L'independencia de l'Emma

dilluns, 3 de juliol del 2017

edifici de fusta

No pretén ser un atractiu turístic, però molts dels vianants que passen pel carrer Constitució de Barcelona s’aturen per observar el número 83. Allà hi ha l’edifici de fusta més alt de l’Estat, que ja té construïdes les seves sis plantes. En tan sols un mes i mig, la cooperativa La Borda ha alçat el primer bloc d’habitatges en règim de cessió d’ús a Barcelona. De moment s’ha col·locat tota l’estructura de fusta de l’edifici (formada per uns murs verticals i horitzontals). Tot i això, encara falta un any llarg perquè els socis puguin entrar-hi a viure.

Un dels arquitectes, Pol Massoni, explica que la previsió és que l’obra estigui acabada el maig de l’any vinent i que la gent s’hi instal·li, com a molt tard, al setembre. En els pròxims mesos la feina consistirà a fer els interiors dels habitatges. Massoni detalla que, una vegada estigui coberta l’estructura, la fusta seguirà visible al sostre i a la façana. En aquest sentit, descarta que la fusta sigui un material perillós perquè no és inflamable i remarca que, si es conserva bé, l’edifici pot tenir una vida útil bastant superior als 100 anys. Només la planta baixa està feta de formigó, ja que tota la resta és de fusta.

Massoni també subratlla que els immobles de fusta generen menys impacte, tenen un pes més reduït i es poden arribar a reciclar si, d’aquí uns anys, es recupera el solar desmuntant el bloc de pisos. A part, destaca que això permet un estalvi energètic. La fusta de l’edifici és de pi insigne procedent del País Basc i la part que quedarà sense cobrir compta amb un vernís de protecció del foc.

Una cinquantena de socis

Els habitatges del bloc són en cessió d’ús. Per tant, la cooperativa La Borda és la propietària del bloc i els socis han de fer una aportació de capital social de 15.000 euros i també hauran de pagar una mensualitat per determinar quan l’edifici estigui construït. La Borda disposa de més d’una cinquantena de socis, que són els que viuran en els 28 habitatges. A més, compta amb 43 persones en “llista d’espera” per poder ser socis, explica una de les portaveus de la cooperativa, Elba Mansilla.

Com que La Borda no preveu que en els pròxims anys hi hagi tantes baixes de les famílies que viuran al bloc, Mansilla valora que una opció per donar resposta a aquesta llista d’espera és buscar un altre espai a Barcelona per fer un projecte de característiques similars. De fet, tot i que la cooperativa encara necessita un 20% més de finançament per cobrir el cost total de la construcció, que és de 3 milions d’euros, Mansilla avança que la idea és obtenir els diners restants amb títols participatius.

“Ens ha tocat obrir molts melons que les pròximes promocions d’habitatges de cessió d’ús ja s’estalviaran”, assegura Mansilla, que es mostra convençuda que La Borda aconseguirà reunir el finançament pendent. També considera que la seva experiència serà útil per a iniciatives similars.

Poc suport de l’Ajuntament

Pel que fa al suport que el projecte ha rebut de l’Ajuntament de Barcelona, Mansilla afirma que l’equip de govern de Barcelona en Comú n’ha fet bandera tot i que això no s’ha concretat “en cap col·laboració”. En aquest sentit, es queixa de les dificultats burocràtiques. Així mateix, Massoni remarca que, legalment, La Borda ha fet saltar les alarmes pel fet de crear un precedent.

Malgrat tot, Mansilla subratlla que el seu projecte permetrà que els barcelonins es puguin quedar a viure als barris de la ciutat. “És una forma de resistència”, ressalta, mentre manifesta que la problemàtica de Barcelona amb els habitatges s’ha viscut en altres ciutats europees, com Berlín. Per això, Mansilla conclou que la seva finalitat és “poder viure amb dignitat a Barcelona

Dovicioso

Calor. Molta calor. 33 graus a l’ambient just en el moment de l’inici de la cursa de MotoGP a Montmeló. Com ja es preveia, la cursa catalana va estar marcada per les altes temperatures i pel rendiment dels neumàtics. Així doncs, el pilot més intel·ligent, el més pacient, el que ataqués en el moment oportú, el que triés millor el tipus de neumàtics, seria el que amb tota probabilitat pujaria al capdamunt del podi. La clau, com ja apuntaven tots els protagonistes en la jornada de dissabte, seria mimar els neumàtics per arribar a final de cursa en bones condicions. L’asfalt de la pista catalana, que no té gaire adherència, acabaria sent decisiu. I així va ser. Andrea Dovizioso, que fa una setmana havia demostrat que, malgrat anar curt d’energia -havia passat una mala nit-, podia guanyar, ahir a Montmeló ho va tornar a fer. “No ens ho esperàvem”, va dir l’italià. A les travesses pel triomf, tothom comptava amb Pedrosa, Márquez i Lorenzo, però Dovizioso va aconseguir a Catalunya la segona victòria en una setmana.

Amb les piles carregades i l’empenta que dona aconseguir el primer triomf de la temporada a Itàlia, davant els tifosis, l’italià va arribar al Circuit de Barcelona-Catalunya sense fer gaire soroll. Dissabte tan sols va aconseguir el setè millor temps, mentre el seu company a Ducati, Jorge Lorenzo, exhibia un gran somriure d’orella a orella després d’haver-se colat en la primera fila. Però durant la cursa, ahir, tot va ser diferent. Dovizioso, que va muntar el compost dur al davant i el mitjà al darrere (com els pilots del Repsol Honda, Marc Márquez i Dani Pedrosa), va fer una bona sortida i en tan sols una volta ja havia guanyat dues posicions. La retirada d’ Aleix Espargaró després de trencar el motor de la seva Aprilia el va fer escalar-ne una més. Ja era quart. De Jorge Lorenzo, que va començar la cursa liderant, però que va perdre corda aviat, va desempallegar-se’n a la sisena volta. Tercer. A Marc Márquez el va avançar a final de recta a la vuitena volta i, instal·lat en la segona posició, va decidir prendre-s’ho amb calma. La velocitat punta de la Ducati és superior a la de l’Honda i, coneixedor del potencial de la seva moto, Dovizioso va ser pacient i intel·ligent. Pacient perquè va triar el moment oportú per superar Pedrosa, l’últim escull que el separava del triomf. I intel·ligent perquè va esperar darrere del de Castellar del Vallès nou voltes. Cada vegada que arribava a final de recta, després de passar per meta, li ensenyava la roda i tornava a situar-se darrere d’ell. Com per demostrar a Pedrosa, amb qui havia compartit equip fa uns anys, que era allà, que no s’oblidés d’ell. Pedrosa, un dels pilots del Mundial que millor cuida els neumàtics gràcies al seu estil de pilotatge, no va imposar un ritme excessivament alt, al contrari. I això va permetre que el grup no s’estirés en excés, amb ell, Dovizioso i Márquez al davant i Jonas Folger intentant enganxar-s’hi per demostrar que una Yamaha (malgrat no ser de l’equip oficial) podia estar lluitant a Montmeló amb les Ducati i les Honda.

Intel·ligent, l’italià va esperar. “Pensava que el rival seria el Marc, però al final ha sigut Dovizioso”, reconeixia Pedrosa, que va confirmar que el neumàtic havia “patit molt”. “He intentat gestionar els neumàtics per si podia fer alguna cosa al final, però Dovi estava molt fort i no he pogut fer res”, va sentenciar. Dovizioso va avançar Pedrosa en la frenada de final de recta. De nou, la velocitat punta de la Ducati va marcar la diferència quan ell va voler. “Amb la temperatura de la pista ha sigut molt difícil”, va dir l’italià, que assegurava que, de moment, no pensa en el lideratge del Mundial, que manté Maverick Viñales, amb set punts d’avantatge. I és que, com durant tot el cap de setmana, les Yamaha van tornar a patir. Viñales va acabar en una discreta desena posició i el seu company d’equip, Valentino Rossi, va ser vuitè.

A vuit voltes per al final, amb la Ducati de Dovizioso allunyada, Márquez va superar Pedrosa per ser segon. “Dimecres quan vaig arribar aquí ja li vaig dir a l’equip que volia arriscar, i ho he fet”, va comentar el de Cervera. Cinc caigudes en tot el cap de setmana, l’última ahir al warm-up, li van servir per saber on era el límit. I a l’hora de la veritat, va aguantar sense rodolar per terra. “Soc fort i crec molt en mi”, afegia, amb confiança. A Montmeló va sumar el seu podi número 93 al Mundial, tants com el seu dorsal.

Segon triomf per a Àlex Márquez

El petit dels Márquez va aconseguir un triomf sense oposició a Montmeló. L’ Àlex, que arrencava des del primer lloc de la graella, no va permetre que ningú el superés en la sortida i, quan va veure pista lliure, va escapar-se tot sol. “Tant de bo es disputessin 18 curses a casa”, va dir el cerverí, satisfet amb la feina feta. “El més important no és només guanyar, sinó també com ho hem fet i com ho han fet els nostres rivals. A Moto2 el factor psicològic és molt important i estem molt forts”, va sentenciar. El podi de la categoria intermèdia el van completar Mattia Pasini i Thomas Lüthi, que va retallar distàncies amb Franco Morbidelli. L’italià segueix líder del Mundial, però amb tan sols set punts d’avantatge sobre el suís.

Mir, més líder de Moto3

A la categoria petita, el guanyador va ser Joan Mir. El mallorquí va celebrar amb un nou triomf que l’any vinent correrà a Moto2 amb l’equip Estrella Galicia 0,0 Marc VDS. De nou, la cursa va ser apassionant i no es va decidir fins al final. Mir, que va arrencar l’última volta tercer, va guanyar per davant de Romano Fenati i Jorge Martín. El mallorquí va dedicar el triomf al també balear Luis Salom, mort l’any passat a Montmeló. Just quan va passar pel revolt on Salom va patir l’accident, Mir va baixar de la moto i va fer un petó a l’asfalt.

un simbol dle tibidabo

L’emblemàtic avió del Parc d’Atraccions del Tibidabo va tornar a girar ahir després de les feines de reparació que s’hi han fet durant els últims cinc mesos. L’aparell, inaugurat el 1928, llueix una imatge un pèl diferent, tot i que manté l’essència original: s’ha repintat amb un vermell intens i s’ha renovat la tapisseria de les butaques.

FOTO: Manolo Garcia

Maron arrasa

a construir un partit a contrarellotge i se n’ha sortit. La formació d’Emmanuel Macron, La República en Marxa (LRM), rebatejada per a aquests comicis, va arrasar ahir en la primera volta de les eleccions legislatives. I tot indica que diumenge que ve, a la segona volta, les portes de l’Assemblea Nacional s’obriran per al president francès amb la majoria absoluta. “Els francesos han demostrat per tercer cop que donen suport a Macron”, deia ahir el primer ministre francès, Édouard Philippe, en la seva compareixença després de conèixer-se els resultats preliminars.

Juntament amb els centristes del MoDem, l’LRM va obtenir ahir el 32% dels vots; seguit per Els Republicans, amb un 21,6%, i França Insubmisa, de Jean-Luc Mélenchon, amb un 13,7%, lluny dels bons resultats que va obtenir a les eleccions presidencials. El Front Nacional de Marine Le Pen va quedar quart, amb el 13,6% dels suports. I una última dada: el Partit Socialista (PS) va acabar de confirmar ahir, amb el 13,6% dels vots, la seva trencadissa. Uns resultats històrics.

Traduït en nombre de diputats, la majoria presidencial de Macron podria obtenir diumenge que ve entre 415 i 455 escons, i superar a bastament el límit de la majoria absoluta, fixat en 289 escons. Els Republicans n’obtindrien entre 70 i 110, França Insubmisa de Mélenchon -juntament amb el Partit Comunista- n’aconseguirien entre 8 i 18 i el Front Nacional entre 1 i 5. La gran desfeta del PS, amb els pitjors resultats de la seva història -entre 20 i 30 diputats-, implica que potser no pot tenir grup propi, perquè necessites 25 escons com mínim, i que s’haurà d’ajuntar amb altres aliats de l’esquerra com Europa Ecologia - Els Verds.

Abstenció del 51,2%

Però la sorpresa d’ahir va ser la participació, o més aviat la seva absència. La mobilització va ser del 49,5%, la més baixa de la Cinquena República en aquestes eleccions. Històricament l’abstenció sempre ha sigut més alta en les legislatives que en les presidencials. De fet, des de fa dos decennis la participació en aquestes eleccions va a la baixa i fa cinc anys, quan el Partit Socialista va aconseguir la majoria a l’Assemblea Nacional, la mobilització va tocar fons, i va batre el rècord de la Cinquena República. Llavors, a la primera volta, l’abstenció va arribar fins al 42,77%. Els comicis d’ahir, però, van firmar una nova marca amb el 51,2%.

Les enquestes ja havien pronosticat una àmplia victòria de l’LRM, i els resultats de la primera volta de les 11 circumscripcions que representen els francesos a l’estranger -que es van celebrar fa una setmana- havien confirmat el resultat: Macron va guanyar en deu d’aquestes circumscripcions, però l’abstenció va ser colossal, amb només un 19,1% de participació.

De fet, la participació era clau en aquests comicis -més que en les eleccions presidencials precedents-, ja que determinava el nombre de candidats que s’enfrontarien a cada circumscripció a la segona volta (dos, tres o quatre). Amb una abstenció considerable com la que hi va haver ahir, molts candidats van quedar directament descartats i això es deu al particular escrutini que s’aplica en aquests comicis.

Si un candidat volia sortir ahir elegit directament des de la primera volta, havia d’obtenir la majoria absoluta (més del 50% dels vots) amb la representació d’almenys un 25% dels electors inscrits a les llistes en la seva circumscripció. El 2012, 36 candidats van obtenir la majoria absoluta. Amb la taxa d’abstenció d’ahir la tendència anirà, sens dubte, a la baixa.

Ahir un de cada dos francesos no va anar a votar. És una dada significativa que indica el nivell de desafecció dels ciutadans del país cap a les urnes i cap als partits polítics. Ahir van quedar clares dues coses: que el càstig als partits tradicionals és manté i s’estira en el temps, i que Emmanuel Macron convenç, però no tant, perquè no ha sigut capaç de trencar la barrera de l’abstencionisme.

Nova llei

Amb tot, la transformació (amb noves cares i nous partits) de l’Assemblea Nacional ja és una realitat fins i tot abans de saber els resultats de diumenge que ve. Amb l’entrada en vigor, ara fa tres mesos, de la llei que prohibeix acumular càrrecs, més d’un terç dels diputats que acaben el seu mandat han renunciat a tornar-se a presentar. El text de llei obliga els diputats -i senadors- a haver d’elegir entre l’escó al Palau Bourbon i al Palau de Luxemburg o l’alcaldia del seu municipi, per exemple. En total, almenys 216 circumscripcions, de les 577 que hi ha a França, tindran un nou representant al capdavant. Només 361 diputats han optat a la reelecció segons el diari Le Monde, 111 menys que ara fa cinc anys.

nou concurs

En els últims cinc anys han arribat a casa nostra 1.800 menors d’edat estrangers i sols. Són joves que han hagut de marxar de casa, deixar enrere les seves famílies i fer un camí migratori, i estan emocionalment trencats. Tan bon punt arriben, el sistema de protecció a la infància els rep en centres d’acollida i CRAE (centres residencials d’acció educativa), uns espais moltes vegades saturats, o en pisos assistits de primera autonomia.

Allà se’ls cobreixen les primeres necessitats bàsiques, però poca cosa més. Tenen més de 16 anys, un munt d’energia, somnis i temps. Què poden fer? Molts dels catalans de la seva edat treballen o estudien.

A ells això els queda lluny: estan en un buit dins el sistema educatiu català. Per edat ja no tenen accés a l’etapa escolar de secundària obligatòria. Podrien accedir a estudis més adaptats, com els PFI (programes de formació inicial), que els permetrien conèixer oficis o preparar-se per treure’s l’ESO més endavant, o els cursos d’inserció laboral del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), però el seu nivell lingüístic i competencial no és suficient per formar-ne part.

Si no tenen papers no poden accedir a determinats cursos del sistema educatiu, a cursos laborals o als programes de garantia juvenil

I encara hi ha un altre factor ben conegut, el dels papers, que juga en contra seu. La majoria estan tramitant la regularització de la seva situació jurídica en la nostra societat: per tant, si no tenen papers no poden accedir a determinats cursos del sistema educatiu, a cursos laborals o als programes de garantia juvenil.

Alguns fins i tot estan en situació de carrer, a causa del seu comportament en els espais que el sistema de protecció català els ofereix. Tots sabem que la vida al carrer és molt complicada. Busquen, desesperats, referents, que normalment acaben trobant al mateix carrer i que són de dubtosa credibilitat. Males pràctiques com el consum de drogues estan a l’ordre del dia. El consum d’inhalants és el més comú, perquè són econòmics i fàcils de trobar.

Joves, amb moltes hores de carrer, sense sortida. Què poden fer? Algunes entitats del tercer sector amb petites ajudes de l’administració estem intentant adaptar-nos a les seves necessitats. Volem donar-los un espai on es puguin sentir segurs, un espai amb harmonia i companyia, un espai de convivència, un espai on es generen vincles, un espai de respecte. En definitiva, un espai educatiu. Tots els professionals del sector sabem que si un infant o un adolescent no se sent segur és poc probable que es produeixi aprenentatge.

Aquesta és la lluita de l’equip professional i voluntari del projecte Tasta’m, que la Fundació Servei Solidari va crear fa cinc anys. Acollim joves d’entre 16 i 19 anys que han arribat fa pocs mesos en territori català. Durant un curs escolar passen quatre hores amb nosaltres cinc dies a la setmana-gairebé com una escola o un institut!-, i fan un tastet d’oficis que els permeti imaginar diferents escenaris per al seu futur. Els orientem professionalment però també els facilitem aprendre la nostra llengua i treballar les habilitats socials oferint-los un espai acollidor, on poden ser ells mateixos, conèixer-se i treballar-se a través de les competències emocionals, aprendre a conviure amb els companys, a treballar en equip i saber-se relacionar.

Si un infant o un adolescent no se sent segur és poc probable que es produeixi aprenentatge

I, encara més important, al Tasta’m cadascun d’ells troba un referent estable, proper i disponible que l’acompanya durant el dur procés de la majoria d’edat: de passar pel procés de ser tutelat a extutelat; del pas d’un centre amb acompanyament professional constant a un pis d’autonomia (això els que han tingut un comportament exemplar). També troben suport davant la situació de carrer, si és el cas, i, en general, davant del dol migratori que pateixen, ja que no ensumen un futur prometedor. Les relacions que s’estableixen duren i perduren: alguns joves que han abandonat el projecte es continuen trobant amb els seus referents. Recordem que la majoria d’aquests joves aquí, a Catalunya, no hi tenen referents familiars.

Cal destacar la feina feta i la dedicació en hores no sempre laborals a totes les persones que treballen amb aquest col·lectiu: educadors i educadores socials dels centres d’acollida, els CRAE i els pisos d’autonomia de la DGAIA i de l’ASJTET, ja que acompanyar aquests joves i fer-los veure i creure que confies en ells i en el seu futur és molt complicat.

També cal assenyalar que el principal obstacle per continuar treballant amb aquests joves és la manca de finançament amb què s’enfronten algunes de les entitats per sustentar els projectes.

Tots i totes necessitem sentir-nos segurs, valorats, acollits... convidats, en definitiva, a formar part de la societat. Aquests joves només es mereixen el mateix que qualsevol altre ciutadà, els mateixos drets i deures: uns espais de present per somiar i treballar un futur amb persones que confien en tu.

apendre sent menor

Si no tenen papers no poden accedir a determinats cursos del sistema educatiu, a cursos laborals o als programes de garantia juvenil

Si un infant o un adolescent no se sent segur és poc probable que es produeixi aprenentatge

També cal assenyalar que el principal obstacle per continuar treballant amb aquests joves és la manca de finançament amb què s’enfronten algunes de les entitats per sustentar els projectes.

CALORADA

Encara no hem arribat al 15 de juny però la calor ja s’està fent difícil de suportar, i entre avui i demà els termòmetres fins i tot marcaran valors extrems en alguns punts. La primera calorada forta de l’any coincideix amb dies d’estancament de l’aire, cosa que ahir al matí ja va provocar que els nivells de contaminació per diòxid de nitrogen freguessin els límits permesos al centre de Barcelona, i que l’ozó es disparés també a la Catalunya Central.

Tant avui com demà la temperatura s’acostarà als 40 ºC a Ponent, i en molts punts del prelitoral i de la Catalunya Central el termòmetre rondarà al voltant dels 35 ºC a primera hora de la tarda. Avui el pic de calor serà més generalitzat, mentre que demà afectarà sobretot les comarques de Ponent i en alguns punts de les Terres de l’Ebre. El Meteocat té actiu un avís de situació de perill per calor que afecta 28 comarques i que té una rellevància especial a Ponent -al pla de Lleida el perill es considera alt (grau 3 sobre 6) tant avui a la tarda com demà.

No seria la primera vegada que a Lleida es freguen els 40 ºC en un dia de juny, però sí que és un fet poc habitual, sobretot si hi afegim el matís que encara som a la primera quinzena del mes. Fins ara la temperatura més alta registrada en un dia de la primera part del juny a Lleida són els 38,2 ºC del 14 de juny del fatídic estiu del 2003, i els 37 ºC només s’han superat en una altra ocasió tan aviat, el 13 de juny de 1981.

No s’albira encara un descens

Per tant, les temperatures d’avui i demà podrien no ser un rècord absolut de juny, però és bastant segur que no tindran precedents tan aviat en el calendari. Aquesta anàlisi és extrapolable a altres indrets. A l’aeroport de Girona, per exemple, des del 1973 només hi ha hagut tres dies amb més de 35 ºC a la primera part de juny, una dada que es pot produir perfectament avui.

Segurament la pitjor notícia no és aquest pic de calor d’avui i demà, sinó el fet que a llarg termini no es dibuixa una baixada clara de la temperatura. No només això, sinó que entre divendres i dissabte la sensació de xafogor podria augmentar encara una mica més en alguns punts de la costa central i de la Costa Daurada. Avui els mapes del temps fan pensar que entre dilluns i dimarts respirarem una mica més, amb una baixada de la temperatura que podria ser d'entre 2 i 4 graus a la majoria de comarques, però no està gens clar que això sigui l'inici d'una nova tendència i no un petit parèntesi en la calor intensa. Cadlrà seguir-ho.

Diferència de temperatura prevista entre avui i dilluns que ve

La calor monopolitza els titulars del temps d'aquests dies, però també hi haurà un petit canvi en l'estat del cel, aquesta tarda repareixeran alguns ruixats al Pirineu, i al vespre no és descartable que gotellades puntuals puguin afectar també algunes comarques de Tarragona i de Barcelona. Aquest petit canvi de temps anirà a més demà, dijous a la tarda les tempestes guanyaran protagonisme en àmbits com el Pirineu, la Garrotxa i l'Alt Empordà, i alguns models fan pensar que de forma més febre els ruixats també s'estendran per força comarques de Tarragona a última hora. No tots els models de previsió coincideix sobre aquest segon aspecte, però demà cal tenir present la possibilitat de ruixats en diverses comarques del sud. El cap de setmana tornarà el sol i disminuïrà clarament el risc de tempestes de tarda al Pirineu.

Acumulacions de precipitació previstes per aquest dijous

La qualitat de l’aire empitjora

La falta de canvis de temps està provocant també que la contaminació s’acosti cada dia més als límits permesos. Ahir l’estació de Gràcia-Sant Gervasi va tenir un pic horari de diòxid de nitrogen de 192 micrograms per metre cúbic d’aire, molt a prop dels 200 fixats com a límit de la protecció de la salut. A la Catalunya Central fins i tot va caldre emetre avisos preventius, en aquests cas pels nivells elevats d’ozó. El llindar d’alerta per aquest gas se situa en 240 micrograms per metre cúbic d’aire. Tant a Vic, com a Tona, Manlleu i al Montseny els nivells van sobrepassar els 180.

Segons les previsions del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat avui les condicions seran semblants o pitjors. Entre demà i divendres augmentarà lleugerament el vent i apareixeran alguns xàfecs puntuals, però tot fa pensar que la qualitat de l’aire continuarà sent força dolenta uns quants dies més.

Ahir el diòxid de nitrogen va fregar els límit horari permès al centre de Barcelona

No hi ha indicis clars d’un estiu especialment calorós

L’estiu serà especialment càlid?

No ho sabem. Les previsions estacionals indiquen tendències i no són clares. Segons els mapes de l’agència nord-americana NOAA el juliol serà molt normal pel que fa a temperatura i força plujós al nord. Un altre pronòstic estacional és el de l’AEMET, que indica un 50% de probabilitat que durant el juny, el juliol i l’agost faci més calor del que és normal, i només un 20% que l’estiu sigui fresc.

Refrescarà aviat?

Res ho fa pensar. La calor del cap de setmana no serà tan forta com la d’avui o demà, però la temperatura seguirà sent alta per a mitjans de juny. Els mapes dibuixen poques opcions que d’ara a Sant Joan hi hagi un canvi clar que faci caure notablement la temperatura. Per dilluns i dimarts s'espren entre 2 i 4 graus menys, però podria ser només un parèntesi en la calor intensa.