L'independencia de l'Emma: de novembre 2019

dissabte, 30 de novembre del 2019

laCUP iel CCMA

Fa només tres dies, la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va evitar ser reprovada per un sol vot de marge. L’abstenció dels quatre diputats de la CUP va ser, per tant, cabdal per evitar que acabés censurada pel Parlament. Aquest suport, però, s’ha esvanit aquest matí. La diputada Natàlia Sànchez ha anunciat formalment –durant la comissió de control celebrada aquest divendres– que li retirava el suport, per “la falta de transparència”, la qual cosa obre la porta que el ple torni a plantejar la reprovació de la màxima responsable dels mitjans públics catalans.

Al centre de la discòrdia hi ha els contractes publicitaris de la Corporació. La CUP ha demanat veure’n el contingut, per tal d’examinar les condicions i descomptes que s’hi apliquen. En un parell de casos –Estrella Damm i Airbnb– les empreses han refusat que siguin públics, de manera que això ha derivat en un procés legal i administratiu que ha coronat en un moviment sorprenent: la Corporació ha presentat un contenciós administratiu contra la mesa del Parlament, que li exigeix el subministrament d’aquestes dades als grups polítics.

Durant la seva intervenció, Llorach ha recordat que, en aquesta legislatura, l’ens ha atès més de 180 sol·licituds relacionades amb la transparència. Preguntada per la diputada Sànchez sobre com era que el contracte d’Agbar sí que s’havia publicat, Llorach ha explicat que aquesta empresa no s’hi havia oposat. “Aquest recurs no és un caprici”, va dir. “Només persegueix salvar els interessos comercials de la mateixa Corporació. Si unes empreses no volen dir quina quantitat gasta a la Corporació, nosaltres ho hem de preservar”. A partir d’aquí, la cupaire ha preguntat si, de tota manera, la Corporació s’hauria d’arrenglerar amb les empreses privades.

Negociant el contracte programa

La sessió parlamentària ha estat marcada també pel debat sobre el contracte programa, una eina que dota la CCMA d’estabilitat pressupostària, però que no existeix des del 2009. Llorach ha anunciat que aquesta primera quinzena de desembre hi hauria les primeres reunions amb el Govern per tal de traslladar les necessitats econòmiques de la Corporació, que la directiva no va precisar. Minuts abans, el diputat socialista David Pérez havia acusat TV3 i Catalunya Ràdio de ser “un pou sense fons”, en referència a les aportacions extraordinàries que s’han hagut de fer els últims anys. En el torn de rèplica, Llorach ha recordat que aquestes aportacions obeïen a dues causes sobrevingudes: la crisi amb l’Estat sobre la interpretació en l’IVA i l’augment de despesa del capítol de personal, per una decisió de la Generalitat.

L’elaboració del contracte programa va començar-se al juny, en un procés liderat per la consellera Rita Marzoa. Llorach l’ha qualificat d’“imprescindible” i ha explicat que l’esborrany consta d’una vintena de pàgines i de cinc més de proposta d’indicadors a partir dels quals avaluar l’èxit i el compliment d’objectius dels mitjans. De tota manera, abans de tenir contracte programa cal que el Parlament aprovi el mandat marc de la CCMA.

Sanchis s’obre a debatre què fer amb els tuits de col·laboradors

El director de TV3, Vicent Sanchis, s’ha obert a debatre sobre si els col·laboradors externs de programes haurien de respectar el llibre d’estil quan diu que les seves intervencions en xarxes no poden comprometre la neutralitat de TV3. Ho ha fet després que Jair Domínguez digués “retrassada” a una diputada del PP. A hores d’ara, el llibre només afecta el personal propi dels mitjans.

Se escribe “Girona”, retrasada. https://t.co/Es6A0tGTRs

— Jair Dominguez (@sempresaludava) November 10, 2019

Nou podcast de Carles Porta a Catalunya Ràdio l’any 2020

Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, ha anunciat que Carles Porta estrenarà un nou podcast, després de l’èxit de Tor, tretze cases i tres morts, que ha superat les 300.000 escoltes. “La història de Tor no té res a envejar a la de Fargo o Twin Peaks”, ha assegurat Gordillo, que ha explicat també com Catalunya Ràdio forma part ja del sistema de majordomia digital Alexa, d’Amazon.

ara politica

Davant la crisi més greu de la democràcia espanyola des de la Transició i del deteriorament del sistema bipartidista conformat pel PSOE i el PP, sembla obligada la formació d’un govern de coalició entre diversos partits, fet que no s’havia produït a Espanya des de fa 82 anys. Apareixen dues opcions ben diferents: una és la coalició d’unitat constitucional, integrada pel PSOE, PP i, tal vegada, Ciutadans; i l’altra, la coalició de progrés, que formarien PSOE i Unides Podem.

Hi ha qui ha defensat que la primera opció era la més positiva, la de més autoritat i suport polític, fins i tot per resoldre la qüestió catalana. No s’ha explicat tant, però, que aquesta opció significa tancar files al costat d’un govern que bloquejaria tota iniciativa de canvi, pensant que amb això frenaria la descomposició del règim de 1978. Aquest seria, molt probablement, un govern de coalició amb poques iniciatives reformistes i més aviat orientat a una involució autoritària: amenaça constant d’aplicar l’article 155, laminació dels Estatuts d’Autonomia, donar ales a les interpretacions restrictives de la Constitució i als jutges perquè facin de guardians de les “essències pàtries”, utilitzar la vella llei de partits per veure si es pot aplicar la demanda de l’Assemblea de Madrid d'“ ilegalizar los partidos separatistas”, etc. De fet, seria una coalició creada amb la finalitat de tenir ben atrapat el PSOE i d’impedir-li que proposi reformes en profunditat.

En les actuals circumstancies polítiques plantejar exigències excessives des de posicions més aviat febles no té cap sentit

Enfront d’això, Pedro Sánchez ha optat per constituir un govern d’esquerres amb Unides Podem. Certament es tracta d’una coalició que no sembla que tingui encara un pla d’actuació gaire concret ni perfilat. També s’ha dit que és una opció arriscada perquè les discrepàncies internes i els suports parlamentaris condicionats en farien un executiu feble i incapaç de fer res, cosa que conduiria a una crisi encara més greu. Els més crítics amb aquesta possibilitat oculten, però, el desig d’impedir la presència en el govern dels esquerrans podemites perquè consideren que l’executiu espanyol és una mena de “ coto vedado” en el qual el pastís només es pot repartir entre els de sempre.

Si be és cert que necessita ser elegit ara, o quedarà notablement afeblit dins i fora del PSOE, Pedro Sánchez també ha d’entendre que només donant prioritat a la qüestió catalana es pot desbloquejar l’actual paràlisi. I Sánchez hauria de saber que acordi el que acordi amb els partits catalans –sigui poc o molt– sempre el PP, Ciutadans i Vox votaran contra la seva investidura.

Les formacions independentistes catalanes –ERC, JxCat i CUP– estan davant d’un repte polític complex: poden ser la clau per donar pas, o no, a la formació d’aquest govern de coalició d’esquerres. El seu dilema és clar: abstenir-se en el Congrés, possibilitant així que el govern Sánchez-Iglesias es formi, o considerar que no han d’intervenir directament en la governabilitat espanyola i votar en contra de la candidatura de Sánchez, entenent que no els dona prou garanties d’una negociació positiva.

Penso que aquesta segona possibilitat seria una equivocació greu. Sempre he considerat un error mantenir posicions intransigents, el “tot o res”. També crec que en les actuals circumstancies polítiques plantejar exigències excessives des de posicions més aviat febles no té cap sentit. Sembla que només respongui a una voluntat d'agreujar la crisi política: allò del “com pitjor, millor”.

Fer política no és fer volar coloms, és tocar de peus a terra i saber avaluar les forces pròpies i les dels altres, i les possibles conseqüències de les opcions preses. Tant la situació de Sánchez com la de les partits independentistes catalans està avui més plena de febleses que no pas de fortaleses. I en aquestes circumstàncies és fonamental, per part de tots, saber combinar l’audàcia amb la ductilitat.

Els que consideren que avui el més prioritari és negociar amb el govern de Madrid, com poden oposar-se a la primera possibilitat que se’ls presenta en anys?

La vida política catalana està condicionada per la competència entre les formacions independentistes per veure quina dona la imatge de ser la més patriota, la més autèntica i la més ferma. Es tracta d’una cursa política lògica, però que pot acabar sent tan insensata com perjudicial. Insistir en uns principis irrenunciables ha conduït, quasi sempre, a marginar-se de l’acció política i a tancar-se en una retòrica inoperant i estèril. I quan no es té prou força, agradi o no, s’han d’aprofitar les poques oportunitats que es presenten. Els que consideren que avui el més prioritari és negociar amb el govern de Madrid, com poden oposar-se a la primera possibilitat que se’ls presenta en anys?

A més, la formació d’aquest nou govern d’esquerres seria un cert trencament amb la vella política del bipartidisme i amb el predomini dels notables que han estat dictaminant sempre el que era “correcte” en la política espanyola. Que aquests notables hi tenen molt a perdre ha quedat clarament reflectit en les maniobres fosques de González i tres presidents autonòmics socialistes que, de moment, Sánchez ha neutralitzat amb la seva consulta a la militància.

Tant les formacions independentistes catalanes com les forces d’esquerres espanyoles han d’arriscar-se per arribar a acords acceptables, encara que inicialment semblin de mínims, i esperar que aquesta primera mostra de confiança mútua serveixi per obrir expectatives i possibilitats d’assolir uns acords polítics més rellevants. Veure a qui interessa el fracàs d’aquesta oportunitat hauria de servir per no cometre més errades, no deixar-se portar per una intransigència estèril i avaluar la transcendència política del vot d’abstenció

peix i carn

Mentre el segment dels plats preparats es consolida, la venda de productes frescos a Espanya fa un pas enrere. Aquesta categoria ha reduït el volum un 2,1% respecte a l'any anterior, segons dades presentades aquest dimecres per la consultora Nielsen a la jornada Perspectiva en productes frescos 2020: el repte del plàstic i el 'packaging' a debat, organitzada per la patronal del gran consum AECOC. El peix i les verdura són els aliments que han experimentat més aquesta lleugera davallada dels productes frescos. En concret, les vendes s'han retallat un 4,2% i un 3,5%, respectivament.

A la banda oposada, els segments de frescos que han aguantat més bé la caiguda són la carn i els ous, segons l'informe de la consultora. Mentre que els primers s'han mantingut pràcticament plans, amb un increment del 0,1%, els segons han registrat una millora de l'1,6%. La diagnosi de Nielsen és que els consumidors cada vegada ajusten més el pressupost a l'hora d'omplir el cistell. En aquest sentit, alerta que el retrocés en el consum de frescos es podria accentuar en el futur.

La despesa en menjar preparat augmenta més que la dels frescos

Durant la jornada els experts també han certificat l'auge dels productes de conveniència, és a dir, els que ja estan preparats o que directament es demanen a domicili a través d'aplicacions com Glovo, Deliveroo, UberEats i JustEat. Segons dades de la plataforma d'estudis AECOC Shopperview, el 40% dels consumidors ja han comprat alguna vegada menjar precuinat al supermercat, mentre que el 52% n'han demanat per emportar-se. En la categoria dels preparats les amanides envasades són el format més consumit, amb un 62% d'usuaris que hi recorren almenys una vegada per setmana, per davant de la verdura i la fruita pelada i tallada.

Fa temps que les cadenes de supermercats han detectat el filó del menjar per emportar-se i han ampliat progressivament l'oferta en aquesta categoria. El mercat està creixent fins al punt que Mercadona, el gegant del sector a l'Estat, ja assaja la implantació als seus supermercats d'una parada de productes preparats i personalitzats al gust del consumidor, com ara pasta, pizzes i amanides. En la seva xarxa d'establiments catalans, el supermercat de la plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat ha sigut el primer a fer la prova pilot.

El consumidor vol menys plàstics

L'altre focus de la jornada sobre el consum ha sigut la sostenibilitat. Les dades d'AECOC destaquen que el mercat espanyol viu una "demonització desls usuaris per l'ús de plàstics al supermercat". El 70% dels consumidors prefereixen comprar productes amb un envàs no fet amb aquest material i, de fet, el 57% estarien disposats a pagar més per un packaging més respectuós amb el medi. Segons la plataforma, una altra prova d'aquesta tendència és que el 40% dels consumidors ja compren en seccions a granel, com en el cas de la fruita i la verdura.

tik toc

El debate en torno a la censura china vuelve a estar sobre la mesa y esta vez lo hace de la mano de la actualidad. Después de que varios medios internacionales publicasen hace unos días la realidad de la comunidad uigur en los campos de trabajo forzado chinos, la tiktoker Feroza Aziz ha denunciado lo mismo en un vídeo TikTok y posteriormente su cuenta ha sido bloqueada. A pesar de que algunos ex empleados digan lo contrario, TikTok asegura que "no modera el contenido relacionado son sensibilidades políticas".

¿Qué ha pasado? La tiktoker Feroza Aziz subió este fin de semana un vídeo de apenas 40 segundos para denunciar la situación de los musulmanes que viven atrapados en los campos de trabajo forzado chinos. Con la idea de serpentear la censura, el vídeo comenzaba como un tutorial de belleza donde la creadora hablaba sobre cómo utilizar correctamente un rizador de pestañas para, rápidamente, cambiar de tercio y convertir sus consejos sobre maquillaje en una denuncia masiva que dice lo siguiente:

"Hola chicos, os voy a enseñar cómo obtener pestañas largas, así que lo primero que debéis de hacer es agarrar el rizador de pestañas, rizarlas obviamente...Entonces dejarás (el rizador) y usarás el móvil que estás utilizando ahora mismo para buscar lo que está sucediendo en China, cómo son los campos de concentración en los que se encuentran musulmanes inocentes a los que han separado de sus familias, secuestrado, violado y obligado a comer carne de cerdo para convertirse a otra religión. Si no lo hacen, serán asesinados. Las personas que van a estos campos de concentración no vuelven con vida. Este es otro Holocausto, pero nadie está hablando de esto."

Cuenta bloqueada. El contenido de Feroza Aziz se viralizó rápidamente situándose por encima del millón de visitas, superando los 500.000 likes y convirtiéndose en uno de los primeros éxitos masivos de la plataforma. De hecho, todo apunta a que el vídeo se coló en "For You", la página de tendencias de la app y que fue eso lo que ayudó a que llegase a tanta gente en tan poco tiempo. Sin embargo, en plena repercusión y auge de la viralidad del vídeo, TikTok bloqueó la cuenta de la creadora impidiendo su acceso. Según declaraciones aportadas por la plataforma china a The Washington Post, la cuenta de Aziz fue bloqueada porque previamente había compartido un vídeo satírico sobre Bin Laden que, según ellos, sí violaba las políticas de la compañía sobre "contenido relacionado con el terrorismo".

Aziz por su parte cree que esa explicación no tiene sentido ya que la cuenta con la que denunció al gobierno chino no es la misma con la que subió el meme donde aparecía Bin Laden. En una conversación con Buzzfeed News, la creadora asegura que tuvo que crear un nuevo perfil porque no paraban de banearle vídeos satíricos dirigidos al público musulmán.

EN MAGNET

Peppa Pig es ahora un símbolo antisistema en China y al Gobierno no le mola nada

Postura de TikTok. A pesar del debate generado en torno al blanqueo de contenido, desde la empresa china niegan que exista ningún tipo censura: "TikTok no modera el contenido debido a sensibilidades políticas y tampoco lo hizo en este caso" aseguró Eric Han, jefe de seguridad en TikTok Estados Unidos. Sin embargo, ex empleados de la plataforma consultados por Washington Post contradicen su postura y sostienen que, cuando trabajaban para la plataforma, debían seguir las pautas establecidas por los moderadores chinos y eliminar el contenido social o político.

Más censura. Otro de los casos más recientes de censura china tiene que ver con la empresa de videojuegos Blizzard y con la reivindicación pública que hizo uno de sus jugadores en una entrevista realizada durante el Grandmaster asiático. En lugar de responder a las preguntas de los presentadores, el gamer aprovechó su momento para mostrar su apoyo a las protestas de Hong Kong y colocarse una máscara en homenaje a los rebeldes. Como resultado, Blizzard Taiwan despidió a los presentadores del torneo, vetó al jugador y le retiró el dinero conseguido en los premios.

Denuncia internacional. 17 medios de todo el mundo recogen, en esencia, la misma reivindicación social llevada a cabo en el vídeo viral de Feroza Aziz. Diarios como El País o The New York Times han tenido acceso a los documentos secretos de la represión china donde, entre otras cosas, se desglosan los números de la comunidad uigur retenida en los llamados "campos de educación ideológica y entrenamiento profesional". Tanto la ONU como el Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación estiman que al menos hay un millón de uigures retenidos en estos centros de internamiento. Por su parte, el gobierno chino admite la existencia de estos campos, pero niega cualquier tipo de represión.

Imagen: @getmefamouspartthree/TikTok

mentides

Aquesta setmana s'ha commemorat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i encara massa sovint ens preguntem: com pot ser? Som al segle XXI, vivim en una societat suposadament civilitzada, tenim accés universal a l'educació i la sanitat, i encara som així? Encara som aquí? No tinc els coneixements suficients per intentar explicar el perquè de tants abusos, de tants assassinats, de tanta por, però sí que sé que té relació amb una estructura social d'arrels profundes que situa la dona en inferioritat de condicions respecte a l'home.

Una de les coses que encara hem d'explicar quan parlem de feminisme és que el feminisme no reclama la igualtat entre homes i dones. Aquesta reducció a l'absurd interessada obvia que sabem positivament que som diferents i que ho volem seguir sent. El que no volem de cap manera és no tenir les mateixes oportunitats, però hi ha una bona part de la societat, formada majoritàriament per homes, i també per algunes dones, que s'hi resisteix. En l’esfera pública encara estem lluny de la paritat, el mansplaining és tremendament cansat, i, en general, les dones tenim moltes més dificultats per fer sentir la nostra veu. Com ens ha ensenyat Mary Beard, perquè una dona pugui parlar un home ha de callar.

Com és possible que un home reconegut en la seva professió del món de la cultura faci servir una expressió com aquesta públicament?

I aquí cal explicar el perquè del títol de l'article. Com és possible que un home reconegut en la seva professió del món de la cultura faci servir una expressió com aquesta públicament, en una reunió de cent professionals igualment preparats? I, encara, com és possible que se sentissin algunes rialles mentre jo proferia un sonor “ hala!”? Doncs perquè són majoritàriament els homes els que dominen el llenguatge i el joc dels sobreentesos socials. I això ho permet el conjunt de la societat, la nostra educació, allò que se'ns transmet des del moment de néixer, allò que els homes i el poder fa temps que serven perquè no volen perdre els privilegis que suposa. L'administració de silencis i paraules també és dels homes, i ha de canviar. Preguntem-nos doncs què hi podem fer.

Una de les coses que podem fer és visibilitzar experiències protagonitzades per dones i el que aporten al treball dins dels col·lectius. Com es comporten de diferent manera homes i dones i per què en diversos àmbits de la societat ja es parla de "feminització" dels processos de presa de decisions, de noves formes de lideratge, etc. M'agradaria compartir-ne dues, una de paraules i una de silencis.

Hem d'administrar millor les paraules. Aquest és el principal motiu de l'organització del col·lectiu On Són les Dones, que, de manera gairebé espontània –si no fos pel temps que feia que observaven aquesta anomalia–, va aplegar el 2016 un grup de dones per recomptar i denunciar la subrepresentació de les dones opinadores als mitjans de comunicació. Amb una barreja de rigor, contundència i també humor per traslladar les conclusions, han sistematitzat l'observació d'aquestes dades i, el que és més important, han aconseguit que algunes realitats canviïn. El seu èxit és haver iniciat el camí cap a una paritat que hauria de ser respectada tal com regula la mateixa llei d'igualtat del 2015, però ho és també per la forma com s'ha fet servir aquesta veu contra els silencis mediàtics, autoorganitzant-se a partir de la col·laboració i el suport mutus.

També va bé saber que no tots els silencis són absència de paraules. Vaig poder viure fa unes setmanes la presentació pública d'un cicle de converses sobre dones i espiritualitat al monestir de Pedralbes. La direcció del museu i l’Oficina d’Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona havien impulsat un cicle de trobades entre 25 dones de diverses religions en un espai en què precisament les dones han estat protagonistes, i on han fet dels silencis i l’espiritualitat l'eix de la seva existència. La reivindicació del silenci com un llenguatge propi es va mostrar amb una força colpidora en la presentació d'aquesta experiència, que havia consistit en quatre trobades inicials a porta tancada. Aquest projecte ha servit per donar la paraula i compartir vivències de silencis volguts, i també per fer aflorar veus silenciades, per fer visible com actua la dona als marges, com construeix comunitats al seu voltant, per mostrar com des del silenci també es pot parlar i com, de fet, obliga a intensificar l'escolta.

Són només dos exemples d'administració de paraules i silencis, de voler ser iguals per poder ser diferents. Són aquestes veus i no mentides el que volem sentir, dins i fora del matrimoni.

pessebre

FIRA DE SANTA LLÚCIA

Fins al 23 de desembre té lloc a l’avinguda de la Catedral la Fira de Santa Llúcia. Les parades atapeïdes de figures del pessebre -els pastors, els bens, el bou, la mula, Josep, Maria, el Nen Jesús, el caganer...-, la molsa, els avets i la decoració nadalenca s’hi alternen amb les d’objectes d’artesania. Si aneu a aquesta fira, aprofiteu l’ocasió per visitar el pessebre de la plaça de Sant Jaume i els pessebres clàssics i monumentals del Museu Marès, que són ben a prop.

SANT ANDREU ES VESTEIX DE FESTA MAJOR

La festa major de Sant Andreu tanca cada any el cicle de festes majors de Barcelona. Durant deu dies, els carrers i places de l’antiga vila de Sant Andreu de Palomar s’omplen de música, ball i moltes altres activitats per celebrar la festivitat del patró. D’entre els pròxims actes cal destacar el Correfoc de Festa Major (9 de desembre, 20.30 h, inici a la plaça Orfila) i el Piromusical, que clourà la festa major, el 10 de desembre a les 21 hores, també a la plaça Orfila.

FIRA DE NADAL A LA PLAÇA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La plaça de la Sagrada Família alberga una de les fires nadalenques amb més tradició (se celebra des dels anys 60). Hi ha prop d’un centenar de parades d’avets de Nadal i guarniments, pessebres i figures, regals i productes alimentaris artesans com torrons, formatges i embotits.

FIRA DE NADAL A LES CORTS

L’avinguda Diagonal, entre els carrers Numància i Joan Güell, acull aquests dies, fins al 23 de desembre, una fira de Nadal amb nombrosos estands d’articles artesanals, tallers de reutilització i reciclatge, música en viu...

PESSEBRES A L’ESGLÉSIA DE BETLEM

El Nadal s’ha anat laïcitzant progressivament a casa nostra, però hi ha alguns elements de caràcter religiós que continuen ben vius. Un d’aquests és el pessebre, que va néixer al segle XIII a Itàlia i va ser difós pels franciscans, pels dominicans i finalment pels jesuïtes. Se’n fan en moltes cases, entitats, associacions, escoles, esglésies... Aquests dies també tenen lloc unes quantes exposicions de pessebres. Una de les més consolidades és la que se celebra des de fa més de cinquanta anys a l’església de Betlem, a la Rambla de Barcelona.

MERCAT SOLIDARI A FAVOR DE LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER A SARRIÀ

Objectes decoratius, complements de moda, joguines, llibres, manualitats, articles de papereria, guarniments nadalencs, productes d’alimentació artesanal i una fira d’art. Aquests són els ingredients del mercat solidari que tindrà lloc entre els dies 13 i 16 de desembre al Centre Cívic Vil·la Florida. Es tracta d’un mercat solidari a favor de la lluita contra el càncer.

presos

Jordi Cuixart es lliga la corda a la boca. Jordi Sànchez decideix trencar-la. I Raül Romeva la fa servir com una soga amb la intenció de llençar-la a la paperera. Ells tres són alguns dels protagonistes de l'exposició que aquest divendres s'inaugura a la Model sobre els danys col·laterals de viure a la presó. A la de Lledoners, el taller de fotografia va plantejar que cadascú fes servir una corda per expressar-se, i els tres presos polítics s'han centrat en la manca de llibertat d'expressió. Al seu costat, moltes altres imatges dels seus companys a la presó, lligats de mans, de cara o de cos sencer, la majoria lamentant estar lluny de les seves famílies.

Aquest divendres s'inaugura a la Model una de les exposicions més ambicioses creada per interns de tots els centres penitenciaris catalans. L'ARA hi ha pogut accedir hores abans de l'estrena, encara amb molta feina per fer. Les comissàries de l'exposició (D)anys col·laterals són també monitores a les presons catalanes: Ángela Peinado, Sonia Tartatatín i Pilar Cruz.

La imatge de Raül Romeva a l'exposició '(D)anys col·laterals' a la presó Model de Barcelona / PERE VIRGILI

La imatge de Jordi Cuixart / PERE VIRGILI — La imatge de Raül Romeva a l'exposició '(D)anys col·laterals' a la presó Model de Barcelona / PERE VIRGILI

La visita comença tan bon punt s'accedeix al recinte i es passa a la sala de visites. A l'altra banda del vidre ara hi haurà retrats de pares de Brians 2 i de mares de Wad-Ras, i en l'ambient ressonaran les veus d'alguns d'ells explicant què suposa viure allunyat dels seus fills. En alguns dels locutoris els acompanyen missatges a les parets. "Papi, t'estimo molt. Tant de bo la visita sigui de 10 hores, però no es pot. Quan siguis a casa sí que es podrà", li escriu un fill al seu pare.

Seguint el rastre d'uns ulls que es multipliquen a les parets de la Model en senyal de vigilància, s'arriba al Panòptic, símbol del centre de comandament d'una presó que va tancar ara ja fa dos anys i mig i que a partir d'aquest divendres custodia les 170 obres creades pels interns (tots en segon grau o preventius) que hi han volgut participar. Des d'allà es pot accedir a la Galeria 4, la mateixa que recorda els presos polítics que van passar per la Model durant els 130 anys que va estar en funcionament. I allà, cada sala és una obra d'art.

Hi ha llavors que es fan camí a la presó, un rellotge de sorra teixit per vuit presos que simbolitza el pas del temps, figures de Talegami (l'origami del talego) o de ceràmica inspirades en éssers estimats, dibuixos de familiars... Alguns interns aprofiten per fer palesa la seva soledat. Per exemple, situant una llibreta en posició vertical amb les espirals a dalt com si fos un mur de la presó i col·locant les flors de la primavera a l'altra banda, on no hi arriba la vista. D'altres expressen la culpa amb un dibuix dels seus fills plorant quan, petits, van haver de veure marxar la mare cap a la presó i, al costat, un altre dels fills ja grans, enfadats amb la mare pels anys que han passat sense ella.

La mostra l'ha organitzat el departament de Justícia en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i el suport d’entitats, i es podrà veure els divendres i els dissabtes fins al 25 de gener. Aquest primer cap de setmana alguns dels presos protagonistes i els seus monitors convidaran qui vulgui a participar en tallers similars als que han originat les obres que es poden veure aquests pròxims dos mesos a la Model.

godard

Jean-Luc Godard és un home especial. Té el costum de deixar plantat el Festival de Canes cada edició i no vol ni sentir a parlar d'homenatges o catifes vermelles. Però, en canvi, quan els programadors del petit cinema-cooperativa Zumzeig li van escriure fa uns mesos, els va contestar amb una carta manuscrita donant-los permís per projectar la seva última pel·lícula, El llibre d'imatges, tal com ell l'havia concebut: en una televisió de tub, desplaçada de la sala de cinema. Al Zumzeig l'han instal·lat en una zona del bistrot que hi ha al local, amb la televisió situada al mateix terra, i es podrà visitar fins al 8 de desembre.

Crítica d'‘El libro de imágenes’: ¿i si Godard hagués deixat d’existir?

"Ens vam quedar amb les ganes de projectar la pel·lícula quan es va estrenar comercialment [al febrer] perquè la distribuïdora espanyola la va donar al Boliche", explica Josep Calle, un dels membres de la cooperativa. Com que el públic del Zumzeig la demanava, van tenir la pensada d'escriure directament a la productora de Godard. "Havíem llegit en algun lloc que ell volia que la pel·lícula es projectés en espais diferents com bars i hotels, així que vam oferir el nostre bistrot. I va dir que sí".

“‘Hasta la victoria’, Jean-Luc Godard”

Calle mostra amb orgull la carta que va escriure Godard, que comença amb un “ Queridos compañeros” en castellà i es tanca amb “ hasta la victoria, Jean-Luc Godard". A més de la televisió de tub, el cineasta estableix que el sistema de so ha de tenir set canals. “Si l’àudio no és 7.1 hi ha frases de la seva narració que es perden, com va passar al Boliche”, apunta Calle. La instal·lació del Zumzeig és modesta: la pantalla és reduïda i els subtítols són en anglès. Mentre alguns directors lluiten amb dents i ungles perquè les seves pel·lícules es vegin en pantalla gran, Godard sembla que gaudeix exposant l’obra a circumstàncies aleatòries: la instal·lació del Zumzeig, per exemple, s’ha arribat a projectar en un lavabo. “No està pensada per seure a terra i veure tota la pel·lícula, sinó només una estona, com qui es troba un llibre i en llegeix un capítol”, observa Gonzalo de Lucas, crític i professor de la Universitat Pompeu Fabra. “L’obra posa en valor la materialitat de la imatge digital, les degradacions i efectes provocats per la circulació de les imatges i les còpies que se’n fan”.

Jean-Luc Godard: "El cinema, com Catalunya, té dificultats per existir"

Als espectadors que ja van veure El llibre d’imatges al cinema la instal·lació del Zumzeig els permet apreciar millor els jocs acústics amb l’espai que fa Godard, uns experiments que manipulen la profunditat sonora dels diàlegs i la narració de manera desconcertant. De Lucas també destaca “l’efecte vídeo” de mirar el film en una televisió de tub. “Jo mateix l’he gaudit més a la televisió de casa meva que a la pantalla del Boliche”, assegura. “Que les imatges tinguin textures diferents les revela en tant que imatges, revela el seu caràcter de reproduccions”. Un dubte: ¿els distribuïdors oficials d’ El llibre d’imatges no s’enfadaran perquè el Zumzeig exhibeixi gratis el film?“ No, perquè Godard es reserva els drets per exhibir la pel·lícula fora dels cinemes”, assegura Calle.