el besavi

PAPA: quina tranquilitat pronuciar ara aquestes dos silabas.Anomenarles et tornava el sentit al mon i ell te l’explicava com podía amb el que sabia per intentar tornar la rao al caos dels anys 50. Potser la casa no era un niu, pero podias agafarli la ma. Molt aviat ja no vaig poder tornar a casa des de el fons de mi mateix per trobar el refugi. Pero sempre podies trobar aquella mirada dubitativa pero plaent, que s’enfrentava a tu pero que al final t’ajudaria. I per Sant Josep, la teva famosa crema catalana.

PARE: La paraula pare esta plena de viatges a Andorra, de sobretaules curtes  en silenci on les paraules buides et deien que tu series diferent, ni millor ni pitjor, i que al llarg de la vida, ja sense tu, seriem un i cadascun unics els germans La paraula que fa que cada capvespre pensi en trucar te i que finalment escrita en aquell gran cendrer, la veig cada mati quan anem a donar el menjar a les gallines i al teu ultim amic, el Bigotis. I tot el dia aquelles maquetes de cases i trens que tu no havies pogut portar.