Dilluns a primera hora del matí s’iniciarà el judici per la votació del 9-N, en què l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega estan acusats de desobediència i prevaricació per haver orquestrat el procés participatiu sobre la independència d’ara fa dos anys. Malgrat que la tesi de la fiscalia és que la col·laboració de la Generalitat va ser imprescindible per dur a terme la votació, les defenses dels acusats insisteixen que el procés va ser executat per voluntaris i que, a partir del dia en què l’alt tribunal va anul·lar també el procés participatiu, l’administració no va fer res.
Fonts presents en aquell període a la sala de màquines del Palau de la Generalitat relaten com la Generalitat, entre el 29 de setembre i el 4 de novembre, va canviar la consulta convocada pel mateix Mas per un procés participatiu que s’havia d’emparar en les competències de llibertat d’expressió i foment de participació recollides a l’Estatut. Una transformació feta de manera “informal” -apunta un dels coneixedors-, que va dirigir un equip format per nou persones que tenia l’objectiu de deixar enllestida la preparació del procés i lliurar-la als voluntaris. Aquest operatiu, que va liderar la mutació del 9-N, va ser dirigit per Joan Cañada, home de confiança de la vicepresidenta Ortega.
Evitar el xoc directe
Segons fonts pròximes al procés, des del 14 d’octubre -dia en què Artur Mas va anunciar que no hi hauria consulta- fins al 4 de novembre, el personal de l’administració que es va implicar en el nou 9-N ho va fer de manera opcional i “fora d’hores” de feina. L’objectiu era esquivar el veto del TC perquè es pogués celebrar igualment la votació, aprofitant, a més, la passivitat que el govern espanyol va demostrar en un primer moment. Els que ho van viure de prop asseguren que el funcionariat va rebre positivament que es descartés tensionar més la legalitat i s’optés per emparar-se jurídicament en la part no suspesa de la llei de consultes, que regulava el procés participatiu.
Una de les dificultats que es van trobar per no xocar amb la legalitat -expliquen els consultats- va ser la qüestió del cens. La Generalitat no pot disposar de les dades dels ciutadans sense l’autorització de l’Estat i per això es va optar per fer una votació sense cens previ. Per evitar el frau i el doble vot, hi va haver diverses solucions sobre la taula, una de les quals -que va ser descartada- podia haver acabat amb lectures “malintencionades”. Segons fonts coneixedores, els tècnics implicats en el nou 9-N van proposar un sistema de vot dels països on hi ha dificultats per controlar el cens: marcar el dit de qui ja ha votat amb una tinta que no marxa per impedir que torni a participar. “El que tècnicament era una solució, políticament era inacceptable”, recorden les mateixes fonts.
Descartada aquesta opció, es va encarregar al CTTI una aplicació informàtica que va implicar la programació dels 7.000 ordinadors d’Ensenyament pels quals es jutja ara Rigau. Malgrat les crítiques al 9-N, els que van viure de prop els preparatius del procés participatiu ho recorden com un “test d’estrès” a l’administració superat amb èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada