presos a catalunya

La majoria de presos polítics ja són a Catalunya. L’arribada ahir d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Lledoners (Bages) i de Carme Forcadell i Dolors Bassa a Puig de les Basses (Alt Empordà) consuma el primer moviment del govern de Pedro Sánchez respecte a la judicialització del Procés poc abans de la reunió que tindrà amb Quim Torra. “S’acaba el tracte discriminatori però no el compromís vital amb la seva llibertat”, advertia el president de la Generalitat. Aquesta és la denúncia que centenars de persones també van expressar a les portes dels centres penitenciaris, plenes de llaços grocs per acolorir l’arribada dels presos.

Les dones, fins ara recluses a Alcalá-Meco, van sortir ahir de Madrid i van anar directament a Figueres, on van arribar cap a dos quarts de cinc de la tarda. En els últims metres van rebre l’escalf de desenes de persones convocades pels CDR que van pintar a l’asfalt missatges de “Llibertat”i “Us volem a casa”. “Estic molt contenta de ser a Catalunya. Amb les persones que estimo i que m’estimen. Amb la meva gent i al meu país. Però continuo injustament a la presó. A prop de casa no és a casa”, va piular Carme Forcadell. Els homes, en canvi, ja havien passat una nit a la presó de Valdemoroi una altra a Zuera (Saragossa); la de Lledoners és la quarta presó on dormiran des que la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela els va privar de llibertat arran dels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre.

Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart sortien al matí en vehicles de la Guàrdia Civil en direcció a Brians II, on es va fer el canvi de custòdia, i els Mossos d’Esquadra es van encarregar de conduir-los fins a Lledoners. Un cop passada una revisió mèdica i psicològica van ingressar al mateix mòdul, on continuaran complint la mesura cautelar de presó provisional ratificada en diverses ocasions per Pablo Llarena i la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem. Ara, però, prop de casa. “Molt content de tornar a ser a Catalunya. La llum, al Mediterrani, té un altre color, sembla més groga. El relat amb què ens acusen és fals, la llibertat arribarà”, piulava l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez. “Malgrat el gruix dels murs, ara us sento amb més claredat. Sou imparables. No us rendiu perquè nosaltres no ho farem mai”, agraïa Junqueras. A la presó de Lledoners hi entraran en els pròxims dies Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que dimarts ja van rebre el vistiplau de Llarena per abandonar Estremera. Un “dret”, tal com va apuntar l’exportaveu de l’executiu en una entrevista a l’ACN, i no pas una “concessió” del govern del PSOE.

Tot i la lleugera satisfacció i les facilitats per a familiars i advocats que representa l’acostament, les principals institucions catalanes -la Generalitat i el Parlament- van expressar ahir la seva determinació perquè s’arxivi la causa penal contra els líders independentistes. El president de la cambra catalana, Roger Torrent, va comparèixer juntament amb Torra davant la façana del Parlament -flanquejats pels diputats de JxCat, ERC, Catalunya en Comú - Podem, la CUP i entitats socials- per exigir “llibertat i justícia”. “No ens conformarem amb menys”, manifestava Torrent, seguit del cap de l’executiu, que va asseverar que l’exili i la presó “injusta” són un “càstig i un motiu de vergonya per a catalans, espanyols i europeus”. Torra va insistir que l’acostament no és cap “gest polític” ni és fruit d’una “negociació”. Corroborava aquesta versió la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que va destacar “l’obligació” de fer aquest tràmit.

Sota les ordres de la Generalitat

En canvi, diferents veus del PP reiteraven que Pedro Sánchez està donant “victòries morals” a l’independentisme. L’exvicepresidenta de l’executiu espanyol i candidata a presidir el PP, Soraya Sáenz de Santamaría, va avisar que la primera mesura del PSOE després d’haver guanyat la moció de censura gràcies als vots de PDECat i ERC ha sigut atorgar la gestió dels presos a la Generalitat. “Amb això ja ho dic tot”, va apuntar en una entrevista a Onda Cero.

Amb l’arribada dels presos a Lledoners en furgonetes escortades per vehicles dels Mossos d’Esquadra es visualitzava la paradoxa que suposa que ara sigui la Generalitat la responsable de la seva situació penitenciària, i el Govern de Torra és conscient d’aquest complex escenari. En els últims dies la consellera de Justícia, Ester Capella, ha insistit en múltiples declaracions als mitjans que el tracte que rebran els reclusos no serà diferenciat del dels presos comuns, per bé que els primers gestos ja evidenciaven algunes diferències: ahir Torra va poder accedir a Lledoners per conversar amb els Jordis, Junqueras i Romeva, mentre que Torrent ho va fer amb Bassa i Forcadell. “Us vull dir que estan bé, estan forts. Tenen el coratge de sempre”, va afirmar Torra després de veure’ls.

Tanmateix, el règim de visites és concret i semblant al que tenien a les presons madrilenyes: 40 minuts a la setmana, que es poden distribuir en dues trobades de vint minuts, dissabte i diumenge, o una, també el cap de setmana. Els interns que tinguin fills de menys de deu anys podran mantenir comunicacions de convivència, a la qual assisteixen acompanyats per un adult, en visites de 90 minuts al mes.

El caliu de l’exterior

El que segur que percebran els presos és el suport de la societat catalana uns metres més enllà de les cel·les. Una prova són les marxes lentes que les entitats sobiranistes van organitzar ahir a les portes dels dos centres i a les quals la ciutadania va respondre amb escreix. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, van encapçalar una comitiva de persones a Lledoners que alçaven pancartes en què es podia llegir “Us volem a casa” amb la fórmula “a prop” tatxada. “Obriu la porta”, demanaven alguns manifestants al Govern.

Davant dels centres es va llegir un manifest dels familiars en què subratllaven el “debat absurd sobre l’acostament” i afegien: “No és el mateix dret que justícia ”. Paluzie va agrair l’aportació per la fiança “igominiosa” imposada per Llarena, i Mauri va criticar un “Estat que només imparteix revenja”. “L’acostament nou mesos després només indica que sou presos polítics”, va reblar. El Govern afronta ja la contradicció de mantenir sota la seva custòdia uns empresonaments que considera injustos.

guerra comercial

Els intensos esforços diplomàtics de la Unió Europea per evitar una guerra comercial de conseqüències imprevisibles han fracassat. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit aquest dijous posar fi a qualsevol intent de negociació i ha tirat pel dret: aquesta mitjanit entraran en vigor els nous aranzels a les importacions d’acer (25%) i d’alumini (10%) procedents de la Unió Europea.

Fins ara, Europa gaudia d’una exempció temporal dels aranzels. Brussel·les confiava que aquest marge de temps servís per negociar una exempció definitiva. Trump també ha decidit imposar els mateixos aranzels a Mèxic i al Canadà. Amb aquesta decisió, els EUA inicien una guerra comercial que no només tindrà impacte en els països exportadors. Els experts adverteixen que l’economia nord-americana també se’n ressentirà.

La decisió ha caigut com una galleda d’aigua freda a Brussel·les, que ha qualificat “d’inacceptable” la mesura. “És proteccionisme, purament i simplement”, ha assegurat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “Avui és un mal dia per al món del comerç. Ho hem intentat tot per evitar-ho”, ha dit la comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström.

Europa prepara també nous aranzels

La Unió Europea ha avançat que respondrà a Trump amb la mateixa moneda: imposant nous aranzels a la importació d’alguns productes nord-americans, tal com havia advertit. "És totalment inacceptable que un país estigui imposant mesures unilaterals pel que fa al comerç mundial", ha reblat Juncker.

La UE també denunciarà la mesura davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). "Així que immediatament presentarem un acord de solució amb l'OMC i anunciarem mesures de compensació en les pròximes hores", ha afegit Juncker. Brussel·les confiava fins a l’últim moment que podria evitar la decisió. Líders europeus com Emmanuel Macron i Angela Merkel havien intentat intercedir i convèncer el president dels Estats Units de fer-se enrere, però sense èxit.

la residencia

Els avis de Sant Andreu que volen una plaça a la residència pública del barri han de tenir molta paciència. De mitjana, l’espera és de quatre anys i mig. A la resta de districtes barcelonins el temps d’espera és una mica inferior, però fins i tot a Ciutat Vella -que és on es triga menys a tenir places disponibles- cal demanar tanda, almenys, amb un any de previsió. La mitjana d’espera que han d’afrontar els avis barcelonins és de 30,4 mesos. Aquestes dades demostren, segons va denunciar ahir la tinent d’alcalde de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, que la Generalitat “està vulnerant els drets de les persones grans”. L’Ajuntament de Barcelona ha redactat un informe després de mirar-se amb lupa totes les llistes d’espera a la ciutat i ha arribat a la conclusió que a la capital catalana calen 2.780 places més en residències públiques per a gent gran per complir amb l’objectiu que es va marcar el govern català per al 2008-2012. “Les xifres són alarmants”, va denunciar ahir Ortiz.

Les residències són responsabilitat de la Generalitat, que és qui les ha de construir i gestionar després que l’Ajuntament cedeixi els solars. El 2005 la Generalitat i l’Ajuntament van firmar un conveni que comprometia les dues administracions a construir 10 residències amb 1.200 places. L’Ajuntament va cedir els 10 solars, però alguns encara esperen que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies hi porti les excavadores per començar les obres. I és que 13 anys després d’aquell compromís només se n’han fet quatre que ofereixen 384 places. La setmana vinent, la tinent d’alcalde es reunirà amb el conseller Chakir El Homrani i, a més d’ensenyar-li l’informe que ahir va presentar als periodistes, li demanarà també la creació d’una “taula bilateral per afrontar l’envelliment” de la població, així com l’aplicació immediata d’un “pla de xoc”.

Tendència a l’envelliment

Les dades del padró de Barcelona adverteixen que el nombre de persones grans no para de créixer. Actualment hi ha 349.433 persones de 65 anys o més, cosa que representa el 21,5% del total, i la previsió és que cada any aquest percentatge creixi una dècima.

Actualment a Barcelona hi ha 13.051 places a les residències per a gent gran. D’aquestes, 5.507 (42%) són públiques o concertades; 5.982 (46%) són privades, tot i que els residents reben una ajuda econòmica, i, finalment, 1.562 són del tot privades.

El secretari d’Afers Socials i Família, Francesc Iglesies, va explicar que la previsió que es va fer des de la Generalitat per al període 2008-2012 ja no és vàlida perquè el programa 2015-2018 va rebaixar les expectatives, a causa de la situació econòmica. Si anteriorment es preveia que la Generalitat havia de fer 2.299 places només a Barcelona, el nou pla parla de fer-ne entre 1.115 i 2.000. “L’octubre del 2016 feia vuit anys que no es feia ni una sola plaça i, des d’aquell mes fins a finals del 2017, n’hem fet 535”, va explicar ahir Iglesies. Pel que fa al compromís del 2005, va reconèixer que de les 10 residències pendents només se n’han construït quatre (Bon Pastor, Molí-Via Favència, Alchemika i Mercat del Guinardó) però va assegurar que si les altres no estan obertes és per “afectacions urbanístiques”, és a dir, que són responsabilitat de l’Ajuntament. El secretari del departament també va dir que n’hi ha dues (Sant Ramon-Maternitat, a les Corts, i Can Ferrero, a la Marina) que ja tenen el projecte acabat i només cal licitar les obres. A diferència de l’Ajuntament, que demana més places públiques en residència, des de la Generalitat creuen que cal reforçar més els centres de dia i l’atenció domiciliària.

El criteri territorial no computa a l’hora de trobar plaça. Cal apuntar-se a la llista d’espera i tenir paciència. “Hi ha barcelonins que acaben trobant plaça a Berga”

Diada 2018

Omplir la Diagonal sota el lema "Fem la República catalana" l'11S18

En una roda de premsa davant dels jardins de Palau Reial, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han fet públics els primers detalls de la gran manifestació, que recorrerà la Diagonal de Barcelona.
Elisenda Paluzie ha recordat que els presidents predecessors de l’Assemblea, Carme Forcadell i Jordi Sànchez, estan tancats a la presó, motiu que posa en evidència el context de repressió política que es viu. Tot i això, ha dit que l’Assemblea és “molt conscient” dels obstacles, però ha estat contundent i ha dit que la repressió política no ha de tenir com a conseqüència la renuncia al objectius polítics, que és “fer efectiva la república catalana”. De fet, aquesta repressió encara fa més evident la “necessitat” de la independència, que ha dit que la vol per ser més lliures “individualment i col·lectivament”.
Paluzie també ha s’ha referit als exiliats, i ha dit tenir la certesa que la “clau” que obrirà els panys de les presons i obrirà la porta al seu retorn serà la República catalana.
Per acabar, la Presidenta de l’ANC ha fet una crida a que tota la gent que a votar l’1 d’octubre surti al carrer el dia 11, perquè ha estat la gent i les entitats qui han empès per arribar fins aquí. “Ens hem de tornar a conjurar col·lectivament per acabar la feina, per fer el cim d’una vegada per totes i aconseguir la independència”, ha conclòs.
Una Diada amb color d’1-O
La Diada recorrerà la Diagonal de Bacelona, des de Palau Reial fins a Glòries. La samarreta d’enguany serà d’un color corall molt vistós. Inspirada amb la brida de l’1-O, “element que garanteix la transparència de la votació”, segons Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització de l’ANC. La samarreta lluirà una imatge d’una muntanya davant, amb les diverses etapes que s’han fet i que encara falten per fer el cim, representant simbòlicament amb una banderola, que és la República catalana. La muntanya, el Pedraforca, s’ha triat pel seu simbolisme i per la seva fàcil identificació, i representa “l’esforç col·lectiu i la solidaritat que calen per superar els obstacles”.
El cartell manté una línia estètica amb la samarreta. Comparteix color, però en comptes d’aparèixer la muntanya, un focus il·lumina la banderola del cim, que representa la República catalana. A dalt, dues dates ben grans: l’11 S, que representa una derrota, i l’1 d’octubre, que representa la victòria del referèndum d’autodeterminació, el resultat del qual “cal defensar i fer efectiu”. De fons, un subtil mur, que caldrà tombar perquè “oprimeix i obstaculitza el camí” que ha de permetre implementar la República catalana.
Commemorar l'1 d'octubre
Josep Maria Cervera, President de l’AMI, ha volgut remarcar que hi ha líders “injustament tancats i a l’exili” per haver defensar la voluntat popular i haver fet possible que dos milions de persones exercissin el dret d’autodeterminació. I en segon lloc, ha advertit que cal tirar endavant el projecte que va encarregar la ciutadania l’1 d’octubre: construir la República catalana.
Al seu torn, la vicepresidenta d’Òmnium, ha recalcat el context de repressió en què se celebrarà la Diada d’enguany, i ha recordat també que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, avui a la presó, fa un any s’estaven encarregant d’organitzar aquesta mateixa manifestació. D’altra banda, Llansana ha recordat que d’aquí uns mesos farà un any del referèndum de l’1 d’octubre, que caldrà “commemorar”, així com els objectius polítics que van portar la gent a votar.

mort absurda

L’home detingut per haver matat una menor a Vilanova i la Geltrú va assegurar a principis de juny en la seva primera compareixença davant de la jutge que porta el cas que l’únic que recordava d’aquella tarda era trobar la nena morta en una habitació del pis on vivia amb els seus pares, una planta per sota del domicili dels avis de la menor. Ahir l’acusat va tornar a comparèixer davant de la magistrada a petició pròpia per explicar que, treballant amb els psicòlegs, havia recordat, segons van assegurar fonts judicials, què havia passat. Igual que la primera vegada, va explicar que s’havia passat el dia consumint droga. Ara bé, aquest cop va admetre haver matat la nena perquè la va confondre amb un lladre.

Segons les mateixes fonts, l’home va argumentar que la tarda del crim s’havia passat l’estona pujant i baixant del pis per comprar droga. Una de les vegades es va adonar que s’havia deixat la porta oberta. L’home hauria dit a la jutge que en aquell moment va entrar en pànic, va pensar que algú havia entrat a robar i va anar a buscar un ganivet a la cuina. Quan va entrar a la seva habitació, a les fosques, va veure com una figura intentava envestir-lo, va reaccionar agafant-la pel coll i van forcejar. Sempre segons la seva versió, el detingut va assegurar que no va veure que el suposat atacant era la nena fins que va encendre el llum. Els investigadors mantenen que l’home va fer entrar la nena al pis quan baixava de casa els avis per anar a buscar el pare -que l’esperava al portal- i continuen buscant proves que acreditin la premeditació. Les acusacions entenen que la nova versió de l’home no lliga amb alguns elements, com ara els indicis de tocaments que constata l’autòpsia o que la víctima tingués un bolígraf al coll.

Més testimonis

Ahir també van declarar el pare i la germana de l’acusat, que, segons les mateixes fonts, van ratificar la seva addicció a la cocaïna. També ho van fer diferents veïns i el personal dels diversos bars i establiments d’on l’home va estar entrant i sortint aquella tarda. Una d’elles va explicar que l’havia vist sortir al vespre corrent i amb la cara desencaixada. En aquell moment la nena ja estava morta.

L’acusat va al·legar en la compareixença que en un moment de deliri i pànic va decidir anar a la policia a explicar què havia passat però que s’havia desorientat i havia tornat a casa. El 16 de juliol està previst que declarin més testimonis, entre ells els pares de la nena i altres familiars.

nou brexit

El nou pla per donar forma al Brexit -i a la relació comercial futura entre Londres i Brussel·les- que avui presentarà al seu govern la premier Theresa May neix molt tocat abans de veure la llum oficialment.

El ministre britànic del Brexit, David Davis, va enviar dimecres a May una carta, difosa ahir pel Daily Telegraph, advertint-li que el nou pla és impracticable i que la Unió Europea (UE) no l’acceptaria. Però aquest no és l’únic problema a què May s’enfronta. El que la primera ministra britànica anomena “tercera via” del Brexit difícilment serà païda pels membres del seu gabinet que volen un trencament net amb la UE i amb qualsevol forma d’unió duanera que sotmeti el Regne Unit a la jurisdicció del Tribunal Europeu de Justícia o a les regulacions comunitàries per als estàndards de fabricació de béns de consum.

Meditació a la casa de camp

Però això, justament, és part del que May presentarà aquest matí en una reunió que tindrà lloc a la seva residència oficial al camp, Chequers, en un intent quasi desesperat que l’entorn de relaxació prevacacional de la finca del comtat de Buckingham, a cent quilòmetres a l’oest de Londres, ajudi els participants a oblidar-se dels ganivets que habitualment es llancen uns - remainers (pro-UE)- i altres - brexiters (anti-UE)-, i que això faci viable l’acord entre interessos del tot oposats.

A grans trets, amb la nova proposta la primera ministra vol convèncer tot el seu govern que la millor solució per a un acord comercial amb la Unió és el que ha anomenat facilitated customs arrangement (disposició duanera facilitada).

La iniciativa implica dos aspectes clau. Primer, que el Regne Unit recaptarà les taxes dels béns de consum que arribin al país en trànsit cap a la UE. En teoria, Londres podria establir els seus propis impostos sobre els béns de consum -línia vermella dels brexiters- i alhora signar acords comercials amb la resta del món. El fonament d’aquesta proposta es basa en l’ús de tecnologia intel·ligent que, en teoria, permetria identificar els béns que es queden al Regne Unit i els que segueixen cap a la UE. A la frontera britànica s’establirien dos règims tarifaris, però Londres hauria de liquidar taxes a Brussel·les, cosa que refusen totalment els brexiters.

El segon aspecte clau del pla és la coneguda com a regulació alineada, és a dir, que els estàndards de fabricació de béns de consum que s’aplicarien al Regne Unit serien els mateixos que a la UE. A la pràctica, Londres seguiria les normes comunitàries, però elsbrexiters no hi veuen cap avantatge perquè en cas de disputa el tribunal competent seria, molt probablement, el Tribunal Europeu de Justícia. I, encara més greu per als seus interessos: arran d’aquest acord amb la UE el Regne Unit no en podria signar un altre amb els EUA que respectés els estàndards nord-americans.

Tot i així, aquests elements haurien d’evitar la fricció a la frontera, és a dir, els controls sobre els béns que la creuen d’una banda a l’altra. Aquest punt preocupa molt les grans empreses del Regne Unit que treballen en cadena amb altres factories instal·lades en territori de la UE. Ahir, per exemple, la companyia Jaguar Land Rover -40.000 llocs de treball entre directes i indirectes- va advertir sobre possibles grans desinversions per la manca de claredat pel que fa al pacte comercial amb els Vint-i-set.

El pla té altres buits. Per exemple, que el Parlament britànic es reservaria el dret a implementar noves i futures regulacions comunitàries. En cas de no acceptar-les es posaria en dubte la vigència del possible vincle comercial a què s’arribés amb la UE, cosa que faria trontollar, de retruc, la no existència de la barrera física a Irlanda entre Irlanda del Nord i la República.

Ahir, en un intent de fer valer el seu pla a Europa, May va viatjar a Berlín per entrevistar-se amb Angela Merkel i arrencar-li un compromís. La cancellera es va limitar a dir que les “negociacions entren en una fase crucial”. També dins del govern britànic entre els dos bàndols en disputa. Avui pot ser un dia clau en molts sentits.

la cova

Quan la televisió tailandesa va poder anunciar dilluns, finalment, que s’havien trobat els 12 nens i el seu entrenador atrapats a la cova de Tham Luang a Chiang Rai, el primer missatge d’agraïment no va ser per als bussejadors que havien aconseguit el miracle. La cadena pública més popular del país va donar les gràcies a un monjo budista que havia arribat des de Birmània i que va organitzar pregàries pel benestar dels nens. En un país on fins i tot els dictadors militars demanen consulta a xamans abans de protagonitzar un cop d’estat, la intervenció divina encara es considera com un factor principal de pes a les vides de tothom.

Deu quilòmetres

Fa un parell de dies aquest mateix monjo místic, anomenat Kruba Boonchum, va tornar a l’entrada de la cova de Tham Luang per mirar d’obrir un pas amb la seva màgia. El van acompanyar familiars dels nens i oficials del govern. Perquè ara, superada l’eufòria per haver trobat els nens, el dubte és com es pot assegurar un rescat eficient dels joves futbolistes sense córrer perill. Els experts en rescats aplegats a l’entrada de la cova només preveuen, a hores d’ara, l’opció de continuar extraient aigua i esperar, mentre els bussejadors continuen portant aliments i equipament a l’interior. Els suposats deu quilòmetres de camins complicats que es calcula que pot haver-hi des d’on són els nens fins a l’exterior són, segons el governador de la regió, Narongsak Osatanakorn, perillosos per intentar un rescat bussejant.

Això, no obstant, contradiu els esforços de bona part de les autoritats per aconseguir un rescat gairebé immediatament. I és aquesta falta de coordinació i d’una proposta clara el que comença a preocupar els tailandesos. Les autoritats van anunciar dimecres que aquell mateix dia rescatarien els nens, sense més explicació. Al cap d’unes hores, quan es va concretar que era impossible, altres fonts del govern van manifestar que l’extracció serà el cap de setmana. Però l’únic que s’està fent és treure aigua de la cova, en una aposta pel rescat de llarga durada.

El problema és que la previsió meteorològica per a aquest cap de setmana és funesta, i es tem que el bombeig d’aigua no sigui suficient per compensar la que es filtri a l’interior de la cova a causa de les tempestes del monsó. La solució? Tal com han anunciat diversos oficials i el titular d’Interior, Anupong Paojinda, és possible que no quedi més remei que els nens es vegin obligats a bussejar. “Si a meitat de camí passa alguna cosa, es podria posar en perill la vida dels nens”, va lamentar el ministre.

Tot i el clima d’incertesa, els tailandesos encara es mostren joiosos per un fet que ja titllen de miracle. La bona salut dels nens se celebra a tot arreu, els Navy Seals i els bussejadors internacionals, ara molt populars a les xarxes socials, són els herois de tothom. Es va acomiadar l’expert anglès en rescats amb tots els honors i fins i tot alguns restaurants ofereixen menjar gratuït per celebrar l’aparició dels nanos. La situació, tot i això, s’ha vist entelada per la falta d’informació clara per part de les autoritats, que s’han vist retratades en diversos moments.

L’explotació del negoci

L’últim incident l’ha protagonitzat l’Autoritat del Turisme de Tailàndia, després que el seu director a Chiang Rai anunciés que ja es planeja convertir la cova en una atracció turística per als estrangers, a causa del “gran interès que desperta entre ciutadans locals i de fora”. Des de les xarxes socials, els internautes tailandesos lamenten profundament la proposta i que sembli que el cas ja estigui solucionat per bona part de les autoritats.

Un altre incident va ser quan la policia d’immigració es va personar al camp davant de l’entrada de la cova i va demanar permisos de treball als estrangers que es van atansar a donar un cop de mà. Tailàndia és un país molt gelós en la protecció dels treballadors nacionals i posa moltes barreres als de fora, i les notícies d’arrestos a estrangers sense visats de feina són molt habituals. També en aquest cas van ser els mateixos tailandesos els que van criticar aquesta mesura, ja que l’èxit de l’operació de rescat ha sigut possible per la col·laboració d’experts de tot el món, un fet que ha sigut molt celebrat aquests dies.

Les dues opcions de rescat

Tot i que es va parlar de la possibilitat de fer un túnel per arribar als nens, aquesta opció s’ha anat desestimant. I més encara després que diversos voluntaris tractessin de fer túnels que van complicar més la situació, filtrant més aigua a l’interior de la cova.

De moment, sembla que només es valorin les opcions de bussejar i d’esperar que es pugui extreure tota l’aigua. Aquesta segona opció ha sigut la més recomanada pels experts a la zona, tot i les possibles complicacions si continua plovent. I si bé part dels oficials al càrrec diuen que el rescat és imminent, sembla que l’opció de bussejar només es considerarà en cas d’emergència. Mentrestant, els operaris continuen bombant aigua de dins de la cova a partir de dos punts.

El poble tailandès, mentrestant, encara celebra que els nens estiguin vius i continua oferint pregàries amb els líders religiosos. Fins i tot, en una mostra del seu optimisme, alguns ja estan fent cançons del rescat.