tjue

La possible falta d’imparcialitat del tribunal que jutjarà els dirigents independentistes ha motivat la recusació de les defenses dels encausats al llarg de tot el procediment judicial. També va ser un dels arguments que Carles Puigdemont va exposar per evitar ser traslladat a Espanya. ¿Hauria rebutjat la justícia alemanya la seva extradició adduint que l’expresident no tindria un judici just al Tribunal Suprem? Fa de mal dir perquè implicaria entrar en el terreny de les especulacions, però una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obre la porta a la possibilitat que aquest tipus de situacions es donin.

Dimecres passat el TJUE va emetre un pronunciament gairebé històric quan va permetre que un tribunal irlandès s’abstingués d’extradir un ciutadà polonès perquè corria un risc real de veure vulnerat el seu dret a afrontar un judici independent al seu país d’origen. “La gran novetat és que es posa en dubte el sistema judicial d’un país concret”, subratlla el catedràtic en dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva. Tal com indica la sentència del TJUE, es tracta d’un cas “excepcional” que, a més, compta amb un toc d’alerta de la Comissió Europea. El 20 de setembre de 2017, arran de les reformes que ha fet el govern polonès, va presentar una proposta davant el Consell Europeu -format pels caps d’Estat dels països de la UE- perquè declarés l’existència d’un “clar risc de violació greu de l’estat de dret” a Polònia.

Els experts consultats per l’ARA coincideixen que aquest factor és determinant perquè el tribunal amb seu a Luxemburg hagi donat el vistiplau a Irlanda perquè no extradeixi la persona en qüestió, implicada en un cas de tràfic de drogues, si té “elements objectius” que demostrin les “deficiències sistèmiques” de la justícia polonesa. “Posa en dubte el reconeixement entre països. A partir d’ara sempre ho al·legaré”, admet l’advocat penalista Narcís Trenado, expert en euroordres.

El cas de Puigdemont

Aquesta sentència es produeix un cop el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja havia retirat les ordres de detenció contra els líders independentistes a l’exili. En el cas de Puigdemont, ho va fer quan el tribunal de Schleswig-Holstein va decidir entregar-lo només per malversació. Consultat per l’ARA, el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, es mostra convençut que en cas que no hagués sigut així el Tribunal Constitucional alemany hauria desestimat l’extradició considerant que l’expresident no tindria un judici just a Espanya. “Aquest cas és polític”, insisteix, i afirma que aquesta característica és la que hauria pogut motivar que Alemanya s’hi oposés.

Un argument a favor de l’aplicació de la sentència del TJUE en el cas dels líders independentistes són els informes GRECO, del Consell d’Europa, que els últims anys -també el 2018- han alertat de la “politització dels alts càrrecs de la judicatura espanyola”. Nieva reitera, però, el caràcter excepcional del cas Irlanda-Polònia i avisa que hauria sigut un “escàndol” que Alemanya hagués demanat informació a Espanya sobre les “garanties” judicials dels líders independentistes en cas de ser extradits.