Xavier Domenech

“Físicament estic molt bé, però tinc molta son, bàsicament perquè l’endemà dels dos debats de les teles he hagut de portar el nano a l’escola perquè la meva dona treballava”. I demà què faràs? “Aniré amb la família a veure l’última de Star Wars. Vaig quedar molt marcat per la primera trilogia, les que han vingut després no m’han convençut tant, però aquesta l’haig de veure”.

Entrevistem Xavier Domènech quan falta un quart d’hora perquè comenci l’últim acte d’aquesta campanya, a la sala de maquillatge del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, al costat d’Ada Colau i Pablo Iglesias, que són les dues estrelles que li faran de teloners. També hi són Errejón i Echenique. Al teatre hi ha gent dreta pels passadissos i fins i tot gent que s’ha hagut de quedar a fora. Els que han pogut entrar estan encantats de veure els seus herois i poder-los cridar el “ Sí se puede! ”. Domènech està tranquil. El seu fill “té cinc anys acabats de fer, i fa una cosa molt curiosa”: “dissocia la meva figura pública de la privada, i quan veu una foto meva pel carrer diu «Aquest és el Xavier Domènech» i quan li pregunto «I jo qui soc?», em diu: «Tu ets el papa». Li vaig dir que estava en campanya i un dia li va preguntar a la seva mare: «¿Que fan foc, al bosc, amb els seus amics?»”

“President, president!”

Són les terceres eleccions de Domènech. Les altres dues (2015 i 2016) també van ser com a cap de llista, però per al Congrés de Diputats. Ara és el candidat a la presidència de la Generalitat i per això la gent el rep amb crits de “President, president!”. Però Domènech continua sent un home tranquil, fins al punt que una bona part del quart d’hora de la seva intervenció el fa amb la mà esquerra ficada a la butxaca dels pantalons.

El míting comença amb la interpretació de Palabras para Julia, el poema de José Agustín Goytisolo, en la veu del cantautor Enric Hernàez, que no pot evitar un deix de Paco Ibáñez. I, a continuació, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Mercedes Vidal es marca un raonablement decent Ain’t got no, I got life de Nina Simone. L’ambient ja està escalfat per a Ada Colau. A l’escenari, faristol, logo dels comuns i bandera catalana. L’alcaldessa de Barcelona, que sempre té aquest nus d’emoció a la veu, comença amb èpica (“Les campanyes mai han estat fàcils per a nosaltres”, “Hem fet una gran remuntada”) i acaba amb un avís: “Sense tendresa [entre els pobles d’Espanya] no hi haurà República”.

Pablo Iglesias i Felip VI

Pablo Iglesias comença recordant la figura de l’alcalde del PSUC i capellà Lluís Hernández i també es posa tendre: “En el petó als llavis que ens vam fer al Congrés el Xavi i jo, molta gent va veure Espanya i Catalunya fent-se un petó. Sobra testosterona i falta tendresa!” I a continuació comença a repartir: “Si no fem fora el PP, no hi haurà sobirania per a ningú”. Però el que més rep és Felip VI: “No pot ser que un cap d’estat que no ha votat ningú avali la repressió. Aquestes eleccions han enfrontat el processisme amb el projecte monàrquic, i el projecte de la monarquia per a Catalunya es diu Inés Arrimadas”.

Em pregunto què li queda per dir a Domènech, que puja a l’escenari amb el seu jersei gris de coll alt. Parla del PSC, Ciutadans i el PP com el “bloc de José María Aznar”, situa les eleccions en la tria entre “o la restauració del bucle o nosaltres” i s’adreça a Puigdemont, que això sempre fa presidencial: “Vull que tornis, però no pots ser al futur govern de Catalunya”. I al cap d’un quart d’hora, acaba. Ovació i petons.

Abans m’havia dit: “Sé que un dia ho deixaré, i no és un dia gaire llunyà. Perquè això és un sacrifici familiar enorme”. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i aquesta campanya s’ha acabat.

ELS DETALLS

Nom de l’acte:

GUANYEM CATALUNYA: UN GOVERN PER A TOTS I TOTES

Lloc:

TEATRE SAGARRA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Aforament:

600

Data:

19-12-2017

La frase:

“O LA RESTAURACIÓ DEL BUCLE O NOSALTRES”