las pandemias

Quan i com s’acabarà la pandèmia del covid-19? El món està pendent del temps que trigarem a trobar, produir i distribuir mundialment una vacuna o un tractament eficaç contra el coronavirus. Però si mirem enrere, la història ens demostra que en la majoria de casos les epidèmies no s’han acabat per l’erradicació del patogen sinó perquè la humanitat ha trobat la manera de conviure-hi, com va passar amb la grip del 1918, la soca de la qual encara volta. El final d’una pandèmia no és només una qüestió mèdica, sinó que té molt de social i polític. La clau és per a qui s’acaba realment i qui en decreta el final. I també com es comporta el virus més contagiós: la por.

La sida

“Hem de distingir la malaltia epidèmica que s’estén sense cap límit i pot arribar a tot al món de la por social a aquesta amenaça”, assegura Jon Arrizabalaga, investigador d’història de la ciència i la medicina a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) del CSIC a Barcelona. “El VIH o la sida continua existint com a pandèmia. Les xifres actuals, a nivell mundial, segueixen sent esgarrifoses en termes de noves infeccions i morts causades cada any, però la percepció varia segons com ens afecta”. Inicialment la sida era sinònim d’estigma, però quan la malaltia es va anar cronificant gràcies als tractaments va canviar la percepció de risc i ens vam oblidar de la malaltia. No la percebem com una pandèmia perquè la mortaldat es produeix en altres zones del planeta, com l’Àfrica subsahariana”.

Els grans flagells: de la pesta a la grip espanyola

La verola

Hi ha molt poques malalties que hagin acabat erradicades del tot. El cas de la verola és excepcional per diversos motius: perquè es va trobar una vacuna eficaç i que protegeix per a tota la vida, perquè el virus no afecta altres animals (de manera que erradicar-lo en l’espècie humana és sinònim d’eliminació total) i perquè la malaltia té uns símptomes tan clars que era fàcil fer quarantenes i seguiment dels contactes. Després d’una campanya de vacunació mundial, l’última persona que va contraure la malaltia va ser Ali Mao Maalin, cuiner d’un hospital de Somàlia, el 1977.

El còlera

“El tedèum, el càntic litúrgic de lloança i d’acció de gràcies a Déu amb què l’Església donava per acabada la pandèmia i el retorn de les famílies benestants als grans nuclis urbans eren dos dels senyals que indicaven que la població ja no percebia el còlera com una gran amenaça letal”, diu l’historiador i arxiver Jordi Algué, autor del llibre Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria (Ajuntament de Súria). Aquesta pandèmia va fer estralls a Catalunya, però no sempre es va considerar “oficialment una pandèmia”. Durant el brot del 1865, l’Estat la va qualificar com a “plaga no existent”. Les autoritats van dissimular l’epidèmia per evitar una onada de pànic a la ciutat. Sabien que a Marsella la malaltia feia estralls, però van desviar tots els vaixells marsellesos a Maó. Quan els mariners marsellesos van començar a morir, les autoritats sanitàries van qualificar les morts de “còlics” propis de l’estació estiuenca degut a transgressions alimentàries, begudes fredes, gelats i aliments en males condicions. A Espanya hi va haver brots de còlera fins fa poc: el 1971 i el 1979.

Pandèmies i responsabilitats polítiques

La tuberculosi

De la mateixa manera que el covid-19 ha portat les mascaretes a les nostres vides, la tuberculosi va ser l’origen dels mocadors de paper: “A Espanya es va fer l’anomenada guerra a l’esput. Es multava la gent que escopia a terra, calia escopir en un mocador i llençar-lo”, recorda Jorge Molero, professor d’història de la medicina de la UAB i participant del projecte En Temps de Covid, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. “Era tan evident que la malaltia afectava més els pobres que els grups anarquistes i socialistes la utilitzaven com un argument per legitimar un canvi revolucionari. I la tuberculosi es va polititzar. Després Franco va construir molts sanatoris que als anys 50 es van buidar perquè havien millorat les condicions de vida i l’alimentació de la població, però als anys 70 el règim encara va voler fer un campanya d’erradicació, que en bona part va ser pura propaganda”, apunta Molero.

El tifus

L’epidèmia de tifus exantemàtic que va assotar Espanya després de la Guerra Civil es va donar per controlada el 1943 perquè es va passar de 12.000 a 8.000 casos diagnosticats. “La conjuntura sociosanitària de l’Espanya de la primera postguerra -castigada, a més, per altres epidèmies- dificultava la legitimació del nou règim, ja que contradeia la imatge de «nova pàtria» que pregonaven les noves autoritats”, explica Xavier García Ferrandis, professor de la Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir. “El règim tenia certa pressa per girar el full epidemiològic i començar la construcció del nou estat segons els seus principis”. En plena autarquia, l’Estat va prioritzar controlar malalties endèmiques, com la sífilis, el paludisme, la febre tifoide i la tuberculosi. El tifus només es transmet a través dels polls i afectava sobretot la població pobra, que patia misèria i amuntegament. “Invertir en habitatges amb unes mínimes condicions higièniques era invertir en salut pública”, recorda García Ferrandis. Però el franquisme tenia altres prioritats.

La pesta negra

La pesta negra va fer estralls arreu del planeta del segle XIV al XVIII. Però la malaltia va continuar fins molt més tard: de fet, l’any 1931 n’hi va haver un brot a l’Hospitalet de Llobregat, al voltant de les indústries de gestió de les deixalles urbanes de Barcelona, amb una quinzena d’afectats i tres morts. “Durant segles la pesta va anar apareixent cíclicament, infectant ciutats i viles, però la població va aprendre a fer front a l’amenaça. El desenvolupament històric de la salut pública en nuclis urbans des de l’època medieval està estretament relacionat amb aquesta pandèmia”, diu Arrizabalaga.

Una lliçó que aprenem de la història és que la pandèmia del coronavirus es pot acabar abans socialment que des d’un punt de vista mèdic. Com quan mantenir el confinament sigui insostenible -com ha declarat aquesta setmana el govern del Pakistan-, per molt que el virus continuï circulant, abans que s’hi hagi trobat un remei efectiu. “Crec que hi ha una qüestió social i psicològica, una mena de cansament i frustració, un punt en què hem començat a dir que ja en tenim prou”, alertava fa uns dies al New York Times Naomi Rodgers, historiadora de Yale.

distancia

Dilluns passat algunes escoles bressol municipals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, on ja han entrat a la fase 2, van obrir les portes i els infants van descobrir un nou món on no hi havia abraçades ni jocs col·lectius i en què les educadores s’escarrassaven perquè havien de mantenir les distàncies de seguretat. A la ciutat de Girona, aquesta setmana també han tornat a l’escola bressol 88 infants (s’havien ofert 150 places).

A partir de la setmana vinent, en què Barcelona i la seva àrea metropolitana passaran a la segona fase del desconfinament, també podrien obrir les escoles bressol municipals, però algunes localitats ja han optat per no fer-ho. La reobertura és polèmica. D’una banda, hi ha pares en una situació desesperada perquè han de treballar, no ho poden fer des de casa i no tenen ningú amb qui deixar els fills. Teletreballar amb infants de menys de tres anys a casa tampoc és gens fàcil. De l’altra, professionals i sindicats asseguren que no hi ha garanties per fer-ho amb seguretat i que obrir en aquestes condicions és vulnerar els drets dels infants. I hi ha alguns col·lectius de mestres que defensen el contrari: no obrir, si és possible, sí és vulnerar els drets dels infants. Aquests últims argumenten que l'educació és un servei essencial i que s'ha de garantir i lluitar perquè es pugui acabar el curs, si és possible, de manera presencial. 

Alguns municipis no obriran les escoles bressol

L’Ajuntament de Barcelona assegura que encara no hi ha res en ferm sobre les escoles bressol, perquè encara no té l’aprovació del Procicat. Amb tot, aquesta setmana els pares ja han rebut una carta de l'Institut Municipal d'Educació en què se’ls explicava com podrien ser les condicions d'acollida. En principi, l’obertura seria el 15 de juny i el curs s'acabaria el 15 de juliol. L’atenció màxima seria de cinc criatures per aula, els horaris de nou del matí a tres del migdia amb possibilitat de servei d’acollida de vuit a nou del matí: per tant, hi hauria servei de menjador. Tanmateix, tan sols s'hi podrien incorporar els infants d’1 a 3 anys. Altres municipis com Cerdanyola, Mollet, Rubí, Montcada i Ripollet, en canvi, han decidit no reobrir les escoles bressol municipals perquè "no es garanteix la seguretat sanitària". L'Ajuntament de Terrassa està fent aquesta setmana una enquesta de necessitats a les famílies usuàries de les escoles bressol per determinar si cal obrir o no els centres a partir de dilluns vinent. Sabadell preveu, com Barcelona, reobrir les escoles bressol municipals la segona quinzena de juny.

“Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors"

LUCÍA RIVAS

Els sindicats i col·lectius de mestres de les escoles bressol es resisteixen a reobrir els centres. En un comunicat conjunt, que firmen Escoles Bressol Indignades, CGT, CSC, Coordinadora Obrera Sindical i la USTEC-STEs, asseguren que les mesures de distanciament físic són inviables i les d’higiene, prevenció i protecció difícils de garantir. A més, fer tornar a l’escola els infants després de tres mesos de confinament per poques setmanes i amb presses, segons els sindicats, és córrer un risc elevat per al seu benestar emocional i psicològic. “Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors", afirma Lucia Rivas, membre d’Escoles Bressol Indignades. "Podem continuar donant suport, estar en contacte amb les famílies, fer videotrucades, però no obrir".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Rivas també qüestiona com es decidirà qui té dret i qui no a tornar a les escoles bressol. En un principi, segons la carta enviada pel consistori, tindran prioritat les famílies amb dos progenitors que puguin acreditar que han de tornar físicament a la feina i, en segon lloc, les famílies monoparentals i aquells col·lectius que es consideren més vulnerables. “No s’assegura que sigui equitatiu, la conciliació familiar no passa per obrir els centres durant un mes en aquestes condicions, sinó que s’han de buscar altres alternatives com els permisos de criança renumerats o flexibilitzar condicions”, assegura.

A la carta del consistori s’especifica que tant els infants com les famílies han de garantir que no tenen símptomes del covid-19 i que no han estat en contacte amb positius durant els últims catorze dies. També es detalla que han tenir el calendari de vacunacions al dia. Les mesures de prevenció que s’haurien de prendre són, entre moltes altres, posar el termòmetre als infants diàriament, roba i calçat d’ús exclusiu per al personal mentre sigui al centre, garantir les mesures de seguretat, entrades esglaonades i desinfectar diàriament les joguines. D'altra banda, també s’estableix un protocol de com canviar els bolquers.

Sense alternatives

Si no obren les escoles bressol, alguns pares es troben sense alternatives per als seus fills. Han d'anar a treballar i tampoc poden deixar els infants amb els avis perquè són un col·lectiu de risc. Els sous precaris tampoc els permeten contractar algú perquè en tingui cura i pateixen per perdre la feina. La Maria, després de parlar-ne molt amb la parella, ha optat per demanar una excedència. "No ens sortia a compte contractar algú i els meus pares tenen una salut precària, no volia posar-los en risc", explica. Prendre la decisió de què cal fer amb els infants tampoc és fàcil. Alguns pares han rebut comunicats de les direccions de les escoles de bressol convidant-los a fer tot el possible abans de portar-los. És el cas d'una escola de Barcelona en què es demana que "s'esgotin totes les possibilitats".

Les trucades i els correus aconsellant no portar els infants als centres no s'han limitat a les escoles bressol, sinó també a l'educació infantil i primària. "Em van trucar de l’escola que dilluns obriran però si el meu fill plora no el podran abraçar", explica Ernest Cauhé. Aquest pare està força indignat: "S'està  desincentivant els pares perquè no portin els fills a l'escola, no diuen el que podran fer sinó el que no podran fer –lamenta–. Impugnar l'obertura de les escoles, com han fet els sindicats, és un error brutal, el missatge que donen és que la feina dels mestres i l’educació no són essencials".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Mònica Artigas té el seu fill Pau, de 12 anys, cursant sisè en una escola pública de Gràcia: “Quan es va assabentar que a la fase 2 ja podria tornar a escola es va posar molt content. Fins i tot va començar a anar a dormir d’hora per preparar-s'hi. Quan vam rebre el correu de l’escola explicant el pla de reobertura la perplexitat va ser màxima. Només hi pot anar una hora un dia i per recollir les seves coses. Vaig escriure a l’escola per queixar-me, no per a mi, nosaltres hem continuat fent teletreball, però em poso en la pell del meu fill i em sap molt de greu perquè la seva vida és l’escola. Com li explico ara que només hi pot anar una hora?” Artigas està indignada: "Estic molt enfadada perquè les escoles no han assumit la seva responsabilitat i estem parlant de l’educació".

Des de fa temps, hi ha una bona part de la comunitat educativa defensa que l'educació és un servei públic essencial i que, per tant, s'ha de poder oferir. Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que la reobertura s'ha de fer d'acord amb la comunitat educativa, amb la garantia de poder oferir un servei públic de qualitat i amb totes les garanties sanitàries, i que s'ha de lluitar perquè sigui així: "No podem deixar d'oferir aquest servei i cal un final de curs amb sentit, si és possible presencial, perquè el mestre pugui saber com està l'infant, com li ha anat durant aquest confinament, com ha arribat a l'estiu". Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica defensen fer una atenció específica als grups que finalitzen etapa i garantir l'acompanyament dels alumnes especialment vulnerables.

La gran preocupació de moltes famílies i una gran part del professorat és com encarar el setembre. " El gran repte és l'inici del curs vinent. Per al professorat comportarà assumir canvis organitzatius i metodològics, i fórmules de treball educatiu per afrontar les noves situacions", detalla Gargallo. Sigui com sigui, aquests mesos de confinament la bretxa entre les famílies s'ha ampliat. Alguns infants no han tingut cap contacte amb l'escola. Seran nombrosos els reptes que haurà d'encarar l'escola el curs vinent.

suspesos

Un dijous qualsevol la Ciutat de la Justícia era un formiguer de professionals i usuaris que es creuaven pels passadissos, a les entrades i sortides, que feien cua als taulells i que s'amuntegaven a la barra de la cafeteria. Set edificis d'ús judicial amb més de 130.000 metres quadrats donaven perquè s'hi celebressin alhora desenes de judicis, centenars de compareixences i milers de tràmits cada dia, sense comptar les trobades informals d'advocats, jutges i fiscals. Durant els tres últims mesos d'emergència sanitària tan sols els jutjats de guàrdia i els serveis essencials s'han mantingut actius. "Semblava un espai fantasma, mai l'havia vist tan buit, ni el dia de la inauguració", explica la fiscal Estela Bergel. Aquest dijous els jutjats han reobert les portes de nou però el bullici no s'ha recuperat.

• 

Els accessos a la Ciutat de la Justícia aquest dijous / FRANCESC MELCION / FRANCESC MELCION

La necessitat d'extremar les mesures de seguretat i higiene ha obligat a crear accessos diferents per als jutges, funcionaris i fiscals, per als advocats i procuradors i per als usuaris, i aquests dos últims necessiten cita prèvia. Als passadissos pràcticament no s'hi creua gent. La cua més llarga és la dels procuradors, que, en silenci i a un metre de distància l'un de l'altre, esperen pacients per recollir un escrit que feia mesos que esperaven o per entregar-ne un altre que portava temps a la taula del despatx. La cafeteria encara no funciona, gairebé ningú porta toga i tothom va amb mascareta. Els ascensors on abans coincidien vuit persones són ara d'ús individual o només per a dues persones i amb una ratlla groga al mig que les obliga a separar-se. Els passadissos estan gairebé buits i cada vegada que se celebra un dels pocs judicis que no s'ha de suspendre per incompareixença d'una de les parts el personal de neteja desinfecta curosament l'espai.

• 

Entre judici i judici, totes les sales es desinfecten curosament / FRANCESC MELCION / FRANCESC MELCION

El jutjat penal 22 de Barcelona celebrava de mitjana uns 18 judicis a la setmana i durant aquests tres mesos n'ha hagut d'ajornar uns 200. Tot i que la penal no és de les instàncies més col·lapsades, el titular del jutjat, el jutge Tomàs Salàs, assegura: "És impossible que puguem encabir els judicis suspesos abans que acabi l'any". I això que durant aquest temps d'emergència sanitària la delinqüència "ha baixat" i, per tant, no han entrat assumptes nous. Un dels grans problemes ha sigut, explica, la impossibilitat de treballar amb un "expedient telemàtic". Els jutges han pogut teletreballar parcialment, emportant-se els expedients a casa, però els funcionaris ni tan sols això. "Estem tan endarrerits que no hi ha hagut temps per remuntar".

• 

La fiscal, preparant la vista moments abans que arrenqui amb la mascareta / FRANCESC MELCION / FRANCESC MELCION

L'agenda del jutjat avui preveu un judici amb pres, que s'ha de celebrar, un que ja s'ha hagut de suspendre i un altre que només es pot celebrar parcialment perquè una de les parts no s'ha presentat. La primera part de la vista es fa i el final s'ajorna a divendres vinent. En sales espaioses i edificis tan grans és fàcil mantenir les distàncies. La meitat dels espais estan tancats, els professionals utilitzen el circuit de passadissos interns i a la sala hi ha un màxim de sis persones. Però la incomoditat que genera la barrera de la mascareta és evident. Entre la distància i les mesures de protecció, l'advocat ha de fer repetir alguna frase a la fiscal i el jutge acaba retirant-se momentàniament la mascareta per explicar-li a l'acusat com queda la pròxima sessió.

Tot i així, Salàs es mostra satisfet d'haver pogut fer part de la vista. Quadrar l'agenda és aquests dies fonamental. El jutge ja sap que altres judicis seran impossibles d'encabir. Com ara un que estava previst a l'octubre, que s'havia d'allargar un mes i que ara s'ha deixat per a l'any vinent. Calia alliberar el calendari per la feina endarrerida. Salàs admet, però, que el seu "malestar per recuperar la feina perduda" i el "neguit de la falta de sales" per celebrar els judicis endarrerits no és comparable "amb el tsunami" que viuran altres àrees. Els jutjats socials i mercantils ja arrossegaven el col·lapse de la crisi del 2008 i ara els espera una allau d'assumptes derivats del nou crac econòmic. En aquestes àrees molts dels judicis hauran d'esperar almenys fins al 2022.

OMS

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit aturar temporalment els assajos clínics amb hidroxicloroquina en pacients de covid-19 que patrocinava l'organització. Tot i que no s'havia provat l'eficàcia d'aquest medicament contra el covid-19 (habitualment s'utilitza contra la malària i el reuma), la hidroxicloroquina havia agafat rellevància pública després que líders mundials com Donald Trump, president dels Estats Units, o el president brasiler Jair Bolsonaro la defensessin amb vehemència.

També alguns estudis preliminars indicaven que el tractament podia reduir la mortalitat dels malalts, però divendres una nova anàlisi estadística publicada a la revista The Lancet va concloure que no només no aporten cap benefici als malalts sinó que n'augmenten el risc de mort. Aquest estudi ha sigut prou convincent per a l'OMS com per frenar els seus assajos sobre aquest fàrmac, dins dels estudis finançats pel fons anomenat Solidarity Trials.  

Un estudi científic conclou que l'ús de la hidroxicloroquina eleva el risc de mort en els pacients de covid-19

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha informat de la decisió en una roda de premsa, en què ha aclarit que la mesura pot ser revisada en el futur. Ja hi havia diversos països que havien aprovat l'ús de la hidroxicloroquina en pacients de covid-19, com el Brasil.

La hidroxicloroquina és un derivat de la cloroquina, un fàrmac pensat per tractar la malària però que també s'està fent servir ara per fer front a la pandèmia del covid-19. L'estudi publicat a The Lancet també apuntava als possibles afectes adversos de l'ús de la cloroquina. Segons les seves dades, la mortalitat en el grup de control de malalts de covid-19 que no va rebre cap d'aquests fàrmacs va ser del 9,3%, mentre que en els que van prendre cloroquina va ser del 16%, i del 23% en els que van ser tractats amb hidroxicloroquina i antibiòtics. L'OMS ha frenat també els assajos amb cloroquina. 

L'OMS ja havia advertit prèviament contra l'ús de la hidroxicloroquina per tractar o prevenir infeccions de coronavirus, excepte en el marc dels assajos clínics. El cap del programa d'emergències de l'organització, Mike Ryan, ha insistit que la decisió s'ha pres seguint un criteri "molt prudent". 

La cap de científics de l'OMS, Soumya Swaminathan, ha explicat que han pres aquesta decisió després de llegir la publicació de The Lancet: "Hem decidit ser prudents davant aquests dubtes". En paral·lel, ha explicat, l'OMS continuarà recopilant informació per confirmar el que ha publicat la revista científica i, un cop ho hagi fet, revisarà aquesta decisió en futures reunions amb els responsables dels països que participen en els assajos clínics dels Solidarity Trials, l'assaig clínic més gran per frenar el coronavirus, que continuaran en marxa pel que fa a la resta de medicaments a testar.

Més de 400 hospitals en 35 països, entre els quals Espanya, participen en aquests assajos, que ja han reclutat 3.500 pacients. L'OMS també investiga l'antiviral remdesivir (que es feia servir contra l'Ebola), una combinació de lopinavir i ritonavir (que normalment tracten portadors del VIH) i l'interferon beta, que tracta l'esclerosi múltiple. Segons informa el ministeri de Sanitat, a Espanya ara mateix hi ha 16 assajos autoritzats per avaluar l'eficàcia de la hidroxicloroquina en 97 centres hospitalaris de tot l'Estat. Un d'aquests assajos és el de l'OMS. 

L'epidemiòleg Oriol Mitjà troba "encertada" la decisió de l'OMS i considera que l'estudi de The Lancet té "alguns punts forts, com una mida de mostra molt gran, que obliguen a parar atenció i reavaluar la seguretat d'aquests medicaments". També ell, juntament amb el metge Bonaventura Clotet, ha liderat un estudi sobre la capacitat de transmissió del covid-19 que ha investigat si la hidroxicloroquina podia reduir el nombre de contagis del coronavirus. Mitjà ja té els resultats de l'estudi. Segons ha explicat a l'ARA, ahir mateix va passar els informes al secretariat de l'OMS i ara n'espera l'aprovació per poder-los fer públics

somiar

La Bruna té deu anys i l'Alina set. Estan nervioses. Molt nervioses. A l'Alina fins i tot se li va accelerar el cor quan els hi van explicar a ella i a la seva germana que avui anirien a veure els avis. Fa gairebé tres mesos que no es veuen cara a cara, que no es toquen ni s'abracen. Des del 10 de març, l'últim dia que, complint el ritual de dos cops per setmana, l'àvia les va anar a buscar a l'escola. Han sigut llargues setmanes de distància, confinament i paciència. S'han vist i han parlat sovint, però sempre a través d'una pantalla. Molts contes, endevinalles, sessions de lectura. Quan la Valèria i el Guillem, els pares, estaven fins dalt de tot de feina, un "Per què no truqueu als avis i xerreu una estona?" ha sigut un entreteniment boníssim.

La Bruna ha somiat diverses vegades amb el dia del retrobament amb els avis. L'Alina ha tingut somnis més apocalíptics i cinematogràfics: el món s'acabava i només quedava ella! L'altra àvia ha tingut més sort. Viu a la mateixa illa de cases que elles i es podien saludar pel balcó sempre que volguessin. Una altra sort és el pati que tenen, que els ha permès jugar, saltar i córrer tant com han volgut. Algun veí fins i tot ha tingut un petit rampell d'enveja.

A més de l'emoció, porten als avis unes flors i uns dibuixos. I l'Alina no marxarà amb les mans buides. El 4 d'abril va ser el seu aniversari i el regal dels avis va quedar pendent. Fa dies que les dues pensen en la pizza que tenen ganes de cruspir-se plegats a la pizzeria que tant els agrada. Pugen les escales corrents, agafant les flors entre les dues, no fos cas que a una se li acudís entregar-les abans d'hora. Truquen al timbre i l'abraçada dura una bona estona. L'avi ho té clar: "Com heu crescut!"

• 

La carta que han regalat l'Alina i la Bruna als seus avis en el seu retrobament. / MANOLO GARCÍA

La Montserrat i el Joan viuen a tocar del mar badaloní. A banda dels seus fills i les seves netes, l'espera també s'ha fet llarga perquè no han pogut gaudir de l'aigua. Han canviat els sofàs de lloc i el Joan ha aprofitat per instal·lar uns focus nous a la sala d'estar i per canviar la placa mare, el processador i la memòria de l'ordinador. La Montserrat està contenta, perquè malgrat la murga del confinament ha pogut sortir cada dia al carrer. Bé, cada dia excepte Divendres Sant, perquè no hi havia diari. Esperaven amb il·lusió la videotrucada de les netes, la sessió de piano de la Bruna i les novetats de les seves últimes lectures: Harry Potter, Sherlock Holmes i El petit príncep. El Joan té ganes de saber la seva opinió sobre el muntatge animat que els hi ha enviat amb els dibuixos de quan eren petites.

La Bruna i l'Alina els fan saber les ganes que tenen de menjar pizza: "Saps què? He après a fer la massa, potser us la puc cuinar jo!" Al Joan encara li fa certa recança anar al barber: "T'atreveixes a tallar-me els cabells, Bruna?" "Vale!" Arriba el moment del regal de l'Alina. Un vaixell de fades de Playmobil! "Hi jugarem juntes, oi?" "I tant que sí, bua!" La Bruna i l'Alina a la seva àvia li diuen bua. "Al món hi ha moltes àvies i moltes abuelas, però de bues no sé si n'hi deuen haver gaires", diu amb orgull.

La taula ja està parada per dinar. El menú és especial per a l'ocasió. El seu plat preferit, espaguetis a la carbonara! I també espatlla de xai, patates fregides i gelat. Impossible millorar-ho!

fases

La feliç ocupació de les terrasses i la tendència a la baixa de les xifres de nous contagis i hospitalitzacions poden donar la sensació que l’epidèmia de covid-19 està a la fase final. I aquesta sensació deixa una pregunta en l’aire: quan es podrà donar per acabada? En temps de pandèmia, però, ja se sap que les preguntes fàcils no acostumen a tenir respostes clares. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una pandèmia es produeix quan una malaltia afecta més d’un continent i hi ha transmissió comunitària, és a dir, quan els casos no afecten només persones que venen de fora. Per tant, quan deixin de complir-se aquestes condicions es podrà donar per acabada la pandèmia, una situació encara molt llunyana.

En canvi, en una àrea geogràfica concreta com ho són els països, quan una malaltia es propaga com ho ha fet el covid-19, es parla d’epidèmia. Però ¿quan es pot considerar que una epidèmia s’ha acabat? “Pel que fa a la grip, quan es detecten 100 casos nous per cada 100.000 habitants es considera que la situació és epidèmica”, explica Cristina Masuet, epidemiòloga i cap del servei de medicina preventiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Però els valors per qualificar una situació d’epidèmia depenen de cada malaltia”, afegeix. I el covid-19 encara no es coneix prou per delimitar aquest llindar amb precisió.

La possibilitat d’un rebrot

Al primer curs d’epidemiologia s’ensenya que la propagació d’una malaltia depèn en gran mesura del nombre mitjà de persones a qui contagia un infectat, l’anomenada taxa de contagi. Si aquest valor és inferior a 1, l’epidèmia està sota control i el nombre de casos es redueix. Per sobre d’1, els casos augmenten i l’epidèmia es pot descontrolar. En els cursos posteriors, però, es veu que la realitat no és tan simple. De fet, a Catalunya fa uns dies que la taxa de contagis presenta oscil·lacions importants. “Quan els valors són baixos, hi ha molt de soroll a les dades”, explica Clara Prats, investigadora del grup del grup de biologia computacional i sistemes complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya. (Val a dir que a aquest soroll també hi contribueix el desgavell de les últimes setmanes en la notificació de les dades oficials).

Prats i els seus col·laboradors han definit una sèrie d’indicadors per seguir l’epidèmia i preveure la tendència que tindrà a curt termini. “Sobretot ens fixem en la taxa de contagi i en l’anomenat creixement potencial efectiu (EPG), que depèn del valor de la taxa de contagi i de la incidència acumulada en els últims 14 dies”, explica la investigadora. En aquests moments “estem en una tercera fase de l’epidèmia -afegeix-, després de la pujada fins al pic i la baixada. I, en aquesta fase, amb un nivell baix de casos qualsevol pertorbació pot generar un nou brot, com ha passat amb la festa d’aniversari de Lleida”. Per això la feina del seu grup de recerca se centra ara a analitzar petites anomalies en les dades que puguin indicar la possibilitat d’un rebrot. “Amb el nostre model també podem predir si un nou brot es pot descontrolar amb més facilitat”, diu. “És més fàcil que un brot es descontroli a Barcelona, per exemple, que no pas a Lleida”, constata.

Dos paràmetres a valorar

Prats també explica que el criteri per detectar brots el marca l’augment coordinat d’aquests dos paràmetres. “Recentment, a les Terres de l’Ebre ha augmentat dues vegades la taxa de contagi però no l’EPG i, per tant, no s’hi ha produït cap brot”, afirma. “A Lleida, en canvi, va augmentar la taxa i al cap de pocs dies va augmentar l’EPG”, constata. A parer de la investigadora, l’escenari més probable en les properes setmanes a Catalunya “és arribar a un nivell basal aproximat d’uns 40 casos nous diaris, una situació semblant a la d’Àustria, a partir de la qual poden haver-hi petits brots com el de Lleida”.

El SARS-CoV-2 encara és un virus força desconegut que ha causat una situació inèdita, cosa que dificulta qualsevol tipus de pronòstic a mitjà i llarg termini. “El problema és que amb les dades que tenim és molt difícil fer prediccions”, explica Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la Universitat Oberta de Catalunya, i autor del llibre Les grans epidèmies modernes, editat per La Campana. A més, afegeix, “no es pot predir quan hi haurà un rebrot perquè depèn de molts factors, entre els quals hi ha la naturalesa del virus, que coneixem poc, i el comportament de la gent, que és força aleatori”.

Els últims estudis sobre episodis de contagi han comprovat que el contagi a l’aire lliure és menys probable que en espais interiors, cosa que podria indicar una possible tendència en l’evolució de l’epidèmia. “Estem veient que, per ara, el desconfinament no està produint un augment de casos i, per tant, és probable que a l’estiu, amb l’ajut de la temperatura, la distància social i la conscienciació de la gent, hi hagi menys casos, però que tornin a augmentar a finals de tardor i principis d’hivern”, explica Masuet. “La clau és entrar a l’estiu amb el mínim nombre de casos possible, i llavors, si la calor i l’aire lliure hi ajuden, pot ser que la probabilitat de contagi sigui més baixa, però en qualsevol cas el virus no desapareixerà i ens haurem de seguir protegint”, adverteix Macip.

El poder col·lectiu

Si a la tardor o a l’hivern ha d’arribar el que es coneix com a segona onada de covid-19, és lògic preguntar-se si la situació pot assolir els nivells dels mesos de març i abril. “És difícil predir com serà la segona onada -diu Macip-, però en la grip del 1918, per exemple, va ser més forta que la primera”. “En pandèmies més recents, la força de la segona onada depèn molt de com és el virus i de com hi reacciona la societat”, afegeix. Segons Masuet, “coneixem el virus des de fa cinc mesos i, per tant, no tenim experiència per predir la magnitud del que passarà”.

En tot cas, la gravetat d’una futura onada dependrà de com preparada estigui la societat en general i el sistema sanitari en concret. “Aquest virus té una taxa de contagi superior al de la grip i, per tant, quan apareguin casos nous és molt important detectar-los aviat i aïllar-los”. En aquests moments, doncs, el rastreig i aïllament dels contactes dels nous infectats és una activitat fonamental, una tasca de la qual s’encarreguen 200 persones a Catalunya. En aquest sentit, Macip argumenta que “ara tenim tests, els casos nous s’estan detectant aviat i els hospitals estan més preparats. Per tant, és probable que la segona onada no sigui tan forta com la primera”. Per altra banda, “tot i que la població immunitzada és poca, es tracta d’una població vulnerable que ja no seria infectada, de manera que això podria ajudar a rebaixar la magnitud d’aquesta segona onada”, apunta Masuet.

Segons la metge, “fins que no hi hagi una vacuna el virus serà endèmic”, és a dir, produirà un degoteig constant de casos. “A l’estiu també hi ha casos de grip”, recorda. Per tant, “és molt difícil pensar que en dues o tres setmanes arribem a no tenir cap cas nou de covid-19”, afirma. Sense vacuna ni tractaments amb una eficàcia definitiva, el control del virus depèn en gran mesura de tots els individus que formen una població. Segons Macip, “els contagis depenen de la conscienciació social, per la qual cosa cal evitar totes les situacions de risc possibles”. “El factor més important a l’hora d’evitar un nou brot és el comportament de la població”, confirma Prats.

cultura

“L’altra possibilitat era no fer res, però toca capgirar i transformar aquesta situació”, diu el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, que ha convertit un festival impossible en temps de pandèmia en un cicle de concerts per a 400 espectadors a l’estiu. El cataclisme provocat pel coronavirus en la cultura té dimensions bíbliques, i no serà fàcil capgirar-lo. En el vessant empresarial i laboral l’aturada productiva ha sigut gairebé total i amb l’agreujant de polítiques que deixaven sense protecció molts treballadors. A més, les mesures de la desescalada han obligat a cancel·lar els festivals, i les restriccions d’aforament no ajuden a pagar les factures de teatres i sales de concerts.

Esperant que un rebrot no aixafi la guitarra a la tardor

Tanmateix, l’ecosistema cultural es reactiva entre la prudència i la incertesa, assumint que hi haurà canvis de mentalitat i de consum que arribaran per quedar-se i creuant els dits perquè no es facin més profundes les mancances que s’arrosseguen des de la crisi del 2008. Com serà la cultura? L’ARA ho ha demanat a representants de diferents àmbits culturals marcant tres escenaris: el desconfinament de l’estiu, la nova normalitat de la tardor i el món del 2021.

Un estiu a les palpentes

“Hem viscut una enorme tragèdia i per salvar vides Beethoven no és necessari, però sí per viure, així que la bona notícia és que el que fem nosaltres, servir una tradició que reinterpreta un patrimoni artístic extraordinari i immaterial, no s’acabarà amb la crisi del coronavirus, com tampoc es va acabar amb les dues guerres mundials”, diu el promotor musical Josep Maria Prats, president d’ Ibercamera. És un bon resum de l’esperit propositiu d’un ecosistema cultural que tanmateix viu la tensió d’un present dominat per la incertesa. “L’estiu serà tímid. Ens falten informacions importants pel que fa als protocols”, admet Anna Giribert, directora de FiraTàrrega. Les administracions han avançat protocols d’actuació per a les fases 1 i 2 de la desescalada, però encara hi ha moltes incògnites per a la 3 i per a la nova normalitat. “Les arts de carrer juguen amb avantatge respecte al teatre de sala, perquè es poden fer a l’aire lliure, i ja hi ha algunes companyies que treballen per adaptar els seus espectacles de cara a l’estiu -diu Giribert-. Però em preocupa com s’articularà el control del públic a les arts de carrer”.

El mateix passarà amb les festes majors. A Barcelona, per exemple, estan repensant la Mercè “perquè no pot ser massiva”, reconeix Joan Subirats, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament: “No hi haurà concerts massius a la platja ni espectacles pirotècnics amb molt públic. Hem de poder distribuir els concerts més pels districtes”.

“No serà un estiu normal de cap manera, perquè l’activitat no podrà cobrir les necessitats dels treballadors culturals ni les del públic, però hem de fer per poder fer després”, diu Gerard Quintana, president de l’ Acadèmia Catalana de la Música, que veu “positives i necessàries” iniciatives com els concerts a l’aire lliure per a 400 i 800 persones, la rendibilitat dels quals tot just és “per mantenir l’activiat”: “Són una manera d’estar preparats per quan els protocols baixin a terra”.

La restricció d’aforaments condicionarà especialment la música en directe i les arts escèniques en sala i teatres. “Al juliol l’activitat teatral serà molt reduïda”, diu Isabel Vidal, presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya ( Adetca). “Pot ser que a partir de l’1 de juliol no hi hagi fases, però no creiem que puguem obrir amb aforaments normals. El panorama de cara a l’estiu és que els teatres públics obrin tots els que puguin, però a nivell d’exhibició dels privats lamentablement l’activitat estarà molt aturada”, afegeix Vidal.

Normatives inviables

El director de L’Auditori, Robert Brufau, té sobre la taula “un pla A, un B, un C i un D” per “gestionar la incertesa”, i el seu horitzó és la tardor: “Tinc por que estigmatitzin els grans equipaments dedicats a les arts escèniques i a la música, perquè ens podem trobar amb situacions absurdes i complint unes normatives que són inviables en el nostre sector. Ara estableixen dos metres de distància de seguretat entre persones, però ¿quan podrà ser d’1,5 metres? Per a nosaltres és essencial, ja que les orquestres tenen una vuitantena de persones. A més, cal tenir present que els músics sobre l’escenari han d’estar a prop perquè s’han de sentir entre ells. Estem treballant en un pla de riscos laborals per a l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona”.

A Ibercamera, de moment no han posat a la venda les entrades per a cap de les seves temporades a Barcelona, Girona i Madrid, i estan “amatents a les noves normatives que afecten els aforaments”. Segons com evolucionin, oferirem concerts adaptats, com ara recitals de piano”, explica Prats. El petit format en sala és el model que ha triat el Palau de la Música per al juliol. D’altres, com el Mercat de Música Viva de Vic, han fet via digital sense descartar els concerts presencials a l’espera de novetats.

2021, l’any en què la cultura ha de ser més central que mai

El quilòmetre zero

Les fases del desconfinament obliguen a reduir les dimensions dels espectacles, la qual cosa, unida a les restriccions de mobilitat internacional, fa que les programacions d’aquest estiu siguin de “quilòmetre zero”, com diu Quintana. “Les gran gires internacionals desapareixeran durant uns mesos”, afegeix el president de l’Acadèmia de la Música. “El problema de la mobilitat de les orquestres, que ara està damunt la taula pel coronavirus, ha reactivat el debat sobre la sostenibilitat ecològica de fer viatjar grups tan grans en avió. Potser anem cap a un model en què es pensi més en el producte local i estatal”, reflexiona Brufau.

El quilòmetre zero també serà una realitat al cinema. Segons Valérie Delpierre, productora d’ Estiu 1993 i vicepresidenta de la Federació de Productors Audiovisuals ( PROA), “als cinemes hi haurà molt producte nacional: distribuïdors i exhibidors han arribat a un acord perquè no faltin pel·lícules a les sales”. Tanmateix, per al president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, “l’estiu del 2020 serà molt complicat per a l’exhibició”: “Les restriccions i el procés de reescalfar el mercat obligaran les empreses a fer un esforç econòmic molt important. Hi haurà més costos que ingressos i, per tant, pèrdues. Però és necessari fer-ho així, ho hem d’entendre com una inversió en el futur. Durant aquest període, encara que la demanda de cinema caigui en picat, no hi haurà tancaments de cinema. Això vindrà més endavant, el 2021, quan acabin les carències dels crèdits ICO”.

El quilòmetre zero ho serà també pel que fa al públic. Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural, considera: “Tenim una bona oportunitat per enfortir el turisme local, perquè la gent del país pugui gaudir del patrimoni, perquè s’hi retrobi”. I el sector editorial, que no descarta un Sant Jordi d’estiu, pronostica un retorn a les llibreries. “La llibreria és un agent cultural de primera”, recorda el president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis. Perquè ho segueixi sent, però, calen “accions immediates més enllà de crèdits per pagar impostors”, diu Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters expressant un neguit compartit per tot l’ecosistema cultural.

L'estiu cultural

Museus

La fase 1 ja va permetre el retorn a l’activitat dels museus a Tarragona i les Terres de l’Ebre, i avui obre l’Episcopal de Vic, però la gran reobertura començarà demà amb els quatre CaixaForum catalans. Els museus gironins tornaran el dia 4, però els de Barcelona no s’han posat d’acord per fer un retorn simultani i cadascú es reactivarà al seu ritme: el Macba el 3, el MNAC el 10, i el CCCB, el Picasso i els de la Fundació Vila Casas el 12. La Fundació Miró ho farà a mitjans de juny.

Un Sant Jordi estiuenc

“El 23 de juliol farem una gran festa del llibre que no podrà ser com Sant Jordi, però intentarem que tothom que ho vulgui pugui tenir el seu llibre, fins i tot amb firmes d’autors i tot el moviment que sigui possible”, explica Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre i del Gremi d’Editors. “Poder celebrar un Sant Jordi el 2020 no és tant una qüestió de recuperar la facturació, sinó anímica”, diu Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters.

Grec

El festival d’estiu de Barcelona ha assumit el rol de pal de paller públic de les arts escèniques. Tindrà unes 80 propostes, entre les quals 50 coproduccions i 15 espectacles reprogramats. La programació, que es comunicarà la setmana que ve, “s’ha reconstruït a partir de les limitacions i recomanacions de Salut, dialogant amb els creadors i repensant els formats dels espectacles”, diu Joan Subirats, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

Tombarelles a l'aire amb mascareta: el circ inicia la nova normalitat

El nou film de Christopher Nolan

Hollywood va decidir ajornar les grans estrenes, una decisió que podria arribar a afectar els Oscars. El Festival de Canes finalment es va rendir a l’evidència i no s’ha celebrat. Però d’altres s’han mantingut tossuts, com ara Christopher Nolan, que estrenarà la pel·lícula Tenet en sales el 17 de juliol. També s’ha anunciat Wonder woman 1984 (14 d’agost), i el Festival de Venècia serà del 2 al 12 de setembre.

El Cruïlla XXS també tindrà flamenc, jazz i música clàssica

Cruïlla

Quan el bany de realitat va abocar els grans festivals de primavera i estiu a cancel·lar, el Cruïlla va decidir reconvertir-se en cicle de concerts i espectacles per a 400 persones a l’aire lliure en llocs com el Poble Espanyol, l’Anella Olímpica, el Recinte Modernista de Sant Pau i els jardins del Teatre Nacional. De moment ja té programades més de quaranta propostes i ha teixit aliances amb el Taller de Músics, el Liceu i el Festival Barcelona. El model està adaptat a les mesures de la fase 2.

La Setmana del Llibre

“No podrà ser la Setmana que pensàvem impulsar, però es farà, perquè és una cita molt necessària per al llibre en català”, explica Joan Carles Girbés, que s’estrena com a director de la Setmana del Llibre en Català. Es traslladarà, excepcionalment, de la catedral al Moll de la Fusta de Barcelona per poder aplicar totes les mesures de seguretat, reduirà el nombre de dies i controlarà l’accés dels visitants per garantir que es manté en tot moment la distància profilàctica.

Més música en directe

Com el Cruïlla, el Festival de Pedralbes treballa en concerts de petit i mitjà format, en aquest cas amb Luz de Gas com a aliat (per donar suport a les sales, com també ho farà l’Ajuntament de Barcelona al Fòrum i a Montjuïc). I altres promotors, equipaments i ajuntaments s’han confabulat per oferir música en directe adaptant-se a la realitat. Hi haurà concerts al Palau de la Música, al Festival Ítaca, al Barnasants, a Porta Ferrada, al Sons del Món, a la Schubertíada.