadell dues fusions dos mons

el xiclet televisiu de bibiana Ballve

20 anys sense Lluch

el cercle d'economia demana augmetar la inversion en sanitat

sobre confinaments perometrals(eva piquer)

galbraith un cervell del brain trust de Kennedy (ernest lluch)

ens estimem l'escola (dia intenracional de la infancia 20 N.)

bars i restaurants reobriran fins al vespre i mab les terrasses al 100%

quimi portet, deu ser el primer  cop uqe no hi ha una rambla tumultuosa

nadal amb toc de queda i gurps familiars reduits

BBVA-sabadell claus d'una operacio  dolenta per catalunya

la veu d'ernest lluch(monica planas)

descobert un amagatall de sarcofags intacte des de fa 2500 anys

el defensor del poble investiga el moll del emigrants a les canaries

el departament de territori i sostenibilitat a l'avanguarda

the crown una serie republicana

la xina crea una gran zona de lliure comerç amb 16 paisos asiatics

l'article oblidat que podria aturar els desnonaments hipotecaris

xavi vilajoana, soc l'unic que ha defensat la samarreta

horaris mes racionals?

timid avançament del prime time televisiu

l'altre batalla dels prematurs, neixer en temps de pandemia

les arrels del vell continent

paral.lelismes insospitats (jordi muñoz)

exposiico casas (alexandre de riquer (1906)

elPSOE prioritza l'acord amb ERC

el ritme de nous ingressos a les UCi s'alenteix

cultura no volem caritat sino dignitat

una familia nombrosa de les d'àbans

un any governat per l'atzar (albert om)

trapero restituit

els senegalesos alcen la veu pels morts cami de les canaries

el corredor mediterrani tampoc el 2025

oriol romeu, faria temor enfrontar se a un city amb messi, aguero,..

puigdemont renuncia a ser el candidat de jxcat a la presidencia

espanya exigeix pCR's als viatgers

el dia del solter bat records(12 N)

las manos invisibles (xavier batalla)

el col.lapse de les ajudes indigna els autonoms

el congres del peru destitueix el president acusat de corrupcio

els fons europeus antipandemia mes aprop

el quilting s'actualitza i es posa de moda

pfizer anuncia una vacuna amb el 90% d'efectivitat

dirigents de jxcat pressionen puigdemont perque sigui candidat

la UE marca terreny als EUA en la guerra comercial malgrat Biden

el videoart del loop es trasllada d'un hotel a un museu

el 14 F l'amença de l'esperanza (Salvador cardus)

compte enrere als EEUU 29020

una transicio que posara  a prova el sistema

esclata la guerra a etiopia

5200 estudiants amb les beques de recerca de la Caixa

com si no ens afectes (miquel puig)

marqueting a l'escola

gestionar pandemies del segle XXI amb modles del segle XX

no ens rendim (ignasi aragay)

caminantentre desagraits (Jordi Costa)

perucho y la literatura de la imaginacion (1972)

biden i harris derroten trump

el president mes votat de la historia

el trumpisme arrela malgrat la derrota de trump

ela anticossos que protegeixen dek virus duren cinc mesos

l'obra maleida de muquel angel

el reviure d'una casa entre mitgeres

mes enlla de les fronteres (rafel argullol)

raphael minder, veig gent esgotada perque les seves esperances del 2017....

erri de luca, a catalunya es va sobreestimar la democracia

mil maneres de relacionar nos mes enlla de la monogamia

compte amb el mobil(toni soler)

el judici arrenca amb les acusacions dividides

joe biden promet curar les ferides que deixa trump

ataquen la gneralitat amb pintura

quin projecte teniu per catalunya(joan canadell)

joan mir demostra que te pedigri de campio de moto GP a xest

la revenja espectral de joan Barcelo

biden a tocar de la presidencia

qui ha perdut son els estats units

jxcat s'aparta de la majoria per tramitar els comptes

nadal en grups reduits i cavalcada des del balco

detinguts sis directius del poligon petroquimic de tarragona per diversos fraus

un banquet pantagruelic de festivals on line de cinema

nasdrovia la comedia sobre la crisi dls quaranta am accent rus

america vota trencada

votar en negatiu (xavier bosch)

no podem caure en el parany del relaxament

arizona mostra ocm la immigracio llatina canvia le mapa politic

terror al cor de viena

mobilitzacio historica als EUA

vot massiu en el referendum sobre trump

forcadell i bassa seguirab en tercer grau tot i el reurs de la fiscalia

el Barça pateix pero supera el dinamo i posa un peu als vuitens

tres apunts que si que son definitius (frances millan)

la polaritzacio s'imposa (carme colomina)

desenes de detinguts a espanya en protestes contra les restriccions

que hi ha darrera les riotes sobre la NASA catalana

l'assetjamnet tambe aflora en la politica

mor als 90 anys sean connerym bond, james bond, una icona

virar la nau (esther  vera)

unes elccions que marcaran el rumb del planeta

SETEMBRE

 JXCAT I ERC arriben dividits a la possible inhabilitacio de Torra

10 preguntes sense resposta del curs mes dificil

Koeman posa deures als migcampistes del Barça

jaume plensa

plensa a les glories

tests rapids el nou revulsiu?

monica mendoxa, els emprenedors han d'aprendre que triomfa qui es mes feliç

el nou Barça de Jasikevicius endureix la seva pell

els rebrots disparen l'atur que envia senyals molt preocupants

l'ANC limita a 48000 a persones la mobilitzacio de la diada

caixabank ultima la fusio amb bankia

torra cesa chacon, buch i villalonga i expulsa el pdecat

alemanya lliagada de peus i mans per russia en el cas Navalni

la merce mante el programa amb un aforament limitat

l'OCDE recepta taxes al capital les tecnologiques i les emissions

on comença el nacionalisme? (liliana arroyo)

las niñas, retrat precis de l¡¡adolescencia femenina als anys 90

messi davant la decisio de la seva vida

les dones del vi reivindiquen el seu lloc

diada simbolica 2850 represaliats

els CDR tornen al carrer  i cremen un ninot amb la cara del rei

tornada a l'escola enmig d'una tendencia a la baixa del virus

a proposit del penediment (esther gimenz salinas)

ric i ploro llavors existeixo (ignasi aragay)

gala dali i dior un triangle d'art i mode

diada 2020. parlem clar

la diada mes dificil d'una ANC que reivindica el dret a manisfestacio

salut calcula q hi pot haver un contagi per cada 1424 alumnes

les vinyetes, primers sintomes i repensarnos

politics dolents lleis dolentes(xavier roig)

unes eleccions al Barça de 48 hores amb diferents punts per votar

l'esperit caduc d'atremedia

catalunya aporva regular el preu dels llogers

un incendi engoleix el camp de refugiats mes gran d'europa

lafusio de caixabank agreuja la perdua de grans directius catalans

busquen un baxi manresa valent i proactiu

si tot va be(natza ferre)

salut confia tenir 100.000 vacunes d'oxford al desembre

setge a l'ultima opositora bielorussa

primers pasos del 'estat `per modificar la reforma laboral

el mixtur reisisteix i espresenta en format reduit a la fabra i coats

tv3 rpoposa una tardor continista malgrat tot

sanchez truca a torra per la taula dedialeg i tempteja el PDECAT

Segrestada una opositora bielorussa

divisio davant la macro fusio

el grup focus rossorgeix despres d'una mesos catastrofics

llums i ombres d'un numero 1 atipic novak Djokovic

l'ego ferit d'iker jimenez

l'estat ja ha perdut 20000 millions de les ajudes  a bankia

erkoreka es reofrça com a segon l'urkullu i el pse guanya pes

espanya fa de sentinella d'europa davant d'nan segona onada de covid 19

un acte de independencia (javier perez royo)

recuperar messi el gran repte de koema

piera gary la imagiancio com a mestra

els reptes mes incerts del curs 2020-2021

el nou curs escolar entre la por detornar i el cost de no fer ho

europa no vo tornar a tancar les ecoles

amb distancia i mascareta no ni ha prou cal obrri finesters

les despeses pel teletreball en pandemia es podrien reclamar

tecla sala una pionera predestinada a impulsar el coto

colson whitehead recorda que el  racisme cotinua i viu impune

amanides atractives una paleta de colors i gustos al plat

les borses beneixen la fusio. fredor a la generalitat i discrepancies a la moncloa

la remodelacio del govern no rebaixa la tensio entre socis

deu anys del principi deL Final de ETA

dos candidats per salvar nissan

puigdemont i el bucle temporal

octubre 2020

 Mafalda es queda orfa

trump enfanga el debat amb Biden

1 d'octubre (vicens villatoro)

inhabilitat (president torra)

Dest arribara pero el pagara la proxima junta

la sortida a borsa de Bankia queda impune

dembele posa a prova la paciencia de koeman

el govern espanyol s'enroquen amb el covid descontrolat

ansu fati s'apunta al piromusical de la Merce

la nova anormelitat

Griffihs el president de seat que estava predestinat a vendre cotxes

albert arenas la presio de lluitar pelk mundial es una cosa nova que estic aprenent

la politica no es una relgio (vivtor alba)2001

el rei s'alinea amb els jutges contra la moncloa

nou projectes transformadors (Miquel puig)

el girona repren la lliga mes pendent dels despatxos que de la pilota

brussel.les veu molt preocupant l'evolucio de la pandemia a espanya

desxifrant les violencies maslcistes

aixo de l'indult (xavier bosch)

quarentena de 10 dies i grups de sis persones

la probessa i la desglobalitzacio (pinelopi k. Goldberg)

juntsx cat i erc ja negocien quin rol tindra aragones

la traicio de sempre(joan b culla)

la resignacio no  fara millor el govern (salvador cardus)

la fiscalia s'inclina per arxivar la causa a l'exrei per l'ave de la meca

lasquetty, les tisores de la sanitat

bloquejats arthur mas, jxcat hauria d'aclarir que vol dir confrontacio intel.ligent

merkel vol acollir refugiats pero fuig del fnatasma del 2015

l'estiu del veinat (1925)

ernesto kaiser,els cossos de seguretat de l'estat marque l'agenda informativa

la caixa pesara el doble que l'estat en el nou superbanc

tortell poltrona, la mascareta es el simbol del dolor i la por

cees noteboom,viatger i amic dels cactus, remi formento, malalt

todo va por sus pasos contados en NY(josep pla 1954)

torra acusa a l'estat i confirma queq no convocara eleccions

el nou caixabank neix amb dubtes de si es gestionara des de barcelona

20687 raons donen forá a la mocio contra bartomeu

tv3 es vesteix de rac1

madrd amplia la bretxa fiscal amb catalunya

wayne grifiths presidira seat

de festa virtual al 080

llum verda a l'operacio de fusio caixabank- bankia

neix un grup contra els talls de transit de colau

"Mujer" la serie d'exit que punxa a catalunya

mas es queda al PDECAT i questiona l'estrategia de JXCAT

torns i cues per entrar a classe, la nova image del curs del coronavirus

suarez s'aferra al seu contracte per seguir al barça

seure i parlar

Lluites, errors i legitimitats del  l1-O i el 27-S

Puigdemont  els presos politics deixen el PDECAT

La fugida

Inici sense Messi

29 d'agost 2020

lovecraft country, nomes per a fanatics del genere fantastic

es mes que una crisi 1931, (carles soldevila)

24.8.2020

el bayern Mnic trenca el somni de Neymar
que va preocupar als artistes durant el confinament?
el sector turistic es reinventa

Ares

Vas neixer el 2 de maig del 2008.Al cap de un mes i mig ja eres en mans dels caçadors, que com eres de pura raça, "griñon azul de bascuña", et volien per semental. Et van aparellar amb a la Negreta i vareu tindre el Wells i d'altres. Va resultar que tu no volies ser caçador.. Devies veure algun company esbudellat per algun senglar i devies pensar, bestia grossa no interesa. Des de aquell dia,, inteligent com eres, et vas dedicar a les gallines. pero els gossos caçadors, sino fan la feina ho tenen malament. I mes d'una estomacada et devies emportar. Vas tenir la sort de que vaig coincidir  amb un caçador amb escrupols i parlan em va dir si et volia. Vaig dir que si immediatament i el 16 d'abril, entraves casa. Be a casa, a aquella mena de caixa d'eines del bosc. d' on varem tenir que marxar sense saber ben be perque. Alla ja et vas pasar molts dies sol, doncs treballavem tot el dia.  Un dia et van visitar dos dobermans i vares bordar molt. El seu amo ens vadir que no estaves sociabilitzat. D'alla et vas escapar una vegada i com sempre feies vares tornar, Despres varem quedar confinats a un piset de San Feliu de codines, on passavem les tardes veient a la inspectora Lescaux. D'alla tambe et vares escapar un dia que algu es va deixar la porta oberta. Vaig correr com vaig poder cridante i seguinte fins el cementiri per tota al carretera i alla et vas girar i aturar perque  t'agafes. Finalment et vaig poder portar a Bigues, on encara estaba la okupa, i encara que t'amenasava de mort, varem lograr fer la marxar. El que mes greu em sap es haver te deixat algunes vegades casi 15 dies per viatjar pensan me que m'ho pasaria millor que aqui amb tu, Pero no.cada nit demanave a qui havia deixat la teva responsabilitat, una foto teva a la teva caseta o a on fos.D'aqui tambe es vas  escapar pero despres de donar unes hores amb el cotxe buscante per tot el valles tornaves brut com una mala cosa pero a casa. Mai vas bordar massa. els veins deien que no molestaves per mes que bordar ululaves (aaahuuuuuu). Tambe quan passejavem, no contestaves mai als gossets que et bordaven el teu pas. Deixaves que fessin i contestaves a tots al final. Em sap greu que hagis tingut que veure el mon a traves de la porta del jardi. Pero ara es molt dificil portar gossos al cotxe. Heu d'anar lligats, no us deixen anar a hotels. i a tu no hi havia qui et lligues. Els que et tenien``por era fals. no sabien que els gossos no es toquen si vosaltres no voleu. Mai vares mossegar a ningu. si volies caricies ja t'acostaves tu. No es podia mirarte fixament als ulls perque ho consideraves un desafiament i aleshores tenien el cop de morro assegurat. L'unic lloc on perdies els estreps es quan senties el motor d'un patrol o jeep de caçadors. i no et dic si portaven el remolc de gossos a darrera T' hi tiraves i (a mi tres vegades) i si no em donave compte i pensava que acabariem sota les rodes. Tambe era divertit portarte a la peluquera, on moltes vegades coincidies amb una de aquelles gossetes blanques  que  sorties tot perfumat. olor que et treies inmediatamen revolcante per el teu cesper/gespa Ara surts a un remake de la Dama i el vagabundo on ets igual, en jove, que el protagonista. La que et tenia que posar morrio era la veterinaria Eli .T'havia remenat massa. La lismania, el cancer,les  dents, i ara el moquillo Hi ahir, despres d'11 anys  de convivencia varem veure que ja no et responien  les cames del darrera, ceguet i sord,et donaves cops per tot arreu. vaig demaner ajut a un amic y varen concertar l'ambulancia..On anaveu els gossos, no tenia finestres i per tant no et podia veure. Et varem seguir amb el cotxe. Era molt dicifil mouret, perque encara tenies forçá per clavar les potes i no et mou ningu. Per aixo et vas quedar estirat a'l entrada d'una sala on venien urnes per les cendres. Tu saps que jo era alla al teu costat i saps que si m'hagues pogut aixecar. m'hagues estirat amb tu mentre et dormien. Pero et van estar acariciant,
la Maria de Can Canet,el veterinari (jove  profesional" s'estimen molt i es troben a faltar, anims) i el jordi. Et vas dormir enseguida  despres l'injeccio. em van deixar sol amb tu perque comences a plorar tot lo que et plorare amic Ares. Se que estas amb el Wells i ara espereu me. Si veieu venir un gos de pel curt, blanc de gasolinera, sere jo i anirem a passejar, que tots podrem caminar.

inditex

nditex anava com un transatlàntic fins que ha xocat amb el coronavirus. La pandèmia ha portat la companyia d’Amancio Ortega a registrar pèrdues per primer cop des que va sortir a borsa, l’any 2001. Durant el primer trimestre (que en el seu cas va de l’1 de febrer al 30 d’abril) el grup ha perdut 409 milions d’euros. És una caiguda en picat si es té en compte que en el mateix període de l’any passat va obtenir un benefici rècord de 734 milions.

Les pèrdues han estat més importants del que es preveia bàsicament perquè la companyia ha decidit provisionar 308 milions d’euros per executar un pla d’impuls de les vendes en línia i actualitzar les botigues a causa de la crisi del covid-19. Sense aquesta dotació, la caiguda dels resultats hauria estat de 175 milions d’euros. “Són unes pèrdues que no seran fàcils de recuperar”, assegura el professor de l’escola de negocis Iese Jaume Llopis.

Cal tenir en compte, però, que Inditex és de les poques companyies que no han presentat cap expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) tot i que en el període de confinament ha arribat a tancar el 88% dels 7.412 locals que té al món.

Inditex és l’empresa amb més desigualtats de l’Íbex

Als mals resultats s’hi ha d’afegir que la multinacional preveu tancar entre 1.000 i 1.200 botigues durant aquest any i el que ve a nivell mundial. A Espanya la xifra oscil·larà entre 250 i 300 establiments. De fet, no és el primer cop que redueix locals. L’any passat ja ho va fer però de manera molt tímida. De les més de 7.400 botigues tancarà les que “han arribat al final de la seva vida útil” amb un client potencial jove i les que tinguin locals més propers. Per marques, abaixaran la persiana entre 250 i 300 establiments de Zara, entre 140 i 165 de Pull & Bear i entre 135 i 160 de Bershka.

¿És el coronavirus, el motiu principal d’aquest tancament? Segons Llopis la pandèmia és purament “una excusa” per fer una reestructuració que la multinacional ja volia dur a terme. “Aprofitaran la pandèmia per tancar botigues que abans del covid ja eren poc rendibles”, assegura el professor d’Iese.

• 

Tal com ja estan fent altres cadenes de moda, com la catalana Mango, Inditex assegura que aprofitarà el que ha batejat com a “actualització” de les botigues per apostar per locals més grans, que estiguin situats en les millors localitzacions i amb més capacitat de venda. En aquest sentit, el grup apunta que, tot i els tancaments, en el període 2020-2022 creixerà un 2,5% anual la superfície comercial en metres quadrats precisament perquè preveu obrir 150 macrobotigues. Entre aquestes, n’inaugurarà una de 800 metres quadrats a Barcelona per a la col·lecció d’home aquesta tardor, ubicada just al costat de l’establiment que ja té al passeig de Gràcia, recentment ampliat.

Creix un 50% la venda online

La part bona d’aquesta pandèmia per al grup és que han crescut un 50% les vendes online durant el primer trimestre, i només a l’abril s’han disparat un 95%. “Tot i aquest increment i que aquest canal va guanyant clients, les vendes encara recauen molt en les botigues físiques i no crec que aquesta tendència es capgiri en els pròxims anys”, assegura el professor d’Iese.

Tot i així el president d’Inditex, Pablo Isla, va presentar ahir un pla d’inversió de 2.700 milions d’euros entre el 2020 i 2022 dels quals 1.000 milions d’euros es destinaran precisament a reforçar el canal online i els altres 1.700 a integrar tecnològicament totes les botigues. Entre els objectius del pla hi ha el d’incrementar les vendes d’internet fins a superar el 25% el 2022, quan l’any passat eren del 14%.

Les pèrdues d’aquest trimestre ¿seran només un refredat per a una empresa que ha demostrat tenir molt bona salut en els últims 20 anys? “No començaran a remuntar fins a l’últim trimestre de l’any”, assegura Llopis. Segons el professor, tot i que ja s’han obert les botigues, l’aforament està molt restringit i no serà una bona temporada d’estiu. “Aquest 2020 no obtindran els resultats previstos i difícilment aconseguiran els de l’any passat”, afegeix l’expert.

La multinacional celebrarà la seva junta general d’accionistes corresponent a l’exercici del 2019 de manera telemàtica. El consell d’administració proposarà un dividend de 0,35 euros per acció, un 60% menys dels 0,88 euros que es van pagar l’últim cop, que s’abonarà el 2 de novembre. El complement del dividend extraordinari de 0,78 euros s’ajornarà un any i passarà a repartir-se el 2021 i el 2022.

175

Milions d’euros

Són les pèrdues que la multinacional calcula que hauria tingut durant el primer trimestre si no hagués decidit provisionar 308 milions per donar un impuls al canal online i actualitzar les botigues. El coronavirus ha accelerat precisament aquests plans, segons reconeix la mateixa empresa.

1.200

Botigues que tancaran

La companyia d’Amancio Ortega preveu tancar fins a 1.200 botigues entre aquest any i el que ve. Tal com estan fent altres cadenes de moda, l’objectiu és apostar per macrobotigues i desfer-se de les més petites. A Espanya aquest tancament afectarà fins a 300 establiments.

2.700

Inversió prevista entre el 2020 i el 2022

Tot i les pèrdues d’aquest primer trimestre, el grup va anunciar ahir un pla d’inversió de 2.700 milions d’euros per executar en el període 2020-22. Un miler d’aquests milions es destinaran a reforçar el canal online, que de febrer a abril ha augmentat un 50% les seves vendes. L’objectiu és arribar al 25% del total de facturació per aquest canal el 2022. Els 1.700 milions restants s’invertiran en integrar tecnològicament les més de 7.000 botigues que formen el grup Inditex.

-60%

Caiguda del dividend

El dividend per acció serà de 0,35 euros, quan l’últim es va pagar a 0,88 euros, un descens del 60%. La companyia té previst abonar-lo el pròxim 2 de novembre. En canvi, ajornarà un any el complement del dividend extraordinari de 0,78 euros que es repartirà entre el 2021 i el 2022.

llibertat

Amb la mort de Rosa Maria Sardà desapareix el referent televisiu de la màxima versatilitat professional: còmica, dramàtica, xòuman, presentadora de concursos... Cantava, ballava, interpretava, improvisava i se’n fotia de tot. 

Va commoure el públic amb els drames escrits per Josep Maria Benet i Jornet al circuit català de TVE i ens va fer plorar de riure a Festa amb Rosa Maria Sardà i a Ahí te quiero ver. En els esquetxos, la Sardà trencava tots els clixés. No era una pallassa. Ni tenia res a veure amb els estereotips de les bledes i les toies que feien de secundàries dels homes humoristes. Va importar el criteri televisiu dels xous nord-americans, l’estil de la Carol Burnett, ajustant-se a la idiosincràsia autòctona que l’espectador va reconèixer de seguida. Perquè l’humor i els personatges de la Sardà connectaven molt amb un tarannà de país, ja fos per mostrar els perfils més viperins com per parodiar els estereotips més conservadors. Darrere del seu humor hi havia la intencionalitat d’assenyalar actituds, ideologies i comportaments. Va explotar una comèdia càustica i deixada anar. La televisió permetia enquadrar i assenyalar algunes de les seves grans virtuts interpretatives, com la caiguda d’ulls. Aquella lentitud de parpella que podia ser letal. El duet amb l’Enric Pous era sublim, especialment en les escenes de sofà amb l’Honorato, el marit atemorit i tremolós que entomava els comentaris més cruels. “Honorato, boquita limpia…”, “Honorato, ponme soda...”. Amb l’entonació de la Sardà, només tres paraules es convertien en demolidores. A Una hora amb Vittorio Gassman ens va seduir, vestida amb jaqué i espardenyes, amb un surrealisme burleta. Va trobar el to just per fer una televisió innovadora, diferent i de prestigi sense caure en la intel·lectualitat pretensiosa. Era tan intel·ligent, tan sàvia, que ho sabia demostrar des de l’espontaneïtat i no des de la impostura. Fins i tot presentant el Betes i films, el concurs de vídeos domèstics, el seu sentit de l’espectacle deixava en segon pla la dinàmica del joc. No hi haurà millor presentador de la gala dels Goya que ella, perquè ningú ha sabut deixar fluir el talent amb tanta naturalitat, despreocupant-se de la transcendència.

No existeix un altre presentador, humorista o actor a la televisió no només amb aquest do tan transversal sinó que, a més, hagi tingut una trajectòria tan coherent quant a criteris televisius i d’espectacle, tan digna, tan elegant, amb una personalitat, valentia i sentit de la llibertat tan marcades. Perquè, el que sempre traspuava de Rosa Maria Sardà, fins i tot en les entrevistes que li poguessin fer, era aquesta llibertat. Aquesta sensació que el seu talent naixia d’una capacitat innata per expressar-se, fes el que fes, des d’un criteri propi i des d’una mirada sobre el món que la van convertir en única.

El que és incomprensible és que l’homenatge televisiu en el dia de la seva defunció quedi relegat al canal 33, una cadena que s’ha convertit en el canal dels obituaris d’emergència reciclats. La Sardà mereixia més.

pau dones

El compositor, vocalista i guitarrista Pau Donés i Cirera, líder de la banda de rock llatí Jarabe de Palo, ha mort aquest dimarts als 53 anys com a conseqüència d’una llarga malaltia, segons ha informat la família a través del compte de Twitter de Jarabe de Palo: "Ha mort el dia 9 de juny del 2020 a conseqüència del càncer que patia des de l’agost del 2015. Volem agrair a l’equip mèdic i a tot el personal de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, de l’ICO (Institut Català d’Oncologia), del Servei de Pal·liatius de l’Hospital de Viella i al VHIO (Institut Oncològic de la Vall d’Hebron) tota la seva feina i dedicació durant tot aquest temps. Demanem el màxim respecte i intimitat en aquests moments tan difícils".

L'1 de setembre del 2015, Donés feia públic que l’havien operat d'un càncer de còlon, la qual cosa el va obligar a cancel·lar els concerts de la gira programats a l’Estat i a Amèrica. Amb una actitud sempre molt transparent pel que fa al càncer, el 5 d'abril del 2016 va anunciar en el seu compte de Facebook que havia superat la malaltia, però un any després va patir una metàstasi al fetge. Malgrat tot, va tirar endavant una gira, un nou disc i la redacció de la seva biografia, 50 palos y sigo soñando.

pic.twitter.com/u542DpksjI

— @jarabeoficial (@jarabeoficial) June 9, 2020

Pau Donés: “L’1 de gener pararé. La vida de l’artista és un disbarat”

La dura batalla contra la malaltia el va obligar finalment l'octubre del 2018 a deixar la música de manera indefinida i centrar-se en la seva salut. Aleshores es va vendre la casa que tenia a la Vall d’Aran i se’n va anar a Califòrnia amb la seva filla Sara. En la biografia afirmava que el càncer l’havia fet “molt feliç” perquè l'havia fet adonar que s’estava perdent moltes coses importants, com ara la relació amb la seva filla, a qui fins aleshores –reconeix– havia dedicat molt poc temps per la seva professió. D'altra banda, Pau Donés sempre va desdramatitzar la seva situació i va adoptar el punt de vista optimista que emana de les seves cançons.

 

Després d’anys de silenci, aquest mes de maig Pau Donés havia reaparegut a l’estrada musical amb Eso que tú me das, un avançament del seu nou treball, Tragas o escupes, que estava previst inicialment per al setembre però es va publicar a finals de maig. En el videoclip se’l veu cantant assegut, al costat dels seus músics. “Per tot el que he rebut, ser aquí val la pena. Gràcies a tu he continuat remant contra la marea. Per tot el que he rebut, ara sé que no estic sol. Ara et tinc a tu, amic meu, el meu tresor. Així que gràcies per ser-hi, per la teva amistat i la teva companyia. Ets el millor que m'ha donat la vida”, canta una estrofa de la cançó, que segueix la línia vitalista i de bon rotllo que ha caracteritzat des de sempre Donés. “Si la vida et dona pals... Jarabe de Palo", era un dels seus lemes.
 
Nascut a Barcelona l’11 d’octubre del 1966, Pau Donés va començar als 12 anys a tocar la guitarra. Als 15 va formar el seu primer grup al costat del seu germà Marc, que tocava la bateria, Jay & Company Band, i més endavant, Dentaduras Postizas. Al marge de la música, es va llicenciar en econòmiques per la Universitat de Barcelona i va compaginar la seva feina en una agència de publicitat com a executiu de comptes amb concerts en locals nocturns de Barcelona i gravant els seus primers temes. Donés va oferir el seu primer concert a la sala Los Tarantos de Barcelona, on va actuar per als executius de la discogràfica Virgin. Així va néixer Jarabe de Palo el 1995.

El grup va començar a ser conegut la tardor del 1996, amb temes com La flaca, que es va fer famós quan el van utilitzar per a un anunci publicitari. Se'n van vendre milions de còpies en diversos països. A partir del 1997, Jarabe de Palo es va consolidar com un dels grups de més èxit estatal i també a l'Amèrica Llatina. El 1998 va publicar Depende, produït per Joe Dworniak i que comptava amb col·laboracions com les de Ketama. El 2001 va treure De ida y vuelta, que està considerat el seu disc més conceptual i enriquit amb la participació d’artistes com Antonio Vega, Jovanotti, Vico C i Celia Cruz. Un dels temes es titula Mamá en homenatge a la seva mare, que es va suïcidar quan ell tenia 16 anys. Després vindrien altres treballs com Bonito (2003), 1m2 (2004), Adelantado (2007) i ¿Y ahora qué hacemos? (2011).

Paral·lelament a la producció discogràfica, Pau Donés no va deixar de tocar arreu del món, tal com recordava Antonio Orozco: "Sap qui em flipa? Pau Donés. Quan vaig pel món, allà on arribo sempre hi ha un cartell anunciant un concert de Jarabe de Palo. Abans de posar-se malalt, el Pau feia un concert cada dia, i això aquí no ho sap ningú. Això sí que és amor pel que un fa, i constància", deia Orozco.

Entre els premis que ha rebut Jarabe de Palo hi ha els Ondas (1997) i dues nominacions als Latin Grammy. A més, Donés va protagonitzar diversos concerts benèfics per recaptar diners per a la investigació científica relacionada amb el càncer colorectal, com els del 2015 i principis del 2019 a la Sala Luz de Gas.

Les reaccions per la desaparició de Pau Donés han omplert les xarxes tan bon punt s'ha sabut la noticia, a mig matí. Entre els primers músics que han piulat hi ha Manu Guix i Rozalén.

Puto càncer dels collons. Descansa en pau estimat Pau Donés.

— Manu Guix (@ManuGuix) June 9, 2020

Eterno Pau Donés... 💕🙏
Que la tierra te sea leve.
Aquí te cantaremos siempre. pic.twitter.com/gqjivs4KwV

— Rozalén (@RozalenMusic) June 9, 2020

inversors

El sector immobiliari residencial, els habitatges, ja no és atractiu per als inversors a la ciutat de Barcelona. La causa és que els pisos s’han encarit molt, i el preu del lloguer, que els últims anys s’ha disparat, sembla que està tocant sostre. Això fa que per als inversors ja no sigui tan rendible comprar pisos per llogar-los, i busquen oportunitats en altres sectors, com el logístic i les oficines.

“En els preus en què estem ja no és atractiu per als inversors”, explica Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris. Des de la seva experiència ha detectat un canvi en el perfil del comprador d’habitatge a Barcelona. D’una banda, la caiguda d’inversors. De l’altra, mentre que durant els primers anys de la recuperació la majoria de compradors eren famílies que estaven vivint de lloguer, ara hi ha molta compra de reposició, és a dir, el propietari d’un pis que se’l ven per comprar-ne un altre.

Els diners sempre busquen el màxim rendiment. I ara per davant de Barcelona han passat altres ciutats. En el marc del Barcelona Meeting Point, el portal Pisos.com va presentar un estudi en què constata que Barcelona ha baixat fins al desè lloc de rendibilitat per a lloguer a Espanya. Fins i tot està per sota de la mitjana de l’Estat. La rendibilitat a Barcelona se situa en un 4,99%, mentre que la mitjana estatal és del 5,15%.

De fet, per davant de Barcelona hi ha altres ciutats molt més atractives per als inversors, com Valladolid (7,06%), Sevilla (6,19%), Múrcia (6,06%), València (5,93%), Saragossa (5,91%), Las Palmas (5,61%), Màlaga (5,30%), Oviedo (5,10%) i Badajoz (5,05%).

El director d’estudis del portal, Ferran Font, indica que el mercat immobiliari de Barcelona “ara té una demanda moderada i uns preus alts, per la qual cosa ni l’activitat ni les rendibilitats són tan notables com en anys anteriors”. Font també destaca que el mercat immobiliari no és aliè a l’escenari “convuls” que viu la ciutat, i no només en el tema polític, sinó també en el normatiu, amb una especial incidència dels canvis en la llei hipotecària.

Els pisos de segona mà són els que continuen dominant el mercat, i sembla que continuarà així, almenys a Barcelona, ja que l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha advertit d’una caiguda del 10,5% en la construcció d’habitatges durant el primer semestre del 2019 respecte a l’any anterior, un descens que ha liderat la província i la ciutat de Barcelona. El president de l’APCE, Lluís Marsà, creu que aquest descens ha sigut “substancial” a la capital catalana, on l’inici d’obra nova ha caigut un 68%.

Col·laboració público-privada

Marsà considera que és necessària la col·laboració entre l’administració pública i el sector privat per contribuir a l’augment de l’oferta del parc d’habitatge, tot i que també reclama “una seguretat jurídica absoluta”. El conseller delegat d’Anticipa -immobiliària controlada pel fons Blackstone-, Eduard Mendiluce, també reclama més col·laboració público-privada per resoldre el problema de l’habitatge. Mendiluce representa una de les empreses que més han invertit en el totxo a l’Estat en els últims anys, superant els 15.000 milions, i assegura que, malgrat el canvi en el mercat immobiliari i que han fet algunes vendes, “Anticipa no s’ha replantejat el pla d’inversió a Espanya”.

La clau és en un estudi del catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver, que preveu que el 2019 es tancarà amb la venda de 580.000 habitatges, i continuarà el creixement al voltant del 3% fins al 2021, quan s’esperen 619.000 operacions. Una clau important és la immigració. Oliver preveu que en un termini de dos anys a Espanya es poden arribar a crear més de 370.000 noves llars, de les quals 188.000 es concentraran a les comunitats de Catalunya i Madrid. L’informe preveu que al tancament del 2019 s’hauran signat o renovat 506.000 contractes de lloguer al país, 510.000 el 2020 i 523.000 el 2021, cosa que, en paraules de Josep Oliver, dibuixa “un mercat molt dinàmic”. El lloguer serà la principal preferència en dos terços de les noves llars -a Catalunya una de cada quatre llars ja viu de lloguer-, però es preveu també una contenció de l’increment dels preus respecte als últims anys.

LES CLAUS

1. Per què els inversors ja no troben tan atractiu el totxo?

La inversió en habitatge era molt atractiva en el moment de la sortida de la crisi, quan els pisos eren relativament barats i el preu del lloguer es disparava. Però ara el preu de l’habitatge s’ha encarit, i el lloguer està moderant les seves pujades, amb la qual cosa la rendibilitat que es pot treure d’un pis de lloguer ja no és tan important.

2. Com se situa Barcelona davant aquest canvi?

Barcelona perd llocs en el rànquing de rendibilitat, perquè la capital catalana va ser la que va liderar primer l’encariment dels pisos i és on es van disparar més els preus del lloguer. Ara són altres ciutats de l’Estat, on l’habitatge encara és bastant assequible, les que tenen els creixements del lloguer més importants, i això fa augmentar la seva rendibilitat.

3. Què passarà en el futur més immediat?

El catedràtic Josep Oliver ha fet un estudi en què s’aposta per una moderació del creixement del mercat immobiliari els pròxims tres anys, tot i que mantindrà cert impuls, sobretot a Barcelona i Madrid, per la creació de noves famílies, sobretot per la immigració. Però es detecta un canvi: cada cop hi ha més gent que opta per viure de lloguer. I també es detecta una moderació en l’increment dels preus, tant de la compra d’habitatge com del lloguer.

preu del convi 19

Fa dècades que a la regió del Sahel, al cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de juny no és una bona notícia. És en aquest punt del calendari quan comença el soudure : el període entre collites, que s’allarga fins ben entrat el setembre i que algunes ONG, també les Nacions Unides, coneixen com l’estació de la fam. El nom és trist, però també és literal: durant aquests mesos, en què els fruits de la collita anterior s’acaben i encara no es poden collir els de la següent, la crisi alimentària crònica que viu la regió agafa dimensions catastròfiques. Bona part de la població rural -que és la immensa majoria- passa de menjar tres cops al dia a fer-ho en només una ocasió, i la malnutrició aguda es dispara entre els infants.

Aquest 2020 el soudure serà especialment dur. La pandèmia del covid-19 i, especialment, la seva bufetada econòmica auguren la pitjor crisi humanitària dels últims deu anys, especialment en països del Sahel central com Mali, el Níger, Burkina Faso o el Txad. El virus és la gota que fa vessar, una mica més, un got que ja vessava per culpa de la crisi climàtica, la violència creixent, la pobresa crònica i, sobretot, per la falta de solucions polítiques.

“La pandèmia no hauria pogut arribar en un moment més crucial per a la regió”, es lamentava fa uns dies Coumba Sow, coordinadora de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a l’Àfrica Occidental. Aquest “moment crucial” són les setmanes i els mesos previs al soudure, en què la població -com la formiga en la faula que protagonitza amb la cigala- centra tots els seus esforços en preparar-se per als dies durs que vindran. És a l’abril i el maig -precisament els mesos en què el covid-19 ha paralitzat el món, també el continent africà- quan els agricultors necessiten sembrar i vendre els conreus i quan els pastors traslladen els seus ramats buscant pastures verdes i aigua per alimentar-los.

Aquest any no ha sigut del tot així. Malgrat que al continent africà la pandèmia no està tenint una incidència tan gran com a Europa o els Estats Units, les mesures restrictives han estat presents en tots els països. I al Sahel el tancament de botigues i mercats pel covid-19 ha deixat molts agricultors sense poder vendre els seus productes, però també els ha deixat sense poder comprar fertilitzant o llavors per preparar-se per a la temporada agrícola de finals d’any. I el tancament de fronteres ha limitat el comerç i la transhumància de molts pastors, que caminen centenars de quilòmetres i sovint travessen fronteres per alimentar les bèsties i comerciar-hi. “Això farà que els pastors perdin els seus ingressos, perquè no podran vendre els animals. I també pot provocar la mort del ramat, perquè serà encara més difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba Sow. En tots dos casos el resultat és el mateix: quan els animals moren o deixen de ser una font de llet o carn, la població passa gana. Com també passen gana les famílies agrícoles quan el seu únic mitjà de subsistència -els conreus- no funciona.

Diverses organitzacions, com Acció contra la Fam o l’ACNUR, han començat a fer càlculs. Tots els pronòstics són durs. El Programa Mundial dels Aliments apunta que la fam es pot triplicar en molts punts de la regió pel covid-19 i posa d’exemple el cas de Burkina Faso. En aquest país 2,1 milions de persones patiran inseguretat alimentària durant els mesos d’escassetat. L’any passat van ser 680.000 burkinesos.

Fam política

Oriol Puig, investigador del Cidob i expert en migracions i canvi climàtic al Sahel, subratlla dos punts clau. El primer és un recordatori: darrere d’aquesta inseguretat alimentària que martiritza la regió des de fa anys hi ha motius polítics i també històrics. “Sovint se simplifica en excés el discurs: es diu que aquesta fam estructural és només com a conseqüència del clima. Però no es diu que hi ha hagut i hi ha unes polítiques colonials i neocolonials que han potenciat que la població depengui totalment de l’agricultura de subsistència”, assegura.

I el segon punt que reitera Puig és el risc que suposa que plogui sobre mullat. “Moltes zones del Sahel ja estan en una situació molt delicada, precària. Hi ha una confluència de crisis, com la climàtica o la del terrorisme i els conflictes, que ara s’agreujaran amb el covid-19”. En les últimes setmanes, per exemple, la violència, especialment l’activitat dels grups jihadistes, s’ha incrementat. Sobretot a l’anomenada zona de les tres fronteres, entre Mali, el Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi ha una onada de refugiats i desplaçats interns. Només a Burkina Faso 880.000 persones han hagut de fugir de casa per la violència. A tota la regió són uns tres milions de persones, que en general malviuen en condicions precàries. I en temps de pandèmia la precarietat incrementa les possibilitats de contagi.

Per això als experts també els preocupa que la lluita contra el covid-19 -que ara centra totes les agendes- deixi en segon lloc els esforços per fer front a aquestes altres problemàtiques que ja existien. I no només és una por. Ha començat a passar, especialment en el camp sanitari.

Al Sahel i en altres zones del continent africà, les mesures per frenar el nou coronavirus han perjudicat el control d’altres malalties clàssiques -com la malària o el xarampió- que fa molts anys que maten. Hi ha un exemple il·lustratiu: les restriccions de moviment pel covid-19 han fet molt difícil continuar repartint les xarxes mosquiteres que són claus en la protecció davant la malària.

La plaga de llagostes no afluixa a l’Àfrica oriental

La pandèmia del covid-19 està deixant en segon pla la plaga de llagostes del desert que des de fa mesos està castigant l’Àfrica oriental, especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia. El mes de desembre hi va haver una primera onada: eixams quilomètrics d’aquests insectes que al seu pas devoren conreus, arbres i pastures. La plaga -que agafa força degut als efectes de la crisi climàtica- no ha minvat, al contrari. La FAO porta setmanes alertant que la regió viurà una segona onada fins i tot més forta que la primera aquest mes de juny, just en el moment de la collita. I la situació és preocupant: les hectàrees de conreus malmeses seran incalculables, cosa que, segons subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà en episodis de fam “molt greus” en una regió on la majoria de la població depèn d’aquests conreus per sobreviure i on 30 milions de persones ja pateixen inseguretat alimentària.

las pandemias

Quan i com s’acabarà la pandèmia del covid-19? El món està pendent del temps que trigarem a trobar, produir i distribuir mundialment una vacuna o un tractament eficaç contra el coronavirus. Però si mirem enrere, la història ens demostra que en la majoria de casos les epidèmies no s’han acabat per l’erradicació del patogen sinó perquè la humanitat ha trobat la manera de conviure-hi, com va passar amb la grip del 1918, la soca de la qual encara volta. El final d’una pandèmia no és només una qüestió mèdica, sinó que té molt de social i polític. La clau és per a qui s’acaba realment i qui en decreta el final. I també com es comporta el virus més contagiós: la por.

La sida

“Hem de distingir la malaltia epidèmica que s’estén sense cap límit i pot arribar a tot al món de la por social a aquesta amenaça”, assegura Jon Arrizabalaga, investigador d’història de la ciència i la medicina a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) del CSIC a Barcelona. “El VIH o la sida continua existint com a pandèmia. Les xifres actuals, a nivell mundial, segueixen sent esgarrifoses en termes de noves infeccions i morts causades cada any, però la percepció varia segons com ens afecta”. Inicialment la sida era sinònim d’estigma, però quan la malaltia es va anar cronificant gràcies als tractaments va canviar la percepció de risc i ens vam oblidar de la malaltia. No la percebem com una pandèmia perquè la mortaldat es produeix en altres zones del planeta, com l’Àfrica subsahariana”.

Els grans flagells: de la pesta a la grip espanyola

La verola

Hi ha molt poques malalties que hagin acabat erradicades del tot. El cas de la verola és excepcional per diversos motius: perquè es va trobar una vacuna eficaç i que protegeix per a tota la vida, perquè el virus no afecta altres animals (de manera que erradicar-lo en l’espècie humana és sinònim d’eliminació total) i perquè la malaltia té uns símptomes tan clars que era fàcil fer quarantenes i seguiment dels contactes. Després d’una campanya de vacunació mundial, l’última persona que va contraure la malaltia va ser Ali Mao Maalin, cuiner d’un hospital de Somàlia, el 1977.

El còlera

“El tedèum, el càntic litúrgic de lloança i d’acció de gràcies a Déu amb què l’Església donava per acabada la pandèmia i el retorn de les famílies benestants als grans nuclis urbans eren dos dels senyals que indicaven que la població ja no percebia el còlera com una gran amenaça letal”, diu l’historiador i arxiver Jordi Algué, autor del llibre Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria (Ajuntament de Súria). Aquesta pandèmia va fer estralls a Catalunya, però no sempre es va considerar “oficialment una pandèmia”. Durant el brot del 1865, l’Estat la va qualificar com a “plaga no existent”. Les autoritats van dissimular l’epidèmia per evitar una onada de pànic a la ciutat. Sabien que a Marsella la malaltia feia estralls, però van desviar tots els vaixells marsellesos a Maó. Quan els mariners marsellesos van començar a morir, les autoritats sanitàries van qualificar les morts de “còlics” propis de l’estació estiuenca degut a transgressions alimentàries, begudes fredes, gelats i aliments en males condicions. A Espanya hi va haver brots de còlera fins fa poc: el 1971 i el 1979.

Pandèmies i responsabilitats polítiques

La tuberculosi

De la mateixa manera que el covid-19 ha portat les mascaretes a les nostres vides, la tuberculosi va ser l’origen dels mocadors de paper: “A Espanya es va fer l’anomenada guerra a l’esput. Es multava la gent que escopia a terra, calia escopir en un mocador i llençar-lo”, recorda Jorge Molero, professor d’història de la medicina de la UAB i participant del projecte En Temps de Covid, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. “Era tan evident que la malaltia afectava més els pobres que els grups anarquistes i socialistes la utilitzaven com un argument per legitimar un canvi revolucionari. I la tuberculosi es va polititzar. Després Franco va construir molts sanatoris que als anys 50 es van buidar perquè havien millorat les condicions de vida i l’alimentació de la població, però als anys 70 el règim encara va voler fer un campanya d’erradicació, que en bona part va ser pura propaganda”, apunta Molero.

El tifus

L’epidèmia de tifus exantemàtic que va assotar Espanya després de la Guerra Civil es va donar per controlada el 1943 perquè es va passar de 12.000 a 8.000 casos diagnosticats. “La conjuntura sociosanitària de l’Espanya de la primera postguerra -castigada, a més, per altres epidèmies- dificultava la legitimació del nou règim, ja que contradeia la imatge de «nova pàtria» que pregonaven les noves autoritats”, explica Xavier García Ferrandis, professor de la Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir. “El règim tenia certa pressa per girar el full epidemiològic i començar la construcció del nou estat segons els seus principis”. En plena autarquia, l’Estat va prioritzar controlar malalties endèmiques, com la sífilis, el paludisme, la febre tifoide i la tuberculosi. El tifus només es transmet a través dels polls i afectava sobretot la població pobra, que patia misèria i amuntegament. “Invertir en habitatges amb unes mínimes condicions higièniques era invertir en salut pública”, recorda García Ferrandis. Però el franquisme tenia altres prioritats.

La pesta negra

La pesta negra va fer estralls arreu del planeta del segle XIV al XVIII. Però la malaltia va continuar fins molt més tard: de fet, l’any 1931 n’hi va haver un brot a l’Hospitalet de Llobregat, al voltant de les indústries de gestió de les deixalles urbanes de Barcelona, amb una quinzena d’afectats i tres morts. “Durant segles la pesta va anar apareixent cíclicament, infectant ciutats i viles, però la població va aprendre a fer front a l’amenaça. El desenvolupament històric de la salut pública en nuclis urbans des de l’època medieval està estretament relacionat amb aquesta pandèmia”, diu Arrizabalaga.

Una lliçó que aprenem de la història és que la pandèmia del coronavirus es pot acabar abans socialment que des d’un punt de vista mèdic. Com quan mantenir el confinament sigui insostenible -com ha declarat aquesta setmana el govern del Pakistan-, per molt que el virus continuï circulant, abans que s’hi hagi trobat un remei efectiu. “Crec que hi ha una qüestió social i psicològica, una mena de cansament i frustració, un punt en què hem començat a dir que ja en tenim prou”, alertava fa uns dies al New York Times Naomi Rodgers, historiadora de Yale.

distancia

Dilluns passat algunes escoles bressol municipals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, on ja han entrat a la fase 2, van obrir les portes i els infants van descobrir un nou món on no hi havia abraçades ni jocs col·lectius i en què les educadores s’escarrassaven perquè havien de mantenir les distàncies de seguretat. A la ciutat de Girona, aquesta setmana també han tornat a l’escola bressol 88 infants (s’havien ofert 150 places).

A partir de la setmana vinent, en què Barcelona i la seva àrea metropolitana passaran a la segona fase del desconfinament, també podrien obrir les escoles bressol municipals, però algunes localitats ja han optat per no fer-ho. La reobertura és polèmica. D’una banda, hi ha pares en una situació desesperada perquè han de treballar, no ho poden fer des de casa i no tenen ningú amb qui deixar els fills. Teletreballar amb infants de menys de tres anys a casa tampoc és gens fàcil. De l’altra, professionals i sindicats asseguren que no hi ha garanties per fer-ho amb seguretat i que obrir en aquestes condicions és vulnerar els drets dels infants. I hi ha alguns col·lectius de mestres que defensen el contrari: no obrir, si és possible, sí és vulnerar els drets dels infants. Aquests últims argumenten que l'educació és un servei essencial i que s'ha de garantir i lluitar perquè es pugui acabar el curs, si és possible, de manera presencial. 

Alguns municipis no obriran les escoles bressol

L’Ajuntament de Barcelona assegura que encara no hi ha res en ferm sobre les escoles bressol, perquè encara no té l’aprovació del Procicat. Amb tot, aquesta setmana els pares ja han rebut una carta de l'Institut Municipal d'Educació en què se’ls explicava com podrien ser les condicions d'acollida. En principi, l’obertura seria el 15 de juny i el curs s'acabaria el 15 de juliol. L’atenció màxima seria de cinc criatures per aula, els horaris de nou del matí a tres del migdia amb possibilitat de servei d’acollida de vuit a nou del matí: per tant, hi hauria servei de menjador. Tanmateix, tan sols s'hi podrien incorporar els infants d’1 a 3 anys. Altres municipis com Cerdanyola, Mollet, Rubí, Montcada i Ripollet, en canvi, han decidit no reobrir les escoles bressol municipals perquè "no es garanteix la seguretat sanitària". L'Ajuntament de Terrassa està fent aquesta setmana una enquesta de necessitats a les famílies usuàries de les escoles bressol per determinar si cal obrir o no els centres a partir de dilluns vinent. Sabadell preveu, com Barcelona, reobrir les escoles bressol municipals la segona quinzena de juny.

“Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors"

LUCÍA RIVAS

Els sindicats i col·lectius de mestres de les escoles bressol es resisteixen a reobrir els centres. En un comunicat conjunt, que firmen Escoles Bressol Indignades, CGT, CSC, Coordinadora Obrera Sindical i la USTEC-STEs, asseguren que les mesures de distanciament físic són inviables i les d’higiene, prevenció i protecció difícils de garantir. A més, fer tornar a l’escola els infants després de tres mesos de confinament per poques setmanes i amb presses, segons els sindicats, és córrer un risc elevat per al seu benestar emocional i psicològic. “Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors", afirma Lucia Rivas, membre d’Escoles Bressol Indignades. "Podem continuar donant suport, estar en contacte amb les famílies, fer videotrucades, però no obrir".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Rivas també qüestiona com es decidirà qui té dret i qui no a tornar a les escoles bressol. En un principi, segons la carta enviada pel consistori, tindran prioritat les famílies amb dos progenitors que puguin acreditar que han de tornar físicament a la feina i, en segon lloc, les famílies monoparentals i aquells col·lectius que es consideren més vulnerables. “No s’assegura que sigui equitatiu, la conciliació familiar no passa per obrir els centres durant un mes en aquestes condicions, sinó que s’han de buscar altres alternatives com els permisos de criança renumerats o flexibilitzar condicions”, assegura.

A la carta del consistori s’especifica que tant els infants com les famílies han de garantir que no tenen símptomes del covid-19 i que no han estat en contacte amb positius durant els últims catorze dies. També es detalla que han tenir el calendari de vacunacions al dia. Les mesures de prevenció que s’haurien de prendre són, entre moltes altres, posar el termòmetre als infants diàriament, roba i calçat d’ús exclusiu per al personal mentre sigui al centre, garantir les mesures de seguretat, entrades esglaonades i desinfectar diàriament les joguines. D'altra banda, també s’estableix un protocol de com canviar els bolquers.

Sense alternatives

Si no obren les escoles bressol, alguns pares es troben sense alternatives per als seus fills. Han d'anar a treballar i tampoc poden deixar els infants amb els avis perquè són un col·lectiu de risc. Els sous precaris tampoc els permeten contractar algú perquè en tingui cura i pateixen per perdre la feina. La Maria, després de parlar-ne molt amb la parella, ha optat per demanar una excedència. "No ens sortia a compte contractar algú i els meus pares tenen una salut precària, no volia posar-los en risc", explica. Prendre la decisió de què cal fer amb els infants tampoc és fàcil. Alguns pares han rebut comunicats de les direccions de les escoles de bressol convidant-los a fer tot el possible abans de portar-los. És el cas d'una escola de Barcelona en què es demana que "s'esgotin totes les possibilitats".

Les trucades i els correus aconsellant no portar els infants als centres no s'han limitat a les escoles bressol, sinó també a l'educació infantil i primària. "Em van trucar de l’escola que dilluns obriran però si el meu fill plora no el podran abraçar", explica Ernest Cauhé. Aquest pare està força indignat: "S'està  desincentivant els pares perquè no portin els fills a l'escola, no diuen el que podran fer sinó el que no podran fer –lamenta–. Impugnar l'obertura de les escoles, com han fet els sindicats, és un error brutal, el missatge que donen és que la feina dels mestres i l’educació no són essencials".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Mònica Artigas té el seu fill Pau, de 12 anys, cursant sisè en una escola pública de Gràcia: “Quan es va assabentar que a la fase 2 ja podria tornar a escola es va posar molt content. Fins i tot va començar a anar a dormir d’hora per preparar-s'hi. Quan vam rebre el correu de l’escola explicant el pla de reobertura la perplexitat va ser màxima. Només hi pot anar una hora un dia i per recollir les seves coses. Vaig escriure a l’escola per queixar-me, no per a mi, nosaltres hem continuat fent teletreball, però em poso en la pell del meu fill i em sap molt de greu perquè la seva vida és l’escola. Com li explico ara que només hi pot anar una hora?” Artigas està indignada: "Estic molt enfadada perquè les escoles no han assumit la seva responsabilitat i estem parlant de l’educació".

Des de fa temps, hi ha una bona part de la comunitat educativa defensa que l'educació és un servei públic essencial i que, per tant, s'ha de poder oferir. Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que la reobertura s'ha de fer d'acord amb la comunitat educativa, amb la garantia de poder oferir un servei públic de qualitat i amb totes les garanties sanitàries, i que s'ha de lluitar perquè sigui així: "No podem deixar d'oferir aquest servei i cal un final de curs amb sentit, si és possible presencial, perquè el mestre pugui saber com està l'infant, com li ha anat durant aquest confinament, com ha arribat a l'estiu". Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica defensen fer una atenció específica als grups que finalitzen etapa i garantir l'acompanyament dels alumnes especialment vulnerables.

La gran preocupació de moltes famílies i una gran part del professorat és com encarar el setembre. " El gran repte és l'inici del curs vinent. Per al professorat comportarà assumir canvis organitzatius i metodològics, i fórmules de treball educatiu per afrontar les noves situacions", detalla Gargallo. Sigui com sigui, aquests mesos de confinament la bretxa entre les famílies s'ha ampliat. Alguns infants no han tingut cap contacte amb l'escola. Seran nombrosos els reptes que haurà d'encarar l'escola el curs vinent.