R

Materialitzar la República. Implementar-la, impulsar-la o fer-la efectiva. Els partits sobiranistes s’esforcen a retorçar el llenguatge per explicar què pretenen fer la pròxima legislatura, sense que acabi de quedar gaire clar. El mateix passa amb el procés constituent -declarat il·legal pel Tribunal Constitucional-, que des de l’estiu del 2016 s’anuncia que començarà de manera imminent, tot i que encara no hi ha consens sobre qui l’ha de liderar, si les institucions o la ciutadania. Les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP busquen un mínim comú denominador perquè, de fet, el problema original és que la paraula república és polisèmica i té definicions diferents -fins i tot contradictòries- segons qui la defineixi.

Els tres partits parteixen del referèndum de l’1-O i de la declaració d’independència del 27 d’octubre passat per afirmar que al Parlament es va proclamar la República Catalana. I amb la mateixa contundència reconeixen també que Catalunya continua sent una comunitat autònoma. Les negociacions del full de ruta estan sent complicades perquè cada partit té al cap una manera diferent d’arribar a la independència -a la qual ningú ha renunciat- i al procés constituent. De fet, les divergències es van fer evidents durant la campanya del 21-D i fins i tot abans, quan no van ser capaços de pactar uns punts comuns per incloure als programes electorals.

Opinió vinculant de la ciutadania

La CUP continua instal·lada en la lògica de la legislatura anterior. Al seu entendre, Catalunya és una comunitat autònoma perquè el Govern va renunciar a defensar la República després del 27 d’octubre. No es va donar l’opció de mesurar les forces amb l’Estat, malgrat que -opinen- hi havia gent disposada a resistir a la plaça Sant Jaume. El pla dels cupaires passa per reprendre el que es va deixar a mitges i alerten que no donaran suport a un govern que no “implementi” la República. És a dir, a un govern que guardi al calaix la llei de transitorietat jurídica -que preveu, entre d’altres, el control efectiu del territori- i el procés constituent. Els anticapitalistes reclamen que els debats sobre la futura Constitució catalana comencin de manera immediata, coordinats per una plataforma ciutadana, però emparats pel Parlament i pel Govern. Els polítics s’haurien de comprometre a fer vinculants les conclusions -que es validarien en un multireferèndum- i traslladar-les a una Constitució. “Nosaltres continuarem llançant-nos contra el mur tantes vegades com calgui, fins a enderrocar-lo o potser saltar-lo”, va avisar el diputat Carles Riera dijous passat al Parlament.

Ni JxCat ni ERC es troben en aquesta tessitura. L’impacte contra el mur repressiu de l’Estat els ha fet canviar d’estratègia i, allunyats de la via unilateral, ara eviten fixar terminis per assolir la independència. Malgrat això, les diferències entre ells també són evidents. “Avui Catalunya és una República en la ment de molts catalans i és una República des del punt de vista institucional, no només sentimental, perquè s’ha validat en tres comicis”, apuntava Puigdemont la setmana passada en una entrevista a RAC1. JxCat ha renunciat a investir Puigdemont, però no a continuar tensionant l’estat autonòmic, d’entrada presentant el pres polític Jordi Sànchez com a candidat a la presidència i reservant l’opció de Jordi Turull, en llibertat condicional, com a opció a mitjà termini.

El procés constituent plantegen que es dirigeixi des de Brussel·les, coordinat pel Consell de la República que presidirà Puigdemont. Els debats es farien a Catalunya, tot i que no s’ha definit què es faria amb les conclusions, tenint en compte que aquí s’actuarà dins la legalitat autonòmica.

El pragmatisme d’Esquerra

ERC ha sigut, dels tres, el partit més pragmàtic. La independència només s’assolirà -expliquen diverses fonts- si s’acorda amb l’Estat o si hi ha una àmplia majoria social que la demani (molt superior al 50%). I, en aquest segon escenari, també es necessitaria un acord amb l’Estat, afegeixen d’altres fonts. Però els republicans continuen insistint en un concepte confús: “Fer república”. Què significa? Visualitzen una legislatura de quatre anys amb les polítiques socials a l’epicentre. Al programa electoral portaven 50 propostes “republicanes”: rebaixar un punt l’IRPF de les rendes més baixes, un pla de xoc contra la precarietat i l’impuls de la renda garantida de ciutadania. Totes elles mesures socials que es poden desenvolupar en el marc autonòmic. I el procés constituent, del qual no se sap si anirà seguit d’una Constitució catalana, el voldrien autogestionat per la societat civil per evitar més problemes amb la justícia.

Tres maneres diferents d’entendre la República condemnades a pactar un full de ruta que corre el risc de ser massa polisèmic.