Es calcula que a l’estat espanyol un 30% dels pacients atesos en l’atenció primària fan consultes per temes relacionats amb la salut mental, i la gran majoria tenen trastorns menors, com símptomes d’angoixa i depressió. És una de les malalties que genera més càrrega social, laboral i familiar entre totes les malalties mentals, i s’estima que la seva prevalença augmentarà.
Els mateixos professionals reconeixen que els antidepressius no són eficaços per tractar trastorns lleus o moderats i s’aposta per altres tipus de teràpies. Dins de les teràpies no farmacològiques, una d’innovadora per tractar la depressió passa per treballar els anomenats conflictes interns dels pacients, és a dir, dilemes entre dues parts d’un mateix, com ara ser altruista però estar deprimit o ser feliç però sent egoista.
Aquests conflictes sovint són ocults fins i tot per a la mateixa persona que els pateix, que no n’és conscient. “Hem vist que aquestes estructures cognitives, que també es veuen en la població general, són molt més freqüents en persones que pateixen algun trastorn”, diu Adrian Montesano, investigador de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Minho (Portugal). Montesano posa l’exemple d’una pacient de Panamà que feia 20 anys que vivia a Catalunya, havia portat la família i sempre s’havia dedicat a treballar i tenir cura dels altres. La depressió va aparèixer en un moment en què es van ajuntar diversos problemes i ella havia de continuar cuidant molta gent. “Sap que hauria de mirar més per ella però hi ha alguna cosa que l’hi impedeix, i implícitament hi ha aquesta idea de preferir ser bona a ser feliç perquè això implicaria que hauria de ser més egoista”. I aquest conflicte és el que bloqueja que la persona pugui canviar. “La millora de la depressió es veu bloquejada per la necessitat de conservar algun atribut positiu que forma part de la seva identitat”, diu Montesano. I tot això passa de manera inconscient.
En canvi, les persones que aconsegueixen resoldre millor aquests conflictes d’identitat i reconstruir el discurs i la imatge que tenen d’elles mateixes són les que presenten una millora més important dels símptomes de la depressió, com la tristesa o l’apatia. “Cal que els professionals, quan tinguin casos en què els símptomes de la depressió perduren, estiguin molt atents als conflictes interns dels pacients, sigui quin sigui el tractament que estiguin aplicant”, afegeix.
En un article guardonat amb un accèssit del Premi José Manuel Blecua del Consell Social i publicat a la revista Psychotherapy Research, s’analitza un grup de 30 pacients amb depressió -pocs casos però estudiats amb profunditat- que han seguit un treball de resolució dels conflictes interns.
Compatible amb altres teràpies
Aquest és un abordatge no farmacològic, però Montesano deixa clar que aquest nou paquet d’intervenció és compatible amb diferents tractaments psicològics o farmacològics. “L’efectivitat de la teràpia està relacionada amb la resolució d’aquests conflictes, i per resoldre’ls es requereix un cert grau de reconceptualització d’un mateix”, diu.
Els investigadors van triar els cinc pacients que havien tingut millors resultats i els cinc amb pitjors resultats. Al final de la recerca se’ls va preguntar quins canvis havien notat i tant els que al final de la teràpia estaven bé com els que estaven malament “comunicaven el mateix nombre de canvis positius”. Què és el que permet, doncs, que algú superi els símptomes depressius? La diferència no era el nombre de canvis, sinó el grau de resolució del conflicte i com això es reflecteix en la narrativa que construeixen sobre ells mateixos”, conclou Montesano. La recerca s’emmarca en tota una línia de treball sobre la resolució de dilemes com a teràpia psicològica del grup de recerca d’intervenció en psicologia clínica i de la salut de la UB. El protocol que proposen és innovador i es pot aplicar també a altres malalties, com ara la fibromiàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada