canvi d'hora

Una setmana després de l'arribada de la primavera és el moment d'agafar els rellotges i avançar-los una hora. L'horari d'estiu començarà la matinada d'aquest diumenge 29 de març, quan a les 2.00 h passaran a ser les 3.00 h. El canvi d'hora arriba en ple estat d'alarma i després de 15 dies de confinament. Avançar el rellotge una hora ens robarà 60 minuts de son aquest cap de setmana, però la bona notícia és que això també suposa una hora menys d'estar tancats a casa.

El 2018 es va fer una consulta ciutadana a la Unió Europea en què van participar 4,6 milions de ciutadans. Un 80% van votar a favor d'abolir el canvi d'hora que es fa dues vegades l'any. Arran d'aquests resultats, el 26 de març del 2019 el Parlament Europeu va aprovar abolir aquest canvi de cara al 2021 i va instar tots els governs estatals a decidir amb quin horari es volen quedar. Les tres opcions que es preveuen són les següents: mantenir-se tot l'any en horari d'estiu, mantenir-se tot l'any en horari d'hivern o mantenir l'hora solar, que en el cas dels països de l'Europa Occidental (Espanya, Bèlgica, els Països Baixos, França i Luxemburg) correspon a l'horari del meridià de Greenwich.

Diego Redolar, doctor en neurociències i professor de neuropsicologia a la UOC, diu que l'impacte del canvi d'hora en el nostre cervell és tan petit que no es posiciona "ni a favor ni en contra d'aquesta política". Marta Calderero, doctora en psicologia de la salut, opina el mateix, però prefereix posicionar-s'hi a favor, al·legant que a nivell psicològic és millor mantenir el mateix horari durant tot l'any, especialment per les persones més vulnerables que tenen algun trastorn.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), una iniciativa que busca posar les polítiques del temps a l'agenda política internacional, defensa, en el cas de Catalunya i Espanya, mantenir l'horari d'hivern tot l'any o recuperar l'hora que ens pertoca geogràficament. Marta Junqué, coordinadora de la BTUI, explica que aquestes dues opcions són les més saludables i sostenibles, perquè ens permeten mantenir un horari social més similar a l'horari solar. Segons diversos estudis de la cronobiologia, mantenir l'horari d'hivern tot l'any tindria set beneficis en la salut: millor salut cardíaca, menys sobrepès, menys incidència de càncer, reducció del consum d'alcohol i tabac, millores en salut mental, més productivitat escolar i laboral i millor son.  

L'inconvenient de l'horari d'estiu és que hi ha un desfasament encara més gran entre l'hora solar i l'hora social, cosa que afecta el nostre rellotge biològic. Així doncs, a l'hivern el sol no sortiria fins a les 9.15 h del matí i "aniríem tots com zombis a l'escola i a treballar", afirma Junqué. Seguint aquesta línia, Calderero reconeix que "molts estudis observen que quan es produeix el canvi a l'horari d'estiu les persones tendim a dormir entre 40 i 60 minuts menys". 

Estalvi energètic

Des de la BTUI creuen que suprimir el canvi d'horari i mantenir-nos en el d'hivern ens ajudaria des d'un punt de vista de salut i d'estalvi energètic. Adaptar-se a l'horari solar és més sostenible, ja que "no cal encendre tant el llum ni la calefacció", reconeix Junqué, i afegeix que "en un moment d'emergència climàtica l'horari d'estiu va en contra d'un planeta més verd i sostenible".

A favor o en contra del canvi d'hora, el que és innegable és que, aquest any, el canvi a l'horari d'estiu el viurem en confinament. Els estudis estimen que el cos humà triga un dia a reajustar el seu rellotge biològic després d'un canvi d'una hora, però els experts reconeixen que a tots ens pot costar més adaptar-nos davant d'aquesta situació excepcional. La llum solar i les nostres rutines ajuden el cervell a regular els ritmes del cos. "En confinament aquestes rutines es dissolen o desapareixen, cosa que agreuja els efectes del canvi d'hora de diumenge", reconeix Redolar. Calderero assenyala l'impacte psicològic que pot suposar l'augment d'hores de llum al dia i l'impossibilitat de sortir al carrer. "Ens arribaran pensaments negatius de tot el que podríem estar fent i no podem fer", i això pot afectar el nostre estat d'ànim. Aquest any ens costarà més del normal adaptar-nos al canvi d'horari, però consola saber que tindrem una hora menys de confinament. 

A dins

 5 

Comparteix

 Guarda

Viure confinats no és una aventura, ni cap experiència mística, ni un gimnàs particular, ni una sala de cinema. Vivim confinats per responsabilitat i perquè no tenim elecció. Com les persones que no tenen elecció i han d’anar a la feina perquè o salvem la vida o salvem l’economia. O salvem Notre-Dame. El personal imprescindible sempre a part i sempre agraïdes. També sempre la solidaritat cap als qui no poden triar, perquè hi ha situacions particulars a cada sostre. I també sempre el rebuig cap als qui abusen i s’aprofiten de les febleses i de la misèria. Els dies passen i és inaguantable tot el soroll de fons en temps de silenci. Com si no en tinguéssim prou amb l’angoixa d’estar en una situació que fins fa quatre dies ens era impensable. No vivim una guerra i és intolerable la comparació: no passem gana, no ens cauen bombes a sobre, no hem de triar entre morir a terra o al mar. És una crisi sanitària de dimensions colossals i és un exemple més de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans. Tant si som rics com si som pobres. Però els pobres sempre pateixen més. Perquè en el confinament no tothom gaudeix de prou metres quadrats per exhibir la seva roba d’estar per casa. Perquè estem envoltats de pobresa i de desigualtat que també es fan més paleses en un context com l’actual. Mirem el món, tan gran. Mirem el virus, a través d’un microscopi. Mirem-nos a nosaltres mateixos. Sapiguem reconèixer-nos en aquesta feblesa i en la por. No hi ha cap batalla per guanyar ni cap senyor amb medalles al pit que pugui dir res amb sentit. Som nosaltres, tocats. Són els morts que no es poden abraçar per última vegada. Som els vius que de seguida ho oblidem tot.   

El silenci a la ciutat serveix per identificar cada so nítidament, com mai els havíem sentit abans. O potser en un agost perpetu lluny del centre. El silenci que ens donaria calma si no fos per la tensió òbvia que ens acompanya a la cuina, a la sala o al dormitori. Ens veiem per les finestres a tothora i preferim no trobar-nos baixant les escombraries. Se senten els passos a les escales de veïns i descobrim com els calaixos són plens d’estris prescindibles. En realitat, ja ho sabíem. Però estem lligades als objectes. Depenem de la connexió a internet i per abraçar-nos ens enviem emoticones. Vivim envoltats de persones amb tanta incontinència verbal com tenien abans i truquem més sovint a la nostra gent gran mentre ens preguntem totes les qüestions relacionades amb la vellesa. Ens omplim de respostes que ens fan sentir culpables. El cicle de la vida és vidre trencat. 

Es publiciten milers d’activitats quan el món s’ha aturat. Arriben missatges amb notícies d’última hora i acudits més o menys graciosos. No tenim temps d’assimilar on som i per què. Ens falten hores en aquests dies tan llargs. El no fer res sempre ha estat mal vist. Però no fer res i estar viu són compatibles. Si el món s’atura potser nosaltres tampoc no hauríem d’omplir tots els buits que es presenten a l’agenda. Potser és el moment d’acceptar que, ara mateix, la millor manera de ser útils és portant la vida que ens demanen els qui hi entenen de veritat. No són generals ni el nostre pijama és un uniforme. Afortunadament. Perquè ara mateix el que ens ajuda són piles enormes de dignitat i ens sobren, com sempre, totes les batalletes. 

Falta temps perquè puguem sortir de casa. Els dies deixen, a poc a poc, de ser estranys. Ens hi adaptem. Amb la sorpresa de cada matí de sentir com es mouen els núvols. Literalment.

capsalera

El metge de capçalera també anomenat metge d'atenció primària, de família, de poble o rural ^[1] o titular és un professional sanitari que exerceix en un centre de salut o en un consultori; és el metge més proper a una determinada població i, sovint, l'únic facultatiu disponible per als seus habitants.

El metge de capçalera coneix a fons el pacient, les seves expectatives de vida, la seva situació personal, familiar i social, els seus problemes de salut i la seva història global, i per això està capacitat per a decidir conjuntament amb el mateix pacient el tractament a seguir i els objectius a assolir.^[2]

Garantir uns assistència sanitària de qualitat implica que pacients i metges es coneguin, respectin i ajudin per col·laborar de la millor forma. D'aquesta manera els pacients podran rebre els millors atencions i els metges podran desenvolupar la seva vocació i la seva funció de manera òptima.^[3]

Els metges especialistes han d'actuar com a consultors. És a dir, que la seva atenció per norma és episòdica i han de cedir el seguiment del pacient al metge de capçalera.

Contingut

• 1Valors i missió
  • 1.1Valors específics del metge d'atenció primària
  • 1.2Missió del metge de capçalera
• 2Funcions
• 3Metges de capçalera eminents
• 4Vegeu també
• 5Referències
• 6Enllaços externs

Valors i missió[modifica]

Francisco Vallés (Diví Vallés), metge personal de Felip II

Samuel Hahnemann

Julian Tudor Hart, metge rural anglès que va enunciar la Llei de cures inverses

Edward Jenner, metge rural anglès descobridor de la vacuna contra la verola o antivariólica

L'activitat sanitària busca perllongar la vida, evitar el sofriment i ajudar a morir amb dignitat.,^[4][5]

1. La dignitat en el tracte amb el pacient i els seus familiars
2. La cortesia i empatia a l'entrevista clínica
3. La qualitat científica, tècnica i humana
4. El compromís de seguiment del dolor i del sofriment
5. El manteniment i la millora d'habilitats, coneixements i actituds dels professionals
6. L'ús adequat dels recursos.

Amb això s'aconsegueix una atenció clínica efectiva que facilita una política sanitària de prestació de serveis segons necessitats de pacients i poblacions.

Valors específics del metge d'atenció primària[modifica]

1. El raonable control de la incertesa clínica ^[6]
2. El control prudent dels temps d'atenció ^[7]
3. L'establiment d'una relació personal prolongada en el temps amb el pacient, la seva família i la seva comunitat ^[8]
4. L'organització flexible necessària per garantir l'accessibilitat efectiva a les atencions necessàries
5. La polivalència en la prestació de cures ^[9]
6. El rebuig a la tirania del diagnòstic.,^[10][11]

Amb això s'aconsegueix la prestació de cures tan a prop del pacient com sigui possible, i s'estableix una adequada escalada en la resposta als problemes de salut.

Missió del metge de capçalera[modifica]

• Ajudar el pacient a evitar malalties, guarir (si escau) i donar suport-, i a ajudar a morir amb dignitat.

• Contribuir a l'eficiència del sistema sanitari (aconseguir que la despesa se centri en allò que tingui més "rendibilitat social", amb l'equitat com a valor central).

Funcion

notes

 A l'Atenes del segle V aC, mentre els més vells recitaven un vers que afirmaven haver sentit anys enrere –"Vindrà una guerra dòria i amb ella una pesta"–, Pèricles, el líder del partit democràtic atenenc i en aquell temps estrateg, es va dirigir a l'assemblea de la ciutat: "Tinc per a mi, en efecte, que una ciutat que progressi col·lectivament resulta més útil als particulars que una altra que tingui prosperitat en cada un dels seus ciutadans, però que s'estigui arruïnant com a estat". Disjuntiva que, més de 1.500 anys després, torna a ser, si és que en algun moment ho ha deixat de ser, la nostra.

No hi ha precedents en les nostres societats d'una aturada econòmica abrupta sense planificació prèvia –que afecta, a més, pols clau de la demanda i la producció a escala mundial– de la magnitud que estem vivint. Merkel ha portat a col·lació fins i tot la Segona Guerra Mundial com a referent. Les distàncies amb aquell conflicte són encara siderals, més de 50 milions de morts ho testifiquen, però la veritat és que la caiguda econòmica en aquests moments és molt superior a la que es va produir amb la crisi del 2008 i fins i tot amb el Crac del 29. Del desastre de la Segona Guerra Mundial se'n va sortir –després del dur hivern 1946-1947, que va paralitzar completament les economies europees i especialment la britànica– amb un ampli procés de nacionalitzacions, una ampliació dels serveis públics i un augment del poder dels treballadors i les treballadores, que es va iniciar precisament a la Gran Bretanya. Del Crac del 29, que havia fet caure un 46% la producció industrial als EUA i un 40% a tot el món, se'n va començar a sortir –en el cas dels Estats Units– amb un ambiciós pla de recuperació econòmica a curt termini i un programa de transformació social a llarg termini.

Va haver-hi veus en contra d'aquest tipus de mesures. El grup financer JP Morgan, al cor de la crisi del 2008, o l'economista pare del neoliberalisme Von Hayek es van declarar clarament en contra de la New Deal de Roosevelt, per exemple, però la veritat és que el liberalisme econòmic va quedar fora de combat pràcticament durant quaranta anys. Per cert, els quaranta anys de més creixement i estabilitat de les economies capitalistes.

La crisi actual ha deixat clar que, davant de tots els profetes de la globalització i de la fi de les sobiranies, l'estat torna a emergir com a element central

2. Hi ha certa perplexitat, i en alguns comentaristes satisfacció indissimulada, veient tants neoliberals de l'ahir convertits en keynesians del demà a partir del que estem vivint. Però en realitat això no és nou, va passar exactament el mateix a inicis de la crisi del 2008, quan es tractava de salvar precisament els grans poders financers. En aquell moment no hi va haver cap problema entre els que havien vilipendiat el "papa estat" quan es tractava de parlar de polítiques socials, per demanar a l'esfera pública una ajuda massiva per al sector financer. Però un cop salvats els bancs, no van trigar gaire a tornar als vells usos amb la idea "que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats". De fet, del cinisme de la gestió de la crisi del 2008 venen part dels mals actuals. El resultat va ser una mena de keynesianisme per a rics i de neoliberalisme augmentat per a pobres; i al centre de tot, de nou, l'estat. Res no indica que no pugui tornar a passar si no es lluita per evitar-ho.

La crisi actual ha deixat clar que, davant de tots els profetes de la globalització i de la fi de les sobiranies, l'estat torna a emergir com a element central. I, per si en quedava algun dubte en el context de la Unió Europea, l'esvaeixen les declaracions de Fernando Simón quan afirma que Espanya no és confinable, com les regions de la Xina, perquè aquesta mesura no trobaria l'ajuda de ningú per ser sostinguda. La Unió Europea, que ha servit durant aquests anys per mantenir pactes d'estabilitat que han ofegat les nostres economies i els nostres drets, de moment ni hi és ni se l'espera (com a molt ha decidit suspendre el Pacte d'Estabilitat perquè els estats puguin generar dèficit, però això no és ajudar, bàsicament és deixar d'estrangular). De fet, entre la col·lecció de mites llançats pel coronavirus a la foguera de les vanitats neoliberals, hi ha també coses tan inútils com l'article 135 o la Llei d'Estabilitat Pressupostària. Però tot això servirà de ben poc si no es du a terme un pla veritablement ambiciós de futur i sense cap complex ja justificable. La inversió que Pedro Sánchez va anunciar com la més gran de la democràcia espanyola suposa un 1,4% del PIB, la que es va realitzar amb el rescat bancari del 2008, quan en aquell moment es va prioritzar salvar els bancs i no les persones, va ser d’un 4,86%; i Roosevelt va invertir un 6%. Ens haurem d’apropar a Roosevelt el dia després del coronavirus si el que ve és una crisi de llarga durada. Invertir no només per salvar, invertir per reactivar i invertir per transformar una realitat que ja no serveix al futur.

3. Escrivia Josep Fontana ja fa gairebé un quart de segle que si el problema davant les futures pandèmies es plantejava com una guerra entre l’ésser humà i els microbis, era clar que els microbis l’havien guanyat fins ara i la guanyarien sempre: "Són més nombrosos que nosaltres i evolucionen més ràpidament (han après a ajustar-se als canvis de l’entorn amb mutacions o amb diverses formes d’adaptació natural). El problema és que el ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que no entenem prou i han desencadenat efectes imprevistos. O aprenem a viure més racionalment en un món on cada vegada hi ha més éssers humans i menys recursos, o els microbis que competeixen amb nosaltres guanyaran fàcilment aquesta guerra”. En realitat, no és que nosaltres hàgim de protegir el medi ambient, és que el medi ambient ens protegeix a nosaltres. Hem eliminat tanta biodiversitat que ens trobem cara a cara amb allò que nosaltres mateixos hem desencadenat. Les transformacions que haurem de fer en el dia de demà hauran de tenir això també com a fonament. Això i somriure'ns els uns als altres, col·laborar i buscar sortides, per poder recomençar en el dia després.

pisos turistics

El coronavirus ha tocat de ple tot el sector turístic, inclòs el negoci dels pisos o apartaments de lloguer de curta estada. Amb el negoci d’Airbnb i altres plataformes del sector totalment aturat, els propietaris busquen sortides per minitmitzar els danys. La primera opció, ara, és el lloguer de temporada, amb contractes de tres a sis mesos bàsicament per a gent que hagi d’estar un temps a Barcelona i ara no té on quedar-se.

“S’està intentant fer contractes de temporada a partir d’un mes per minimitzar l’impacte”, reconeix a l’ARA Enrique Alcántara-García, president d’Apartur, la patronal d’apartaments turístics de Barcelona. Malgrat això, reconeix que no és la solució per a moltes empreses del sector, ja que els preus són molt inferiors als que es poden aconseguir en situació normal per un pis turístic. El que és evident és que el tancament del sector turístic li passarà factura, uns 30 milions d’euros en un mes a la ciutat de Barcelona, explica Alcántara-García. Tolo Gomila, president de Fevitur -la patronal espanyola del sector-, calcula l’impacte a tot l’Estat en uns 73 milions d’euros. El directiu explica que han ofert a l’Ajuntament de Barcelona 200 dels més de 9.000 apartaments turístics de la ciutat, ara tancats, per a l’ús dels serveis socials, per a personal sanitari o per a gent que hagi d’estar aïllada.

Els primers dies del confinament es va donar una situació extraordinària: un augment exponencial de l’oferta als portals immobiliaris, que es va atribuir al transvasament d’apartaments turístics al mercat residencial. No obstant això, de dilluns a divendres el nombre de pisos de lloguer a Barcelona que s’ofereixen als principals portals s’ha mantingut molt estable. El portaveu del Sindicat d’Inquilins de Madrid, Javier Gil, va denunciar en el seu perfil de Twitter, amb casos concrets, aquest possible transvasament d’apartaments d’ús turístic a l’oferta de pisos de lloguer per a residència habitual. Gil, en un fil a la xarxa social, mostrava pisos que s’oferien a Airbnb i que també estaven anunciats al portal Idealista.

Els principals portals immobiliaris neguen que hagi augmentat l’oferta de pisos de lloguer que s’hi anuncien. A més, asseguren que el trànsit als seus portals ha baixat. “Va començar a caure quan van tancar les escoles a Madrid, aproximadament un 10%, i dijous i divendres s’ha agreujat amb un descens de fins al 25%”, explica Ferran Font, cap d’estudis de Pisos.com, que tot i això preveu una recuperació els pròxims dies perquè quan la gent s’acostumi a aquesta nova situació de confinament “els negocis purs online no perdran trànsit sinó que en guanyaran”.

Mentre les agències immobiliàries a peu de carrer han hagut de tancar, les anomenades prop-tech (tecnològiques del sector) veuen una oportunitat en el confinament, no tant per tancar operacions com per posar a prova algunes aplicacions, com ara les visites virtuals als pisos, per sortir més reforçats quan passi aquesta crisi.

Però l’impacte serà important. “Dependrà del temps de confinament i també de les mesures que prenguin les autoritats”, explica Ferran Font, que cita un estudi de Bloomberg que mostra un 90% de caiguda de les operacions a les 36 ciutats més importants de la Xina durant l’epidèmia. La recuperació del mercat a Espanya, segons expliquen diversos experts, podria arribar a finals del segon trimestre i assentar-se durant el tercer trimestre.

Baixada de preus

“La situació és molt complexa”, diu a l’ARA el conseller delegat de Housell, Guillermo Llibre, tot i que preveu un repunt quan passi l’estat d’alarma. Llibre assegura que les operacions de lloguer de pisos pràcticament han desaparegut del mercat, com també les noves compravendes, a causa de l’epidèmia, ja que ningú compra un pis sense anar-lo a veure.

Per al conseller delegat de Housell, però, quan passi el confinament hi haurà una recuperació. Això sí, preveu una rebaixa del preu de venda dels pisos durant uns mesos. “La gent que té la urgència de vendre un pis ara no pot i, per tant, quan es reactivi el mercat en rebaixarà el preu”, indica Guillermo Llibre.

El sector evita el pessimisme i ja espera un rebot

Els principals experts del sector immobiliari mostren cautela respecte al futur per la incertesa de la crisi sanitària, i fan pronòstics amb molta prudència perquè ho veuen encara prematur, però majoritàriament esperen un rebot del sector un cop passi el confinament i es normalitzi la situació. “A hores d’ara els inversors no tenen raons per abandonar els seus plans previs a la crisi de la Covid-19”, expliquen des de la consultora Savills Aguirre Newman. Les experiències de crisis anteriors indiquen que la recuperació ha sigut sempre molt intensa, segons recalquen en aquesta companyia immobiliària. “Hem d’afegir que ara tenim, a diferència del període 2008-2013, un sector bancari més sanejat i més ben preparat per a la seva funció de finançament del teixit empresarial”, indiquen fonts de la consultora.

A més, aquestes fonts apunten que les noves tecnologies que s’han estès en el sector permeten en aquest moment seguir treballant, per exemple amb la signatura telemàtica de contractes amb total validesa, entre altres aspectes.

respiradors 3d

El respirador de campanya dissenyat pel Consorci de la Zona Franca / ARA

Per fi una bona notícia: les UCI podran deixar de patir per la falta de respiradors. L'aliança entre el Consorci de la Zona Franca, el fabricant d'electrònica HP, el centre tecnològic Leitat (Tecnio) i la firma automobilística Seat ha anunciat aquest diumenge que han aconseguit dissenyar el primer respirador de campanya fet amb impressió 3D. Es tracta d'un projecte en col·laboració amb el CatSalut, a través del Consorci Sanitari de Terrassa i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquest dilluns començaran a fabricar-se, a un ritme de 100 unitats diàries i d’unes 300 a finals de setmana. L’Agència Espanyola del Medicament ja ha rebut la fitxa tècnica de l’aparell i n’ha concedit l’homologació provisional.

Aquest respiradors, considerats d’emergència, són més senzills que els que hi ha a les UCI i permeten insuflar aire a pressió constant (i, per tant, a pacients anestesiats) durant tres o quatre dies. El seu cost és unes 50 vegades inferior als respiradors més sofisticats.

Aquest és el document que es recomana portar a partir d'avui per sortir de casa

El doctor Manuel Balcells, president del Consell Assessor del departament de Salut de la Generalitat, ha declarat a l’ARA que aquests respiradors low cost “salvaran vides, i arriben en el moment oportú perquè els hospitals ja estaven terriblement angoixats davant l’allau de malalts crítics que s’esperen per a la setmana que avui comença”. Balcells ha explicat que les simulacions de respiració s’han fet amb maniquins i que els plans de fabricació s’han posat a disposició del ministeri de Sanitat perquè el model es pugui replicar allà on faci més falta.

L'aparell s'ha batejat amb el nom Leitat 1 i se n'ha simplificat al màxim el disseny i els components per, segons el comunicat enviat pel Consorci, "poder desenvolupar un dispositiu mèdic robust, d'utilitat i de menys complexitat facilitant-ne la producció i assemblatge". A més, ja s'està treballant en un segon model millorat. El disseny l'ha fet l'enginyer de Leitat Magí Galindo, i ha estat validat a nivell mèdic pel doctor Lluís Blanch, director d'innovació a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i expert en ventilació mecànica.

Els metges temen que faltin respiradors durant els pròxims dies

En els últims dies, diverses indústries i fabricants no vinculats als dispositius mèdics s'han posat a disposició del govern espanyol per començar a produir materials de tot tipus per als hospitals, des de mascaretes o respiradors fins a gel desinfectant. Per exemple, la firma de perfums Puig va oferir-se ahir per produir solucions hidroalcohòliques i higienitzant

la monarquia

Els joves socialistes reclamen una revisió de l’estatus jurídic del cap d’estat perquè possibles situacions com la que investiga la Fiscalia suïssa estiguin subjectes a responsabilitat”. Les Joventuts Socialistes d’Espanya (JSE) defensaven el 6 de març en un comunicat la necessitat d’un canvi constitucional per eliminar la inviolabilitat de la Corona. El seu posicionament, secundat per la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), contrasta amb el perfil baix del PSOE i el PSC davant les informacions que apunten que Joan Carles I hauria rebut comissions de l’Aràbia Saudita o que Felip VI és beneficiari del compte suís on van anar a parar aquests diners. Malgrat que les organitzacions juvenils dels dos partits assumeixen que el marc legal vigent fa inevitable el veto a la comissió d’investigació al Congrés sobre la presumpta corrupció del rei emèrit, ara com ara són l’única veu socialista que s’expressa obertament en contra de la monarquia.

En el comunicat citat, les JSE definien la forma d’estat actual com un “anacronisme impropi dels nostres temps”, mentre que la vice primera secretària de la JSC, Judith Riera, afirma a l’ARA que l’organització que representa aposta per avançar cap a l’abolició de la monarquia. “Som republicans i ho diem sempre que en tenim l’oportunitat”, afegeix. Declaracions públiques al marge, els documents interns del PSOE i el PSC apel·len genèricament als “valors republicans” i als “principis de republicanisme”, mentre que els de les organitzacions juvenils són molt més clars. Els estatuts de l’espanyola aposten per un “estat republicà”, i els de la JSC demanen que “cap monarquia tuteli la nostra democràcia”.

Pressió als partits

Els comunicats de les joventuts amb motiu del Dia de la República (14 d’abril) s’expressen sempre en aquest sentit, i als congressos dels respectius partits -en què es defineix el full de ruta per als següents anys- intenten que s’assumeixin les seves tesis. De moment sense èxit. En l’últim conclave del PSOE (2017), les JSE van fracassar en l’intent de fixar com a objectiu de la formació la celebració d’un referèndum sobre el model d’estat a Espanya, i aquest desembre la JSC no va aconseguir que prosperés una esmena al congrés del PSC que definia la monarquia com una institució “arcaica” i defensava que els de Miquel Iceta abanderessin de manera “incansable” la voluntat d’“instaurar la Tercera República”. Després que la seva proposta fos rebutjada en comissió, els joves socialistes van intentar que es debatés al plenari del congrés, amb tots els delegats de la militància. Necessitaven aconseguir uns 300 avals en poc més d’una hora, però els van faltar “deu o vint firmes”, expliquen des de l’organització.

Malgrat aquestes reivindicacions, cap de les dues joventuts ha donat suport a obrir una comissió al Congrés per investigar els “negocis ocults” i el possible “blanqueig de diners” que hauria comès el rei emèrit en exercici del càrrec i la possible implicació de Felip VI. Així ho van tornar a demanar aquesta setmana els partits sobiranistes a la cambra baixa després que un primer intent -al qual es va sumar Unides Podem- topés amb el nodel PSOE, el PP i Vox a la mesa. “Poc o cap sentit té que demanem una comissió d’investigació davant d’uns fets que estan protegits per la inviolabilitat de la Corona”, expressava al comunicat de les JSE el seu secretari general i diputat, Omar Anguita. Riera afegeix que aquesta posició, fixada pels lletrats del Congrés i a la qual s’agafa el PSOE, suposa que la iniciativa a la cambra baixa no tindria “cap recorregut”. Perquè Joan Carles I no fos inviolable, però, caldria canviar la Constitució, i això implicaria un suport de dos terços del Congrés, convocar eleccions, redactar una nova carta magna i sotmetre a referèndum el nou redactat. El mateix procés que caldria, de fet, per convertir l’Estat en una república.

Des de la direcció del PSC assenyalen que no hi ha prou “consens” per obrir aquest meló i que, en aquests moments, tampoc és una “prioritat”. Les mateixes fonts aclareixen, en tot cas, que la investigació del rei emèrit ja s’està fent via Fiscalia suïssa i, a Espanya, a través d’Anticorrupció, i justifiquen així que no hagin posat el crit al cel públicament. “Entenem que, quan estàs dirigint un país o tens la intenció de fer-ho, no pots ser tan bel·ligerant”, admet Riera. El PSOE s’ha limitat a agrair que el rei hagi retirat el sou públic al seu pare i hagi renunciat simbòlicament a la seva herència, si bé també ha apel·lat a la transparència. Per a la JSC és un “primer pas” per canviar les coses, afirma Riera, que preveu accions o propostes de les joventuts per aconseguir, com a mínim, que la monarquia reti comptes un cop superada la crisi del coronavirus. “No ens n’oblidarem”

març 2020

l'explosio de la Verneda, es com una pel.licula. la meitat del sostre ha caigut
antoni tapìes i l'art de contemplar
la UE activa un fons per pal.liar l'impacte economic del virus
putin maniobra de nou per quedarse fins al 2036
el coronavirus no es tan letal com diu l'OMS
La comunitat xinesa catalana tanca negocis per descomfiança
l'hora dels park and ride
la mort fa escac i mat a max von sydow, 90 anys 130 pelis
parlen els nens: la meva avia ja no em fa petons
sanchez i torra urgeixen a aprovar els comptes pel covid-19
joan f. mira "ess una pena que l'herencia cultural cristiana s'estigui perdent
mafalda estrella del comic barcelona
del brot de Wuhan al confinament d'Europa: cronologia d'una pandemia.
tenir cura dels avis en temps de corona virus, per on començo?
les ciutats mittjanes es debaten entre el model Girona i el model Reus
la Xina auxilia italia mentre la UE mira cap una altre banda
la fiscalia obre laporta a acusar Trapero per desobediencia
com encarem els dies que venen?(alba alfajeme)