Un país gairebé desconegut per a nosaltres, amb una població lleugerament superior a la de la província de Saragossa i que molts potser tindrien problemes per ubicar exactament en un mapa. Això és Estònia, un petit estat que malgrat tot s’ha convertit en un dels principals exponents tecnològics del món. Una administració increïblement connectada i amb un ecosistema de start-ups que ha permès que, tot i els seus 1,3 milions d’habitants, allà hi hagin nascut quatre unicorns, és a dir, empreses tecnològiques que han aconseguit una valoració superior als 1.000 milions de dòlars. ¿Què ha passat perquè en pocs anys una república exsoviètica hagi passat a liderar els indicadors de tecnologia i emprenedoria i s’hagi convertit en un exemple de democràcia digital? La fundació d’empresaris FemCat ha fet un viatge al país per esbrinar-ho i va convidar diversos mitjans, entre ells l’ARA, perquè en traguéssim les nostres conclusions.
Comencem per una mica d’història: Estònia es va escindir de Rússia el 1991. “L’arribada de la independència va ser un caos”, rememora Linnar Viik, cofundador d’EGA, que assessora el govern estonià en bones pràctiques digitals. “No hi havia banc central, ni exèrcit, no teníem diners... El govern va demanar un pressupost a IBM i vam veure que valia molts més diners dels que teníem”, afegeix. Solució: “Ens vam llançar a internet perquè era més barat”. “Estònia no va tenir mai una visió a llarg termini”, ratifica Peeter Smitt, de la multinacional tecnològica Nortal. “Jo crec que sempre pensàvem a dos o tres anys vista, i en part això va anar bé, perquè ens vam poder anar adaptant a mesura que el món evolucionava”, diu Smitt. Aquesta adaptació a la tecnologia potser també s’explica pel fet que, normalment, tant els primers ministres com els ministres són insultantment joves.
“Començar des de zero va ser bo, en part, però també va ser un repte molt gran”, explica Tobias Koch, membre de l’oficina governamental E-Estonia. “El primer govern estonià tenia un pressupost de només 130 milions d’euros, no hi havia inversió pública, i tampoc privada. En molts casos la gent no tenia ni telèfon fix a casa -relata Koch-. Però als anys 90 els estonians només estaven empatats amb la resta del món en una sola cosa: la tecnologia. Tothom estava als inicis”, afegeix. Efectivament, l’avantatge d’Estònia va ser néixer just en el moment que internet i la tecnologia mòbil estaven a punt d’irrompre. El país va saber detectar-ho, i la seva petita dimensió i la flexibilitat que li proporcionava no haver heretat cap estructura governamental li van donar els ingredients necessaris per poder llançar-s’hi de cap.
La petjada soviètica encara és clarament visible passejant per Tallin, la capital del país. Però és una qüestió purament estètica i urbanística. En tota la resta d’àmbits, la petjada sembla haver-se esfumat, començant per la renda per càpita: els estonians doblen la dels russos.
Després de deixar enrere el comunisme (amb capítols especialment dolorosos, com per exemple el trasllat a Sibèria del 10% de la població, inclòs tot el govern), Estònia va passar a ser una economia completament liberal. Avui, per exemple, el seu impost sobre la renda és del 20% per a tothom, independentment del que cobrin, lluny dels sistemes progressius de la majoria de països europeus. A més, el seu deute públic és gairebé inexistent: tan sols del 8% del PIB, el més baix de tota la UE (per si cal recordar-ho, Espanya frega el 100%). Les idees de l’estat limitat que defensen els llibertaris dels Estats Units, per exemple, són benvingudes a Estònia. “La meva aspiració seria que no hi hagués govern, que no calgui tenir personal a l’administració”, resumeix Kristi Pool, sòcia de Helmes, una consultoria que ajuda a implantar la tecnologia a l’administració. Donada la seva feina, Kristi Pool és part interessada en la reducció de l’administració, però el seu punt de vista és força compartit entre la vintena de persones de diferents àmbits consultades durant el viatge de FemCat.
Tot i aquesta actitud antiestat, i malgrat l’ínfim deute públic del país, el cert és que Estònia ha gaudit d’abundants ajudes europees que han contribuït a construir moltes de les infraestructures digitals que ara tenen els ciutadans estonians. Segons els registres comunitaris, aquest país bàltic ha rebut i rebrà prop de 5.800 milions d’euros entre el 2014 i el 2020, equivalents a més d’un 3% del seu PIB anual. Però els ajuts s’acaben l’any vinent i això posarà sota pressió la filosofia que ha imperat fins ara. “Tenir deute no és plantejable per als estonians, però els fons europeus s’acabaran i això s’haurà de replantejar, segurament”, diu Tobias Koch.
Les ganes de diferenciar-se de l’etapa soviètica es veuen fàcilment. “No hi ha sindicats a Estònia. Bé, sí que n’hi ha però no tenen gaire seguiment ni estan gaire actius... La gent no creu en les protestes”, afirma Sandra Särav, responsable de polítiques públiques de Bolt, una mena d’Uber o Cabify nascut al país i que s’ha convertit en un dels quatre unicorns estonians. Segons manté Särav, avui dia “no hi ha gaire diferència entre treballar per a l’administració i fer-ho per a Bolt”. Xocant: com si un responsable de Glovo digués que és similar treballar allà que fer-ho a la Generalitat o a la Seguretat Social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada