dimecres, 5 d’abril del 2017

atac quimic

Més de mig centenar de persones van morir ahir a causa d’un bombardeig químic a la localitat siriana de Jan Xeijun, a la província d’Idlib, sota control rebel. Segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, l’atac hauria deixat concretament 58 víctimes, 11 de les quals menors, però una altra ONG mèdica que treballa a Síria, UOSSM, assegura que el nombre de morts arriba al centenar de persones i que hi ha més de 400 afectats per les conseqüències dels gasos tòxics. Es tracta de l’atac amb gasos químics més greu des de l’agost del 2013, quan més de 1.000 persones van morir a la perifèria de Damasc. Les víctimes d’Idlib són famílies senceres que estaven dormint en el moment en què van caure els gasos tòxics. Nombroses imatges i vídeos publicats ahir a les xarxes per activistes i civils mostraven desenes de persones estirades a terra, algunes amb dificultats per respirar, d’altres que eren assistides per personal mèdic.

El règim, responsable

Líders internacionals i organismes sobre el terreny van atribuir el bombardeig al règim de Baixar al-Assad, una informació que va negar un alt càrrec militar sirià, que en va exculpar també Rússia: “Ni els avions sirians ni els russos han fet servir mai armes químiques”. Un posterior comunicat del ministeri de Defensa rus insistia que no hi tenen res a veure. Per a Ignacio Álvarez-Ossorio, coordinador del Pròxim Orient i el Magrib a la Fundación Alternativas, l’autoria de l’atac és inqüestionable perquè “el règim [sirià] és l’únic que té força aèria per fer-lo”. L’analista recorda que Al-Assad ha fet servir armament químic des de l’inici de la guerra -gas sarín i clor, diu- i que tot i que teòricament es va desfer de les armes de destrucció massiva l’estiu del 2014 “hi ha constància que n’ha conservat una part i que n’ha fet servir des de llavors”. “El seu objectiu és buidar de civils les zones de control rebel perquè sigui més fàcil atacar; les bombes químiques creen pànic i forcen els desplaçaments”, considera. Els rebels sirians controlen la zona nord del país, clau en la seva resistència perquè és per on entra l’ajuda humanitària i el seu armament.

Una investigació de l’ONU confirmava, l’octubre passat, que les forces d’Al-Assad havien fet servit armes químiques almenys tres vegades entre el 2014 i el 2015. La setmana passada Metges Sense Fronteres va denunciar un atac similar al d’ahir en un dels seus hospitals a la província de Hama, també al nord de Síria i també sota control rebel. Hi va haver almenys dos morts i una cinquantena de ferits. Durant el 2016 i el que portem del 2017 s’han produït com a mínim 289 atacs aeris directes contra hospitals a Síria.

Les condemnes internacionals ahir no es van fer esperar. França i el Regne Unit van demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per avui i l’enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura, va assegurar que “exigiran responsabilitats”. Des de la Casa Blanca van acusar directament Baixar al-Assad: “L’incident ha de tenir represàlies i no pot ser ignorat pel món civilitzat”. També va apuntar al règim la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, que va assegurar que encara que no fos autor del bombardeig “hi ha una responsabilitat objectiva de qualsevol govern sobre la protecció dels mateixos civils”.

Avui, a Brussel·les, delegacions d’una setantena de països es reuneixen per parlar del futur a Síria, sense abordar la sortida política al conflicte, que la UE creu que es pot aconseguir a les converses que s’estan produint entre les parts a Ginebra i Astana. La trobada d’avui tindrà un vessant més humanitari i sobretot servirà per atendre les demandes dels països que fan frontera amb Síria.

Una solució llunyana

En els més de sis anys de guerra al país han mort com a mínim 320.000 persones, i l’ACNUR advertia a finals de la setmana passada que el nombre de refugiats sirians ja supera els cinc milions. Tot i la crítica situació humanitària, la fi definitiva de la guerra no sembla que estigui a prop. Les converses d’Astana i Ginebra per trobar una sortida política al conflicte no acaben de quallar. “Teòricament hi ha un alto el foc però el règim segueix apostant per la solució militar”, diu Álvarez-Ossorio, que creu que les converses només són una manera de salvar les aparences. L’expert veu complicat que Rússia aconsegueixi atraure els rebels cap a la seva lògica, que passa per “mantenir Al-Assad al poder i garantir així els seus interessos geoestratègics”.

i el TC atura!!!!!

Cap canvi al Tribunal Constitucional (TC) amb Catalunya després de la renovació de l'organisme. El nou ple s'ha estrenat amb la suspensió d'una nova llei catalana. Només 4 dies ha tardat l'alt tribunal a admetre a tràmit el recurs de Mariano Rajoy i suspendre les partides del referèndum dels pressupostos de la Generalitat. Els magistrats no tenien previst reunir-se aquesta setmana, però dilluns van canviar de plans i el primer ple formal des de la presa de possessió dels nous membres i el flamant president, Juan José González Rivas, ja ha tingut el recurs del govern espanyol en l'ordre del dia. El TC acata també l'ordre del govern de Mariano Rajoy d'advertir de possibles responsabilitats penals tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com tots els membres del Govern i diversos alts càrrecs, que tindrien a les seves mans "executar" les partides suspeses, que poden haver d'enfrontar-se a la via penal si no acaten la suspensió.

El recurs incorporava en concret la petició que es notifiqués "personalment" la providència d'admissió a Puigdemont, a tots els consellers i també als secretaris de Govern i de Vicepresidència, a la interventora general de la Generalitat, al director de contractació i al director general de pressupostos. El govern espanyol no vol que passi com el 9-N, en què, per exemple, l'exconseller de Presidència Francesc Homs no va ser notificat personalment de les possibles conseqüències si no acatava la decisió.

Objectiu: evitar també les partides ocultes

La notificació, que ja va en direcció a Barcelona, els adverteix del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". El Govern comptava ja amb aquest recurs i per això havia reservat una partida oculta per al referèndum en el fons de contingència, tal com va avançar l'ARA. Ara bé, la Moncloa s'ha curat en salut i busca assegurar-se que no s'utilitzi cap partida, oculta o no, per organitzar el referèndum. És el que assenyala l'advertència que, des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es lliurarà a tots els càrrecs apuntats.

La providència del TC detalla que tots " s'abstinguin d'iniciar, tramitar, informar o dictar algun acord de disposició de les partides pressupostàries impugnades, o de qualsevol altra, inclòs el fons de contingència [...] amb la finalitat de finançar qualsevol despesa derivada de la preparació, gestió i celebració del procés referendari o del referèndum". Especialment, detalla el tribunal, "licitar, executar o fiscalitzar contractes administratius licitats per la Generalitat instrumentals per a la preparació del referèndum, o d'iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord d'ampliació, modificació o transferències de les partides pressupostàries impugnades o de qualsevol altra partida pressupostària o del fons de contingència, així com, en general, qualsevol altra mesura pressupostària acordada" per fer el referèndum. I hi inclou finalment les "modificacions d'estructures pressupostàries previstes en la disposició final segona de la llei" impugnada.

En resum: que no intentin fer cap pas per destinar diners per a la celebració del referèndum perquè si no s'hauran d'enfrontar a " les corresponents responsabilitats, fins i tot penals". La resposta del Govern és que sempre poden utilitzar la partida oculta del fons de contingència amb el pretext de convocar eleccions anticipades.

Les partides suspeses

En concret, el TC suspèn de forma cautelar la disposició addicional 40 -la que fa referència al compromís explícit del Govern amb el referèndum- així com les partides de processos electorals, consultes populars i processos de participació ciutadana identificades als articles 4 i 9 de la llei de pressupostos. Aquest recurs afecta els 5,8 milions d'euros que els pressupostos de la Generalitat del 2017 destinen al referèndum . En concret, els comptes preveuen 5 milions d'euros a processos electorals i 0,8 milions a processos participatius, fet que podria incloure també el procés constituent. El recurs especifica que es reclama la impugnació de les dues partides per a aquests 5 milions i la destinada als processos de participació ciutadana.

El termini que té el TC per resoldre sobre el fons del contingut és de 5 mesos. Si després d'aquest període de temps l'alt tribunal encara no ha dictat sentència, el TC pot prorrogar aquest termini mitjançant una altra resolució específica, no de manera automàtica.

Els socialistes presentaran el recurs les pròximes hores

Malgrat el recurs del govern espanyol i la suspensió, els socialistes estan determinats a presentar el seu propi recurs al Tribunal Constitucional les pròximes hores. Fonts del PSC assenyalen que la intenció és presentar un recurs menys detallat que tingui més possibilitats de prosperar en la seva totalitat, en concret, demanar que es tombi l'esmena de la CUP i no la de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Tant el PP com Ciutadans també han promès presentar-ne un.

dilluns, 3 d’abril del 2017

Serbia

Sèrbia no haurà d’anar a la segona volta electoral. L’actual primer ministre, l’europeista Aleksandar Vucic, va guanyar ahir les eleccions presidencials amb un suport estimat del 55,8%, superant el mínim requerit per ser escollit sense necessitat d’una segona votació. El resultat d’aquesta primera volta suposa una profunda derrota política per als partits de l’oposició, molt crítics amb l’autoritarisme de Vucic. L’antic Defensor del Poble i principal opositor, Sasa Jankovic, va obtenir tot just el 15% dels vots, mentre que l’extravagant humorista Luka Maksimovic, Beli, la sorpresa en aquesta cita a les urnes, poc més del 9%.

A falta de l’escrutini oficial, amb aquesta més que probable victòria Vucic succeirà per un mandat de cinc anys Tomislav Nikolic, estret soci amb qui va fundar el 2008 el Partit Progressista Serbi (SNS) després de trencar amb el seu passat ultranacionalista i orientar la seva mirada cap a la Unió Europea.

Reciclat

Vucic, de 47 anys, assumirà al maig el càrrec de president, que bàsicament es limita a funcions protocol·làries i representatives, tot i que tindrà la facultat de triar el cap de l’executiu. Amb tot, ningú dubta que continuarà mantenint el poder de facto a través del control de la formació oficialista, de la qual ell és el màxim responsable. La trajectòria de Vucic ha anat avançant cap a una visió més europeista. Antic ultranacionalista serbi, manté la seva alta popularitat malgrat les dures mesures d’austeritat que com a cap de govern va imposar fa tres anys. Un dels seus èxits és que el país ha recuperat l’estabilitat a les finances públiques i ha tornat al creixement, després de diversos anys de recessió. Per contra, el nivell de vida de la societat sèrbia continua estant entre els més baixos a la regió. A més, els nivells de corrupció dins de l’estructura de l’estat són molt elevats.

La UE, però també Rússia

Els opositors acusen Vucic d’autoritarisme i de soscavar la separació de poders, a més de controlar gran part dels mitjans de comunicació del país. Sèrbia, que en l’època de la desapareguda Iugoslàvia era la república dominant, va iniciar les negociacions per formar part de la Unió Europea l’any 2015 i espera poder entrar al club comunitari cap a l’any 2020.

La victòria de l’oficialisme garanteix el continuisme de l’equilibri geopolític que fa anys que practica el partit de Vucic. Ahir, tot just conèixer els resultats preliminars, el guanyador virtual de les presidencials va assegurar que la majoria dels electors han confirmat que cal seguir “el camí cap a la Unió Europea”, alhora que s’han de mantenir els estrets vincles amb Rússia. Serbis i russos comparteixen el cristianisme ortodox i un llegat eslau.

diumenge, 2 d’abril del 2017

Salut de Manchester

El dimecres sembla que em rebaa el doctor Saul Hidra Martines Horta i que en sortiem de tot. Vo que si cal parlem tota la tarda. Aquest matí sentia un anunci a la ràdio sobre els vins de la Ribera del Duero i he pensat: “Ostres, ja arriba Setmana Santa”. Perquè quan arriba la Setmana Santa, a la tele, a la ràdio i als diaris hi posen els anuncis institucionals de les regions vinícoles d’Espanya. Aviat ens trobarem, com cada any, amb aquell de la Rioja, “ la tierra con nombre de vino”. Em fa morir d’enveja que les regions vitivinícoles espanyoles puguin destinar cèntims a promoure això que tenen per atraure turisme enològic.

Catalunya és un país de vi. Ho tenim tot (talent, honestedat, bogeria, cultura, respecte al terreny, ganes de ser moderns i de ser antics...), però no tenim diners per fer anuncis com aquests que us deia. Per això, si em permeteu, us pregono jo l’article. Les nostres diverses denominacions d’origen són tan riques i variades que permeten, si voleu, fer un àpat amb vins catalans de dalt a baix. Mireu. Començaríem amb un escumós del Penedès (no dic ni cava ni clàssic ; trieu) per fer la benvinguda. Continuaríem amb un blanc fresc del Bages o d’Alella per als aperitius lleugers. Llavors potser podríem continuar amb rosadet lleidatà dels Costers per a una pasta o un arròs. Després, una garnatxa terraltenca per a uns popets amb ceba i tomàquet o unes mandonguilles. Continuaríem amb un negre mineral de llicorella (que podria ser de l’Empordà, el Montsant o el Priorat) i acabaríem amb un ranci de Tarragona per a les postres de músic. M’he deixat la DO Catalunya, perquè té vins en moltes zones del país i per tant podeu servir-vos-en com us convingui.

Bec vins de tot arreu, sempre que siguin bons, per tant, també en bec de les dues denominacions d’origen dels anuncis. I, per tant, també us recomano, un cop més, els vins catalans, no per fer país (sigui el que sigui això de fer país) sinó perquè són boníssims. Perquè són meravellosos. I els tenim aquí, a punt per ser destapats, a punt per a les nostres cada cop més modestes i transcendents celebracions.

lllibre i dinar

Air vareu venir diar can oliveres. E sarla de libres 1984 d'orwell, deparaules, sarasme, ironia, oximeron, efemisme, i de mes coses que vosaltres no entneneu.a casa. llapoçosde colors. fotso, tiramisu i mes de 50 amics que et feliciten. s'agraeix qun al mig poble qe ja no et parlava, s'hi afegeixen els del pdcat, amb una calumnia flagran i que penso alarir abans de morir. La traiicio i le serest, els considero pitjor que l 'asessinat. I com el Thales de Mileto, ho demostrare.El salo del comic acaba dema i els politics en son protagonistes. La tinta s'ha tornat subersiva. L apodrean fer servir Blai i Gala amb els plumes l'Alberch de Jordi Torras, aquell magnific i genial disenyador , que ara roman al carrrer Mallorca,esperan que sorgeuisi la paraula. .V

ivim un retrocés de la llibertat d’expressió? ¿Ha de tenir límits el seu exercici? Són les preguntes que volem respondre amb el dossier que avui hi dediquem amb la col·laboració d’alguns dels millors dibuixants de Catalunya coordinats per Xavi Serra i Manel Fontdevila.

La sentència d’un any contra Cassandra Vera pel seu humor negre o la denúncia dels titellaires de Madrid per la seva incorrecció política són casos recents i propers, però tampoc no podem oblidar la massacre perpetrada a la redacció de Charlie Hebdo per haver traspassat els límits dels fanàtics de l’islam. La llibertat és un valor massa central i definidor dels valors de la societat per la qual hem lluitat durant dècades com per restringir-la en nom del bon gust, els bons costums o la correcció política. Cap llibertat és il·limitada en un estat de dret, però el mal gust no pot ser delicte, i pensar, debatre, polemitzar i despertar consciències tampoc. La llibertat d’expressió és constitutiva de les nostres democràcies i ningú no pot ser descartat del debat públic per tenir una posició moralment inadequada. L’Estat no és neutral i no ha de permetre la discriminació, però entre el risc de caure en l’abús de llibertat o el de repressió prefereixo que col·lectivament assumim el primer. La por a la llibertat ha engendrat alguns dels pitjors monstres del segle. L’ARA que avui teniu al davant és el nostre manifest a favor de la tinta i del seu potencial subversiu.

divendres, 31 de març del 2017

montal

La operación Cruyff tiene una larga trayectoria que se remonta a los tiempos de Buckingham como entrenador del Barcelona. El inglés había sido entrenador del Ajax cuando Cruyff era una promesa juvenil, y trajo noticia y confirmación de la clase del jugador holandés. A continuación entró en juego el tándem Michels-Carabén. El holandés quería un cordón umbilical con el equipo, con el que estaba mentalmente desconectado, y si ese cordón umbilical se llama además Johan Cruyff, muchísimo mejor. En cuanto al gerente, Armando Carabén, economista reputado de las antepenúltimas promociones de la Universidad de Barcelona, está casado con una holandesa. […] Los malos resultados deportivos de la temporada anterior creaban además un delicado problema político. Se avecinan las elecciones para nuevo presidente, y la candidatura Montal se tambaleaba. Sólo un fichaje espectacular podía restituir el equilibrio al en otro momento sólido presidente, y si el fichaje era Cruyff, de paso apuntalaba al aislado Michels. Con Cruyff en el saco puede constatarse la repentina seguridad que todos estos personajes han conseguido: Carabén ha demostrado lo importante que es dominar un idioma exótico como el holandés; Michels ya tiene a su lado a un “jefe de estado mayor” que habla su idioma; Montal tiene casi asegurada la reelección si la oposición no consigue lanzar al mismísimo Sant Jordi a la punta electoral; el público vive una aventura imaginativa sin precedentes para los más jóvenes y sólo equiparable al fichaje de Kubala para los senior. […] El fichaje de Cruyff merecería el talento imaginativo de John Le Carré. Ha sido una historia laboriosa en la que han intervenido Federaciones Nacionales de Fútbol, Internacionales, expertos en moneda capaces de conseguir tres millones de florines en cuarenta y ocho horas, esposas, suegras, suegros, Raimundo Saporta. […] También asoma otro personaje-entidad muy curioso en esta complicada historia: la casa Philips, una de las principales industrias holandesas y mundiales, muy ligada al Ajax y al Real Madrid. Imaginen un cuadro en el que la parte entrañable la juegan los suegros presionando para que los hijos no se les vayan a un país tan sureño como España, […] todas las bombillas Philips de este mundo encendidas sobre el escenario de la tragedia. Y en el centro del escenario, Montal, encabezando el coro greco-caramellístico de las “masas barcelonistas”

dijous, 30 de març del 2017

Tusk

Tusk: "No és un dia feliç ni a Brussel·les ni a Londres"

La UE i el Regne Unit tenen dos anys per negociar

LAIA FORÈS Brussel·les ACTUALITZADA EL 30/03/2017 00:00

Alguns eurodiputats laboristes no van poder contenir les llàgrimes durant la reunió del grup socialista per parlar del Brexit. Ahir era un dia trist a Brussel·les. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va rebre la carta que dimarts havia firmat la primera ministra britànica, Theresa May, per demanar el divorci de la Unió Europea.

“No hi ha cap raó per fer veure que avui és un dia feliç. Ni a Brussel·les ni a Londres”, va assegurar Tusk. El president del Consell va destacar que els 27 estats membres que es queden al club europeu estaran “units” en les negociacions i va subratllar que la prioritat ara és “minimitzar la incertesa” per als milions de ciutadans afectats pel Brexit, per a les empreses i per als governs. Tusk va acabar adreçant-se als britànics: “Ja us enyorem. Gràcies i adeu”, va dir.

També el president del Parlament Europeu, institució que haurà de ratificar l’acord final del Brexit, va admetre la decepció europea per la marxa del Regne Unit. “Avui no és un bon dia. El Brexit marca un nou capítol de la història de la Unió. Però estem preparats, tirarem endavant esperant que el Regne Unit segueixi sent un soci proper”, va dir Antonio Tajani.

Carrera a contrarellotge

L’activació de l’article 50 suposa el tret de sortida d’unes negociacions que duraran dos anys, molt poc temps tenint en compte la seva enorme dificultat. Serà una carrera a contrarellotge que, si arriba a bon port a temps, farà que el Regne Unit deixi de formar part de la UE el març del 2019. Mentre durin les negociacions, Londres en continuarà sent un membre de ple dret.

Demà Tusk presentarà les línies directrius de la negociació i el 29 d’abril els líders europeus les acabaran de perfilar en una cimera extraordinària sobre el Brexit. La voluntat del negociador europeu, l’excomissari Michel Barnier, és tancar un acord amb el Regne Unit al cap de 18 mesos sobre els termes del divorci i després negociar la relació que tindrà Londres amb la UE quan ja no en formi part. El govern britànic, però, vol negociar els dos aspectes conjuntament. Aquest pot ser el primer punt de fricció entre les dues parts, tot i que haurà de quedar resolt en les pròximes setmanes.

Els cavalls de batalla de la primera part de la negociació seran la qüestió econòmica -Brussel·les calcula que el Regne Unit haurà de pagar al voltant de 60.000 milions d’euros a la UE per poder-ne marxar- i la situació dels europeus residents al Regne Unit i dels britànics residents als països europeus. En la segona part de les converses, un dels elements clau serà el comerç.

Si no hi ha acord en dos anys, el Regne Unit i la Unió Europea podrien decidir allargar el període de negociació només si hi ha unanimitat entre els estats membres. Si no n’hi hagués, és molt incert avançar què podria passar. Els Tractats diuen que l’estat membre que ha demanat sortir en quedaria automàticament fora. I cap de les parts vol arribar a aquest escenari