La vida idíl·lica de Jean-Claude Romand era en realitat la d’un “mentider patològic” que, atrapat en la seva pròpia ficció, no va trobar altra escapatòria que assassinar tota la seva família. En tan sols un dia, l’home va deixar de ser un metge respectat per convertir-se en un monstre. La policia el va localitzar inconscient a casa seva i no va ser fins que es va recuperar després d’estar diversos dies en coma que es va descobrir la seva història de falsedats, una doble vida que el va convertir en un dels criminals més cruels de la crònica negra francesa. Ha passat 22 anys a la presó i als 64 anys ha demanat la revisió de la sentència que el va condemnar per la resta de la vida entre reixes. El dimarts 18 de setembre tindrà lloc l’audiència judicial, a manera d’epíleg de la seva història que va captivar els francesos i va inspirar, entre d’altres, L’Adversari d’Emmanuel Carrère i la pel·lícula espanyola protagonitzada per José Coronado La vida de nadie.
La fascinació col·lectiva s’explica perquè l’impuls assassí de Romand va ser el tràgic capítol final d’una vida que era bàsicament una mentida, un engany que va mantenir durant 18 anys fent creure a la família i les amistats que era un metge amb una bona feina a la seu de Ginebra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un triomfador que actuava com a tal. La família (ell, la seva dona i dos fills) mantenia un bon tren de vida en una tranquil·la comunitat al costat de Suïssa. Una vida de pel·lícula que en realitat era una simulació, perquè el jove estudiant Romand no es va presentar als exàmens de la carrera i mai va ser el doctor que deia ser. Potser no volia decebre els pares i va ser llavors quan es va inventar una carrera professional. El cas és que, en realitat, sortia de casa per no anar enlloc, més enllà de badar per carrers i carreteres sense cap altra motivació que passar les hores. Es passava el que se suposava que era una jornada laboral voltant i matant el temps com podia. Quan arribava a casa actuava com a bon marit i pare afectuós: el que se’n podria dir un home familiar, que s’oferia com a broker casolà per invertir els estalvis dels seus íntims.
Els primers problemes van sorgir quan familiars i amics van començar a demanar-li el fruit de les inversions o a voler recuperar els diners. Es calcula que va estafar uns 400.000 euros, al canvi de l’antic franc francès. La seva capacitat de seducció, el carisma que li havia servit per evitar que la dona el truqués directament a l’oficina, per exemple, es va anar apagant a mesura que s’adonava que la mentida es feia difícil d’empassar i estava a punt de ser descobert. Atrapat, el 9 de gener del 1993 es va llevar en una aparent normalitat i, segons la sentència, va matar la seva esposa, de 37 anys, a cops mentre dormia plàcidament. Posteriorment va fer creure a la seva filla de set anys que jugava per fer-li posar el cap sota el coixí. Cinc trets van acabar amb la vida de la nena, el mateix mètode que va fer servir amb el nen, de cinc anys, que prèviament havia sedat. Poc després va anar a casa dels seus pares, en un poble veí, i també els va assassinar. Els agents se’l van trobar a casa seva dos dies després, inconscient. Havia pres barbitúrics i havia calat foc a la casa.
Al judici els forenses el van definir com un “mentider patològic” i “narcisista”, però sense cap alteració psicològica que li impedís ser conscient en tot moment del que havia fet. Romand era responsable dels seus crims i el juliol del 1996 va ser condemnat a cadena perpètua revisable a partir del 2015. És ara, però, que ha reclamat una revisió de la sentència que el podria deixar en llibertat condicional si els jutges consideren que compleix els requisits de tenir feina, ingressos per mantenir-se i un allotjament que li permetin reintegrar-se a la societat. Els serveis socials de la presó, segons avançava en exclusiva France Bleu, han fet l’informe de bona conducta que assegura que en els anys de reclusió Romand “no ha donat cap problema”. La pregunta és si l’ adversari fingeix o surt net de mentides.
