LA CORAL DE RIELLS DEL FAI CANT A GRANERA (5.6.2016)
Granera te amb Bigues i Riells com una certa història d'amor. I de records. Mentre fèiem els 30 km i escaig que ens separen, hom anava recordant-les vegades que hi havia pujat en bici, si s'havia banyat al pantà o hi havia menjat molt bé. Tant és aixi que en rebre la invitació per cantar hi en la seva allar guisada festa d'estiu, quatre caps de setmana en quatre masies cedides, hi vàrem accedir amb els "bussos" particulars en aquell camí de pols, en el que després de cantar ja cremaven 19 fanals clàssiques molt adients al paisatge. No s'ens tornarem assidus a cantar aquesta població, però ells, el bon public que hi havia, van demanar el bis de La Gavina, perquè és la més popular o per asserenar se després de la disbauxa zuluera de Nginisiponono. En tornar al pàrquing va semblar sentir que els agradaria molt que hi tornéssim anar. Encara que amb les sopranos disminuides en nombre i amb l'amenaça suau del cel plujos, varem arrencar amb la francesa Tant que vivray, que encara és mes interessant i propera després de les explicacions del Mestre Jordi Guri. La potència de la part del cor davanter obligava als homes (baixos i tenors a no perdre pistonada ni atenció per contribuir a les dues cançons d'amor sud-americanes. Vidala Riojana, una dansa argentina i la mexicana La Valentina, aquella canço que segueixo dient es d'amor i d e guerra. Amb les veus ja calentes, a bona hora doncs l'alta muntanya, Recordo que l'escenari era un parc exterior, les nostres "solistes "vocals, encaren el Diàleg de Maria Manent, Diàleg i Dona'm la ma de Salvat Papasseit, una amb mes esperança que laltre però les dues busca'n el bes o la fugida a les ribes del mar....deeel maaaar. I mentre la Gavina veia transformada la seva lletra en una successió de lalalalala's, no deixava de mirar al cel espera'n les gotes de pluja de Bacharah, on a manca de 'aigua de veritat, era substituit pel blm blm blm blm ... Un viatge divertit per diferents estils que actualment ens porten al cor de l'africa, amb dues cançons clàssiques d'ells , Si njay njay njay, que no sap on te l'amant i la citada repetida i coreografiada Nginsiponono que diu que el te a Durban. S'ha de dir en descàrrec d'algun pas en fals que la rocalla de terra, preludi en el seu moment d'una era que obligaven a fer algun salt artístic, però sense llança ni escut protector. Afortunadament no estenien que fer mes salts entre peça i peça. Un altra jornada d'un programa variat i que per el vist o cantat agrada per què ens seguim amaaant, amaaaaannnt, vull dir invitant: Sant Climent..,Manlleu, un no parar passejant encara, centenàries cançons catalanes (la lletra) per el pais..encara, centenaries cançons catalanes (la lletra).
Granera te amb Bigues i Riells com una certa història d'amor. I de records. Mentre fèiem els 30 km i escaig que ens separen, hom anava recordant-les vegades que hi havia pujat en bici, si s'havia banyat al pantà o hi havia menjat molt bé. Tant és aixi que en rebre la invitació per cantar hi en la seva allar guisada festa d'estiu, quatre caps de setmana en quatre masies cedides, hi vàrem accedir amb els "bussos" particulars en aquell camí de pols, en el que després de cantar ja cremaven 19 fanals clàssiques molt adients al paisatge. No s'ens tornarem assidus a cantar aquesta població, però ells, el bon public que hi havia, van demanar el bis de La Gavina, perquè és la més popular o per asserenar se després de la disbauxa zuluera de Nginisiponono. En tornar al pàrquing va semblar sentir que els agradaria molt que hi tornéssim anar. Encara que amb les sopranos disminuides en nombre i amb l'amenaça suau del cel plujos, varem arrencar amb la francesa Tant que vivray, que encara és mes interessant i propera després de les explicacions del Mestre Jordi Guri. La potència de la part del cor davanter obligava als homes (baixos i tenors a no perdre pistonada ni atenció per contribuir a les dues cançons d'amor sud-americanes. Vidala Riojana, una dansa argentina i la mexicana La Valentina, aquella canço que segueixo dient es d'amor i d e guerra. Amb les veus ja calentes, a bona hora doncs l'alta muntanya, Recordo que l'escenari era un parc exterior, les nostres "solistes "vocals, encaren el Diàleg de Maria Manent, Diàleg i Dona'm la ma de Salvat Papasseit, una amb mes esperança que laltre però les dues busca'n el bes o la fugida a les ribes del mar....deeel maaaar. I mentre la Gavina veia transformada la seva lletra en una successió de lalalalala's, no deixava de mirar al cel espera'n les gotes de pluja de Bacharah, on a manca de 'aigua de veritat, era substituit pel blm blm blm blm ... Un viatge divertit per diferents estils que actualment ens porten al cor de l'africa, amb dues cançons clàssiques d'ells , Si njay njay njay, que no sap on te l'amant i la citada repetida i coreografiada Nginsiponono que diu que el te a Durban. S'ha de dir en descàrrec d'algun pas en fals que la rocalla de terra, preludi en el seu moment d'una era que obligaven a fer algun salt artístic, però sense llança ni escut protector. Afortunadament no estenien que fer mes salts entre peça i peça. Un altra jornada d'un programa variat i que per el vist o cantat agrada per què ens seguim amaaant, amaaaaannnt, vull dir invitant: Sant Climent..,Manlleu, un no parar passejant encara, centenàries cançons catalanes (la lletra) per el pais..encara, centenaries cançons catalanes (la lletra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada