Pedro Sánchez tenia un guió que ahir va saltar pels aires per partida doble. Primer quan Iglesias va aparcar alegrement el referèndum (¿quin cost tindrà aquest moviment per a En Comú Podem?) i li va oferir els seus vots per a un govern de coalició. I després al vespre quan Rajoy es va apartar de la cursa i va traspassar tota la responsabilitat del que passi a partir d’ara al líder socialista, que sobre el paper té més suports que ell. Ara Sánchez està sol, al mig de la plaça, amb Rajoy i Iglesias còmodament refugiats a la graderia, mentre a ell li toca lidiar amb el brau de la governabilitat. I com un torero en el seu dia gran, el cap de files socialista només pot fer dues coses: o agafa el toro per les banyes i intenta de veritat fer un govern d’esquerres (que, atenció, necessita l’abstenció d’ERC i DL, que tenen opinions molt dispars sobre la qüestió), o directament surt corrents i se’n va a casa perquè algú altre (Susana Díaz) es mengi el gripau de la gran coalició o les eleccions. O president o res. No hi ha terme mitjà. I el temps ja corre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada