Tots estem foragitats esperant. Per pocs dies no has vist al Pau que ha passat uns dies amb nosaltres. I dit tots, no, La Gala, la teva mare es del canto pacient de la vida. Ella tranquil·la es la que vigila de veritat que la teva germana, l'Annia, rapida com un espinguet, et doni un cop sense voler amb lo be que deus estar a la seva ja gran panxa. I les caixes i les bosses van a munt i avall de la vostre, feta amb tant amor, habitació, i que ara compartireu uns anys. El dia que tu vas néixer havia passat això:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada