els uns

a comprensió té un límit. L’estupidesa humana no. Quan encara no t’has pogut refer de la idea de Trump d’ injectar desinfectant directament als pulmons per fer front al virus, a Zahara de los Atunes van decidir fumigar la platja amb lleixiu amb la voluntat de protegir les criatures quan sortissin a passejar. A nou mal, nou remei. L’ésser humà, tan capaç de fites memorables dignes d’elogi com de guions impossibles. No deixem de sorprendre’ns els uns als altres. Persones que pensen, en el sentit més ampli del verb pensar, i que arriben a la conclusió que la inspiració que han tingut pot anar més enllà d’una conversa de sobretaula. I aquesta insistència per destrossar els ecosistemes, ara que la natura pot respirar una mica tranquil·la. Quina manera més automàtica de desaprendre les lliçons. El pitjor de tot és que decisions tan absurdes i nocives es repeteixen de manera incessant com si hi hagués un concurs planetari d’imbecil·litat permanent. Aquesta mania de competir ja us dic que no és bona. Ni ho ha sigut ni ho serà.

L’empatia ens connecta amb els altres perquè els altres sempre poden ser nosaltres. Perquè sense els altres és possible però perd gràcia

Mentrestant, les persones que no bevem desinfectant ens preguntem si ho estem fent prou bé, si ho estem fent malament o si fem el que podem. També si ho estem fent massa bé, en un exercici d’obediència extrema que podria ser preocupant si no fos que ens queda poca esma per qüestionar molts dels gestos que al març encara agafàvem al vol. Estem cansades però no dormim. Les notícies sobre el control de la nostra salut i els nostres moviments, l’excusa de la malaltia per exercir més vigilància, l’aplicació de la llei mordassa, la constant compareixença de militars que ara han decidit deixar descansar però que no descansen mai, la nostra por, la inquietud per la pèrdua de drets, de feina, de futur. El desconfinament per províncies, que sona en blanc i negre i més desconcertant que si barregéssim la veu de Fernando Simón i el to de Pedro Sánchez. El virus de març que s’escampa per tot el territori perquè no sap què són els territoris i el virus d’abril que ha fet classes virtuals per reconèixer l’existència de diferències. A mesura que van passant els dies el desgast del confinament deixa rastre i multiplica temors. El pla de recuperar el món en què vivíem no és temptador. ¿Com ho fem per no tornar enrere, sortir d’aquí i fer-ho tot millor, ara que tenim una nova oportunitat? De quina “nova normalitat” parlen, els que parlen? 

La mobilitat s’amplia i hem de refiar-nos els uns dels altres. Ho hem fet sempre per poder viure en comunitat. De fet, a la vida, hi ha molt poques coses que depenguin exclusivament de nosaltres mateixos. Per això ens emprenyen tant els retards de la Renfe. L’enrenou que ha provocat la sortida de criatures és notable. El recel també s’amplia. Massa dilemes. Per què sí? Per què no? Aviat podrem anar a passejar les que ens hem quedat tancades a casa. A córrer, si és que hi ha aquesta necessitat. Els nostres cossos se’n ressenten. I les nostres ànimes. Aquí no hi ha lleixiu que valgui. La capacitat de resistència que tenim és extraordinària però estem vivint el moment més estrany de les nostres vides. Estem perdent part d’una generació que ha viscut circumstàncies molt més difícils que aquestes. L’estem perdent d’una manera determinada, que és el que dol. La resta, com deia la meva àvia, és llei de vida. L’empatia ens connecta amb els altres perquè els altres sempre poden ser nosaltres. Perquè sense els altres és possible però perd gràcia. Encara que costi riure. 

La ciutat fa olor de primavera. Veig les roselles per internet. Ni sortint a passejar les veuria. No és insuportable però ho trobo a faltar.

contagi

Terrible mal es la lepra, pero ¿ya qué horror puede sobrepujar al que se contempla en los campos de batalla y al cual no parece sino que se vayan avezando aun los más piadosos espíritus? Por lo mismo no hay inconveniente alguno en hablar de lo que en otra ocasión podría parecer repulsivo. ¿No es más repulsivo acaso que esa cruel enfermedad el hacinamiento de cien mil cadáveres destrozados por la metralla? Trátase además de dar a conocer una publicación destinada a combatir los estragos de un morbo que en todo tiempo ha azotado a la humanidad; mal que ya preocupaba hondamente a Moisés; que puso en labios de Job las más tremendas maldiciones del dolor humano; que dio ocasión al Redentor a mostrar su omnipotencia al sanar al hombre de Cafarnaum y que en todo tiempo ha tentado a las plumas más vigorosas para trazar el cuadro de la suprema infelicidad, desde Villiers de l’Isle Adam a Gabriel Miró. Aunque afortunadamente la lepra no alcanza ya las proporciones que en la antigüedad y la Edad Media, subsiste, sin embargo, en muchos países, y entre ellos el nuestro, especialmente en las provincias de Levante, y por lo mismo merece los más calurosos aplausos el doctor don Faustino Barberá Martí, distinguido director de la notable Revista Valenciana de Ciencias Médicas, por la publicación de su importantísimo trabajo ¡Per defendre’s de la lepra! Cartilla dedicada a la classe treballadora, presentado al segundo Congreso de Médicos de lengua catalana. Empieza el doctor Barberá señalando la existencia de un foco en la raya entre Cataluña y Valencia, y, reconociendo la imposibilidad de su desaparición por la simple intervención oficial, apela a la difusión del conocimiento del morbo entre las poblaciones constantemente amenazadas, como principal medio para evitar el contagio de la aterradora enfermedad; aterradora por su incurabilidad, su traidora invasión y su transmisión a los sanos, que es la única manera como se contrae. El autor se vale, para mejor comprensión del asunto, de la forma dialogada y su lenguaje no puede ser más comprensible, lo cual en nada afecta a su valor científico. Asienta en primer lugar el contagio de la lepra, aunque no en el grado que otras enfermedades; en cambio no parece deba aceptarse la herencia, como no sea en sentido de predisposición; su origen es microbiano (bacilo de Hansen, nombre del médico noruego que lo descubrió en 1875). Como medios prácticos de defensa hay que ponerse en guardia contra los casos puramente sospechosos, pero tratándose de un caso confirmado se impone el aislamiento, ya en una leprosería, ya en el domicilio particular, aunque guardando entonces las más minuciosas precauciones, según las medidas que prescribe la Cartilla. […] El autor abomina de la suerte que se les reservaba a los leprosos en la Edad Media, y confía en que pronto saldrán del laboratorio la profilaxis y la terapéutica etiológica, como ha salido ya la profilaxis, por las vacunas, de la fiebre tifoidea y el tétanos traumático.

entrenar

Si la situació evoluciona favorablement, dissabte ja es podrà sortir al carrer per fer esport. Tot i que encara no se’n coneixen els detalls, corredors i ciclistes celebren la decisió. “És una notícia esperada. Durant aquestes setmanes ens hem sentit apartats de les decisions”, diu Pau Capell, que fa uns dies va enviar una carta al Consell Superior d’Esports (CSD) demanant el desconfinament dels esportistes. “Haurem de llegir la lletra petita, si definiran alguna distància o temps, però ens permetrà fer una miqueta més del que estàvem fent a casa. És evident que ara la prioritat és la salut. Nosaltres en som plenament conscients i hem respectat el confinament, però els nostres rivals d’altres països s’estan entrenant. Es tracta de ser responsables i buscar fórmules que no posin en risc ningú”, argumenta la marxadora Raquel González. “Crec que hem anat molt tard i que la tardança demostra la poca cultura de l’esport que tenim perquè als països que sí que han permès l’activitat esportiva no els ha anat pitjor”, opina Anna Comet, atleta d’alt rendiment i columnista de l’ARA.

Els esportistes porten gairebé 50 dies tancats a casa i cadascú se les ha enginyat com ha pogut per no perdre la forma. “La clau d’aquestes setmanes ha sigut apostar per la qualitat i no per la quantitat. Jo estic fent una primera sessió de 40 o 50 minuts al matí i una segona de 60 o 90 al migdia, combinant la cinta amb el corró ciclista”, explica Comet. “El meu objectiu ha sigut mantenir una bona base per prevenir lesions quan puguem recuperar els nostres entrenaments habituals. Sense competicions a la vista, he fet treball específic de força i he utilitzat eines com una cinta per córrer, una bicicleta estàtica o una el·líptica. Es pot parlar d’una vessant d’esport-salut, ja que jo necessito quilòmetres per poder millorar”, explica González.

“Mentalment ha sigut un període molt dur. Jo he mantingut l’entrenament, però reduint la intensitat i les hores. Estic fent diàriament dues hores de cinta, una i mitja de bici i una mica de treball de força. Trobem a faltar el contacte amb la natura, escapar de les màquines”, reconeix Capell, que pateix per l’afectació que la pandèmia provocarà en l’esport. “De l’1 al 10 estic preocupat un 9. La temporada s’ha de reorganitzar i molts dels nostres plans han quedat i quedaran trastocats. La primera prova que jo tinc és a l’agost a Suècia, però encara no sé si ens deixaran viatjar. El trail, a més, és un esport que depèn molt de les marques i la crisi econòmica ens esquitxarà fort”, preveu el santboià, que per Sant Joan tenia previst recórrer Catalunya a cop de vamba. Ismael Ventura, ciclista de muntanya, l’entén perfectament. “El mountain bike és un esport que combina l’activitat física amb el contacte amb la natura i en aquests dies de confinament es troba a faltar tant el vessant físic com el d’esbarjo. És un esport que t’ajuda a desconnectar”, diu.

confinats

l temps s’esgota i el rellotge marca uns minuts de trenta segons, no pas de seixanta, en les converses sobre la relació post-Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE). És el missatge que el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, tot just recuperat de la seva infecció de coronavirus, ha donat aquest migdia, en conferència de premsa des Brussel·les.

"El Regne Unit ha imposat un calendari molt rigorós, excepcional per a una negociació tan important. I el que no pot fer és imposar aquest calendari tan breu i, alhora, no avançar, ni avançar en alguns temes importants per a la Unió", ha dit, mentre feia un balanç no gaire optimista de la nova ronda de converses que el seu equip i el britànic, amb David Frost al capdavant, han mantingut en les últimes dues setmanes.

Els aspectes clau en què, de moment, el Regne Unit no ha avançat gens, segons la UE, són el protocol d’Irlanda del Nord i la política pesquera. En aquest sentit, Barnier s’ha preguntat “si es poden continuar les converses sense propostes concretes sobre matèria pesquera”, per a continuació mostrar-se "seriosament preocupat per si les converses sobre pesca poden tenir una conclusió amb èxit al juny". "Esperem propostes serioses del Regne Unit", ha afirmat Barnier, que també ha posat l’accent en el fet que cap relació futura que no inclogui una solució a llarg termini sobre la pesca podrà tenir èxit. “Serà difícil per a les dues parts, però crec que ho podem fer”.

Pel que fa al protocol sobre Irlanda del Nord, el negociador de Brussel·les ha comentat que la UE vol evidències concretes de l’existència d’un pla duaner per a la província que no posi en risc la integritat del mercat únic. “Necessitem proves clares que el Regne Unit avança amb la introducció de procediments duaners acordats per a les mercaderies que entren a Irlanda del Nord. I de si el Regne Unit és capaç de dur a terme tots els controls duaners i els controls fitosanitaris de les mercaderies que entren de fora de la UE. Això és absolutament central”, ha afegit.

Data límit

Amb el final de juny com la data límit per explorar la possibilitat d’un acord post-Brexit, que el govern de Boris Johnson va fixar abans que esclatés la crisi del coronavirus, Barnier no ha volgut especular sobre si la pròrroga –que a Brussel·les sempre han considerat necessària– és ara inevitable després que Europa s’hagi pràcticament aturat arran de la pandèmia.

"És massa aviat per expressar una visió" concreta sobre si caldrà l’ampliació del període de transició, que es podria allargar un o dos anys, d’acord amb la lletra del pacte de divorci. En tot cas, Barnier ha assegurat: "No hauríem de situar-nos en què demana un costat, sinó que s'hauria de basar en un enfocament comú i en una decisió comuna".

Immediatament després de la victòria electoral de Boris Johnson en les eleccions del desembre, la Cambra dels Comuns va aprovar una llei per la qual qualsevol ampliació de la transició quedava prohibida. Barnier ha assegurat que farà balanç a principis de juny, i Londres ha assegurat que des d’ara s’afanyarà a satisfer el calendari.

El temps que queda, però, encara sembla molt més curt amb la pandèmia que assota el món i especialment Europa. Barnier, de fet, ha admès que es poden plantejar “qüestions legítimes” sobre si les converses del Brexit estan ara fora de lloc mentre es lluita contra el coronavirus

Xina cuadruplica

En xifres. Les autoritats xineses confirmen que, dels 27 nous contagis, 17 tenen el seu origen a l'estranger. També a l'Àsia, Corea del Nord, el país més hermètic del món, registra els primers casos de Covid-19

els 27 nous casos detectats a la Xina aquest divendres, 17 són importats de l'estranger. Així ho va assegurar ahir el Ministeri de Salut de la Xina. Dels casos de transmissió local, set s'han produït a la província de Heilongjiang, dues a Guangdong i un a Sichuan.

Durant el divendres no es va produir cap mort per coronavirus, tot i que la xifra de defuncions que van notificar les autoritats, va ascendir fins a 4.632, en afegir-hi les noves dades de Wuhan, el punt on es va originar el virus, i el nombre de contagis es va elevar a 82.719.

Les autoritats sanitàries xineses van afirmar que un total de 50 pacients van ser donats d'alta després d'haver-se recuperat del virus, mentre que el nombre de casos greus per Covid-19 es va reduir fins als 85. A més a més, la Xina continental ha registrat un total de 1.566 casos importats. D'aquests, 709 han estat donats d'alta i 857 segueixen en tractament mèdic amb 47 casos greus.

D'altra banda, també al continent asiàtic, Corea del Nord ha registrat els primers contagis.

Contagis des del març

El considerat el país més hermètic del món ha informat els seus ciutadans de l'existència de contagis des del mes de març, segons va informar a Radio Free Asia fonts de l'interior de país, que contradiuen la versió oficial per la qual es nega absolutament qualsevol episodi de virus dins de les fronteres nord-coreanes. Segons les fonts, el Govern organitza reunions veïnals des de fa un mes per educar la gent durant la pandèmia i hi deu haver casos en tres regions.

la lliga

El Consell Superior d’Esports (CSD), la Lliga i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) volen que la Lliga torni aquest juny, si el covid-19 ho permet. Les tres entitats van pactar un full de ruta que hauria de permetre veure els equips entrenant ja a inicis de maig, per acte seguit acabar durant el mes de juny les 11 jornades que falten tant a Primera com a Segona Divisió, a porta tancada. Irene Lozano, Javier Tebas i Luis Rubiales es van comprometre a dedicar part dels recursos que generin els drets audiovisuals del futbol a un rescat de la resta d'esports federats, olímpics i paralímpics. L'acord subscrit inclou un compromís per crear un fons de contingència de 10 milions d'euros per ajudar els esportistes més vulnerables. Un pla però, amb un taló d’Aquil·les: què passaria si un jugador o un entrenador dona positiu per covid-19 durant la tornada a la competició?

La Lliga va defensar des de l’inici de la crisi del covid-19 que cal acabar la competició com sigui per garantir menys pèrdues econòmiques, ja que així es podria cobrar la totalitat dels drets televisius previstos. La Lliga estableix en un mes el temps mínim per tornar a jugar des que es comenci a entrenar en solitari, i afegeix que calen quinze dies d’entrenaments en grup abans de tornar a competir. La data prevista per al retorn als entrenaments és el 4 de maig. Diferents especialistes en preparació esportiva, però, adverteixen que aquest pla podria comportar un augment en les lesions dels jugadors.

La Lliga i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) van arribar dissabte a “un principi d’acord” sobre la situació general de present i de futur en la qual està immers el futbol professional. Per al futbol amateur, començant per la Segona B, es treballa per acabar les competicions ja sense descensos, però garantint ascensos amb un sistema de play-off encara per definir que comportaria modificar el sistema de competició la temporada vinent, ja que la Segona Divisió B passaria a tenir molts més equips.

A Primera i Segona, la idea era intentar acabar aquest juny per fer-ho abans de la finalització dels contractes de molts jugadors el 30 de juny. Per fer-ho, però, caldria jugar dos partits per setmana a partir de l’última setmana de maig. “És una previsió molt optimista. Dependrà de veure com evoluciona el coronavirus, ja que una recaiguda que afecti jugadors ho aturaria tot. La salut és la prioritat”, diu David Aganzo, president de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), entitat que va agrair el principi d’acord tot i remarcar la seva “sorpresa” per no haver sigut convocada a la reunió amb el Consell Superior d’Esports. “El principi d’acord assolit és una bona notícia, celebrem que per fi s’hagin aparcat polèmiques i baralles estèrils entre institucions que no beneficien en res el futbol espanyol en la situació actual”, deia Aganzo, en relació a la mala relació entre Javier Tebas, president de la Lliga, i Luis Rubiales, president de la Federació. “Aquestes setmanes hem tingut una ronda de contactes amb diferents grups polítics, així com amb especialistes en salut i pandèmies, per entendre que aquest tema afecta tota la societat”, explica Aganzo, que recorda que la competició arribarà “només” després de l’autorització expressa de les autoritats sanitàries i amb “plenes garanties per salvaguardar la salut” dels esportistes. L’acord, de fet, inclou fer tests del coronavirus a tots els jugadors, entrenadors o treballadors necessaris per al retorn a la competició a finals d’aquest abril. Si el govern autoritza el retorn de la competició, la idea seria estudiar un format similar al que ha proposat la lliga italiana: concentrar en poques setmanes tots els partits i concentrar els jugadors durant aquest període en centres d’alt rendiment i ciutats esportives per evitar un contagi que faria miques el pla.

El Madrid podria jugar al Di Stéfano

El Reial Madrid no descarta jugar el final d’aquesta temporada a l’estadi Alfredo Di Stéfano, el camp on acostuma a jugar el filial a la Ciutat Esportiva, si finalment es reprèn el futbol i els partits es disputen a porta tancada. A l’estadi Santiago Bernabéu s’hi han de fer unes obres que podrien dificultar que s’hi jugui si finalment la Primera Divisió torna aquest juny. Segons fonts del Madrid, però, fins que el club blanc no tingui de manera oficial la notificació de la data de tornada de la competició, primer amb els corresponents entrenaments i posteriorment amb els partits, el Reial Madrid no prendrà una decisió. El club tenia previst remodelar l’estadi en els pròxims mesos.

gespa

Confinament sense presoners, o sense presoners que se'n sentin massa. Des del 25 de març, l'endemà que el primer ministre britànic, Boris Johnson, instés els ciutadans del Regne Unit a quedar-se a casa i només sortir-ne per comprar aliments, per atendre urgències mèdiques o per fer exercici una hora al dia, cada matí baixo al parc més pròxim de casa, el mateix on sempre vaig. Per seguir les ordres del premier, esclar. Fins aleshores, la presència dels nens, com la dels arbres o la gespa, el gimnàs a l'aire lliure, el sorral o els gronxadors, era un element més del paisatge. Una escola pròxima en un dels racons del Lloyd's Park, al nord-est de la ciutat, garantia la corrua de criatures i pares que els acompanyen de bon matí cap a les aules de la  Hillyfield Primary Academy.

Fins ara, però, gairebé no veia els nens. Tants, 400, que els arbres potser no em deixaven veure el bosc. Però des de l'ordre de confinament, veure'ls cada dia en companyia dels pares és tenir consciència de les diferències sobre com s'han aplicat les restriccions al moviment a Catalunya i a Espanya, d'una banda, i al Regne Unit, d'una altra. Encara més quan els últims dies el debat ha esclatat a Catalunya i Espanya i, finalment, el govern de Pedro Sánchez ha donat una data: 27 d'abril.

Aquest diumenge al matí, la Celia, una professora d'una escola primària que tot just ha tornat al setembre a Londres després de viure un any a Madrid, al carrer de Manuel Becerra, relativament a prop de la plaça de Las Ventas, jugava amb els seus dos fills, el Reggie, de 3 anys, i el Jack, de 5. "Com ho porten?", li demano a cinc metres de distància, extraprudent, referint-me al tancament. "Bé, encara tenim sort. Pensa que tenim, a més, un jardí on podem sortir. Altres no són tan afortunats." I li parlo de Barcelona, i és llavors que em diu que ha passat a Madrid l'últim curs i que sap perfectament que a "Madrid no hi ha grans parcs on anar, com aquí". "Però des d'avui, els nens ja poden sortir al carrer, oi?" "No encara", li contesto. "Fins al 27, no". 

Mentre parlem, el Reggie i el Jack fan anar els patinets damunt la gespa, amb més dificultat que traça, i llancen a l'aire els ninots amb què han baixat. El Reggie, un d'un dofí de peluix, comprat al Greenwich Maritime Museum, em diu la mare.

• 

La policia ha acabat amb els jocs de Reggi i del Jack / Q.A.

De sobte, apareix un cotxe de la policia envaint el prat, i la patrulla recorda amablement a la Celia que ens podem moure amunt i avant, que els nens poden passejar, o córrer, però no quedar-se en un lloc aturats, ni que sigui per llançar a l'aire les seves joguines. 

El Gran Londres té 14.000 hectàrees d'espais verds, 3.000 parcs, més o menys. Aquests dies són la salvació dels més de vuit milions de persones que hi vivim. No tots continuen oberts, però. Després d'una allau massiva durant els dies de la Setmana Santa, un parell de districtes de l'est van tancar-ne alguns. Amb el canvi d'horari de l'hivern a l'estiu, i l'augment d'hores de llum, el Lloyd's Park hauria de tancar a les 21.00. Però només està obert fins a les 18.00, per evitar els –en altres temps– tan habituals pícnics de capvespre. Els parcs de Londres són les nostres platges, de fet. 

En el viatge que va fer pel nord d'Europa el 1969, Josep Pla va recalar a Londres un parell de dies. Es troba amb un amic, el senyor Manyé, en diu, i li demana que el porti a veure els parcs de la ciutat. "| [els arbres] de Londres, de mitja mida, xarbotants de vida, lluents de la saba, són una delícia. L'herba dels jardins, dels parcs, dels squares, arribant del Mediterrani amb els ulls plens de groc, és apetitosa, d'una suavitat encantadora, us deixa absort".

Aquest matí de diumenge, de sol lluent i cel blau, també "l'apetitosa gespa" deixa absort el passejant o el corredor, de fons o ocasional. I les estampes de pares, mares i mainada, de bicicletes i patinets són les habituals, però sense aglomeracions. Potser el record més pròxim a la vida d'abans. Barcelona, però, o Madrid no són Londres. El verd escasseja. Places dures i asfalt. No només condicionen les restriccions més dures, sinó també l'urbanisme de les nostres ciutats, i pot fer més dur conviure amb el covid-19 els pròxims mesos. 

• 

Un nen pedaleja al Parc de Kensington Palace, Londres / SIMON DAWSON / REUTERS

Un 'premier' absent abans que esclatés la crisi

D'altra banda, un alt assessor del govern ha criticat avui durament el primer ministre per "saltar-se cinc reunions del [comitè de crisi] Cobra sobre el coronavirus" quan el brot ja s'havia començat a agreujar a la Xina i s'estenia per tot el món. Ho publica aquest diumenge The Sunday Times, que assegura que Boris Johnson va deixar d'assistir durant els mesos de gener i febrer a cinc reunions d'emergència en les quals s'estudiava com donar resposta a la crisi.

El diari assegura que la inacció de Johnson va fer perdre al país "cinc setmanes en la lluita contra la perillosa amenaça de coronavirus". Michael Gove, però, un dels homes forts del govern, ha defensat aquest diumenge Johnson davant de les càmeres de Sky News. "La idea que el primer ministre va saltar-se les reunions que eren vitals per a la nostra resposta al coronavirus és grotesca". Tot i així, el diari assegura que Johnson va donar prioritat al Brexit i a la remodelació del govern i que també va preferir passar dues setmanes de vacances durant el winter break amb la seva promesa, Carrie Simonds, amb qui espera un fill. The Sunday Times sosté que la primera reunió del Comitè Cobra per tractar el coronavirus a què Johnson va assistir va ser el 2 de març, quan l'epidèmia ja corria desbocada per totes les illes, especialment per Londres.