UNA CORAL DE PRESO

L’Ainhoa i la Jessica treballen a la unitat d’hospitalització psiquiàtrica penitenciària de Catalunya (UHPP-C), a la presó de Can Brians 1. Una és monitora i l’altra educadora social, i aquests dies estan atrafegades amb els assajos de la Coral Pangea Clouds, formada persis interns de la UHPP-C i nou treballadors del centre. Preparen la seva participació en el concert Et toca a tu,que es farà aquest divendres a L’Auditori de Barcelona i en què també hi haurà l’ Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Orquestra Integrada i el poeta Joan Vilamala, sota la direcció d’Alfons Reverté. “Serem unes dues-centes persones a l’escenari”, recorda Reverté.

“ És important que la gent vegi les capacitats que hi ha en l’àmbit penitenciari”, explica l’Ainhoa en una sala de la unitat a la qual només s’accedeix després de seguir tots els protocols de seguretat del centre penitenciari. Ella i la Jessica són les guies en una visita programada per a periodistes. Se’ns demana que no publiquem els cognoms dels interns i que en les fotografies no hi apareguin les seves cares.

Passem a una altra sala i Reverté saluda efusivament l’Ismael, el Quique i l’Adbel, tres dels sis pacients que formen part de la coral. Més tard, quan s’acomiadin, Reverté els dirà que es cuidin la veu i els recordarà que el concert a L’Auditori serà el final d’un trajecte. “La família està preparant els tomàquets”, fa broma el Quique, de 49 anys, i l’únic amb experiència musical de la coral, perquè toca la guitarra. El Quique fa 23 mesos que és a Can Brians, si fa no fa com l’Ismael i l’Abdel, tots dos de 22 anys. Estan ingressats a l’àrea de rehabilitació. “ Són pacients que estan a prop de la llibertat, a un o dos anys”, explica Álvaro Muro, coordinador de la UHPP-C, “un hospital dins la presó” que forma part del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i atén presos de totes les presons de Catalunya amb patologies mentals que requereixen ingrés hospitalari. Creada el 2003, la unitat atén sobretot trastorns psicòtics. “La majoria són pacients amb patologies duals relacionades amb l’esquizofrènia i el consum de tòxics”, explica Muro.

“És complicat, però sortirà bé”

El Quique és més de heavy metal que de cant coral, a l’Ismael li tira més el reggaeton i la música llatina i l’Abdel diu que escolta Ràdio Flaixbac, però no han tingut cap problema a l’hora d’endinsar-se en l’obra que cantaran a L’Auditori. “La peça és molt bona i la cantem bastant bé. És complicat, però sortirà bé”, diu l’Ismael. L’obra és una composició d’Albert Carbonell titulada Brevículum i inspirada en la vida de Ramon Llull. “Va ser un encàrrec que es va fer pensant en les característiques dels col·lectius que participen en aquest Et toca a tu ”, diu Reverté. El resultat és un viatge “per músiques de molts llocs del món”. “Ja veureu quan soni el gamelan!”, explica Reverté, que porta sota el braç una partitura del Brevículum de mida XXL.

Al pati, mentre els fotògrafs fan la seva feina, l’Ismael, el Quique i l’Abdel improvisen un assaig. Els acompanyen l’Ainhoa, la Jessica i dos infermers de la unitat, el Juanjo i la Laura, que també formen part de la coral. Primer canten un fragment en llatí. “Hem memoritzat les cançons i ja no ens cal el paper”, diu el Quique. “Ho tenim dominat”, afegeix l’Ismael, que tanmateix assegura que està “una mica nerviós” perquè no ha pujat mai a l’escenari. “Només una vegada al col·legi”, diu. Després canten una altra peça la lletra de la qual l’han escrit els membres de la coral. “ Parla de la unió i de la igualtat”, informa el Quique, que per a les fotografies ha volgut penjar-se una guitarra elèctrica.

El repte de treballar en grup

El cor de la unitat va néixer el 2010 com a taller educatiu i de rehabilitació per cantar nadales, però amb el temps va anar a més. “Es tractava d’innovar una mica, ajuntar un grup i cantar”, diu l’Ainhoa. L’any passat els va arribar la proposta d’ Apropa Cultura per implicar-se en el concert Et toca a tu, amb la condició que els participants fossin pacients en rehabilitació, persones que tenien permís per sortir fora de Can Brians. El següent pas va ser triar un nom, que els pacients van decidir que seria Pangea Clouds. “Representa la unió que tenim”, diu el Quique. “És tot un repte perquè hem de treballar en grup i hem d’anar compaginats”, assegura l’Abdel. El Juanjo hi està d’acord: “ És una experiència d’unió, no només una relació de pacient i professional”.

Els assajos per preparar el concert van començar a l’octubre, i des del gener es fan cada dijous. No va ser fàcil trobar el forat, perquè, com explica l’Ainhoa, “aquests pacients tenen moltes sortides terapèutiques” i tallers. “Ens tenen entretinguts perquè el dia no es faci tan monòton”, diu el Quique. “També fem esport, perquè el dia a dia no sigui tan pesat”, afegeix l’Abdel.

EXTERIORS

Són coneguts els entrebancs que ha hagut de superar la Generalitat per dur a terme l’acció exterior en els últims temps. Més enllà de digerir cops de porta puntuals d’institucions europees, l’executiu català ha hagut de superar l’escomesa de l’aparell diplomàtic espanyol, decidit a torpedinar -per ordre del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo- qualsevol intent del Govern de projectar-se a l’escenari internacional. La conselleria que pilota Raül Romeva està decidida a dotar Catalunya d’una veu pròpia a l’exterior, un objectiu vinculat a la construcció de l’estat propi. Per això, ha confeccionat un pla d’expansió de les delegacions de la Generalitat que preveu incrementar fins a 17 les oficines governamentals en el termini d’un any. El Govern disposa de set delegacions a l’estranger (Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, França, Itàlia, Àustria i els Estats Units), una xarxa que creixerà si es compleix el full de ruta de Palau, vinculat a l’aprovació dels pressupostos. “En aquest moment Catalunya no té la presència exterior que li pertocaria. La creació d’una xarxa pròpia no és un repte al qual estiguem disposats a renunciar. I és legal”, raona Romeva.

El pla d’expansió validat pel Govern pivota sobre la premissa que l’acció exterior és “necessària” no només per fer pedagogia del procés cap a la independència sinó per projectar la veu de Catalunya en els àmbits econòmic, cultural o lingüístic. La conselleria d’Exteriors ha dissenyat una estratègia que passa per amplificar la zona d’influència de la xarxa d’acció exterior -les noves delegacions hauran d’actuar com a hub, amb ramificacions que superin les fronteres del país on estigui establerta l’oficina-, així com per situar Catalunya en els principals fòrums multilaterals. El pla, que s’haurà de desplegar abans de l’estiu del 2017 -un objectiu que el Govern considera “realista”-, detalla una expansió institucional al continent europeu, un increment de la presència a Amèrica i l’estrena a l’Àfrica i l’Àsia. Tanmateix, la conselleria puntualitza que només serà possible vertebrar el cos de delegacions si pot disposar d’uns nous pressupostos. “Treballem només amb aquest escenari”, raona Romeva, que accepta que el pla s’haurà de “replantejar” si no hi ha acord amb la CUP. Els comptes plantegen que la despesa en acció exterior passi dels 19,7 milions d’euros del 2015 als 34,1 milions per al 2016. La despesa només en noves oficines a l’estranger augmentaria fins a dos milions.

• 

Exteriors projecta deu noves delegacions

De Ginebra a Seül, el nou mapa

El Govern materialitzarà l’obertura de les delegacions a Portugal, la Santa Seu i el Marroc. En aquests casos, el 2015 ja es va aprovar el decret de creació d’aquestes oficines: la Generalitat vol tenir presència a Lisboa perquè a a Portugal és on hi ha establertes més empreses catalanes; ser al Vaticà resulta estratègic per greixar les relacions diplomàtiques, i fixar seu a Rabat permet encetar la cobertura a l’Àfrica i millorar la interacció amb el país d’origen de la primera comunitat d’estrangers residents a Catalunya.

L’expansió a Europa inclourà una oficina a Copenhaguen, que el Govern considera clau per connectar amb els cinc estats del Consell Nòrdic (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia). També es concretarà la presència a Varsòvia, per atendre la regió bàltica -el contacte directe amb Rússia s’afrontaria en una altra fase-; l’obertura d’una seu a Zagreb, per interpel·lar la zona dels Balcans amb la vista posada a establir futures relacions amb altres territoris de l’Europa sud-oriental, i la creació d’una oficina a Ginebra per establir relacions amb els organismes internacionals amb seu a la ciutat, com les institucions vinculades a les Nacions Unides.

La xarxa d’acció exterior trepitjarà Buenos Aires, amb una seu que ha de servir de hub per als països de l’Amèrica del Sud; estrenarà presència a Mèxic DF, amb una oficina que facilitarà el contacte amb els estats centreamericans, i obrirà delegació a Seül, que servirà per donar cobertura també a la Xina i el Japó. El pes de les relacions comercials amb Corea aconsellava aquesta ubicació. El Govern entén que aquest nou mapa d’influència es podrà consolidar i ampliar en el futur.

Puigdemont espera “realisme” de la UE

Carles Puigdemont seguirà amb interès el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea (UE) del Regne Unit. El president de la Generalitat defensa al diari anglès The Guardian que, en cas de Brexit, la UE farà “una demostració extraordinària de realisme”, i creu que el mateix passaria en cas d’independència de Catalunya. Puigdemont compara els avisos que alerten del perill de Brexit amb el cas català i conclou: “Nosaltres també hem patit campanyes de la por”. Giles Tremlett, corresponsal del rotatiu britànic a l’Estat, insisteix que Puigdemont “podria anar a la presó” si proclama la independència. El president es limita a prometre “deixar-s’hi la pell” i defensa obeir el Parlament en comptes d’acatar “els capricis d’un tribunal desacreditat”

la mosca

“Convergència ha mort”. Amb aquest diagnòstic un grup de persones al voltant de CDC i Unió basteixen un moviment que pretén ocupar part de l’espai històric del partit que va fundar Jordi Pujol fa 40 anys i que està en ple procés de refundació. De moment són converses i documents per definir ideològicament aquest espai i veure amb quin suport compten els impulsors. Un cop conclòs el congrés de CDC acabaran de configurar el moviment i elstempos per arribar al seu objectiu final: fundar un partit que tingui representació al Parlament després de les pròximes eleccions.

Les converses inicials parteixen de reunions amb una quinzena de persones, que serien el grup promotor de la formació. Entre ells, n’hi ha amb experiència política prèvia però també d’altres que vénen del món privat. Diverses fonts apunten a l’exdirigent de Convergència Antoni Fernández Teixidó com a “inspirador intel·lectual” del moviment. L’exdiputat va deixar recentment tots els càrrecs de CDC perquè estava en desacord amb el rumb que havia pres la formació dirigida per Artur Mas. Les mateixes fonts inclouen al grup promotor l’exdirigent d’Unió Roger Montañola (encara militant democristià) i l’exdiputat de Convergència Xavier Cima (que fa poques setmanes va renunciar com a regidor de Ripoll). “Hi ha un diagnòstic compartit”, assegura un dels consultats: els impulsors consideren que l’espai del catalanisme moderat està orfe de referents i advoquen per recuperar-lo, fent marxa enrere en el procés independentista i redefinint ideològicament l’espai del centredreta.

Quin paper hi juga Unió Democràtica? La formació, ara només present en alguns municipis, va intentar buscar una confluència amb objectius idèntics per al 26-J. El secretari general, Ramon Espadaler, assegurava que estava mantenint contactes per forjar una nova plataforma, i les fonts consultades també confirmen que hi ha hagut reunions. Ara bé, els impulsors del moviment no preveuen, per ara, que la marca electoral incorpori Unió formalment. “No ha de ser una suma de partits”, indica un dels consultats. Tot i això, esperen que els militants i els votants d’Unió vegin el nou projecte com el seu referent.

Definició ideològica

Tot i que bona part dels electors potencials que busquen són exvotants de la desapareguda CiU, tots els consultats descarten crear un partit que aspiri a captar grans bosses de votants a partir de la indefinició ideològica que atribueixen a CDC. Precisament, aquest nou moviment neix per l’eclosió de les esquerres i amb la convicció que l’eix ideològic acabarà predominant sobre el nacional, que ha centrat la política catalana en els últims quatre anys. El futur partit, definit ideològicament en una vintena de folis que s’han d’acabar convertint en un decàleg, s’emmarcaria en el “liberalisme humanista”, tindria una organització flexible a l’estil americà, seria bel·ligerant amb el “populisme” i “transparent” en el finançament. A banda d’estar treballant en el discurs ideològic, els promotors s’han organitzat ara en comitès per treballar de manera més especialitzada: des de la comunicació fins a l’ideari passant per un grup dedicat al pla d’acció que treballi el calendari.

La decisió de crear la nova marca, però, encara s’ha de prendre. Tampoc se n’ha decidit el nom. Els implicats esperen que del 26-J en surti un govern espanyol dialogant amb Catalunya i estan pendents de com es defineix ideològicament CDC. Els consultats creuen que, si del congrés de refundació en surt un partit independentista i socialdemòcrata, es confirmarà que l’espai tradicional de CiU està orfe.

Els impulsors situen el tret de sortida a la tardor. “Serà llavors quan prendrà força”, assenyala una de les fonts, que deixa clar que l’horitzó són les pròximes eleccions al Parlament, en què l’objectiu, en un primer moment, seria fer-se un forat a l’arc parlamentari. Un avançament electoral obligaria el grup a replantejar els seus objectius.

investidura 2.0

Cimeres, propostes creuades, tensions internes i retrets públics. Són quatre dels ingredients de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP que va acabar amb el pas enrere d’Artur Mas i l’arribada a la Generalitat de Carles Puigdemont, però també formen part de la recepta de les converses pels pressupostos del 2016. “Tinc exactament la mateixa sensació que aquells dies de gener”, ressalta un alt dirigent de Convergència consultat. “Sembla que no hagi passat el temps, la història s’està repetint”, manté un alt càrrec governamental. Arran del 27-S els anticapitalistes són decisius per influir en el rumb de la legislatura -president inclòs- i ara continuen sent claus per tirar endavant uns pressupostos que han esmenat a la totalitat. El còctel de coincidències és complet d’ençà que divendres les entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i AMI- van ser citades a Palau per conèixer de primera mà l’estat de les negociacions.

Aquestes converses, en bona mesura, estan marcades per la interpretació diferent que Junts pel Sí i la CUP fan de l’acord d’estabilitat signat el 9 de gener d’enguany. Des de CDC sempre s’ha insistit que el pacte implicava aprovar els pressupostos, però els anticapitalistes no en fan la mateixa lectura. “És obvi que tenim visions diferents del món. No arribarem gaire lluny, amb ells”, reflexionava aquesta setmana un alt dirigent de CDC. “No podem viure així: no han complert cap dels acords”, mantenen a la cúpula nacionalista. A la CUP també són conscients de les diferències. “Si anem al mateix lloc, és evident que no hi anem pel mateix camí”, reflexionava aquesta setmana un diputat.

Puigdemont, fins a aquesta setmana discretament allunyat de les converses -això no vol dir, però, que d’ençà que és a Palau no hagi mantingut contacte permanent amb dirigents de la CUP-, va carregar divendres amb duresa contra els cupaires, als quals va acusar de ser “destructors” del procés sobiranista.

Des del Govern s’insisteix que la negativa de la CUP als comptes pot provocar un “replantejament” de l’acord, validat per CDC, l’esquerra alternativa i ERC, ara dins del Govern. Els republicans, com en l’anterior negociació, se situen en una buscada posició central. Membres de la cúpula convergent crítics amb el desenllaç de Mas mantenen que Oriol Junqueras “arriba a acords amb la CUP que no es comenten amb la part de CDC al Govern” i se’ls apareixen episodis de la negociació de la tardor. “Hi ha un moment en què ens adonem que les altres dues parts [ERC i CUP] tenen una visió conjunta sobre el futur de Mas”, manté un dirigent. Això fa que una pregunta recorri la direcció: “¿Va valer la pena sacrificar-lo?”

Les converses pels números també han revifat les diferències entre els sectors de la CUP. “Les discrepàncies mai han desaparegut, però en situacions límit s’evidencien del tot”, reflexionen al secretariat, dividit entre els que aposten per fer costat a JxSí -i aprovar els comptes- i els que opten per tibar al màxim la corda perquè l’executiu cedeixi -i retiri els pressupostos-. Si avui tres assemblees territorials ho demanen, la CUP es replantejarà la posició sobre l’esmena a la totalitat, ja que hi ha sectors al partit que veuen assumible la proposta del Govern.

Un llistó “altíssim”

L’estratègia, relaten en privat des de la CUP, també ha sigut posar el llistó negociador “altíssim”. Si després del 27-S van insistir que calia un candidat alternatiu a Mas, ara demanen directament uns nous comptes. “Tenim la clau i hem de maximitzar objectius si volem que les bases assumeixin el que ens proposa JxSí”, sostenen a la CUP. El cert és que a la formació han detectat que bona part de la militància, molt desgastada de les “pressions” polítiques i mediàtiques durant les converses per la investidura, ha extremat posicions i ara és més contrària a l’acord amb CDC i ERC. Aquesta setmana serà clau per comprovar si la pantalla dels pressupostos té un final similar a les negociacions per a la investidura.

MES HOMS

Francesc Homs (Vic, 1969) és el candidat de Convergència al 26-J, i espera aprofitar la repetició per millorar la quarta posició del 20-D.

¿Diria que els de la CUP són “destructors”, com sosté Puigdemont?

L’esmena a la totalitat als pressupostos impossibilita moltes coses. Hi ha un acord d’estabilitat pel qual Mas va fer un pas al costat. La CUP té força per carregar-se els comptes perquè li donen suport el PP, el PSOE, C’s i CSQP. Això és no respectar l’acord. No entenc que s’hagin avingut a facilitar els pressupostos de Colau i el PSC a Barcelona i que, en canvi, on tenen un acord, presentin una esmena.

Potser l’acord no era prou clar.

Diu que no es pot votar al costat dels que estan en contra del procés. Amb 10 diputats la CUP no pot tirar endavant una esmena a la totalitat. Ho pot fer en la mesura que concursa amb altres, els contraris al procés. La CUP té un problema intern. És legítim, però no ens poden fer anar malament a tots. És tan complex fer la independència, que si d’aquells amb qui pots compartir el propòsit no te’n pots fiar, plega.

¿Va ser un error la moció del 9-N o acceptar el pas al costat de Mas?

Era un acte de confiança, però quan tens una decepció no tornaràs a creure en qui t’ha fallat. Si no es tiren els pressupostos endavant serà un daltabaix, però ho superarem.

Com? Amb unes eleccions?

No necessàriament. N’haurem de treure la lliçó que una operació com la independència no pot funcionar a base de sobreentesos.

Quin és el malentès?

El malentès és que tots anàvem de bona fe per la independència i que les posicions particulars quedaven en segon terme. I alguns això ho hem practicat: CiU es trenca pel procés. La candidatura Junts pel Sí la persegueix CDC i és una operació que ens ha portat fins on som. Lamento que hi hagi gent d’ERC que en renegui.

¿Continua pensant que ERC ha de tenir una actitud més ferma i clara en aquesta negociació?

ERC vol seduir els simpatitzants de la CUP, que no es presenta al 26-J.

Potser vostè vol seduir els d’Unió.

Als votants d’Unió que no són independentistes no els aniré explicar que no sóc independentista. Hi ha una voluntat d’arraconar-nos a fer el paper de la dreta. I no sóc de dretes ni d’esquerres.

Em deia que trobava a faltar més fermesa i claredat a ERC.

Els partits que formem part de Junts pel Sí hem de fer una defensa aferrissada d’aquests pressupostos. Després el govern ja negociarà.

Què li passa al procés si no hi ha comptes per al 2016?

Tirarà endavant. No hi ha alternativa, és com desafiar la força de la gravetat. Tindrem un cert trasbals, però en podrem treure lliçons.

En pagaran un preu electoral?

No. Un cop entomat el trasbals, sabrem explicar la necessitat d’omplir les urnes.

¿Compta que es mouran molt els resultats respecte al 20-D?

La gent de CDC està molt activa. Veig l’orgull convergent. De tant en tant es dóna un cop de puny sobre la taula, i ara estem en aquesta fase.

¿Fins a quin punt el cognom Pujol continua sent un obstacle?

Hem après a conviure-hi. Els valors i la feina que ha fet la gent de CDC segueixen tenint una gran validesa.

Què pensa de la petició fiscal de 5 anys de presó per a Oriol Pujol?

Ja m’he posicionat, no ho faré tota l’estona. Em sap greu com ha anat.

Hi haurà govern a Espanya?

Veig el sistema espanyol sense projecte, és difícil que algú cedeixi. Hem de fer valer els nostres vots a preu d’or. No deixarem d’aprofitar l’oportunitat que ells estiguin tan fumuts. Anar a les coses concretes; i amb la governabilitat, que s’espavilin.

TUNEL DE SANT GOTARDO

’ha inaugurat oficialment el nou túnel de Sant Gotard, que unirà els cantons de Ticino i Uri, a Suïssa. I connectarà ràpidament el nord d’Itàlia amb el sud d’Alemanya. L’obra d’enginyeria és formidable. El túnel més llarg del món, amb 57 quilòmetres. Per a trens de mercaderia i de viatgers. Els treballs preparatoris van començar el 1996. S’ha trigat, doncs, vint anys. Sense soroll. A la suïssa. El país és petit i, pressupostàriament, s’havia d’allargar de manera enraonada. Treball de formiga. Referèndums, en el seu dia, per veure si la població hi estava d’acord; anàlisi de cost/benefici, ja que se substitueix el peatge d’autopista pel servei ferroviari de peatge, però es redueix temps i la contaminació als Alps. El cost: uns 10.000 milions d’euros. Una obra memorable d’enginyeria en obra pública.

Fa anys, quan havia d’anar a Londres setmanalment, havia d’agafar el metro de la Piccadilly Line. Una hora i quart. El dia que van inaugurar el Heathrow Express se’m va obrir el cel: tretze minuts fins a Paddington i deu de metro per arribar a l’oficina. Se m’havia reduït el temps de trajecte en dos terços. També recordo Estocolm. Per arribar a la ciutat des de l’aeroport d’Arlanda el recorregut en autobús era un calvari. Però, un dia, van inaugurar l’Arlanda Express: vint minuts. Els governs útils, per connectar els aeroports importants amb la ciutat, construeixen trens directes.

Els governs útils uneixen aeroports i ciutats amb trens directes. Aquí ho hem fet a la inversa i ara tenim un metro molt poc utilitzat

Per això sempre he rebutjat -ja des de l’anunci- la construcció d’un metro que anés a l’aeroport. Pel simple fet que no era gens necessari. Ja fa més de trenta-cinc anys que existeix una via de tren, en servei, que connecta directament l’aeroport amb Sants. Allò que altres ciutats han dut a terme al llarg dels anys (passar del metro al tren) nosaltres ho hem fet a la inversa: teníem tren amb pobre servei i, per arreglar-ho, hem construït un metro. Un metro que, ara, ves per on, descobrim que no el fa servir gairebé ningú. Les raons són òbvies. La ciutat és molt a prop, per la qual cosa l’autobús és perfecte: directe i et deixa a plaça Catalunya; el taxi no és car: 30 euros aproximadament, i el tren que ja he esmentat.

Ara es preguntaran: per què aquest columnista ha començat parlant del túnel més llarg del món? ¿Un túnel ferroviari de dos sentits que, vet aquí, constitueix una obra tan transcendental que la inauguren el president federal de Suïssa (Schneider-Ammann), el president Hollande, la cancellera Merkel i el primer ministre italià, Renzi? Doncs perquè, si ho recorden, els he dit que l’obra ha costat 10.000 milions d’euros, mentre que la L9, que inútilment arriba a l’aeroport, costarà (segons les darreres estimacions, que no són les últimes), agafin-se, la bonica quantitat de 16.600 milions. Tota la línia, és cert, no només el tram de l’aeroport. Però és igual: com poden veure, estem parlant d’un quantitat que supera el cost del túnel de Sant Gotard en més d’un 60%. I, ara, comparin el suc que es treu de cada inversió.

Per això, quan sento a parlar del famós corredor mediterrani, del dèficit fiscal amb Espanya, del fet que les autopistes siguin de franc, d’apujar impostos, de pagar l’aberració de L9... Tot barrejat, en una mena de còctel infernal, m’enerva l’organisme. Només un poble pobrament informat, de tradició tocatimbals i petardera, i, en conseqüència, lamentablement governat, pot obviar animalades del calibre de les que els he explicat més amunt.

Només un poble pobrament informat i lamentablement governat pot obviar coses com l’aberració de la L9

Recordo haver-ho escrit fa anys, però hi insistiré perquè sembla que es tracta d’un secret que només jo conec. Per tenir una via com cal des de l’Ebre (o des de Tarragona, perquè potser des de Tortosa no surt a compte) fins a França, només cal construir deu quilòmetres cada any. Inicialment de Barcelona a la frontera: setze anys. Segona etapa: de Tarragona a Barcelona: deu anys més. Si haguéssim emprès l’obra quan vam començar a parlotejar del corredor mediterrani, ja aniríem per la segona etapa. Qui ho hauria de pagar? El que pagarà la inútil línia L9, i encara s’estalviaria diners! Mirin els suïssos: una mica cada dia. I decidir molt bé en què s’empren els recursos. Ah, i tot de peatge, esclar!

Algú pot pensar que no sóc partidari del famós corredor mediterrani. S’equivoca. Perquè, segons el gran secret que acabo de desvelar-los, l’esmentat corredor ja estaria fet a la meitat. I perquè no s’ha de condicionar mai la solució d’allò que necessites als interessos dels altres -aquesta mena de solidaritat de Carnestoltes amb què ho empastifem tot-. I perquè, com m’assenyala l’amiga Gemma, que viu a Flandes, en neerlandès diuen: “Verbeter de wereld begin bij jezelf ”: “Si vols millorar el món, comença per tu mateix”.

LLEI DE PROTECCIO SOCIAL

ust en el moment en què el pacte d’estabilitat entre Junts pel Sí i la CUP trontolla perillosament pel desacord amb els pressupostos, les dues parts van obrir ahir un parèntesi en el conflicte per exhibir unitat, si més no, a l’hora d’impulsar els fonaments d’una de les tres ponències de lleis de desconnexió. Els dos grups parlamentaris van presentar conjuntament el projecte de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social, l’embrió del model de seguretat social d’un futur estat català. La iniciativa deriva de la declaració del 9-N impugnada pel Tribunal Constitucional (TC), que ja va avisar que no es podien desplegar mesures derivades de la moció suspesa, però els seus impulsors defensen que els passos que s’han fet estan dins de la legalitat.

Els independentistes van reconèixer que aquest serà un organisme de naturalesa “autonòmica” però amb personalitat jurídica pròpia i “imprescindible”, segons va explicar la diputada de la CUP Mireia Vehí, per a la ruptura amb Espanya. A més, van insistir que en cap cas s’està desobeint el marc legal i polític establert. De fet, van argumentar que simplement ha de servir per crear una nova estructura que agrupi i s’encarregui de gestionar les competències que la Generalitat ja té en l’àmbit de la protecció social, i serà també l’ens que haurà d’assumir les noves atribucions que s’adquireixin durant el procés de construcció d’un nou estat. Estarà adscrita al departament competent en matèria de protecció social, ara el d’Afers Socials; sotmesa al control parlamentari, i el Govern nomenarà els seus responsables i membres. L’agència es farà càrrec de moltes de les funcions de la direcció general de protecció social i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i gestionarà, entre d’altres, la renda mínima d’inserció.

Tramitada per via d’urgència

Aquests organismes no seran suprimits, però els diputats van subratllar que l’agència no suposarà un increment del personal ni dels càrrecs de la Generalitat perquè es redistribuiran els recursos humans que ja es dediquen a aquest àmbit. “És un ens necessari per gestionar la seguretat social com es fa en un estat qualsevol”, va subratllat el diputat de Junts pel Sí Chakir el Homrani. Vehí va puntualitzar, però, que un cop s’aprovi la creació de l’agència abans del juliol -s’ha tramitat per la via d’urgència-, caldrà “valentia” a l’hora d’afrontar la creació de la llei integral de seguretat social perquè sigui “universal” i tingui en compte “els drets de les persones més desfavorides”. La previsió de Junts pel Sí i la CUP és que la llei vegi la llum abans de finals d’any.

Els independentistes van defensar ahir que no hi ha cap motiu pel qual el Tribunal Constitucional acabi suspenent l’Agència de Protecció Social, tot i que el tribunal ja va actuar en contra d’una proposta similar del Govern presentada a la llei d’acompanyament dels comptes. Si això passa, la CUP té ja la recepta: desobediència.

Comparteix a facebookC