govern

La futura presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser escollida pel càrrec entre recels per no haver estat una de les candidates oficials, unes crítiques que va intentar pal·liar amb promeses com ara la de constituir la primera Comissió Europea paritària. Però complir amb aquest primer anunci se li ha complicat a última hora. L'Eurocambra va tombar tres dels candidats a comissaris que Von der Leyen va proposar després que cada estat membre li enviés els seus candidats, cosa que ha alentit el relleu de la Comissió Juncker. De les tres candidatures tombades pel Parlament Europeu, dues eren dones i dos dels països van proposar homes com a segones opcions, l'últim país que faltava ha posat aquest dimecres sobre la taula de Von der Leyen dues opcions, una de cada gènere, finalment ha escollit una dona i, per tant, la futura Comissió comptarà amb 12 dones i 15 homes, un 44% de dones. 

Von der Leyen, que compta amb el suport principalment de populars, socialistes i liberals a l'Eurocambra, doncs, està trobant entrabancs per complir amb la seva primera proposta. El grup socialista encapçalat per l'espanyola Irtaxe García ja havia amenaçat amb votar en contra del conjunt del futur equip de comissaris si no s'aconseguia com a mínim una dona més.  García ha dit que la paritat de gènere "és una condició evident per poder donar suport a la futura Comissió Europea". 

Les institucions europees són dels homes blancs

La Comissió Europea es vota en el seu conjunt al ple del Parlament Europeu inicialment previst per a finals d'aquest novembre. Que els socialistes hi votessin en contra, implicaria també votar en contra d'un equip que compta amb nou comissaris socialistes, un dels quals és Frans Timmermans amb una vicepresidència potent que promet un New Green Deal però també amb l'equilibri de poders pactat entre els líders europeus que va acabar col·locant Josep Borrell al capdavant de la diplomàcia europea i amb David Maria Sassoli a la presidència de l'Eurocambra.

Els tres candidats que han fet desequilibrar els càlculs de Von der Leyen són els de Hongria, França i Romania. Les propostes dels dos països de l'est no van passar el primer filtre, el de la comissió d'Afers Legals i Jurídics que en va analitzar possibles conflictes d'interessos. Els eurodiputats van retornar les candidatures de R ovana Plumb, exministra d'Assumptes Europeus de Romania, del partit socialdemòcrata, que va ocultar dos préstecs que pugen a prop d'un milió d'euros; i de László Trócsányi, ministre de Justícia de l'executiu del xenòfob Viktor Orbán. A més, en el segon filtre, l'examen oral davant els eurodiputats, van tombar Sylvie Goulard, l'exministra de Defensa de Macron, en una reacció més aviat de venjança política perquè Macron va ser qui va torpedejar el sistema de candidats oficials que defensava l'Eurocambra per escollir la presidència de la Comissió Europea.  

Després d'aquest revés, Hongria va presentar l'ambaixador davant la UE, Olivér Várhelyi, i França l'exministre d'Economia i president d'Atos, Thierry Breton, un candidat que ja ha aixecat també dubtes pels potencials conflictes d'interessos que li pot suposar el fet de ser el president d'una multinacional del sector tecnològic. De Romania, doncs, depenia no incomplir la promesa. El govern socialdemòcrata de Bucarest va caure durant el procés. El nou govern conservador que ha sortit de les urnes a Bucarest ha presentat aquest dimecres dues opcions, els eurodiputats Adina Iona i Siegfried Muresan. Von der Leyen ha escollit finalment l'eurodiputada popular i així la futura Comissió quedaria constituïda amb 12 dones i 15 homes, fregant el pal.

El Brexit també obstaculitza el relleu de Juncker

A tot això cal afegir-hi una última complicació, el Brexit. Per llei, la Comissió Europea ha de comptar amb un representat de cada estat membre. El Regne Unit no n'havia hagut de presentar cap perquè estava previst que sortís el 31 d'octubre, el dia abans que Von der Leyen arribés a la presidència. Però no ha passat ni una cosa ni l'altra. Sense Brexit, el Regne Unit encara és un estat membre i la nova Comissió no s'ha votat encara però es votarà previsiblement quan el Regne Unit encara sigui membre de la UE. Per això, Von der Leyen ha insistit que cal que Londres enviï una proposta d'un comissari, encara que només acabi sent-ho per uns mesos. 

desfavorits

Les idees que s’apuntaven en el Pacte Contra la Segregació Escolar comencen a prendre forma: la nova normativa d’admissió valorarà la renda i la formació de les famílies i protegirà els centres més vulnerables. Són les propostes plantejades pel síndic de greuges i que el Govern fa seves, tot i que moltes depenen d’una millora en el pressupost que encara no està garantida

Més supòsits per considerar que un alumne té necessitats educatives específiques

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Fins ara es considerava que un alumne tenia necessitats educatives específiques (NEE) si alguna malaltia o trastorn dificultava el seu desenvolupament o aprenentatge (discapacitats físiques o intel·lectuals, trastorn de l’espectre autista, trastorns de conducta...), si havia patit una “incorporació tardana al sistema educatiu” o bé si la seva situació socioeconòmica era “especialment desfavorida”. Per aquest últim supòsit, s’han detectat 3.000 alumnes de P3 amb NEE, menys d’un 5% dels 70.000 matriculats. La xifra és irreal tenint en compte que prop del 25% dels infants estan en risc de pobresa. El síndic considera clau que l’administració s’anticipi en la detecció.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

El decret hauria d’ampliar els supòsits per considerar que un alumne té necessitats específiques i tenir en compte el desconeixement de la llengua vehicular, el risc de pobresa, el nivell d’estudis dels progenitors, l’existència de periples migratoris recents, l’escolarització prèvia deficitària, el baix nivell acadèmic de l’alumne o l’absentisme escolar. Ampliant els requisits -i, per tant, el nombre d’alumnes amb NEE-, es pretenen tallar d’arrel els senyals i els factors que generen desigualtat entre els alumnes. Per assolir-ho, es crearà una unitat de detecció als municipis perquè l’administració, de manera proactiva i amb el padró, busqui els casos vulnerables abans de la preinscripció de P3 i 1r d’ESO.

Es repartiran els alumnes més desfavorits de manera homogènia per no crear guetos

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va insistir ahir que la segregació escolar és el “principal problema” del sistema educatiu. A què es refereix? No significa tant que una escola tingui molts o pocs alumnes desfavorits, sinó que aquest percentatge no es correspongui amb la realitat social del barri o el municipi. Una dada ho exemplifica bé: a Sant Andreu, Barcelona, hi ha un centre públic amb el 38% d’alumnat immigrant i al costat n’hi ha un altre de concertat amb només el 0,8%, segons dades d’ Eldiario.es. Hi ha municipis, com Olot o Manlleu, que ja lluiten contra aquest fenomen -també es produeix entre escoles públiques- i reparteixen els alumnes més desfavorits de manera homogènia.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Per evitar centres gueto, s’establirà un percentatge màxim d’alumnat desfavorit en cada zona escolar, una proporció que els centres -també els concertats- hauran de complir i que no podrà superar el 10%. Així doncs, si en un municipi hi ha un 20% d’alumnat amb NEE, les escoles públiques i concertades no podran escolaritzar més del 22% d’estudiants desfavorits. Una proporció que, tot i estar fixada per llei a la LEC, no s’havia aplicat fins ara. La mesura obrirà dues vies paral·leles a la preinscripció: una per a les places reservades per als alumnes amb NEE i una altra per a la resta de places ordinàries. Si cal, es modificaran els límits i les àrees administratives d’escolarització.

Es protegiran els centres educatius que es consideren de màxima complexitat

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Des de l’any 2014 el Govern classifica els centres educatius amb “criteris objectius i mesurables” tenint en compte la situació social i econòmica de les famílies. Als centres qualificats de màxima complexitat s’hi concentren alumnes els pares i les mares dels quals tenen un baix nivell d’instrucció, una baixa qualificació del seu lloc de treball, perceben la renda mínima d’inserció, estan a l’atur o són nouvinguts, entre d’altres. Però l’etiqueta de ser un centre de màxima complexitat no es tradueix amb més recursos. Encara plou sobre mullat: només el curs passat 8.500 alumnes es van matricular durant el curs escolar (l’anomenada matrícula viva ) en centres de màxima complexitat. N’hi ha uns 350 al país.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Una de les mesures que es planteja és prohibir la matrícula viva en centres d’alta complexitat, una reclamació que les direccions i les AFA d’aquests centres demanen des de fa temps. En l’anunci del Pacte contra la Segregació també es va anunciar que aquests centres rebrien més recursos i més professors i es donarien incentius econòmics al professorat, per revertir les altes taxes d’interins que solen tenir aquestes escoles. Amb l’objectiu de reflotar aquests centres es promourà que alumnes de famílies afavorides es matriculin en centres desfavorits fent projectes educatius “singulars” en continguts com la música o els idiomes per treure’n la (desafortunada) mala fama.

Es regularan les garanties per arribar a la gratuïtat total de l'escola

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Tant la llei d’educació de Catalunya com l’espanyola diuen que l’administració ha d’assegurar els recursos públics per “fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris”. Però cap escola és gratis del tot, tampoc les públiques: encara que no es paga una quota mensual, sí que s’han d’abonar càrrecs com les excursions, els llibres de text, les colònies o els xandalls. El departament d’Educació va anunciar que aquest curs tant les escoles públiques com les concertades haurien de publicar abans de la matrícula els pagaments que suposa a les famílies escolaritzar els seus fills en aquell centre. Faltava, però, el mecanisme legal per donar cobertura a aquesta obligació.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Aquest és l’apartat menys concret, perquè depèn en bona mesura de l’aprovació dels pressupostos. El síndic demana que el nou decret d’admissió asseguri els recursos públics per garantir que l’educació sigui gratis i que per a les activitats (colònies, excursions) o els serveis (menjador) que no tenen caràcter gratuït s’estableixin els “ajuts necessaris”. No es concreta quins han de ser aquests ajuts ni qui ni com sufragarà el cost de les places concertades que seran ocupades per alumnes desfavorits (i no podran pagar la quota). Ahir les entitats es mostraven satisfetes amb els avenços del pacte, però avisaven que quedaran en paper mullat si no van acompanyades de més recursos econòmics

acampada

Cs ha portat a la Junta Electoral Central (JEC) l’acampada de plaça Universitat, segons ha explicat aquest dilluns la portaveu del partit al Parlament, Lorena Roldán, en una atenció als mitjans. Segons ella, la plaça és un “espai reservat per la campanya” i els concentrats estan fent que els partits no puguin “fer-la servir”. Roldán ha denunciat que “ni Colau, ni Torra ni Sánchez facin res” per acabar amb l’acampada “il·legal” i ha alertat que els manifestants poden “impedir l’accés als col·legis” el 10-N. Les declaracions s’han celebrat a pocs metres de les tendes de campanya, enmig d’una escridassada de desenes d’acampats. Al final de l’acte, els dirigents de Cs s’han girat cap als concentrats i els han respost amb crits de ’llibertat’.

Segons Roldán, amb la seva denúncia, la JEC haurà de dirimir si els concentrats “estan respectant les regles electorals”. Tot i que l’acampada no és de cap partit, la líder de Cs a Catalunya creu que la protesta fa servir “proclames que coincideixen al 100% amb el programa electoral dels partits independentistes”, així que per ella, “estan fent campanya electoral”.

Cs ha portat a la Junta Electoral Central (JEC) l’acampada de plaça Universitat, segons ha explicat aquest dilluns la portaveu del partit al Parlament, Lorena Roldán, en una atenció als mitjans. Segons ella, la plaça és un “espai reservat per la campanya” i els concentrats estan fent que els partits no puguin “fer-la servir”. Roldán ha denunciat que “ni Colau, ni Torra ni Sánchez facin res” per acabar amb l’acampada “il·legal” i ha alertat que els manifestants poden “impedir l’accés als col·legis” el 10-N. Les declaracions s’han celebrat a pocs metres de les tendes de campanya, enmig d’una escridassada de desenes d’acampats. Al final de l’acte, els dirigents de Cs s’han girat cap als concentrats i els han respost amb crits de ’llibertat’.

Segons Roldán, amb la seva denúncia, la JEC haurà de dirimir si els concentrats “estan respectant les regles electorals”. Tot i que l’acampada no és de cap partit, la líder de Cs a Catalunya creu que la protesta fa servir “proclames que coincideixen al 100% amb el programa electoral dels partits independentistes”, així que per ella, “estan fent campanya electoral”.

A més, ha alertat del risc que el 9 de novembre els acampats podrien “continuar vulnerant els drets de tots els ciutadans de poder desenvolupar la jornada de reflexió amb normalitat” si continuen amb la protesta. També ha dit que la plaça Universitat està dins del “perímetre on hi ha un dels col·legis electorals més importants de tota Barcelona”. Així, s’ha preguntat si el 10-N els votants “hauran de passar davant de tota aquesta gent amb aquestes proclames independentistes”. “Els carrers no són d’ells, són de tots”, ha afegit. També ha criticat que els manifestants “estan amenaçant a estendre” l’acampada fins més enllà del 10-N.

Durant tot l’acte, celebrat a tocar de la plaça desenes d’acampats, a qui Roldán ha titllat de “separatistes radicals”, han increpat als dirigents de Cs, amb crits de ’fora feixistes les nostres barris’ i ’fills de Franco’. Quan ha acabat l’atenció a la premsa, Roldán i la resta de dirigents de Cs, com Carlos Carrizosa i Carina Mejías, s’han girat cap a ells i han corejat ’llibertat’. Els joves s’han apropat a ells, fins al punt que només un petit nombre d’agents de seguretat separaven els dos grups, però malgrat la tensió, no s’ha registrat cap incident.

Minuts després, Roldán ha penjat un vídeo dels esdeveniments a Twitter amb un missatge: “No us tenim por, no ens fareu fora de Catalunya, no aconseguireu callar-nos, no ens rendirem mai”. El missatge també titllava de “totalitaris” els concentrats.Durant tot l’acte, celebrat a tocar de la plaça desenes d’acampats, a qui Roldán ha titllat de “separatistes radicals”, han increpat als dirigents de Cs, amb crits de ’fora feixistes les nostres barris’ i ’fills de Franco’. Quan ha acabat l’atenció a la premsa, Roldán i la resta de dirigents de Cs, com Carlos Carrizosa i Carina Mejías, s’han girat cap a ells i han corejat ’llibertat’. Els joves s’han apropat a ells, fins al punt que només un petit nombre d’agents de seguretat separaven els dos grups, però malgrat la tensió, no s’ha registrat cap incident.

Minuts després, Roldán ha penjat un vídeo dels esdeveniments a Twitter amb un missatge: “No us tenim por, no ens fareu fora de Catalunya, no aconseguireu callar-nos, no ens rendirem mai”. El missatge també titllava de “totalitaris” els concentrats.Cs ha portat a la Junta Electoral Central (JEC) l’acampada de plaça Universitat, segons ha explicat aquest dilluns la portaveu del partit al Parlament, Lorena Roldán, en una atenció als mitjans. Segons ella, la plaça és un “espai reservat per la campanya” i els concentrats estan fent que els partits no puguin “fer-la servir”. Roldán ha denunciat que “ni Colau, ni Torra ni Sánchez facin res” per acabar amb l’acampada “il·legal” i ha alertat que els manifestants poden “impedir l’accés als col·legis” el 10-N. Les declaracions s’han celebrat a pocs metres de les tendes de campanya, enmig d’una escridassada de desenes d’acampats. Al final de l’acte, els dirigents de Cs s’han girat cap als concentrats i els han respost amb crits de ’llibertat’.

Segons Roldán, amb la seva denúncia, la JEC haurà de dirimir si els concentrats “estan respectant les regles electorals”. Tot i que l’acampada no és de cap partit, la líder de Cs a Catalunya creu que la protesta fa servir “proclames que coincideixen al 100% amb el programa electoral dels partits independentistes”, així que per ella, “estan fent campanya electoral”.

A més, ha alertat del risc que el 9 de novembre els acampats podrien “continuar vulnerant els drets de tots els ciutadans de poder desenvolupar la jornada de reflexió amb normalitat” si continuen amb la protesta. També ha dit que la plaça Universitat està dins del “perímetre on hi ha un dels col·legis electorals més importants de tota Barcelona”. Així, s’ha preguntat si el 10-N els votants “hauran de passar davant de tota aquesta gent amb aquestes proclames independentistes”. “Els carrers no són d’ells, són de tots”, ha afegit. També ha criticat que els manifestants “estan amenaçant a estendre” l’acampada fins més enllà del 10-N.

Durant tot l’acte, celebrat a tocar de la plaça desenes d’acampats, a qui Roldán ha titllat de “separatistes radicals”, han increpat als dirigents de Cs, amb crits de ’fora feixistes les nostres barris’ i ’fills de Franco’. Quan ha acabat l’atenció a la premsa, Roldán i la resta de dirigents de Cs, com Carlos Carrizosa i Carina Mejías, s’han girat cap a ells i han corejat ’llibertat’. Els joves s’han apropat a ells, fins al punt que només un petit nombre d’agents de seguretat separaven els dos grups, però malgrat la tensió, no s’ha registrat cap incident.

Minuts després, Roldán ha penjat un vídeo dels esdeveniments a Twitter amb un missatge: “No us tenim por, no ens fareu fora de Catalunya, no aconseguireu callar-nos, no ens rendirem mai”. El missatge també titllava de “totalitaris” els concentrats.

Sid and talk

És ja una evidència palmària que el PSOE no vol cap mena de diàleg polític amb el sobiranisme català. Ni amb les institucions del país -president, Govern i Parlament-, ni amb els grups parlamentaris sobiranistes al Congrés de Diputats, ni amb les organitzacions civils. Amb ningú. L’única excepció, aquesta sí, és el pacte de la Diputació de Barcelona, que el PSC ha fet més en clau pecuniària que no política. S’imposa la necessitat de mantenir estructura i quadres, en estricta lògica de subsistència de la maquinària del partit.

Ara com ara no hi ha, per tant, cap marge per al diàleg. Pedro Sánchez fins i tot se’n vanta, fent befa de les trucades repetides del president de la Generalitat. I els seus ministres es dediquen a prometre mà dura i més Codi Penal. Hi ha qui pensa que tot plegat forma part de l’escenificació preelectoral, i que després de les eleccions tornarem a veure el Pedro Sánchez que assegurava que volia diàleg i buscar solucions. Qui sap. Els canvis constants de discurs i la inconsistència són una característica definitòria del personatge, que va passar de representar l’ala més dretana del PSOE a encapçalar una reacció esquerranosa i antiestablishment per tornar, poc temps després, a escorar-se cap al centre.

Però hi ha raons, malauradament, per pensar que el replegament del PSOE cap a posicions dures en la qüestió territorial és estructural i no estrictament conjuntural. La mostra més clara és, precisament, aquesta repetició electoral. El PSOE va entendre, arran de la manifestació de la Plaza Colón, que els gestos mínims necessaris per mantenir la fràgil coalició de la moció de censura eren excessius per a bona part de l’opinió pública (i publicada) espanyola. I que tindrien costos electorals que no volia assumir. Per això no ha volgut reeditar aquella majoria, i ha rebutjat la coalició amb Podem.

Quines són les causes de fons? Diria que hi ha dos factors fonamentals. Primer, cal entendre que avui els partits (tots) estan permanentment en campanya. Vivim temps de repetició i avançament freqüent d’eleccions als diversos nivells. En els darrers 5 anys haurem celebrat a Catalunya 8 eleccions. A més, els partits miren sempre de reüll el que passa en altres arenes, i per tant les consideracions electorals estan permanentment sobre la taula. Més i tot que anys enrere. I això també té implicacions sobre el tipus de perfils que prosperen en la política actual. Són personatges més adaptats i més hàbils per a la lògica tàctica de campanya que no pas per a la del govern o dels plantejaments estratègics de fons. Passa en pràcticament tots els partits.

En segon lloc, sembla que s’ha imposat una lògica electoral que premia les posicions més dures respecte a Catalunya i castiga qualsevol mostra d’obertura. No sempre ha sigut així, i, de fet, les escasses dades d’opinió pública espanyola mostraven, per exemple, un suport ciutadà a un referèndum pactat molt més gran del que hom podria esperar veient les posicions de partits, mitjans i líders d’opinió. Però ara hi ha dos factors que possiblement han contribuït a reforçar aquest esquema d’incentius electorals a Espanya. D’una banda, la divisió interna de la dreta espanyola, que ha portat Ciutadans, el PP i Vox a una espiral de radicalització nacionalista que ha desplaçat molt cap a la dreta el centre polític en la dimensió territorial. I, d’una altra banda, hi ha un clima mediàtic madrileny molt escorat cap a la dreta i el sensacionalisme, que s’ha quedat pràcticament sense contrapesos ara que Prisa i La Sexta s’han alineat sense gaires matisos amb les posicions més dures.

Tot plegat configura un escenari amb poc marge per buscar solucions en el curt termini. No sembla que sigui honest vendre altres escenaris ni seguir alimentant falses expectatives. El PSOE no vol dialogar. Potser la lògica històrica d’aquest conflicte polític entrarà en una fase de cronificació. O potser no: sempre poden haver-hi factors exògens que trenquin l’equilibri de manera inesperada en una direcció o l’altra. Però en tot cas, l’independentisme faria bé de preparar-se i mirar d’adaptar la seva estratègia a aquesta hipòtesi de durada llarga del bloqueig actual.

En tot cas, el pessimisme de la raó necessita sempre equilibrar-se amb l’optimisme de la voluntat. I per això és important, com hem vist en tants conflictes arreu del món, que hi hagi sempre apostes -públiques o discretes, modestes o ambicioses- per seguir buscant solucions, fins i tot quan sembla que no n’hi hagi cap. Perquè no se sap mai quin fil de tots els que estirem pot acabar esdevenint el desllorigador.

I, en tot cas, el que no és raonable és entrar en una lògica de retrets pels intents de buscar solucions quan no donen resultats immediats. Aquests dies, per exemple, hi ha sectors de l’independentisme que critiquen els intents de diàleg, l’aposta de la moció de censura i els intents per reeditar aquella majoria d’aquest estiu. Diuen que és una estratègia fracassada, i que, a més, el fracàs es podia anticipar fàcilment.

Sempre és més fàcil anticipar les coses quan ja han passat. Però, més enllà d’això, crec que aquestes crítiques ignoren dues coses bàsiques. La primera és que caldran moltes provatures i intents de tota mena per trobar una eixida política a l’atzucac actual. La segona, i fonamental, és que mantenir la mà estesa i l’aposta constant pel diàleg reforça la posició de l’independentisme davant l’opinió pública pròpia i internacional, fins i tot quan aquest diàleg no va endavant i l’altra part ni tan sols et respon al telèfon

oriol junqueras

Favorit

ACN Barcelona.-Oriol Junqueras ha advertit aquest dissabte en una entrevista al diari ‘Ara’ que cal prendre consciència que el procés independentista no serà ràpid. “Ningú té més pressa que jo, però no podem estavellar l’autobús on anem tots”. A parer del president d’ERC, que contesta les preguntes des de la presó de Lledoners, el camí cap a la República és “inevitable”, però cal arribar-hi “sent tants com sigui possible”, cosa que “sovint” obliga a anar “al ritme dels més lents”. Amb aquesta idea, Junqueras considera la presó “una fase més en aquest camí cap a la llibertat” i alerta l’Estat que “el que no entén” és que l’octubre del 2017 “no va acabar res”. I vaticina: “Estem a mitja partida i no tinc cap dubte que la guanyarem nosaltres”.

El màxim dirigent d’ERC també afirma sobre l’Estat que l’ha condemnat a 13 anys de presó per un delicte de sedició que “sempre actua així, els pot l’orgull i l’esperit de venjança”. Però a la vegada pensa que ha estat “un error que els perseguirà”. Per això ha considerat les eleccions del 10 de novembre una “oportunitat per traslladar a l’àmbit institucional aquesta justa indignació”.Els presos són part fonamental del debat sobre Catalunya i apareixeran en qualsevol via que es plantegi per intentar trobar una solució al conflicte. Una via que, a parer de Junqueras, ha de passar pel diàleg, que és “el que demana la comunitat internacional”.Però admet que amb aquest PSOE és “impossible” poder “anar enlloc”, i adverteix que “haurà de rectificar molt”. Junqueras carrega contra Pedro Sánchez, del qual considera que la reacció a la condemna “és teatre”. I no es creu la negativa que ha fet aquest divendres a formar una gran coalició amb el PP: “Pot dir una cosa i al cap d’uns mesos la contrària, no té ni ideologia ni principis. Sánchez s’està riveritzant per aconseguir quatre vots”.Sobre la violència als carrers després de la sentència, considera que hi ha coses “més útils que cremar un contenidor”, però també considera que hi ha coses més violentes, com “clavar cops de porra al cap, desnonar una família o condemnar una generació a la precarietat laboral”.En aquest sentit afirma que “hi ha hagut excessos policials evidents, sobretot de la policia espanyola, però també dels Mossos d’Esquadra”, i demana actuar “amb la màxima responsabilitat i fermesa per corregir-ho”. De la mateixa manera considera que “no es pot criminalitzar” tot el cos de Mossos d’Esquadra perquè “segur que la majoria fan una feina extraordinària”.

els panellets

Els panellets estan vivint la seva pròpia revolució. Han canviat en estètica i en ingredients. Els pastissers els prefereixen menys dolços perquè deixin de ser tan calòrics, els barregen amb mil i un gustos i els donen formes inèdites, sovint perfilant-hi els personatges habituals de la competència de la castanyada: el Halloween.

Els panellets de pinyons segueixen sent populars./ TJERK VAN DER MEULEN

Des del Gremi de Pastissers de Barcelona, la professora Saray Ruiz afirma que ha observat que als panellets encara els falten més revolucions. “Han transgredit els ingredients habituals, és cert, i ens sembla molt modern un panellet de mojito, per exemple, però encara penso que cal canviar-ne l’estètica”.

Ruiz, que acaba d’aconseguir el premi de millor mestra xocolatera de l’Estat, aposta per una massa de farina d’ametlla, com l’habitual, amb una galeta d’ametlla a la base, de forma allargada i tota recoberta de xocolata. “És una proposta que faig pensant sobretot en les criatures, i penso que la xocolata hi lliga molt bé”, diu.

Nascuda a Bilbao, la millor mestra xocolatera explica que admira les tradicions dolces catalanes, perquè “gairebé n’hi ha una de diferent per a cada una de les festes del calendari anual”.

+ INFORMACIÓ

Com es fan els panellets de pinyons?

A la pastisseria Takashi Ochiai, a Barcelona, els panellets més tradicionals, com els de pinyons conviuen amb els que abracen gustos japonesos, com el te matcha, que els atorga un color verd vistós, o el yuzu, que els converteix en mossegades cítriques intenses. “En venem tant d’un tipus com dels altres”, afirma el pastisser Ken Ochiai, malgrat que reconeix que els de pinyons tenen molt d’èxit. “A nosaltres ens agrada preparar els panellets de pinyons sense colorants i amb pols d’ametlla i sucre, és a dir, sense afegir-hi més ingredients”, continua explicant.

A L'Atelier de Barcelona s'inspiren amb la principal competència de la Castanyada, Halloween/ESTER ROALES

APOSTA PEL DE PINYONS

Mentrestant, a la pastisseria L’Atelier, al carrer Viladomat de Barcelona, el pastisser Eric Ortuño opina que, en els últims anys, de panellets se n’han anat venent menys, però, “en canvi, es valora més la qualitat, és a dir, es busquen més els panellets artesans”.

A més, el fet que les temperatures ja no siguin tan fredes, com acostumava a passar abans amb la castanyada, ha fet que els panellets es considerin massa calòrics. “També perquè es busca menys dolçor, menys sucre”, afegeix Ortuño. I encara hi hauria un tercer factor, per entendre, segons l’opinió del pastisser de L’Atelier, per què els panellets estan en plena revolució: “La fruita seca i sobretot els pinyons són molt cars, i per tant els panellets acaben tenint un preu elevat, comparat amb els dolços d’altres dates assenyalades”.

Un pastisset-panellet disfressat de Halloween, del pastisser Eric Ortuño de L'Atelier de Barcelona/ESTER ROELAS

Sigui com sigui, enguany el pastisser de L’Atelier ha volgut donar una volta als panellets per barrejar-los amb la tradició nord-americana que ha entrat amb força, el Halloween. “L’únic panellet que no hem canviat és el dels pinyons, però la resta són tots diferents”, diu Ortuño. Per exemple, els de coco tenen forma de lluna i a sobre hi ha un ratpenat. “També n’hem fet de rom cremat, gerds o mandarina”, continua explicant. I un pastís tipus mousse, rodó, de color vermell, amb vainilla i gerds, que recorda el famós personatge de Transsilvània, Dràcula. “D’aquesta manera també creiem que ens desmarquem amb l’oferta que donen els supermercats”, afegeix Ortuño.

Mentrestant, a Vilanova i la Geltrú, el forner Quim Llaràs, del forn Quim Pa, sosté que els panellets són agraïts a l’hora de barrejar-los amb gustos. “Tan sols cal imaginació, perquè l’ametlla en pols i el sucre, que són els ingredients base, s’avenen a mil i una combinacions”, afirma Llaràs.

De fet, al Quim Pa se’n poden trobar fins a 25 varietats diferents, tant de dolces com de salades. Entre les salades hi ha els panellets de sobrassada, els de llardons i els de formatge blau. “El resultat és un interval entre dolç i salat, perquè els dos gustos queden compensats”, diu Llaràs.

Sobre els preus dels panellets, el forner coincideix que les ametlles i els pinyons els encareixen. “Per començar, la fruita seca ha augmentat de preu, perquè se sap que aporta proteïnes de bona qualitat per a l’organisme, i per això hi ha tanta demanda”, diu Llaràs. I per continuar, els pinyons, els collits al país, sempre han mantingut un preu molt elevat respecte a d’altres. “A més, la feina per elaborar-los és minuciosa i laboriosa”, opina Llaràs. Tant és així que el forner, preguntat per quin és el dolç lligat a festes que prefereix, afirma sense embuts que són els tortells de Reis i les coques de Sant Joan.

L’opinió de Quim Llaràs, que coincideix amb la d’altres forners, és la que ha portat al canvi, a la revolució de repensar la tradició per capgirar-la. En aquest cas, barrejant-la amb motius de Halloween per reformar-ne fins i tot l'essència.

SECRETS DE PASTISSER

Per acabar, a les cases i a les escoles la tradició es manté ben arrelada. Entre els trucs que els pastissers donen perquè es facin a casa amb èxit hi ha el del pastisser Albert Roca, de Sant Croi. “Perquè no se’n cremi la base, que és l’error habitual dels panellets casolans, cal col·locar una doble llauna”, diu. Dit amb altres paraules, a sota de la safata on es couen els panellets cal col·locar-hi just una altra, en contacte, perquè és així com el panellet no farà “una sola dura” com la d’una sabata.

El truc té un secret. Cada vegada que es fa una fornada nova de panellets cal que les safates del forn siguin fredes. És a dir, la base del panellet s’acabaria cremant si s’enfornen dins de llaunes que prèviament estan calentes de les fornades anteriors.

I per als panellets de pinyons el pastisser Ken Ochiai indica que, per fer-los sense colorants, un cop els panellets estan arrebossats de pinyons cal pintar-los amb rovell d’ou. Ara bé, “si es volen congelar, aquest truc no es fa fins al dia que vulguem enfornar-los”, conclou.

castanyada

Com si no hagués estat prou lamentable el numeret de l’exhumació de Franco de la setmana passada, aquesta setmana començava amb una nova aportació de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que es referia al fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, com a  “víctima de la Guerra Civil”. No se li pot retreure incoherència. Si consideren colpistes i terroristes els presos i les preses polítiques, el més lògic és que tinguin la Falange catalogada com una ONG. I així tot i en augment.

En el discurs de l’obertura de l’any judicial militar (aquesta gent segueix un calendari estrany), el president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha demanat mà de ferro contra els que ataquen de manera “brutal” la democràcia espanyola. Després de dir "democràcia espanyola" es veu que no es va posar a riure. Però la veritat és que no fa gens de gràcia que el que es porti sigui el diàleg del poder judicial amb les forces armades. La solució política cada vegada es veu més lluny, si és que s’ha vist mai més a prop. L’actitud de l’estat espanyol la defineix també molt bé l’amenaça cap a Bèlgica, quan els diuen que si no extradeixen Puigdemont hi haurà represàlies. “Entre els estats es col·labora, i es pot fer amb més intensitat o amb menys”, ha dit Carmen Calvo, que sembla que ha agafat el relleu de Josep Borrell. Els del PSOE tenen un planter inacabable.

Digerir la història i les noticies és gairebé tan desagradable com digerir la decoració de Halloween. Jo no veig que anem mancades de monstruositats

Pedro Sánchez, el que no agafa el telèfon, treu del nou programa electoral del PSOE la reforma de la Constitució i la plurinacionalitat de l’Estat. Aquests plantejaments eren en el programa del 28 d’abril. En uns quants mesos, desapareixen. El PSC es queixa. Ho tornen a posar. A mitges. O un quart. En un partit polític sempre hi pots confiar. Sobretot si està en campanya. Que és el que ens faltava. Com si no en tinguéssim prou amb tants fronts oberts, ara hem de veure els polítics afectats cridant proclames i ocupant espais. Més eleccions. Ja n'hem perdut el compte. Curiosament només guardem una data i milers d’urnes. No votarem mai tan convençudes com el dia que no ens van voler deixar votar. La democràcia consolidada sempre amaga sorpreses. Desagradables, això sí. Però la democràcia a seques, moltes vegades, també. Hi ha dies que no trobes el camí de sortida. Hi ha dies que no hi ha sortida i continues buscant.

Els Mossos, en la seva tasca impecable, detenen un home de 65 anys, Juan Pastor, de Santa Coloma de Gramenet. Passa la nit a la comissaria i l’endemà el deixen anar en llibertat amb càrrecs. Pastor és un activista de la PAH i està acusat de desordres públics i atemptats contra l’autoritat. “Els drets s’aconsegueixen, no es pidolen”, diu Juan Pastor. Els desnonaments no s’aturen i els bancs exhibeixen els seus guanys. Quan es parla de desordre públic sempre em confonen. Perquè Juan Pastor i tants com ell, i tantes elles, miren de posar una mica d’ordre. A Barcelona, un jutge deixa en llibertat la Paula, una noia que ha passat nou dies en presó preventiva pels aldarulls d’aquests darrers dies. No hi ha prou indicis per mantenir-la a la presó. No hi ha res. I tot i així l’han tancada a la presó. I tots el que hi són encara i no en surten mentre van entrant medalles als cossos policials. Assegurem-nos que tot plegat sempre ens inquieti prou com per continuar lluitant per aconseguir els nostres drets. Que no es demanen. I sense els quals, els que ara fan de repressors, no podrien ser on són. Així és la vida. I així són les lluites.

Digerir la història i les noticies és gairebé tan desagradable com digerir la decoració de Halloween. Jo no veig que anem mancades de monstruositats. Algú, en algun moment, hauria de mesurar l’excés.