acomiadaments

Els negocis del sector serveis, sobretot restaurants i bars, són els que estan acumulant més afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a Catalunya. De fet, set de cada deu acomiadaments temporals (73%) dels registrats des del 22 de març són d’aquest àmbit. El segueixen la indústria (18%), la construcció (6%), el comerç i, finalment, l’agricultura. Segons les dades fetes públiques ahir pel departament de Treball ja són 625.356 els afectats i 85.115 els ERTO presentats per empreses. La majoria d’expedients són per “força major” i provocats per la crisi del coronavirus, i només un centenar per altres motius.

El grup format per restaurants, llocs de menjar, establiments de begudes i empreses encarregades de la provisió de menjar preparat per esdeveniments és on hi ha més afectats per ERTOs, amb prop de 104.800 persones i més de 18.100 expedients oberts. En segon lloc hi ha els treballadors del comerç de detall, amb prop de 51.000, i tot seguit el comerç a l’engròs, amb gairebé 39.800 afectats. En els dos últims casos queda exclòs el sector de vehicles i motor. En canvi, la cua de la classificació la tanca la indústria tabaquera, les conqueries -instal·lacions industrials dedicades a la producció de carbó de coc- i les refineries de petroli. En les dues últimes, respectivament, només hi ha 12 persones acomiadades temporalment.

Per comarques, les que tenen més població són les que concentren més treballadors afectats per ERTOs. La primera és el Barcelonès (amb més de 211.000 persones), seguida pel Baix Llobregat i el Vallès Occidental. On menys afectats afectats hi ha és al Priorat i a la Terra Alta, amb 353 treballadors cadascuna.

L’agricultura no només és el sector que més bé està esquivant els ERTO, sinó que, a més, necessita mà d’obra per a la campanya de fruita.

Precisament ahir el consell de ministres va aprovar mesures per flexibilitzar la contractació temporal dels treballadors del sector agrari. L’objectiu del decret aprovat és que es pugui contractar aturats i immigrants per intentar salvar les campanyes de la fruita de pinyol a Catalunya i de la maduixa a Andalusia.

La crisi sanitària i el tancament de la frontera espanyola ha provocat aquesta falta de mà d’obra. Segons el ministre d’Agricultura, Luis Planas, a Espanya es necessiten entre 75.000 i 80.000 treballadors durant les pròximes setmanes. Davant l’augment de l’atur a conseqüència de la crisi, el govern espanyol planteja la contractació de treballadors que estiguin en aquests moments sense feina, sobretot del sector serveis, el comerç i el turisme.

En concret, el decret permet contractar immigrants d’entre 18 i 21 anys que tinguin permís de residència (a qui es concedirà un permís per treballar) o amb permís de residència i treball que caduqui el 30 de juny (amb el compromís de renovar-l’hi), i també persones que estiguin a l’atur. En tots els casos hauran de viure al mateix municipi on es faci la contractació o als pobles veïns per evitar que es dispari la mobilitat. “Amb aquesta mesura assegurem l’abastiment d’aliments i evitem que hi hagi un augment de preus”, va assegurar ahir Planas.

Queden excloses d’aquest decret les persones afectades per ERTOs i els autònoms que hagin cessat la seva activitat o que rebin prestacions per la disminució d’activitat. El conseller de Treball, Chakir el Homrani, va preferir ahir no valorar aquest nou decret fins que no en vegi la lletra petita. “Hem de veure el que diu el BOE”, va afirmar

Pearl Harbor

Per prosaica que pugui resultar la comparació, és pertinent. Algú va escriure a les xarxes socials que l'absència d'un confinament de tot el país és com "obrir en una piscina una secció per orinar". A la piscina anomenada Estats Units, nou dels cinquanta estats són avui aquesta secció. Nou governadors no han ordenat cap tipus de restricció als moviments de la població. I això que el comissionat de Salut Pública, Jerome Adams, va advertir diumenge a la nit que aquesta setmana els nord-americans viuran "un moment Pearl Harbor, el nostre 11 de setembre". Dos dels moments més tràgics de la seva història com a comparativa per a un país que supera els 10.000 morts pel covid-19 i que ha confirmat prop de 340.000 positius.

"Serà el moment més dur per a molts nord-americans en tota la seva vida", assegurava Adams, que ha subratllat que "tothom ha de fer la seva part" per doblegar la corba ascendent de casos als Estats Units. Sense arribar encara al pic, Nova York comptabilitza ja 130.000 contagis. En només un dia, ha registrat 600 de les més de 4.700 morts confirmades per coronavirus fins avui en aquest estat, la segona xifra més alta en un sol dia. El governador novaiorquès, Andrew Cuomo, ha destacat, però, un alentiment en el nombre de nous casos, especialment en els de pacients hospitalitzats, tot i que admet l'"enorme estrès sobre el sistema de salut".

La pitjor situació de l'estat es concentra a la ciutat de Nova York. El seu alcalde, Bill de Blasio, ha desmentit que el seu Ajuntament hagi posat en marxa un pla per enterrar temporalment cossos en un parc públic de la ciutat, encara que assumeix que és una possibilitat i que hi ha "la capacitat de fer-ho", ha dit. El regidor de Salut, Mark Levin, s'havia anticipat en un missatge a Twitter, i davant l'enrenou causat, ha aclarit que és un pla de contingència en estudi que no caldrà aplicar "si baixen les morts". Més de 72.000 persones han donat positiu a la ciutat, on aquest dilluns han mort 219 persones, que fan que la xifra total s'apropi a les 2.500.  

This tweet has gotten a lot of attention. So I want to clarify: the is a contingency NYC is preparing for BUT if the death rate drops enough it will not be necessary. https://t.co/6wLO8qWtML

— Mark D. Levine (@MarkLevineNYC) April 6, 2020

Sense material protector

El país entra en la fase més fosca d'aquesta crisi amb mitjans precaris. L'Inspector General de Salut ha publicat aquest dilluns un informe alarmant. A partir de les dades recollides en 323 hospitals entre el 23 i el 27 de març, apunta que, amb l'onada de contagis més gran encara per arribar, tres de cada quatre centres ja tractava llavors malalts de covid-19. L'informe alerta de la "greu" escassetat de tests i de la "generalitzada" falta de material de protecció per a l'equip sanitari, cosa que "posa en risc el personal i els pacients". Una investigació de l'agència AP va trobar que fins a mitjans de març el govern federal no va començar a comprar material fonamental com mascaretes amb filtre o respiradors. A més, part del material emmagatzemat per a urgències es troba caducat o en mal estat.

L'administració Trump preveu fins a 200.000 morts als Estats Units per coronavirus

La falta de tests i la lentitud a l'hora de conèixer els diagnòstics –més d'una setmana– impliquen que els hospitals hagin de tenir ocupats els llits durant més temps del necessari amb pacients que esperen la confirmació de les proves. Per tant, que el personal mèdic hagi de fer ús dels equips de protecció i els gasti amb malalts que podrien no estar infectats. "Estem tirant per la finestra les nostres millors pràctiques d'ús del material de protecció de personal", admet en l'informe l'administrador d'un hospital a Texas. A través de les xarxes socials, Jamie Coleman, cirurgiana a Colorado, escrivia dissabte que al seu hospital l'equipació de protecció "s'ha esgotat". 

Poll for #medtwitter

Healthcare workers, please describe your current practice with PPE:

— Jamie Coleman, MD FACS (@JJcolemanMD) April 4, 2020

L'informe recull, a més, l'estrès i el cansament del personal. "No he vist mai un nivell d'ansietat semblant", apunta el gestor d'un hospital que, com els de la resta, presta testimoni anònim. "Senten que estan en guerra", apunta un altre. "Mor gent de 30, 40, 50 anys. Això és un dany emocional enorme".

Per si fos poca càrrega, alguns hospitals han amenaçat amb l'acomiadament dels treballadors que facin públiques les seves queixes. Especialment a Nova York, epicentre de l'epidèmia als Estats Units. Però no només. L'agència de notícies Bloomberg recull, per exemple, el cas de Ming Lin, metge d'urgències en un hospital de l'estat de Washington, acomiadat després de concedir una entrevista a un diari de Seattle. "Els hospitals estan emmordassant infermeres i altres treballadors sanitaris per preservar la seva imatge", ha afirmat la portaveu de l'Associació Estatal d'Infermeres de Washington.

Tot i que reconeix que "per ara" al seu hospital de Nova York disposen del material necessari per a la seva protecció, el doctor Dhruw Khullar admet a la revista The New Yorker estar "preocupat per la por constant que un pacient que en altres circumstàncies s'hauria salvat" en aquestes circumstàncies "pugui arribar a morir". Només al seu departament, "més d'una desena de metges han emmalaltit". Cada cop que visita un pacient de covid-19, al doctor Khullar l'acompanya un col·lega al qual entrena perquè si fa falta "ocupi" el lloc si ell cau "malalt". La portaveu de l'Associació Estatal d'Infermeres de Washington, Ruth Schubert, ha denunciat al mateix diari que "els hospitals estan emmordassant a infermeres i altres treballadors sanitaris per a preservar la seva imatge. És indignant"

comprar

La crisi sanitària provocada pel covid-19 ho ha posat tot cap per avall, i una de les tensions més preocupants s’ha produït als departaments de compres dels hospitals. De sobte, els proveïdors habituals dels centres sanitaris es van quedar sense mascaretes, bates i qualsevol tipus de material necessari per tractar l’allau de pacients infectats. És per això que, especialment en les primeres setmanes de la crisi, no era estrany trobar-se que el personal sanitari tractava els malalts sense les proteccions mínimes. És un problema que s’ha repetit en molts països (al Regne Unit en els últims dies, per exemple) i, per tant, aparentment inevitable.

Però hi ha solucions, i França ha trobat la que segurament és la més eficient i innovadora. Allà s’ha creat una plataforma tecnològica perquè els hospitals puguin trobar el material ràpidament. Aquesta plataforma ha estat batejada per alguns com l’ Amazon del covid-19 perquè permet fer exactament el mateix que quan algú compra a Amazon: consultar l’estoc en temps real de milers de proveïdors de tot el món i, si n’hi ha, comprar-lo.

La història va anar així: el govern francès va contactar amb una empresa tecnològica anomenada Mirakl i li va fer un encàrrec: calia crear una plataforma perquè hospitals i proveïdors poguessin trobar-se mútuament i posar-se en contacte. En 48 hores la plataforma estava feta i ja s’hi podia accedir a través de la web StopCovid19.fr.

Hi entren els hospitals, que poden veure la llista de productes disponibles de proveïdors de tot el món. Important: abans de poder aparèixer-hi, els proveïdors han estat supervisats pel govern. Així, en teoria, s’eviten enganys com els que han patit Espanya i altres països amb proveïdors fake, o també que els hospitals siguin extorsionats per empreses sense escrúpols que disparen els preus aprofitant la crisi.

Per cert, un detall revelador és que qui ha impulsat tot aquest projecte al govern francès ha sigut el ministeri d’Economia, en lloc del de Sanitat. Economia és qui té les competències en exportacions i importacions i, per tant, qui realment sap com funciona el comerç internacional. Una especialitat que, lògicament, Sanitat no domina.

La virtut d’aquesta tecnologia és que permet saber en temps real l’estoc disponible tant de l’empresa en qüestió com dels seus proveïdors

Tot i no ser coneguda pel gran públic, ara mateix Mirakl ja ofereix les plataformes de compra online de grans empreses com El Corte Inglés, Carrefour o Privalia. La virtut d’aquesta tecnologia és que permet saber en temps real l’estoc disponible tant de l’empresa en qüestió (per exemple, El Corte Inglés) com dels seus proveïdors, de manera que el catàleg que veu el comprador a través de la web d’El Corte Inglés és molt més gran que el que la companyia madrilenya té al seu magatzem. La idea de StopCovid19.fr és aplicar aquesta mateixa tecnologia, però en aquest cas a la compra de material sanitari.

Com passa a casa nostra, a França són els hospitals els que compren el material directament als seus proveïdors de confiança. I, igual que aquí, quan va començar a pujar el nombre d’infectats de covid-19 els centres francesos es van trobar que les empreses a qui compraven habitualment s’havien quedat sense productes. ¿Com se’n podien trobar de nous? “Si no es feia una centralització dels proveïdors, era molt difícil per a un hospital trobar-ne d’alternatius. La plataforma permet accedir-hi”, explica una persona vinculada al projecte.

Estat i Generalitat ho rebutgen

De fet, la centralització és el que s’ha fet tant a Catalunya com a Madrid, però amb diferències importants respecte del model de França. La Generalitat i el govern espanyol han creat centrals de compres per coordinar els hospitals que busquin material. En el cas català, els proveïdors han d’omplir un formulari, i en l’espanyol, s’ha d’enviar un correu electrònic al ministeri de Sanitat. Un sistema molt menys avançat.

El més sorprenent de tot és que des de l’empresa van contactar directament amb representants tant del govern espanyol com del català, però en tots dos casos els van animar a enviar un correu al ministeri o omplir el formulari que han de lliurar tots els proveïdors. No entenien que el que els proposaven no era ser un proveïdor més sinó crear una plataforma nova.

Divendres passat els hospitals francesos ja havien comprat a través de la plataforma 1,2 milions de mascaretes, 300.000 guants o 200.000 bates, per exemple. El fundador de Mirakl, Adrien Nussenbaum, ja ha dit que ofereixen aquest servei gratuïtament a tots els governs que ho vulguin. I què en treuen a canvi? “Realment no hi guanyem diners, com a molt obtenim publicitat, però tenim una tecnologia que és única i que es pot aprofitar”, diuen des de la companyia

carolina cruzado

Qui renta les bates blanques dels metges i les infermeres? I els llençols dels llits? S'ha parlat molt del personal sanitari i els serveis de seguretat i d'emergències, però hi ha molts altres treballadors que també tenen més feina que mai amb la pandèmia del covid-19 i que passen més desapercebuts. Un exemple són els més de 200 empleats que dia i nit fan anar a tota màquina el circuit de rentat de la bugaderia Ilunion de Cerdanyola del Vallès. "És el doble de feina, però a la gent li fa molta il·lusió poder ajudar", explica la cap de secció de la bugaderia, Carolina Cruzado. Ells renten la roba d'hospitals de Catalunya com el de la Vall d'Hebron i el Germans Trias i Pujol (Can Ruti), entre d'altres, i dels centres d'atenció primària de l'àrea metropolitana de Barcelona.

"Els administratius sanitaris també estem al peu del canó"

"Estem fent més torns per servir cada dia la roba neta. Aportem el nostre gra de sorra des de l'anonimat, però estem motivats", diu Cruzado, que remarca que són un centre especial de treball, on el 90% dels empleats tenen una discapacitat. "Porten temps en aquesta feina i s'adapten. Al final del dia és gratificant veure que estem contribuint. Això ens anima", assegura Cruzado, que afegeix: "No salvem vides, però ajudem a millorar les condicions de treball dels sanitaris".

A la planta de Cerdanyola han pres mesures de seguretat pel coronavirus. A més de tenir mascaretes i guants, fan servir bosses hidrosolubles per a tota la roba –abans només ho feien per a la de quiròfans– que reben dels hospitals i els CAP, de manera que els treballadors no han de tenir contacte amb teixits que puguin portar el covid-19. Com que renten a més de 65 graus, el virus "no resisteix", explica Cruzado, que apunta que després la roba passa per un túnel d'aire calent a més de 180 graus.

"Nosaltres també responem"

El director de la bugaderia Ilunion de Cerdanyola, Alfred Subietas, diu que la roba que renten s'ha multiplicat perquè s'han posat més llits, s'han contractat més sanitaris i els professionals es canvien més. "Hem fet torns de nit per cobrir aquesta necessitat. Ara toca que nosaltres també responguem", defensa Subietas, que subratlla "la integració" dels treballadors de la planta, la majoria amb diferents graus de discapacitat, que fan possible que les bates dels metges i els llençols dels pacients estiguin nets.

ara el turisme

Fins a quin punt la pandèmia del covid-19 farà canviar el món? ¿Canviaran les relacions socials i personals? Viatjarem menys? ¿Ens relacionarem menys físicament? ¿Tindrem, en canvi, més consciència de comunitat, d’humanitat? ¿Deixarà de tenir prioritat absoluta el paradigma econòmic? ¿Canviarà el món laboral? ¿S’implantarà de manera més generalitzada el teletreball? ¿Es reduirà el comerç mundial? Hi haurà més km 0? ¿Creixeran encara més les desigualtats? O al contrari, ¿hi ha una oportunitat redistributiva? ¿El coronavirus ha deixat al descobert el capitalisme financer i ha tornat a empoderar el poder polític per sobre del mercat? ¿Pot donar pas a un nou keynesianisme? ¿Passarà finalment a primer pla el respecte al medi ambient un cop constatada, dramàticament, la vigència de la fragilitat de la naturalesa humana? ¿La ciència i la medicina guanyaran pes en la governança pública i en els pressupostos dels estats i les institucions transnacionals? ¿La democràcia corre perill? ¿Els autoritarismes i els populismes aprofitaran aquesta nova crisi per fer encara un pas més endavant? Què passarà amb Europa? ¿Sobreviurà la UE a aquesta crisi sanitària i econòmica? ¿La Xina sortirà reforçada en la geopolítica mundial? Quina nova deriva prendran els EUA de Trump?

Aquestes i altres preguntes són les que avui dominen l’escena global, trastocada per la irrupció d’un virus que ha sotragat la convivència humana planetària. Un tipus de pandèmia que, tot i que els científics ja deien que podia venir, cap país ha demostrat estar del tot preparat per afrontar. Alguns, esclar, clarament gens. Entre els més afectats hi ha Itàlia i Espanya, amb Catalunya, al costat de Madrid, com una de les àrees més colpides.

Tretze experts consultats per l’ARA aventuren algunes respostes a aquests interrogants d’urgència enmig d’una crisi de dimensions i contorns desconeguts. No es pot dir que domini l’optimisme. Entre altres raons perquè amb el covid-19 plou sobre mullat. No en va, aquesta crisi tan sobtada i tan diferent s’afegeix al daltabaix econòmic global del 2008, que ha deixat un rastre de desigualtat encara visible, i arriba, també, després d’una dècada del procés polític català, que, en termes democràtics, també ha portat un clar deteriorament.

Realitat i desig

La majoria d’experts consultats basculen entre l’anàlisi del que ha passat i podria venir i el desig que la pandèmia porti a un canvi substancial, a un aprenentatge col·lectiu. Però els perills d’involució hi són: per al mateix règim democràtic, que veu com l’autoritarisme pot aprofitar el virus per inocular encara més anticossos a un ja debilitat sistema representatiu liberal. I el mateix es pot dir de la UE, que no sembla estar reaccionant amb valentia a aquesta crisi, que s’afegeix a l’econòmica, la dels refugiats i la del Brexit.

En termes econòmics, el mateix: l’aparent reforçament de les polítiques públiques davant el mercat no és clar que només es quedi en un gest d’urgència, en un miratge. El fet que avui la sanitat i la recerca públiques hagin agafat el lideratge en la resposta no els assegura cap preeminència futura. Des del sector privat, les grans corporacions comunicatives tenen la millor posició per aprofitar l’avinentesa. El combat per una millor redistribució de la riquesa no està ni molt menys assegurat.

La petició àmpliament compartida d’empoderar la ciència i l’educació en el seu conjunt per assegurar un futur i una governança basats en el coneixement és això: només una petició. Caldrà veure si esdevé una realitat, és a dir, si es transforma en pressupostos i en uns mecanismes d’intervenció reals en la vida pública. I caldrà veure, finalment, si el respecte a la natura es converteix, aquest cop sí, en una resposta decidida i contundent en la lluita contra el canvi climàtic i, per tant, i de manera indestriable, a favor també de la salut humana.

El covid-19 ens posa de nou davant una crisi global i multilateral.

Ingrid Guardiola, comunicòloga

“Guanyaran terreny les empreses del capitalisme plataforma”

El sector cultural més ric i divers, aquell que té més en compte la qualitat en la ideació, producció i execució del projecte que no pas l’impacte econòmic, està molt tocat des de la crisi del 2008, i de la pandèmia no en sortirà indemne. No n’hi haurà prou amb reforçar les polítiques culturals, que demanen a crits i des de fa temps una implicació política que sovint és més d’ordre simbòlic que d’ordre executiu. A nivell de consum cultural, les que guanyaran terreny són les empreses del capitalisme de plataforma; ja ho estan fent ara: Amazon copant el comerç online, Google-Microsoft-Facebook-Zoom la comunicació telemàtica, Netflix l’entreteniment online, Google el paquet educatiu virtual… És un model altament opac i jeràrquic en què el producte, els projectes o els creadors importen menys que la imatge de marca de la plataforma, en què el hype invisibilitza algorítimicament la resta de productes, en què cada experiència és un pretext per a l’acumulació de dades. Però, com tot mercat, depèn de la demanda. N’hi hauria prou que la gent passés a una altra banda.

M’agradaria pensar que els esdeveniments massius són cosa del segle XX i que per fi s’ha vist que són insostenibles a tots els nivells (ecològic, econòmic, cultural, comunitari, sanitari…) i, per tant, que la cultura que busca interpel·lar comunitats específiques des de la reciprocitat creixerà. La gent necessitarà socialitzar aquest malestar, accedir a llocs que convidin a la reflexió i al vincle, catarsis menys dissenyades pels departaments de màrqueting; també perllongar l’esperit comunitari que ha anat gestant-se des del confinament. Tot i que també s’ha inculcat en excés un esperit sociòpata en què l’altre és una amenaça i l’aïllament i la profilaxi s’han venut com l’única sortida al problema. Però potser, com em deia el meu amic Andrés Hispano, passarà com després de la Primera Guerra Mundial i vindrà una nova República de Weimar, un retorn a l’hedonisme i al carpe diem. Si és així, l’esgotament del planeta farà la seva feina per nosaltres.

Daniel Innerarity, filòsof

“La democràcia afronta un repte sense precedents”

La crisi sanitària no ha posat en valor l’estat sinó la solidesa del sistema de salut, la capacitat organitzativa dels governs en una situació de crisi i tot el sistema d’alertes i capacitat estratègica de les institucions. El moment d’abordatge de la crisi és en clau neokeynesiana, però no ens hauríem de deix

el mon dema

Centrats com estem en la lluita contra l'emergència sanitària més greu del passat recent gairebé no tenim temps per aixecar la mirada i començar a discernir com serà el món postcovid-19. Perquè si en una cosa coincideixen la majoria d'experts en les més diferents matèries és que la sotragada serà tan forta que res no tornarà a ser igual. I davant d'aquest escenari, com en tota crisi, hi ha riscos, molt greus per cert, però també oportunitats.

Els riscos són els més fàcils d'assenyalar. La conseqüència immediata de la crisi sanitària serà una crisi econòmica sense precedents que amenaça amb aprofundir encara més la desigualtat que no ha parat de créixer en els últims decennis. També hi ha el perill que la resposta a la crisi augmenti el poder dels grans monopolis, les grans empreses que avui controlen les nostres dades i ens permeten comunicar-nos i entretenir-nos, com ara Google, Facebook, Amazon, Netflix, etc., i això vagi en detriment de les petites empreses.

També hi ha el perill, relacionat amb el primer, d'una retallada generalitzada de drets civils, sobretot el dret a la privacitat i a la lliure circulació, amb l'excusa de la lluita contra les pandèmies. Els models autoritaris com el de la Xina s'estan posant ara com a exemple d'eficàcia davant unes democràcies occidentals massa lentes i porugues, massa pendents dels efectes electorals i de la lluita partidista. El gran fracàs de la UE a l'hora de gestionar la crisi obre la porta al retorn als nacionalismes europeus més retrògrads, a la xenofòbia i a un retrocés general en la construcció europea.

Per contra, la crisi hauria de servir per posar en valor el sistema sanitari públic, tot el sector de les cures a les persones i la feina dels investigadors. S'ha demostrat que sense coneixement científic i bones infraestructures sanitàries un virus com el covid-19 pot provocar efectes catastròfics. Una lectura optimista del futur seria que després d'aquesta crisi ningú pugui dubtar que cal destinar una part de la riquesa a enfortir aquestes estructures, que el bé comú depèn, en bona mesura, d'aquestes xarxes de solidaritat.

El món que ve també hauria de ser més conscient de la importància de respectar el medi ambient i de frenar el canvi climàtic, així com de valorar el sector primari i els productes de quilòmetre 0. Les emissions provocades per milers de reunions que, ara s'ha demostrat, es poden fer telemàticament, o pels trajectes comercials de segons quines primeres matèries, haurien de passar a la història. Les decisions econòmiques i les individuals hauran de ser més racionals, perquè tal com veiem aquests dies, sense consciència col·lectiva no hi ha futur.

Les societats hauran d'aprendre a ser previsores i tenir a punt plans de contingència. Hauran de ser capaces d'autoabastir-se de productes bàsics i de combinar confinaments selectius amb períodes de normalitat. El futur encara està per escriure, però l'única cosa clara és que no es poden tornar a repetir els errors que s'han comès fins ara

Laia Palau

El partit de tornada de l'Eurocup femenina de bàsquet entre l'Spar Citylift Girona i el Venècia es podria jugar a Fontajau a porta tancada, després que ahir a la tarda el Ministeri de Sanitat recomanés que els partits professionals contra equips de zones de risc pel coronavirus es disputin amb aquesta mesura preventiva. Hi ha tres duels més afectats, a banda del de l'equip gironí: el València-Atalanta de la Lliga de Campions de futbol; el Getafe-Inter de la Lliga Europa i el València-Olimpia de Milà de l'Eurolliga masculina de bàsquet. En una roda de premsa, el titular del ministeri, Salvador Illa, va anunciar que la mesura seria necessària per evitar el contagi del coronavirus. De moment, es desconeixen les mesures que es prendran en el partit d'anada, que en principi s'hauria de jugar el 12 de març a Venècia.

Illa va remarcar que és una «mesura congruent» i va recordar que les autoritats del nord d'Itàlia ja han ordenat que aquest tipus de partits es juguin sense públic. «No s'entendria que aquests mateixos partits se celebressin al nord d'Itàlia a porta tancada i aquí a Espanya es poguessin desplaçar contingents importants d'aficionats italians», va dir. D'altra banda, es desconeix la situació dels partits de tornada de Lliga de Campions que enfrontaran Barça i Nàpols i Sevilla i Roma, que, de moment, es podrien jugar amb públic. Des de les oficines de Fontajau no es tenia cap constància oficial que el duel s'hagués de disputar, de manera obligada, a porta tancada. «Estem amb converses amb la FIBA, la FEB i el Govern», va publicar l'Spar Citylift al seu compte de Twitter. El president, Cayetano Pérez, va explicar que «de la compareixença del Ministre nosaltres interpretem que és una recomanació, i hem de dir que en els nostres partits d'Eurocup la presència d'aficionats d'altres equips és minoritària».

Reunió sobre els Jocs Olímpics

Per la seva banda, la Comissió Executiva del Comitè Olímpic Internacional (COI) va reafirmar en una reunió celebrada a Lausana (Suïssa) el seu «total compromís» per assegurar l'«èxit» dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, que es disputaran del 24 de juliol al 9 d'agost, tot i l'amenaça del coronavirus. El COI continuarà la reunió avui per decidir quines mesures es prendran per combatre el coronavirus.