Fins al 2015 l’acollida de refugiats a Espanya es gestionava a través de tres grans entitats especialitzades (l’ACCEM, la Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), però coincidint amb la punta d’arribada de refugiats a Europa i la posada en marxa de plans de finançament europeu, es va obrir a concurs públic. Això ha permès l’entrada d’alguns nouvinguts, que no tenien experiència prèvia en l’acollida, com és el cas de Dianova, una ONG que sempre havia treballat amb toxicòmans i menors tutelats i que va guanyar el concurs per obrir un centre d’acollida a Manresa i un altre a la ciutat de Vic. Al juliol Dianova va rebre una subvenció per valor de 526.233 euros, una xifra que els col·loca com a tercera entitat receptora d’ajudes, per davant de la Creu Roja, malgrat que no tenia experiència prèvia amb refugiats.
Dianova va estar al centre de la polèmica al gener quan la Cadena SER va destapar que l’ONG mantenia refugiats i toxicòmans dins el mateix centre de la localitat madrilenya d’Ambite. Els responsables de l’organització van aclarir que no convivien sinó que feien servir edificis separats de les instal·lacions i que no hi havia hagut cap conflicte. També va sortir a la llum la denúncia que alguns refugiats cobraven en negre per fer petites feines dins el centre, cosa que l’ONG va desmentir. Pocs dies després el ministeri va ordenar que els refugiats fossin reallotjats en altres centres i va dir que no renovaria el programa d’ajuda humanitària de l’entitat, tot i que el d’acollida de refugiats es mantenia, de moment.
L’ARA ha tingut accés a quatre refugiats acollits a Manresa que alerten de dèficits en els serveis bàsics de l’acollida. Una família veneçolana de set membres que hi va ser destinada al desembre va decidir abandonar les instal·lacions. “Tenim dos nens petits i no se’l podien menjar, aquell menjar... portàvem tres dies donant-los llet, pa i iogurts. Els caps de setmana no hi havia servei de neteja i els lavabos es posaven impossibles”, explica Dolly Khassah, que ara ha tornat a Madrid i s’està amb el seu marit, fills i cunyats, opositors al govern de Nicolás Maduro, temporalment en un alberg de joventut que li ha proporcionat una altra entitat.
Després de l’escàndol d’Ambite, a Manresa, que compta amb 40 places, han millorat algunes coses. Han començat, per exemple, les obres de reforma a la cuina de l’edifici, propietat de l’Orde de Sant Joan de Déu, per poder-hi cuinar en lloc de recórrer al càtering. Aquest diari ha sol·licitat permís per visitar les instal·lacions i contrastar-les, però el ministeri l’ha denegat.
“No rebem l’assignació sencera”
Un jove que va arribar al centre al novembre -s’estima més que no esmentem ni tan sols la seva nacionalitat- explica que només al mes de gener ha rebut l’assignació de 50 euros per a despeses personals: “Al novembre i al desembre me’n van donar 32, i sempre pagaven tard”.
Un extreballador del centre corrobora que quan hi va arribar no funcionava la calefacció, confirma els problemes amb el menjar i assegura que el personal havia de treballar més hores del compte per cobrir l’atenció. També alerta de problemes sanitaris: “Entre els refugiats hi havia alguns casos de malalties infeccioses que no eren notificats, també problemes a les nits amb persones afectades d’estrès posttraumàtic. Calia tenir un metge i personal especialitzat, però allà no hi havia ningú”, assegura.
L’Ajuntament de Manresa no hi té competències però en les visites que hi ha fet no ha detectat irregularitats. Dianova atribueix les crítiques a la situació de tensió que pateixen els refugiats. El ministeri tampoc ha volgut revelar a l’ARA el resultat de les inspeccions que hi ha fet.
L'origen de Dianova, l'entitat que gestiona l'acollida dels refugiats a Vic i a Manresa, cal buscar-lo el 1974, a la Boère, França, de la mà de Lucien Engelmajer. Funda una entitat que agafa el nom 'le Patriarche', el Patriarca, i que tracta toxicòmans. La web Dianova.ngo no en renega: “'le Patriarche' dóna una resposta eficaç i concreta allà on els poders públics encara només proposen la repressió del consum i una mirada estrictament psiquiàtrica i individual com a tractament”, explica. No s’hi diu res del judici, condemna, ifugida d’Engelmajer, ni de les acusacions de secta. Dianova Internacional tan sols reconeix que “una corrent interna” crítica dins del Patriarca aconsegueix destituir el fundador el 1998 i aquell mateix any l’entitat es reestructura, canvia de nom i dóna autonomia a les associacions locals.
El Patriarca va arribar a aplegar més de 5.000 persones en 210 centres repartits en 17 països, però el 1995 l’informe de la comissió sobre sectes de l’Assemblea Nacional francesa va incloure diverses referències a l’entitat i a Engelmajer. Al cap de poc el fundador va fugir a Amèrica i es va dictar una ordre de detenció en contra seva. El 2006 a Tolosa el van jutjar a ell –que continuava escàpol– i a una quinzena de directius del Patriarca, incloent-hi fills seus. El fiscal va definir l’entitat com “una secta que explota sense escrúpols”,segons el 'Libération', i a Engelmajer el van condemnar a cinc anys de presó per delictes contra els treballadors, malversació i blanqueig, entre d’altres. No els va complir. Tampoc va tornar a França, va morir el 2007.
Dianova Espanya consta al registre d’associacions del ministeri de l’Interior des de 1982. “No tenim res a veure amb el Patriarca”, explica, d’entrada, un portaveu de l’entitat, i diu que Dianova Espanya forma part de Dianova Internacional des del 2002. Quan se li explica que Dianova.es defineix el procés de reestructuració del 1998 amb les mateixes paraules que la pàgina Dianova.ngo enumera els canvis que es van fer per passar de ser el Patriarca a Dianova Internacional, cedeix. “Pot ser que comencéssim també com el Patriarca però ja fa 40 anys, estàs rastrejant la nostra prehistòria”, diu. Al cap d’uns minuts torna a trucar: “efectivament, vam començar com el Patriarca”, admet, “però fa molt de temps que ens vam separar, dels vint treballadors que som avui només n’hi ha un d’aquella època i els altres ni ho saben, l’hi he hagut de preguntar a ell”. No explica que l’actual directora de Dianova Internacional i membre de la junta directiva de Dianova Espanya, Montserrat Rafel, era vicepresidenta d’el Patriarca el 1996, segons consta a un article d’'El País'.
La controvèrsia continua
“Dianova deriva del Patriarca directament, encara que ells ho neguen i diuen que ja no tenen res a veure i que van fer tota una tasca de neteja”, explica el psicòleg especialista en sectes Miguel Perlado. Acumula una llarga experiència amb víctimes de grups abusius i n’ha tractat del Patriarca. “Eren gent molt espoliada econòmicament, que no solucionava el problema amb la toxicomania, més aviat s’agreujava”, recorda, “canviaven l’addicció a les drogues per l’addicció a l’organització”. Des del canvi a Dianova no n’ha tractat més membres però sí que ha rebut consultes per part de familiars. “Els dubtes sobre el funcionament i la transparència continuen i Dianova és molt controvertida”, explica, i afegeix: “el Patriarca i Dianova els continuem veient com una deriva molt sectaritzada”.
Això no vol dir que els refugiats dels centres que gestiona Dianova corrin el perill d’acabar sent membres d’una secta. Cap dels que han contactat amb l’ARA denuncia que l’hagin intentat captar. “Dubto molt que la tasca amb refugiats es faci servir per a l’adoctrinament directe”, diu Perlado, “però obre portes de finançament i subvencions” i els ajuda a millorar la imatge pública.
El psicòleg entén que l’adoctrinament queda restringit als toxicòmans en rehabilitació. “El modus operandi continua sent el mateix o gairebé”, afirma. El portaveu de Dianova ho nega:“no conec els mètodes del Patriarca però pel que he sentit en absolut tenen res a veure amb els nostres”. Afegeix que els del Patriarca eren “més espirituals”mentre que els de Dianova són “mètodes més científics i socials”. La memòria de Dianova Espanya del 2015 diu que es basen en l’esquema d’intervenció del professor de psicologia de la Universidad Complutense de Madrid Florentino Moreno. El portaveu recorda que el 2012 l’Ajuntament de Madrid els va declarar entitat d’utilitat pública
El psicòleg entén que l’adoctrinament queda restringit als toxicòmans en rehabilitació. “El modus operandi continua sent el mateix o gairebé”, afirma. El portaveu de Dianova ho nega:“no conec els mètodes del Patriarca però pel que he sentit en absolut tenen res a veure amb els nostres”. Afegeix que els del Patriarca eren “més espirituals”mentre que els de Dianova són “mètodes més científics i socials”. La memòria de Dianova Espanya del 2015 diu que es basen en l’esquema d’intervenció del professor de psicologia de la Universidad Complutense de Madrid Florentino Moreno. El portaveu recorda que el 2012 l’Ajuntament de Madrid els va declarar entitat d’utilitat pública
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada