Juliol- agost 2019

2030, una odisea lunar i marciana
Molis soste ara que pot tenir la seu a Madrid sense portar directius
La linea vermella de Toni Sole
Jose Marti Gomez No crec que el Lara tregin Planeta de Catalunya
Ucraina vol fer de Txernobil, el nou imant del turisme
Gastronomia y Esnobisme per Xavier Roig
Cantar sobre  els diners com la Rosalia
Que ho vetlli en Batlle
La capitana del Sea World denuncia Savini per Odi".
Les arrels militars de l'Aventura
Lectures d'estiu, llibres per cada estat d'anim
Dones i homes futbolistes d'Albert Om
El desti dels enrrabiats de Josep Ramoneda
Quetre noves veus literaries abands de que arribin les vacances
Limits a les autocracies e Carme Colomina
Hi ha nois que diue Jo n sabia que l'estava perque no em vadir NO
 Despullar Batman es una missio impossble
Com trobo companys de viatge compatibles?
acciona es ven per170 millons d'euros el drets del litigi per ATLL
TeatreVolem enjar i volem saber" (Ignasi aragay)
Paraula de Deu d'Albert Om
la fira acull un salo de maquinaria textil tan gran com el MObile
Quincy Jones,l¡home que ho  feia tot
La FED ressisteix aTrump i mante sense canvis el preu del diner
Prensa iberica ha acomiadat 58 treballadors des de la compra de Z
Bellvitge implanta  per primera vegada un cor artificial total
Europa torna situar l'espanyol al mapa
Cap un govern de cooperacio
Gent gran massa sola?
Qui millor ha retratat l'home ha estat Bergman, (Merce Sanpietro)
Tots contra Boris en la cursa "Tory"
homologacions democratica de JOan B culla
Les lliçons de literatura de Gabriel Ferrater aplegades per primer cop
Any nou a la Republica a l'Autonomista,Miquel Santalo 1933
La llei d'extradicio ala Xina inflama Hong Kong
La musica composta per dones la musica del pecat
Moda i entreteniment un binomi guanyador
De la costa verge i brava a la urban
Colau  assumeix el risc d' investidura amb els vots de Va
meaçats pe el  yerrrprosme neonazi de l'Aklemnaa de sigle XXI

juliol agost del 2019

Europa equilibris i decepcio
Les queixes per  el silenci de tajani marquen el ple a Luxemburg
I la legitimitat, de carme colomina?
El govern creu que Borrell donara volada al Proces a la UE
El  deute encamina ICV cap la disolucio
España, amenaza OpenArms amb sancions de 900000 uros.
Una passivitat inacceptable  davant la contaminacio
En mans de Luxemburg
El xoc de poders força un tercer assalt en el repartiment de
carrecs de la UE.
Vint grans fortunes volen pagar mes impostos per frenar la desigualtat
I si tenen en compte l'opinio dels pilots
El titol: 4113. per David Fernandez
gaming,inclusio petits i proximitat al Gamelab 2019
Il.legalitats legals per Joan Roig
Mago s'alia amb Macy's per creixer als EUA
Els bombers donen per controlat l'incendi de l' Ebre, pero es
mante l'alerta.
Sanchez es prepara per una investidura sense acord previ.
La casa Planells, modernista i per força gairabe racionalista

hola

hola

La nova IRA

1.- Demana disculpes per haver matat la periodista Lyra Mckee
2.-el vi dolç s'espolsa els complexos
3.- el vot cursi
4.- Sandro Rosell en llibertad despres de dos anys de presso
5.- El retrobament de l'exili i la presso 553 dies despres
6.- jordi Bigues, s'esta produint una enganyifa amb conceptes com l'economia circular.
7.- el catala, una ucronia que s'esta fent realitat
8.-Les subtils formes de discriminacio
9.- Premi Pulitzer, reportatge
10.- Tortell Poltrona, tinc el somni de que tambe hi hagi pallassos
       als geriatrics
11.-Junqueres, Sanchez, Turull i elsplats bruts
12.- els insults a presos en mans de les cofradies
13.- el Girona necesita sentir lluny de cas
        a l'alegria
14.- Finalment hi haura iPhadd 5G
15.- L?FMI rebat Guindos: Espanya va demanar publicar l'informe Bankia
16.- el cap dela investigacio del Proces nega ser "Tacito" a Twitter
17.-  Jose Sacristan es Miguel Delibes al teatre Romea
18.- Una gran perdua, Francesc Moragas i Barret
19.- La Xina compra 300 avions a Airbus
20.- La RFEF defensa davant dels clubs renovar el futbol femeni

Els mossos

1,- Lopez reforça la contradiccio entre els mossos i De los cobos
2.-lloguers de 5 anys i baixa paternal de 16 setmanes
3.-arribar en els millors condicions a la prova d'acces a la universitat
4.- Cap a una desacceleracio economica global
5.- El TSJC obre una via penal contra Torra per desobeir amb els llaços
6.- El Parlament davant el TC que ha acceptat les suspensions
7.- Els bolquers de l'albert ribera
8.- ERC i JxCat discrepen sbre les linies vermelles de Sanchez
9.-Els observadors alerten de testimonis orquestrats al judici
10.- L'humorista Zelenski pasa a la segona volta a Ucraina
11.- Com afecta  els empreses l'obligacio de fixar?
12.- Els veins del Raval ocupen el  carrer contra la droga
13.- Torna l'impost electric que encarira el rebut de la llum
14.- la truita de patates... amb ceba o sense?
15.- L'augment de costos el gran perill del Brexit dur
16.- Si disposessim de 230 milions?
17.- Clam unanim contra la censura de la Junta electoral  a tv3
18.- Del Fortnite a l'extrema derecha
19.- El nou combinat ritmic de les Oques Grasses obre l'Strenes
20.-  que si borrell que hi ha un contuberni contra espanya.
21,. la nit que Maria Bohigas va ballar un sirtaki
22.- Fals dilema.
23.- May s'ofereix en sacrifici ritual a canvi del Brexit
24.- Les noies el Barça a semis per la porta gran

masculinitat

El comediant noruec Ørjan Burøe va penjar fa unes setmanes un vídeo a les xarxes socials en què ballava amb el seu fill Dexter, de 4 anys, la famosa cançó Let it go del film Frozen. Ho feien disfressats tots dos com la princesa de la pel·lícula, amb espectaculars vestits blaus amb transparències i corona, donant voltes i cantant. El vídeo es fa fer viral en poques hores i va rebre aplaudiments d’arreu del món. Burøe va explicar que l’havia fet perquè el seu fill adora l’Elsa, el personatge del film, i vol que creixi en un món lliure de prejudicis on els nens es puguin vestir de princeses.

I és que Burøe, com molts pares, sap que els nens pateixen crítiques, comentaris burletes i fins i tot insults si surten dels referents que es consideren tradicionalment masculins. Una realitat que no ha canviat gaire els últims anys.

“Ara mateix la nostra assignatura pendent són els nens, en masculí”. Ho diu Marina Subirats, sociòloga, fent referència a la necessitat de començar a fer canvis importants en l’educació dels nens -en masculí- per alliberar-los dels estereotips masclistes “que els castiguen a ells també”. Subirats diu que avui en dia, en ple segle XXI, seguim transmetent als nens “uns models de gènere molt tradicionals. Són els models vinculats a ser fort, valent, no plorar, ser actiu, imposar-se... Uns valors que tenen unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè si no aconsegueixen encaixar en aquestes categories se senten molt frustrats i infeliços i el grup els margina”. L’antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre Nuevos hombres buenos (Península), que acaba de publicar El poder dels nois (Destino), hi està d’acord. Ell apunta que en els últims anys s’ha fet molta feina en el terreny educatiu per empoderar les nenes. “Ara elles tenen cada cop identitats més poderoses, estan ocupant espais que fins ara només havien ocupat els nens, reivindiquen els seus drets... Però i els nens? Hem oblidat que els estereotips de gènere també afecten, limiten i perjudiquen els nens, i ara hem de dedicar esforços a treballar amb la mateixa energia per alliberar-los a ells d’aquests estereotips”, explica. Per demostrar que els nens segueixen sotmesos a la tirania dels estereotips, posa un exemple molt quotidià: “Una nena avui en dia pot anar vestida a l’escola com vulgui, del color que vulgui, amb els dibuixos que vulgui al jersei, però un nen també? Què passa quan un nen va vestit de rosa, o porta un jersei de cors?” La resposta la saben molt bé tots els que tenen fills petits, com Bacete mateix. “El nen que vagi vestit de rosa rebrà una resposta tremenda i agressiva del grup de nois de la seva edat”. Per a aquest antropòleg aquest exemple és una demostració que els nens “tenen prohibits colors, formes, esports i sentiments que tradicionalment han estat vinculats a les nenes, i això encara està molt arrelat a la societat”.

Marina Subirats creu que aquests estereotips tan presents encara fan que als nens se’ls neguin capacitats “com la d’emocionar-se i entendre les emocions, que són fonamentals per a la vida. Els nens no entenen les seves emocions ni les dels altres perquè els hi hem tallat la capacitat d’estar atents al que els hi passa, a ajudar, a compadir-se, a empatitzar. Només coneixen les emocions tradicionalment masculines: les de baralla, les de guerra, les de força, però no saben res de tendresa, d’empatia, d’afecte... I creixen així”. Bacete posa un nom a l’estereotip de gènere que pesa sobre els nens des de ben petits: es tracta de la masculinitat tòxica, que, diu, “ens indueix a desconnectar de les nostres emocions”. Per això reclama “nous referents masculins, homes que siguin sensibles, que lluitin contra les desigualtats i que no segueixin els cànons hegemònics del que és tradicionalment masculí perquè els nens tinguin altres figures en qui emmirallar-se”. “Hem de dur a terme una intervenció activa perquè els nens i els nois puguin ser el que vulguin, ja sigui encaixar en un model tradicional masculí o sortir-ne i optar per un altre model, sense que passi res”. I Marina Subirats va més enllà: “Ara que les nenes estan conquerint els espais que tradicionalment eren masculins, des del futbol fins a la ciència, cal que els nens entrin en els espais tradicionalment considerats femenins, com són les emocions o les cures”.

Potenciar altres masculinitats

La pedagoga i educadora Sílvia Valle alerta que la pressió d’aquesta masculinitat tòxica sobre els nens “acaba petant”, sobretot quan es van fent més grans. Per tant, té clar que la solució passa “per ensenyar-los que hi ha moltes masculinitats, trencar amb l’hegemònica i potenciar les altres”, i això, segons aquesta experta, tindrà una derivada molt important en l’adolescència. “Si trenquem això aconseguirem acabar amb el desig de les noies pel noi dolent, rebel, passota”. D’aquesta manera, diu Valle, “potenciant altres masculinitats s’ajudaria a trencar amb relacions tòxiques i de dominació” que ella veu en adolescents en els molts tallers que imparteix a nois i noies.

Ella explica que avui en dia “encara es premia aquesta masculinitat tòxica que pot arribar a ser violenta. Els nois que tenen aquests trets normalment es converteixen en els líders i els més admirats, les noies els volen de parella i la resta de nois volen ser com ells, i per aconseguir-ho molts cops adopten actituds tòxiques amb les noies”. Per això, diu, el seu primer objecte de treball amb joves adolescents és aquesta masculinitat mal entesa. “A aquestes edats encara es pot fer molta feina, poden canviar, però cal que hi hagi referents d’altres masculinitats, cal que hi hagi homes que representin valors positius per a aquests nois, diferents dels que ofereixen la publicitat, el cinema o les sèries. Homes que no tinguin por de mostrar els seus sentiments, que tractin bé les dones, que siguin empàtics...”.

Més problemes a l’adolescència

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, denuncia que “actualment hi ha un buit molt important en l’educació dels nens (en masculí). No s’està fent feina per ajudar-los a sortir d’aquesta masculinitat normativa que els castiga des de la primera infància”. Per això ella reclama que es comenci a introduir l’educació afectivo-sexual des de P3 i que “s’ensenyi als infants que no hi ha emocions de nens i de nenes, a desconstruir elements i estereotips per ajudar a desmitificar, i que s’ofereixi als nens altres referents que siguin atractius socialment però que signifiquin una masculinitat diferent”. Ella alerta que si tot això no es fa els problemes es magnifiquen en l’adolescència, “que és el moment en què els nanos volen integrar-se al grup i el grup castiga molt les masculinitats diferents”. I aquí poden néixer situacions d’abús o violència. Avui en dia, a Catalunya, recorda Alfageme, més d’un 55% de denúncies de violència de gènere són de menors de 30 anys. Ella no creu que hi hagi un augment de casos sinó un augment de denúncies perquè “les noies joves s’atreveixen a denunciar abans perquè en tenen més consciència”, assegura.

Així, explica que “els models que s’estan repetint de violència masclista són molt transversals i es deuen a diversos elements: en primer lloc, a la falta d’educació afectivo-sexual, que no els dona un criteri per saber el que és normal i el que no”. I en segon lloc, apunta aquesta experta, “al consum de pornografia que comença cada cop abans, al voltant dels 11 anys, que és un porno masclista i violent”. Alfageme diu que això fa que els nens naturalitzin moltes situacions de violència envers les dones que veuen a la pantalla i construeixin un imaginari a partir de situacions que són delictives. Per tot plegat, aquesta experta deixa ben clar que “tenim un problema” i que “ens hem de posar les piles per solucionar-lo”. I això passa, indubtablement, per començar a lluitar contra els estereotips que limiten els nens. En masculí.

Iniciatives a les escoles

Cada cop són més les escoles catalanes que s’estan dotant de comissions de gènere. Aquest òrgan participatiu, format per pares, mares i en alguns casos professors, pretén fomentar la coeducació i la igualtat i incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits i projectes de l’escola. És una mostra més de la sensibilització de la societat sobre la igualtat. A Barcelona, a més, el Consorci d’Educació ha posat en marxa el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat, en què actualment participen 20 centres. L’objectiu del programa és “treballar la diversitat afectiva i sexual, erradicar les violències de gènere i ensenyar a les criatures actituds i comportaments que facin efectius els valors d’igualtat”. Ho explica Dolors Vique, referent d’igualtat i coeducació del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat, que detalla que el projecte es concreta en un programa de 3 anys en què tot el claustre està compromès.

D’altra banda, diverses escoles estan treballant també per canviar les dinàmiques al pati, perquè molts experts apunten que en la majoria dels casos els nois ocupen la part central, on es juga a futbol, mentre que les nenes i els nens a qui no agrada el futbol queden arraconats a la perifèria. Per trencar amb això s’estan duent a terme iniciatives per dinamitzar els patis de manera més igualitària.

Karina Fulladosa

Fulladosa va arribar de l’Uruguai per fer un màster i ha acabat doctorada en psicologia social. Ara és una “alliberada sense sou” de Sindillar, un sindicat independent de treballadores de la llar i la cura de persones que lluita per visibilitzar la seva feina i per millorar les seves condicions. “No ens diem treballadores domèstiques perquè creiem que té un component de servilisme”, matisa. La precarietat és molt alta entre les treballadores, amb excés de càrrega, pagues extres sense cobrar o dificultats de conciliació. “Hi ha una lluita que no és només de classe ni de gènere, sinó també de racisme institucional”, diu.

Lolita Chávez

Aquesta activista guatemalenca ha plantat cara a les multinacionals que es fan riques fent negoci amb els recursos naturals, i contra el masclisme d’una societat que tradicionalment ha deixat les dones tancades a casa. Ni les amenaces de mort ni els atemptats que l’han obligat a exiliar-se al País Basc la fan desistir de l’intent d’aturar la tala indiscriminada d’arbres del seu departament d’El Quiché. Com a líder quitxé, una branca dels maies, vol sumar els esforços d’un centenar de comunitats indígenes que pateixen l’extracció dels boscos en nom d’un progrés que les deixa sense recursos per subsistir.

Emma Gonzalez

L’Emma Gonzalez va estar amagada dues hores al seu institut, a Parkland, Florida, el 14 de febrer del 2018, quan un exalumne va irrompre amb un fusell i va matar 17 persones. Ella ha liderat de manera espontània la rebel·lió dels joves nord-americans contra l’accés quasi il·limitat a les armes als EUA. Allà va néixer el moviment Never Again, que avui suma milers de joves i que fa uns dies va aconseguir que la Cambra de Representants dels EUA -ara en mans dels demòcrates- aprovés una reforma legislativa per obligar a revisar els antecedents de tothom qui compra una arma.

Sonita Alizadeh

Sonita Alizadeh tenia 10 anys quan li van dir que la casarien. Va aconseguir salvar-se d’aquell destí perquè amb la família van haver de marxar de l’Afganistan i es van instal·lar a l’Iran. Allà la Sonita va descobrir el raper iranià Yaz i el nord-americà Emimem i, inspirada per la música, va començar a escriure les seves cançons. El 2014, i gràcies a la directora de cinema Rokhsareh Ghaemmaghami, van gravarBrides for sale, un videoclip contra els matrimonis forçosos que va ser un èxit mundial. Gràcies a això, va obtenir una beca per als EUA, on viu i segueix fent cançons.

masclisme

LARA BONILLA

 8 

Comparteix

 Guarda

Fa tres anys aquest mateix reportatge amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que se celebra divendres, començava de la manera següent: “Que aixequin la mà els masclistes de la sala. Ningú, oi? Proclamar-se masclista és políticament incorrecte”. Em temo que ara la pregunta retòrica ha deixat de tenir sentit. L’auge dels partits polítics d’extrema dreta ha comportat, de retruc, que el masclisme s’hagi tret la careta i ara es verbalitzin coses que abans potser només es pensaven. “Amb l’onada conservadora a Europa i Espanya s’han fet forts i han sortit veus en contra de la ideologia de gènere. I això és una ofensiva molt gran contra el feminisme”, denuncia Sara Berbel, doctora en psicologia social. Si abans, almenys, el discurs era igualitari, ara ja ni això. “Abans ens queixàvem d’aquest doble discurs, però ara el problema és que s’ha traspassat la barrera del que és políticament incorrecte i el masclisme s’ha incorporat al discurs públic”, denuncia Júlia Vega, cofundadora d’Almena Cooperativa Feminista. Ja no parlem de neomasclisme, sinó de masclisme a seques.

Vox va entrar al Parlament andalús amb un programa electoral que va en contra de les dones; el líder del PP, Pablo Casado, es mostra favorable a derogar l’actual llei de l’avortament; l’Església i partits de dretes parlen d’ideologia de gènere per desacreditar el feminisme, i l’autobús d’Hazte Oír ha tornat al carrer amb l’eslògan #StopFeminazis per demanar al PP, Ciutadans i Vox que deroguin les lleis de gènere.

Són només alguns dels exemples del masclisme desacomplexat que ha arribat a l’esfera pública. “El masclisme s’està legitimant políticament a través de la ultradreta i la dreta més rància”, sosté la periodista i professora de la UOC Ana Bernal-Triviño, que, d’un temps ençà, ha percebut un intent de desprestigiar el feminisme des de diversos altaveus mediàtics. “El masclista autèntic ja no es mossega la llengua perquè el seu discurs també s’està reproduint en la política”, sosté.

Bernal-Triviño considera, a més, que la situació amb què ens trobem aquest 8-M és “pitjor” que l’any passat perquè ara, diu, “l’amenaça és més real”. “La situació és més tensa i els nostres drets estan molt més exposats”, afegeix. “S’estan tocant qüestions que pensàvem que estaven superades, com les denúncies falses, la síndrome d’alienació parental i el qüestionament de les víctimes de violència masclista. La careta ha caigut”, constata. Drets que semblaven consolidats s’han de tornar a defensar. “I és molt preocupant, francament”, admet Vega, que aposta per anar més enllà de la mobilització del 8-M: “Les dones tenim molt de poder a les urnes i hem d’utilitzar aquest poder en les eleccions que vindran”, apunta. Bernal-Triviño augura que en el moment en què els partits del bloc de la dreta arribin al poder tindran carta blanca per “fer el que vulguin” amb els drets de les dones. “Es triga molt a aconseguir els drets, però es poden derrocar ràpidament a cop de BOE”, diu. Sara Berbel recorda que el feminisme és un moviment “subversiu” per a l’extrema dreta perquè altera els seus valors. “I les dones som la cara més visible d’aquest enfrontament contra uns valors que ens transporta a fa molts anys”, argumenta.

Reptes: violències i paritat

El feminisme s’ha organitzat per plantar cara a l’amenaça de retrocés de drets i el divendres 8 de març sortirà al carrer en una altra manifestació que es preveu multitudinària. Com l’any passat, també s’ha convocat una vaga. Sobren els motius. Els homes continuen guanyant més de 6.000 euros anuals més que les dones. Això suposa una bretxa salarial del 23,4% i es dispara en la població estrangera. La taxa d’atur és més alta en les dones que en els homes, la majoria de llocs de treball parcial els ocupen dones, l’excedència per tenir cura de fills o familiars dependents és també, clarament, una opció de dones i elles dediquen el doble de temps a la llar i la família (4 hores) que els homes.

La que es considera ja la quarta onada del feminisme -impulsada per les xarxes socials i el #MeToo- posa l’accent en les violències sexuals. Les dones hem normalitzat rutines com tornar a casa amb les claus o el mòbil a la mà. I amb raó. Les denúncies per agressions i abusos sexuals han arribat a Catalunya a un màxim històric: 2.333 -sis denúncies al dia-, un 20% més que el 2017. I només l’any passat es van interposar 12.977 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella.

El germen de les violències contra les dones es troba en l’educació diferent que reben nens i nenes. “Hem fet una escola mixta però no una escola coeducativa”, sentencia Sara Berbel. En la mateixa línia, Paco Abril, president d’Homes Igualitaris, constata que, mentre que s’ha fet un esforç per incorporar nous referents femenins entre les nenes més enllà de les princeses, els nens s’han quedat estancats en els mateixos referents obsolets de fa trenta anys. “Si hem de construir una societat igualitària s’ha de treballar des de ben petits tots els mandats de gènere, especialment amb els nois, que són els que provoquen les relacions de desigualtat que tenim a la nostra societat”. Tots coincideixen que la clau és l’educació entesa en un sentit ampli: escola, família o mitjans de comunicació.

No és només cosa de dones

Un altre dels reptes és sumar-hi els homes. Tot i que el moviment feminista fa una crida a una vaga només de dones per posar en valor la seva feina en tots els àmbits, la crida dels sindicats és formalment per a homes i dones. “El feminisme no és un moviment de dones ni per a les dones, sinó que és un moviment que sorgeix de les dones per canviar el món per a tots els éssers humans, i els homes s’hi han de sumar així com se sumen a altres aspectes de millora de la vida”, argumenta Berbel. Aquesta doctora en psicologia social recorda que la declaració de Seneca Falls -on es van posar les bases del sufragisme i el feminisme nord-americà- la van signar 68 dones i 32 homes. Un 30% d’homes hi van donar suport. “I crec que ara continuem en nivells similars”, apunta. Per això, cal sumar-hi més homes. “Tots els homes que consideren que estan a favor de la igualtat han de ser feministes perquè, si no, és una incoherència, han de considerar la lluita feminista com a pròpia, però sempre costa repartir poder i perdre poder”, afegeix Berbel.

Paco Abril considera que el feminisme “allibera” els homes de certs estereotips i mandats de gènere. Ell es declara feminista: “Comparteixo l’anàlisi de desigualtat i discriminació i considero que hem d’anar cap a la igualtat, i això passa perquè els homes reconeguem els privilegis que tenim en la societat patriarcal i renunciem als poders que ens atorga el sistema”. Aquest professor de la UdG explica que a principi de curs sempre pregunta a les seves classes qui es considera feminista. Fa quatre anys només aixecaven la mà deu dones. En els últims dos anys, ja ho fa més de la meitat de la classe, també homes. “La visibilització del #MeToo i la mobilització del 8-M passat han calat en la societat”, raona.

No obstant, aquesta visibilització també ha provocat una contrareacció d’homes que es consideren “atacats” pel feminisme, que el qualifiquen d’ideologia de gènere i que neguen la violència de gènere. Abril els equipara amb els angry white men dels quals parla el sociòleg nord-americà Michael Kimmel “i que van posar Trump i el seu discurs misogin en el poder”. “Tot això està convivint amb el feminisme i hem d’estar ben organitzats per contrarestar-ho”: calen també “homes feministes” que interpel·lin “homes masclistes”, conclou.

8-M: vaga de cures de 24 hores o aturades parcials

La convocatòria oficial de vaga surt dels centenars d’organitzacions feministes de l’Estat. CCOO ha convocat el 8 de març aturades parcials de dues hores per torn, mentre que UGT, la CGT i la Intersindical, han convocat una vaga de 24 hores. En el sector de l’educació, però, CCOO ha cridat a una vaga de 24 hores. Tot i que formalment a la vaga s’hi poden sumar homes i dones, una part del moviment feminista considera que ha de ser només de dones per deixar patent el pes de les dones en el treball remunerat i en el no remunerat, sobretot, que continua recaient en elles: “Si nosaltres parem, es para el món”. I es fa una crida que els homes hi participin fent-se càrrec de les cures que les dones deixaran desateses. També hi ha convocada vaga estudiantil i de consum.

Ana Bella

L’Ana es nega a ser víctima. Es declara supervivent dels maltractaments físics i psicològics als quals la va sotmetre el seu marit durant onze anys. Ha canalitzat la seva experiència a través de l’activisme pels drets de les dones. Va crear la seva pròpia fundació, que ja ha ajudat 23.000 dones a sortir de l’espiral de violència masclista, així com una escola per a l’empoderament de la dona per millorar la inserció laboral i accedir a feines qualificades, ja que reivindica el treball remunerat com a plataforma per superar el rol de víctima.

Nesrin Abdullah

És la comandant general i portaveu de les Unitats de Protecció de les Dones (YPG), les milícies femenines del moviment kurd del nord de Síria que es van organitzar el 2013 per lluitar contra l’Estat Islàmic. Se la considera una de les heroïnes en la guerra contra els jihadistes. Abans de la guerra era periodista freelance. “Vivim amb el nostre poble, seguim una filosofia i tenim un projecte polític. I alhora duem a terme la nostra lluita de gènere contra el sistema patriarcal”, explicava el 2017 en una de les poques entrevistes a la premsa internacional.

Oby Ezekwesili

Quan ningú feia gaire cas de les atrocitats de Boko Haram, Oby Ezekwesili, economista de formació, va tenir clar que el drama de les 276 noies cristianes segrestades d’un internat de Chibok el 2014 havia de ser l’oportunitat perquè el món desviés la mirada cap a una regió pobra assetjada pels jihadistes. Ezekwesili va fundar el moviment Bring Back Our Girls [Torneu-nos les nostres noies], un clam que es va fer viral a les xarxes i va aconseguir que fins i tot Michelle Obama s’hi sumés.

Paqui Jiménez

Darrere de la barra on treballa entre 12 i 14 hores diàries, Paqui Jiménez els llegeix cartes als veïns, els interpreta factures, els emplena documentació i, sobretot, posa veu a les seves reivindicacions. “La meva feina al barri consisteix en ajudar la gent”, diu. Tothom coneix la Paqui a la Mina. És un referent. Porta anys lluitant per l’enderrocament del malmès edifici Venus i ara batalla per acabar amb els continus talls de llum que pateixen. La seva pitjor batalla, però, és la dels narcopisos.