les vies

Catorze minuts després de la mitjanit passa l’últim tren des de Barcelona cap al Vallès per l’estació Peu del Funicular, a Vallvidrera. En teoria, les portes de l’estació s’han de tancar, els llums s’han d’apagar i no hi ha de quedar ningú fins poc abans de les cinc del matí, quan passa el primer comboi. Però, des de fa uns mesos, no passa res de tot això. A quarts d’una de la nit hi ha una trentena de persones que s’esperen a l’andana. Van vestits amb armilles reflectants i cascs aïllants i alguns porten màscara. Tot just comença la seva jornada laboral: tenen menys de quatre hores per intentar avançar al màxim les obres que s’estan fent al túnel de l’estació i que han de canviar tota la via del tren, que no es renova des de fa 30 anys. Després desapareixeran com si no hagués passat res perquè a primera hora es pugui reprendre la circulació.

Tan bon punt passa l’últim tren, la maquinària surt de les estacions de Rubí i Les Planes, on es guarda juntament amb el material nou. Mentre no arriba a l’estació de Vallvidrera, els operaris avancen feines, com afluixar les travesses de la via -les peces horitzontals que subjecten els carrils-. Al cap d’una estona, arriben dues grans excavadores especials, una picadora i dos remolcs que carreguen tots els elements de treball. L’objectiu d’aquesta nit és renovar les últimes 104 travesses de fusta antigues que encara queden i substituir-les per unes de formigó, que són més resistents. En total, se n’hauran canviat 5.000.

Els operaris fan la feina amb precisió quirúrgica, conscients que el temps corre en contra seu. Un controla l’excavadora, que té una gran pala i un ganxo. Va rapidíssim fent l’operació, una vegada i una altra. Remou el balast -les pedres que immobilitzen les travesses- fent un forat de gairebé un metre de profunditat, treu la travessa antiga amb el ganxo i n’agafa una de les noves, col·locades en fila sobre de la via (foto 1). Per la facilitat amb què es fa l’operació, ningú diria que cada peça pesa 200 quilos. En cinc minuts, han col·locat dues travesses noves.

Com si fossin al pit stop de la Fórmula 1, en què cada segon compta i on no hi ha marge d’error, la feina avança sense descans. Les màquines fan un soroll a vegades insuportable -especialment la piconadora, que ajuda a remoure les pedres-, i costa respirar perquè el moviment de la terra fa aixecar pols. La següent fase serà renovar tot el balast i, finalment, canviar els 1.600 metres de carril que hi ha al túnel. “En 35 anys, el carril s’ha desgastat, el balast s’ha desfet i les travesses perden la capacitat de subjectar la via”, explica Pere Mateu, director de projectes de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). La inversió per renovar aquesta via és de 3,7 milions.

Aturades divendres i dissabte

Els operaris treballen cada nit, menys divendres i dissabte, perquè l’horari ampliat del servei no dona marge de temps. Dimarts a la matinada el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i diversos alcaldes del Vallès van fer una visita d’obres. Fotografien i fan vídeos de les feines dels operaris. Rull treu pit del gran muntatge nocturn que en quatre hores desmunta i torna a muntar una estació per on cada dia passen 454 trens. Des de la conselleria ni es van plantejar fer les obres de dia, perquè hauria suposat tallar durant mesos la principal línia de FGC (la del Vallès), que mobilitza el 73% dels viatgers de Ferrocarrils, fins a 59,6 milions cada any. “No podíem donar una alternativa amb autobusos a tota aquesta mobilitat. La virtut de les obres és que el servei es manté al 100%, no s’altera res”, va dir Rull. Ni el dia que van trobar una granada de la Guerra Civil i van haver de venir els Tedax per desactivar-la.

La trentena de treballadors es mantenen immutables a les càmeres dels mitjans i als polítics. Les obres acabaran al gener: encara queden moltes nits treballant a contrarellotge.