recuperacio

L’any que acabem es pot considerar el de la sortida de la crisi, almenys a nivell macroeconòmic, amb un creixement del producte interior brut a Espanya fins al tercer trimestre del 3,4% interanual (3,6% a Catalunya) i millores en molts indicadors com el comerç exterior, el consum o la balança comercial, però amb ombres profundes, com l’atur registrat -tot i la millora-, l’alt endeutament i, sobretot, la debilitat dels preus. Un any de flirteig amb la deflació que ha portat el Banc Central Europeu (BCE) a fer mans i mànigues inundant la zona euro de diners i amb altres mesures d’estímul.

• 

Preus estancats

L’IPC tanca l’any al 0% després de quatre mesos en negatiu

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar dimecres la taxa avançada de la inflació. L’índex de preus al consum (IPC) acaba l’any al 0%, és a dir, el mateix nivell que fa un any. Això sí, la dada publicada dimecres suposa un retorn a valors positius, després de quatre mesos seguits de caigudes de preus.

Dins del comportament dels preus té gran importància l’abaratiment dels carburants. Que aquest desembre la gasolina i el gasoil hagin baixat menys que fa un any ha permès que els preus no tinguin una evolució negativa. És el primer cop d’ençà que hi ha sèrie històrica que els preus tanquen un any sense pujar ni baixar. L’any 2014 els preus van caure un 1% al desembre, en el primer exercici amb una taxa negativa.

Petroli barat

Gasolina per a l’economia que suposa uns 15.000 milions

El preu del petroli ha continuat baixant aquest any. El barril de Brent tanca l’exercici al voltant dels 36 dòlars, un nivell que no es veia des del 2004. I tot i l’efecte coet i l’efecte ploma -que estableix que quan el petroli puja la gasolina també s’encareix ràpidament, però quan l’or negre baixa els preus dels carburants descendeixen més lentament-, el cert és que ja es pot trobar el litre de gasoil a menys d’un euro en algunes gasolineres. Aquest combustible s’ha abaratit un 8,7% des de principis d’any, mentre que la gasolina té pràcticament el mateix preu.

La caiguda del preu del cru -un 36% al desembre i un 17% a l’acumulat de l’any- té un altre efecte positiu per a una economia. Suposa un estalvi de 15.000 milions en les importacions, segons el ministre José Manuel Soria, cosa que és autèntic combustible per impulsar el creixement. L’únic però és la devaluació de l’euro respecte al dòlar (d’1,21 al gener a 1,09 dimecres), cosa que mitiga l’estalvi en el preu del barril.

Deute

Més deute i més emissions, però a un cost més baix

El deute de l’Estat pujava al tancament del tercer trimestre al 99,3% del PIB, un rècord: equival a la riquesa que genera Espanya en un any. El tresor públic ha tancat un any rècord d’emissions de deute (47.700 milions nets) i per a l’any que vol emetre 45.000 milions. La part positiva és el cost més baix -s’han fet emissions a tipus d’interès negatiu- gràcies a la baixada de la prima de risc, que va començar l’any en 107 punts i dimecres estava en 118, després d’arribar a 161 punts al juliol, però tot l’any ha estat molt lluny dels màxims de la crisi.

La borsa

Els inversors tornen al parquet però amb pèrdues anuals

La captació d’inversors a la borsa ha repuntat el 2015. Les ofertes públiques van augmentar un 45% i van captar uns 8.700 milions, amb operacions rècord com la d’Aena o la de Cellnex. Però l’Íbex-35, l’indicador del selectiu espanyol, tanca l’any amb pèrdues. Era als 10.279 punts a l’inici de l’any, i va tancar dimecres als 9.641 punts.

Atur

La situació millora, però amb una lenta creació d’ocupació

L’Estat tenia registrades 4.525.691 persones aturades al gener, i al novembre eren 4.149.298. A Catalunya la reducció ha sigut del 10%, a l’Estat del 8%. Però la creació de nova ocupació és molt més lenta. L’augment d’afiliacions a la Seguretat Social ha sigut d’un 3,6% a Catalunya i d’un 3% a l’Estat.