l'asfixia

La situació política, avui, és tan confusa com els dies anteriors. Durant tot el dia d’avui han circulat una pila de rumors de tot ordre i fins i tot s’ha arribat a afirmar que havia dimitit el president de la República. Naturalment, això és tan absurd que només es pot comprendre si es té present que la situació política ha arribat a uns moments d’asfíxia que han permès el llançament de tota mena de rumors i fantasies i d’enormitats d’aquest calibre. La sessió del Congrés i, sobretot, les innombrables conversacions que s’han produït als passadissos han girat al voltant d’aquesta mena d’inflació absurda que està voltant el problema polític. Naturalment que si les coses fossin normals i si la cordialitat que s’observa en els grups republicans tingués una correspondència amb els interessos polítics del país, tot això no es podria produir. El cert és, però, que l’atmosfera política es va viciant cada dia, es va, literalment, asfixiant, i la tendència general és de creure que han d’ocórrer esdeveniments dintre d’un futur molt immediat. Els radicals estan directament interessats a mantenir aquest estat d’esperit, i, segons les nostres notícies, el senyor Lerroux deia avui al cap del Partit Radical de la província de Toledo que els radicals es trobaven a la porta del poder i que la solució avortada de l’última crisi fatalment haurà d’ésser la solució de la crisi pròxima. L’observador polític que avui viu a Madrid es troba, en aquests moments, voltat d’un ambient tan mefític que té penes i treballs per a comprendre i apreuar el que és una realitat i el que és un simple desig particular d’un partit polític. Això pot donar indici de l’atmosfera que hi ha a Madrid, atmosfera que, si trobés al saló de sessions una possibilitat d’evaporar-se, podria donar resultats d’una extraordinària gravetat. [...] Els membres directius de les Cambres de Comerç d’Espanya s’han reunit avui a dinar en un hotel cèntric de Madrid. Ha assistit al banquet el senyor Franchy Roca, ministre de Comerç. El senyor Franchy ha parlat al final de l’àpat, i els elements directius de les dites Cambres no sembla pas que hagin sortit molt satisfets de la peroració merament oficial del senyor Franchy Roca. Això no és sinó un símptoma que cal afegir a la posició que van prenent enfront del Govern els organismes professionals de la Indústria i del Comerç espanyols, organismes que van adoptant, cada dia d’una manera més clara, una posició crítica davant la política veritablement desgraciada que en aquest ordre realitza el govern.josep pla