Va ser quan es va convertir en mare. Llavors, la Momo va sentir que havia de protegir la seva filla. Que havia de fer allò que no havien fet per ella. La seva mare havia sigut testimoni dels abusos sexuals que va patir quan era una petita, entre els 4 i els 7 anys, i no va fer res per aturar-ho. Una experiència que la va deixar “destrossadíssima”. “Volia ser mare per tornar a ser filla i ser protegida”. Ser mare va despertar la nena que havia sigut, es veia “reflectida” en la “desprotecció” que tenen els més petits, els fills.
La maternitat va fer “esclatar” el que la Momo duia a dins des de la infància, tot i que en el seu cas mai havia quedat “amagat al subconscient”, sinó que tenia molt present el que havia passat. Ja adulta, va arribar a la Fundació Vicki Bernadet, on va sentir-se respectada i escoltada per fer un viatge per superar els abusos que havia patit dins l’entorn familiar, el cercle íntim.
“Els meus pares ho sabien, i és més colpidor això que els abusos en si. No només ho sabien, n’eren testimonis”, recorda ara, amb 47 anys: “Quan venen els records, t’afecta en les relacions, et porta a la soledat de quan eres petit. Socialment m’afectava, perquè et marca en molts aspectes, no només en el sexe”.
Amb quatre companyes més va iniciar un projecte fotogràfic per treballar tot el que havia viscut de petita. “No era fototeràpia, era treure fora aquella imatge que tenia de la meva infància. Llavors ho pots veure amb una altra mirada, pots veure el dolor sense que et faci mal”. A la Vicki Bernadet va trobar el camí per començar a superar el dolor. “El més important és com ha quedat la víctima. ¿Sabem quantes s’han recuperat?”, diu la Momo, que té clar que s’ha de millorar la tasca “d’acompanyament a les persones que han patit abusos” i alhora “s’ha de treballar a les escoles, ensenyant als més petits”. Per aquest motiu, perquè la importància radica en això, en el procés d’ajuda a les víctimes, prefereix evitar parlar de l’abusador i del que va patir quan era una nena: “No li vull donar protagonisme”.
La Momo va ser víctima d’abusos dins de la pròpia família. Un dels focus que ahir, coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció contra l’Abús Sexual Infantil, va assenyalar la mateixa Vicki Bernadet, rostre visible de la fundació que porta el seu nom i que des del 1997 treballa en aquest àmbit. S’ha de superar el “tabú” dels abusos intrafamiliars, diu Bernadet, per a qui “falta parlar dels abusos dins la família”. “La societat ha d’entendre que hi ha molts nens i nenes que amb el seu silenci segueixen sent invisibles i han de ser rescatats, s’han de treure d’aquest pou, i això només es pot fer fent-los perdre la por”, va dir Bernadet en un acte al Teatre Romea per presentar una campanya de sensibilització creada per l’agència Ogilvy. Un anunci en què es recorda que un de cada cinc menors pateix abusos.
La fundació, que ahir va apuntar que el 60% de les víctimes no reben cap tipus d’ajuda, va atendre 754 denúncies per abús sexual infantil durant el primer semestre del 2019, un 30% més que l’any passat (1.134 casos en tot el 2018). El fet que alguns casos hagin aparegut als mitjans fa que hi hagi persones que decideixin fer un pas endavant i denunciar. “La normalització provoca un empoderament de les persones que han patit abús sexual infantil, que veuen que no estan soles i se senten més fortes per declarar-se víctimes d’aquesta situació”, va explicar Bernadet, que va deixar palès, però, que tot i la creixent visibilitat d’aquesta problemàtica el nombre de casos no disminueix i fundacions com la seva, que supleixen la feina que hauria de fer l’administració, es troben molt cops desbordades, amb una llista d’espera que en algun moment ha arribat a ser d’un any.
A l’acte d’ahir hi va participar també la cantant i intèrpret Lídia Pujol, que va patir abusos quan era petita i va posar-se en contacte amb la fundació, igual que la Momo, per superar el trauma. “Jo vaig poder ser escoltada. No tot val en nom de l’amor, perquè no és amor”, va denunciar Pujol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada