HISTORIA
DE BIGUES I RIELLS
Els primers pobladors són caçadors recol·lectors el paleolític amb campament a Can Garriga el Solei. Són nòmades d’estades temporals i armats amb estris de sílex. Daten d'entre 8000 i 12000 anys.
El neolític entre 5500 i 3000 a.c. son més sedentaris amb sepulcres de fosa (4500) i ja documenten el bronze i el ferro el 1300 a.c. els poblats eren al puig alt del viver, el turo del rull i Puiggracios. Els pagesos s’instal·len a la plana
Els romans uneixen roma amb cadis creuant el Vallès i també Vic, Mataró i caldes passant pel Tenes.
Domini visigòtic el segle V, els sarraïns el segle VIII malgrat les incursions, la població no abandona el llogaret i els segles VIII i IX les petites poblacions es desmunten en masos
0001 a.c. s’ha localitzat viles romanes a can Margarit, San Parera i can noguera i can Masnou al segle III d.c.
0785.-cau Girona en mans de Carlemany
0801 es data la conquesta carolíngia de Barcelona.
0826, -827, resistència a I’Aisso a la plana de Vic.
0844, Carles el calb, l’emperador cedí terres buides al pagès del Vallès per conrear de forma lliure. Això es confirma a les franqueses
0862.- Carles el calb dona Campins, Riells a Frodo, bisbe de Barcelona.
0872.-lapida a Vilamajor de palet de riu
0878 es cita san Martí del Fai. Pel rei Fran Lluis el tartamut a Troyes.
0898 Guifre el pilós s’enfronta al governador de Lleida llop ibn Mohammad a Bigues i Guifre es ferit de mort amb una llança. Tarda 4 dies a morir i grava l’escut amb la seva sang i les quatre barres amb la ma de Carles el calb, rei franc. Ja s’esmenta el castell de Sant Martí.
0898.- es consagra l’església de sant Martí d’Aiguafreda de dalt. També dita sant Martí del congost i s’esmenta el topònim Aiguafreda, actualment, Aiguafreda de dalt
0904 es mantén posar noms d’origen germànic als benefactors en acte de consagració com sant esteve de parets. Hi havia 10 villae
0906 es parla de l’alou comtal que tenia a santa Pere de Bigues. L’alou va ser donat el 1059 per Ramon 1er el vell al senyor Mir Giribert i la seva esposa Guisla. El Castell defensiva bigues, Palaudàries, san Feliu, Ronçana, l’ametla i caldes. El bisbe de BCN consagra l’església del turo el 1156
Els primers pobladors són caçadors recol·lectors el paleolític amb campament a Can Garriga el Solei. Són nòmades d’estades temporals i armats amb estris de sílex. Daten d'entre 8000 i 12000 anys.
El neolític entre 5500 i 3000 a.c. son més sedentaris amb sepulcres de fosa (4500) i ja documenten el bronze i el ferro el 1300 a.c. els poblats eren al puig alt del viver, el turo del rull i Puiggracios. Els pagesos s’instal·len a la plana
Els romans uneixen roma amb cadis creuant el Vallès i també Vic, Mataró i caldes passant pel Tenes.
Domini visigòtic el segle V, els sarraïns el segle VIII malgrat les incursions, la població no abandona el llogaret i els segles VIII i IX les petites poblacions es desmunten en masos
0001 a.c. s’ha localitzat viles romanes a can Margarit, San Parera i can noguera i can Masnou al segle III d.c.
0785.-cau Girona en mans de Carlemany
0801 es data la conquesta carolíngia de Barcelona.
0826, -827, resistència a I’Aisso a la plana de Vic.
0844, Carles el calb, l’emperador cedí terres buides al pagès del Vallès per conrear de forma lliure. Això es confirma a les franqueses
0862.- Carles el calb dona Campins, Riells a Frodo, bisbe de Barcelona.
0872.-lapida a Vilamajor de palet de riu
0878 es cita san Martí del Fai. Pel rei Fran Lluis el tartamut a Troyes.
0898 Guifre el pilós s’enfronta al governador de Lleida llop ibn Mohammad a Bigues i Guifre es ferit de mort amb una llança. Tarda 4 dies a morir i grava l’escut amb la seva sang i les quatre barres amb la ma de Carles el calb, rei franc. Ja s’esmenta el castell de Sant Martí.
0898.- es consagra l’església de sant Martí d’Aiguafreda de dalt. També dita sant Martí del congost i s’esmenta el topònim Aiguafreda, actualment, Aiguafreda de dalt
0904 es mantén posar noms d’origen germànic als benefactors en acte de consagració com sant esteve de parets. Hi havia 10 villae
0906 es parla de l’alou comtal que tenia a santa Pere de Bigues. L’alou va ser donat el 1059 per Ramon 1er el vell al senyor Mir Giribert i la seva esposa Guisla. El Castell defensiva bigues, Palaudàries, san Feliu, Ronçana, l’ametla i caldes. El bisbe de BCN consagra l’església del turo el 1156
0922.- Can Ollic vila o
gran superfície com a vila i gran propietat.-
0932, san Sadurní de la roca
i sant genis de l'ametlla.
0941.-rifa, a Vilamajor es diu vil·la rifa
0945.- Pere de les Puelles tenia Montmeló, es parla de vil·la ariulfo
0946 .-el feu de lliça.
0950.- vila richildi a Corro
0971. Les parròquies del Tenes daten del 971, especialment sant Vicenç el Fai són del segle X. Es data riells del Fai també.
0972.- vilariffa d'al fou
0977.- Viladordis referint-se a can Masferrer i fins a 1678 es diu Montornès
0985.- encara Al Mansur assolava Barcelona i al Vallès destruïa el monestir de Sant Cugat arrasant la comarca. Des dels romans és mantingué la població i els topònims. Lliça es deriva de Licianus, liciano, lizano, licano.
0986.- És construí un dels pocs castells dels Vallès, el de la Roca i Palautordera. Les terres d'alou no havien de pagar cap dret. Les de feu es renovaven quan es deixava el càrrec. Els vicaris se n'aprofitaven d'aquest procés al Tenes.
0987.- guillem de Clascar, dels nobles de centelles,són els senyors del Bel-lloch.
0988.- Tot comença i hi dedicarem tres èpoques, la medieval, la moderna i la contemporània.
0995.- el comte de Barcelona dona el Castell de Montbui a Gombau de Besora. Aquest el passa a la filla Guisla casada amb Giribert d'Olèrdola
0996.- vila teudbert
0997.- creació del 'església de sant miquel orientada a llevant com mana el Romanic. Els comtes de Barcelona donen a Gombau de Besora el monestir del Fai.
1000.- Fins a aquests anys la ruralització havia fet desaparèixer els centres urbans. Es trenca la unitat comercial i s'establí una nova forma de societat que fou el feudalisme. Predomina la petita propietat lliure
1006.- Gombau de Besora dona al Fai el monestir que li havien donat a ell.
1014.- Vilatans de Villalba demanen al comte que els torni un Prat usurpat.
1025.- Berenguer Ramon dona privilegis a canvi de la defensa dels pagesos.
1056.- el reberen tot després d'una revolta del mateix mir Giribert. De 1025 a 1050 és troben documents de canvi de les comunitats però les que perderen independència i és s'ometeren als poderosos.
1031.- El petit nucli de cases al voltant d'una església és Sant Pere del Bertí (930 m). Quan hi vam passar hi havia un parell de cases arreglades.l'anomenaven Bertino.és va refer el 1437- ."Sant Pere del Bertí és un indret d'interès històric. L'ermita és coneguda per documents des de 1031"(Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai, pag.77)
La guia que ens va permetre conèixer aquesta zona, que jo només coneixia de la banda dels Sots del Bac per anar a escalar-hi les agulles, és una petita però deliciosa publicació:
VVAA. (2002) "Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai" UEC de la Vall del Tenes. Unió Excursionista de Catalunya.
1045. -Amb poca població és annexionada. San Martí de centelles apareix al cartulari de sant Víctor de Marsella dels fons de sant miquel del fai.
1041.-primer document que esmenta el mercat de Granollers.
1042.- Un monjo de sant miquel del fai escriu que es "no fet per la ma de l'home". S'estableix la baronia de Montbui amb cabanes de pedra seca, pala, fusta i fang.
1060.- passa a Giribert Ademar. Es paguen una mitjancera o quarterada d'ordi, forment o vi
1070.- a Gombau mir
1097.- s'acaba santa magdalena de vila restau entre els màs
1087.-Masos OLic i Cerda. Donació del mas onyo al monestir de sant Pere de Casserres.
1109.- el cedí al seu fil Ponç.
1113.- el deute al seu fill Berenguer bernat, bernat guanalgat.
1135.- passa el Castell a guillem de sant Martí que es casa amb Beatriu de Montcada. Pere arbert dona l'església de sant Cristòfol al bisbe i aquest adquireix altres terres més endavant. Es documenta el mercat de caldes.
1123.- es documenta sant Bartomeu de mont ras
1128-1242.- Hi hagué uns dels molins que originaren el nucli de l'Abella.
1139.-la parroquia de sant pau de Montmany, apareix con sufragant de sant esteve de la garriga.Construïda entre 1600 i 1606, s'abandona el 1910.
1154.- es documenta l'església sant Miquel ses perxes.
1156.- La poca població feia que s'annexionessin això passava el 1584 i el 1625. Primers indicis d'activitat industrial. Consagració de Sant Pere i sant Pau pel bisbe de Barcelona. S'estableixen les sagreres i es consagra l'església de sant Pere. Al seu voltant no hi perill ni actes violents.
1160.-El cerdà de la gerga fa referència als Masos Jussà i sobirà.
1171.- el senyor era Ramon de Cabanes. Berenguer de Cabanes el deute al fill Berenguer bernat
1178.- passa venut a Pere de Sentmenat
1179,. Apareixen alguns mals usos entre les rendes que havia restaurat Alfons el cast.
1247.- el Castell de Montmany,dels moros, ja documentat es conserva molt malament.
1250.- ja es mans del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou
1260.- Pels volts de l'any 1260 un senyor feudal anomenat Huguet de Bigues, i resident a la casa de Can Badell de Bigues –encara dempeus- es va convertir en un personatge arreu conegut i buscat entre nobles, el mateix veguer de Barcelona i el Vallès, i el monarca, pels seus pillatges i les seves agressions a cases i esglésies d'arreu del Vallès.
De fet, el mateix rei Jaume dictà sentència contra Huguet de Bigues a petició d'alguns nobles, cosa que va comportar el seu posterior arrest i execució. Desgraciadament, no s'ha pogut recollir la sentència condemnatòria.
Huguet de Bigues cometé tots tipus de pillatges i abusos contra la població majoritàriament vallesana. El seu radi d'acció però es concentra en la gran majoria de casos en el que avui coneixem com a baix Vallès, o sigui, les poblacions de Sant Fost, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Santa Perpètua i en el cas d'Huguet, també van arribar les seves accions fins a alguns pobles maresmencs com Tiana, Alella o Vilassar.
1261.- Moreu-Rei també es remet al llinatge nobiliari de Bigues, establert a la casa de Bigues que, a partir del segle XVIII, es passaria a dir Can Badell per l'arribada de la família Badell. De la nissaga de Bigues destaquen Pons i Pere de Bigues, que al segle XII fan donació a la parròquia de Sant Pere de Bigues de les terres que formaren la sagrera de 1050 passes, tal com consta a l'acte de consagració de 1156. Un altre personatge de la família és Huguet de Bigues, que al segle XIII fou el terror de mitja comarca pels assalts, assassinats i altres tropells que va cometre.
Huguet va ser fet presoner per les tropes del veguer de Barcelona i va ser executat a Barcelona el 21 de juliol de 1261
1265. Consten propietaris de la fabrica els Prat o Desprat
1272.- Cardedeu reb la carta de repoblament.
1279.-el mas Barnils comença el decliu per una disputa de tributs. Avui reduït per la vegetació i el temps.
1280,. Mas torres amb escut propi s'assenta a san Quirze Safaja.
1289.- Simó de llor el deixava al seu fill.
0941.-rifa, a Vilamajor es diu vil·la rifa
0945.- Pere de les Puelles tenia Montmeló, es parla de vil·la ariulfo
0946 .-el feu de lliça.
0950.- vila richildi a Corro
0971. Les parròquies del Tenes daten del 971, especialment sant Vicenç el Fai són del segle X. Es data riells del Fai també.
0972.- vilariffa d'al fou
0977.- Viladordis referint-se a can Masferrer i fins a 1678 es diu Montornès
0985.- encara Al Mansur assolava Barcelona i al Vallès destruïa el monestir de Sant Cugat arrasant la comarca. Des dels romans és mantingué la població i els topònims. Lliça es deriva de Licianus, liciano, lizano, licano.
0986.- És construí un dels pocs castells dels Vallès, el de la Roca i Palautordera. Les terres d'alou no havien de pagar cap dret. Les de feu es renovaven quan es deixava el càrrec. Els vicaris se n'aprofitaven d'aquest procés al Tenes.
0987.- guillem de Clascar, dels nobles de centelles,són els senyors del Bel-lloch.
0988.- Tot comença i hi dedicarem tres èpoques, la medieval, la moderna i la contemporània.
0995.- el comte de Barcelona dona el Castell de Montbui a Gombau de Besora. Aquest el passa a la filla Guisla casada amb Giribert d'Olèrdola
0996.- vila teudbert
0997.- creació del 'església de sant miquel orientada a llevant com mana el Romanic. Els comtes de Barcelona donen a Gombau de Besora el monestir del Fai.
1000.- Fins a aquests anys la ruralització havia fet desaparèixer els centres urbans. Es trenca la unitat comercial i s'establí una nova forma de societat que fou el feudalisme. Predomina la petita propietat lliure
1006.- Gombau de Besora dona al Fai el monestir que li havien donat a ell.
1014.- Vilatans de Villalba demanen al comte que els torni un Prat usurpat.
1025.- Berenguer Ramon dona privilegis a canvi de la defensa dels pagesos.
1056.- el reberen tot després d'una revolta del mateix mir Giribert. De 1025 a 1050 és troben documents de canvi de les comunitats però les que perderen independència i és s'ometeren als poderosos.
1031.- El petit nucli de cases al voltant d'una església és Sant Pere del Bertí (930 m). Quan hi vam passar hi havia un parell de cases arreglades.l'anomenaven Bertino.és va refer el 1437- ."Sant Pere del Bertí és un indret d'interès històric. L'ermita és coneguda per documents des de 1031"(Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai, pag.77)
La guia que ens va permetre conèixer aquesta zona, que jo només coneixia de la banda dels Sots del Bac per anar a escalar-hi les agulles, és una petita però deliciosa publicació:
VVAA. (2002) "Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai" UEC de la Vall del Tenes. Unió Excursionista de Catalunya.
1045. -Amb poca població és annexionada. San Martí de centelles apareix al cartulari de sant Víctor de Marsella dels fons de sant miquel del fai.
1041.-primer document que esmenta el mercat de Granollers.
1042.- Un monjo de sant miquel del fai escriu que es "no fet per la ma de l'home". S'estableix la baronia de Montbui amb cabanes de pedra seca, pala, fusta i fang.
1060.- passa a Giribert Ademar. Es paguen una mitjancera o quarterada d'ordi, forment o vi
1070.- a Gombau mir
1097.- s'acaba santa magdalena de vila restau entre els màs
1087.-Masos OLic i Cerda. Donació del mas onyo al monestir de sant Pere de Casserres.
1109.- el cedí al seu fil Ponç.
1113.- el deute al seu fill Berenguer bernat, bernat guanalgat.
1135.- passa el Castell a guillem de sant Martí que es casa amb Beatriu de Montcada. Pere arbert dona l'església de sant Cristòfol al bisbe i aquest adquireix altres terres més endavant. Es documenta el mercat de caldes.
1123.- es documenta sant Bartomeu de mont ras
1128-1242.- Hi hagué uns dels molins que originaren el nucli de l'Abella.
1139.-la parroquia de sant pau de Montmany, apareix con sufragant de sant esteve de la garriga.Construïda entre 1600 i 1606, s'abandona el 1910.
1154.- es documenta l'església sant Miquel ses perxes.
1156.- La poca població feia que s'annexionessin això passava el 1584 i el 1625. Primers indicis d'activitat industrial. Consagració de Sant Pere i sant Pau pel bisbe de Barcelona. S'estableixen les sagreres i es consagra l'església de sant Pere. Al seu voltant no hi perill ni actes violents.
1160.-El cerdà de la gerga fa referència als Masos Jussà i sobirà.
1171.- el senyor era Ramon de Cabanes. Berenguer de Cabanes el deute al fill Berenguer bernat
1178.- passa venut a Pere de Sentmenat
1179,. Apareixen alguns mals usos entre les rendes que havia restaurat Alfons el cast.
1247.- el Castell de Montmany,dels moros, ja documentat es conserva molt malament.
1250.- ja es mans del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou
1260.- Pels volts de l'any 1260 un senyor feudal anomenat Huguet de Bigues, i resident a la casa de Can Badell de Bigues –encara dempeus- es va convertir en un personatge arreu conegut i buscat entre nobles, el mateix veguer de Barcelona i el Vallès, i el monarca, pels seus pillatges i les seves agressions a cases i esglésies d'arreu del Vallès.
De fet, el mateix rei Jaume dictà sentència contra Huguet de Bigues a petició d'alguns nobles, cosa que va comportar el seu posterior arrest i execució. Desgraciadament, no s'ha pogut recollir la sentència condemnatòria.
Huguet de Bigues cometé tots tipus de pillatges i abusos contra la població majoritàriament vallesana. El seu radi d'acció però es concentra en la gran majoria de casos en el que avui coneixem com a baix Vallès, o sigui, les poblacions de Sant Fost, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Santa Perpètua i en el cas d'Huguet, també van arribar les seves accions fins a alguns pobles maresmencs com Tiana, Alella o Vilassar.
1261.- Moreu-Rei també es remet al llinatge nobiliari de Bigues, establert a la casa de Bigues que, a partir del segle XVIII, es passaria a dir Can Badell per l'arribada de la família Badell. De la nissaga de Bigues destaquen Pons i Pere de Bigues, que al segle XII fan donació a la parròquia de Sant Pere de Bigues de les terres que formaren la sagrera de 1050 passes, tal com consta a l'acte de consagració de 1156. Un altre personatge de la família és Huguet de Bigues, que al segle XIII fou el terror de mitja comarca pels assalts, assassinats i altres tropells que va cometre.
Huguet va ser fet presoner per les tropes del veguer de Barcelona i va ser executat a Barcelona el 21 de juliol de 1261
1265. Consten propietaris de la fabrica els Prat o Desprat
1272.- Cardedeu reb la carta de repoblament.
1279.-el mas Barnils comença el decliu per una disputa de tributs. Avui reduït per la vegetació i el temps.
1280,. Mas torres amb escut propi s'assenta a san Quirze Safaja.
1289.- Simó de llor el deixava al seu fill.
1290.- es ven per 10000 sous
a Pere marques
1308.- bernat de caldes feia entrar persones en les saques de compravenda. El mas es féu amb pertinences, homes i dones a 700 sous.
1321.-Agnès de vilademany concedí la lliure redempció, franquesa perquè Ferrera Burgesa i els seus fills poguessin deixar la terra, anar a altres llocs i elegir un altre senyor.
1322.- de la Rovira consta a l'arxiu parroquial, avui engolida per la vegetació.
1331.- tornava ser del bisbe
1333.- es concedeix al mercat de Granollers els privilegis de salvaguarda i guiatge. Esclata la pesta i manca cereal.
1348.- GRAN Epidèmia DE PESTA NEGRA
1359.- sant Pere tenia 31 focs
1370.- torna als reis d'Aragó fins a 1380
1308.- bernat de caldes feia entrar persones en les saques de compravenda. El mas es féu amb pertinences, homes i dones a 700 sous.
1321.-Agnès de vilademany concedí la lliure redempció, franquesa perquè Ferrera Burgesa i els seus fills poguessin deixar la terra, anar a altres llocs i elegir un altre senyor.
1322.- de la Rovira consta a l'arxiu parroquial, avui engolida per la vegetació.
1331.- tornava ser del bisbe
1333.- es concedeix al mercat de Granollers els privilegis de salvaguarda i guiatge. Esclata la pesta i manca cereal.
1348.- GRAN Epidèmia DE PESTA NEGRA
1359.- sant Pere tenia 31 focs
1370.- torna als reis d'Aragó fins a 1380
1378. No consta cap foc d'aloer a la
vall del Tenes. A bigues predominava la terra propietat de cavallers.
Dels laics n'han quedat menys referències documentals. De la família bigues que
en pren el topònim es coneix la tinença de terres des de el segle XIII
al Xv. Moment en què se'n derroca la casa d'Humbert de Bigues pel
terratrèmol de 1448. Tot deriva en els mals usos com la remença que suposava la
limitació de la llibertat dels pagesos-
1378-1497.- fogates per aproximar la densitat de població. 1,9 focs /km²
1380.-1390 és cont ament de les remences
1381.- recuperava per 20000 sous a Ramon de planella per pagar les despeses de la guerra de Sardenya
1384.- passava altra vegada Pere III, amb privilegi.
1408.- Martí l'humà li venia a Ramon torrelles de la Roca. Els hi pertany fins a 1444
1413.- san Martí del fai per parroquialitat al repartir-se les parròquies sant Cugat.
1437.- és refà el temple de sant Pere del Bertí.
1462.1472 La guerra civil catalana, en la qual els pagesos havien donat suport a joan II. Monarquia contra institucions catalanes.
1484.- segona guerra de remença amb revoltes a la muntanya
1485.- era derrotat el veguer de Barcelona a Montornès. a la reunió de lliça es decideix assaltar Granollers el dijous de mercat per facilitar-ne l'entrada. La derrota remença es fa palesa amb 200 morts a Llerona i l'execució 4 dies després de Joan sala a Barcelona.
1486.- la sentencia arbitral de Guadalupe posa fi a la guerra dels remences fet cabdal pel camp català, els masos i les masies. Els segles XVI i XVII es construeixen totes les masies que avui coneixem. El mas és l'edifici (la masia), l'estable les dependències de guardar el menjar, i les pastures, conreu o bosc. Les estances no són de més de 5 metres que és la mida de la biga que pot aguantar el pes del sostre. Façanes simètriques enarcen el cos central del pis. Feien tres grups. El careni amb dos vessants. Carener perpendicular i la planta basilical es de planta quadrangular amb una torratxa o llanterna d'època renaixentista. L'era, enrajolada amb cairons i un mur poca alçada. El bandolerisme fa créixer el mur i s'anomena barri i té una portada de doble vessant. El pis de fusta serveix per aïllar la palla de la humitat l'altra construcció bàsica és el pou, molt aprop.
1486.- Ferran II dicta la sentència de Guadalupe que abolia els mals usos. Els pagesos podien ocupar els masos rònecs pagant els drets sotmesos. S'estima sense documentació que en unes 30 lliures. De mitjana. El mas Tenes 1000. Els senyors no havien perdut poder.
1488.- augmentava la pressió sobre els Torre'ls per finalment el
1490 compraven tota la baronia per 5700 lliures. Passa al consell de cent fins a 1641. Amb la guerra dels segadors perden el dret 20 anys i el recuperen fins a 1714.
1497.- 1538.- primers molins de farina. Fins al 1709 els Viver, Anglada, Claret, Quintanes i els Galceran.
1497 a 1553.- diverses fogates fins i tot l'ollic.-. També el Bac i el Prat són antics, avui enrunats.
1520.- El monjo andre d'urbizu feu una talla de marededéu, que venuda, ha anat a parar al museu de Sitges.
1533.- L'ametlla, estil gòtic tarda, apareix esmentada.
1553.- la pineda, apareix en el fogatge. També hi és mas Salgot avui mas Blanc amb sanatori de Puigdolena, construït el 1933 i destinats a malats de tuberculosi fins a 1554
1565.-s'acaba de construir Mas febrer, masia formada per dos cossos articulats i adossats.
1567.- El monestir se secularitza el 1567. Passa a l'ardiaca la catedral de Girona. El descens de la població es deu principalment a la mala situació econòmica1574.- bernat Jújols a la clau de la portada de la vila de centelles
1586-1587 es construeix la porxada com a llotja de gra.
1589 es construeix l'església de caldes amb un portal barroc acabat el 1701 i tota el 1714.
1592.- es construeix el pont sobre el rossinyol i la foradada.
1598.- mort felip II
1599.- adossada a l'església de san Pere de Valldeneu, en portal adovellat esmar l'any
1608. Hereten la fàbrica els March per via matrimonial.
1618.- s'acaba l'església de sant Vicenç de riells.
1623.- Gregori Desprats explica com era el molí fariner de dues moles.
1626.- fallida del tresor reial.
1630.- moli bataner o de noc
1631.- Dos molins al poble: el fariner i el polvorer (Josep Canals fins a 1636. Els Canals van morir ofegat en una bassa i el Josep cremat de pólvora (1637).
1634.- un molí polvorer d'aigua, un contracte per 4 anys.
1640.- des del 1600 el bandolerisme, sobre el que enfrontava nyerros y cadells es va accentua al principat. Reclutaven gent al Vallès i s'amagaven al Montseny. El pas d'Hostalric era famós. No coneixem bandolers del Tenes però si fets per d'altres com el Margarit de Martorell que assaltaren l'hostal de santa Eulàlia i mata'n a l'hostaler. Presos i condemnats a mort després. El Vallès acull terços de cavalleria italians i valons. Augmenten els impostos i és mont la revolta dels Segadors a Barcelona el corpus 7 de juny de 1640.
1649.-La guerra dels segadors va suposar més de 700 soldats allotjats a la zona, alguns amb les famílies i pagant les despeses amb impostos, les talles que en deien. 30 lliures quan el 1642 es mantenia un nombre de soldats. Els Gili polvorers fins a 1649.
1662.- mort el polvorer Josep Soler. Continua l'Antoni fins 1675.
1654,. Aquesta documentada la plantegen de la fàbrica vella, la quadra gran a la planta baixa.
1659.-es reconstrueix sant miquel del fai amb volta massissa. El campanar un únic comunidor
1669.- es va acabar sant miquel del fai.
1677.- nou casament de polvorers fins a 1699 on ja resta el nom de la casa la Polvoreria.
1680.- la plaga de la llagosta.
1684.- la mala collita propicia la revolta de les barretines o gorrades. El segle XVIII perduda la guerra de la successió.
1687- 1689.- la revoltada de les barretines o els gorretes.
1690.-Jaume torres abraça lacausa botiflera i lluita com capità contra Barcelona.
1692.- es construeix la capella de sant Jaume
1693.- Finestra goticoconopial a san Quirze
1699. La fabrica també per matrimoni es dels Bernardo
1701.- es construeix el santuari de puiggracios fins a 1711. profanat durant la guerra civil del 36 i el 1973.- s'adossà la casa de l'ermita
1714.- al no voler pagar l'impost borbònic, catalans i soldats del rei s'enfrontaren a sant Feliu amb morts
1715.- el 53% es població activa,activitats artesanals. Només 9 teixidors entre 129 especialitats. S'elimina l'extracció de càrrecs municipals.
1716.- felip V decreta el decret de nova planta. Impost de cadastre real i cadastre personal.
1718,- 292 habitants bigues, 258 riells.
1378-1497.- fogates per aproximar la densitat de població. 1,9 focs /km²
1380.-1390 és cont ament de les remences
1381.- recuperava per 20000 sous a Ramon de planella per pagar les despeses de la guerra de Sardenya
1384.- passava altra vegada Pere III, amb privilegi.
1408.- Martí l'humà li venia a Ramon torrelles de la Roca. Els hi pertany fins a 1444
1413.- san Martí del fai per parroquialitat al repartir-se les parròquies sant Cugat.
1437.- és refà el temple de sant Pere del Bertí.
1462.1472 La guerra civil catalana, en la qual els pagesos havien donat suport a joan II. Monarquia contra institucions catalanes.
1484.- segona guerra de remença amb revoltes a la muntanya
1485.- era derrotat el veguer de Barcelona a Montornès. a la reunió de lliça es decideix assaltar Granollers el dijous de mercat per facilitar-ne l'entrada. La derrota remença es fa palesa amb 200 morts a Llerona i l'execució 4 dies després de Joan sala a Barcelona.
1486.- la sentencia arbitral de Guadalupe posa fi a la guerra dels remences fet cabdal pel camp català, els masos i les masies. Els segles XVI i XVII es construeixen totes les masies que avui coneixem. El mas és l'edifici (la masia), l'estable les dependències de guardar el menjar, i les pastures, conreu o bosc. Les estances no són de més de 5 metres que és la mida de la biga que pot aguantar el pes del sostre. Façanes simètriques enarcen el cos central del pis. Feien tres grups. El careni amb dos vessants. Carener perpendicular i la planta basilical es de planta quadrangular amb una torratxa o llanterna d'època renaixentista. L'era, enrajolada amb cairons i un mur poca alçada. El bandolerisme fa créixer el mur i s'anomena barri i té una portada de doble vessant. El pis de fusta serveix per aïllar la palla de la humitat l'altra construcció bàsica és el pou, molt aprop.
1486.- Ferran II dicta la sentència de Guadalupe que abolia els mals usos. Els pagesos podien ocupar els masos rònecs pagant els drets sotmesos. S'estima sense documentació que en unes 30 lliures. De mitjana. El mas Tenes 1000. Els senyors no havien perdut poder.
1488.- augmentava la pressió sobre els Torre'ls per finalment el
1490 compraven tota la baronia per 5700 lliures. Passa al consell de cent fins a 1641. Amb la guerra dels segadors perden el dret 20 anys i el recuperen fins a 1714.
1497.- 1538.- primers molins de farina. Fins al 1709 els Viver, Anglada, Claret, Quintanes i els Galceran.
1497 a 1553.- diverses fogates fins i tot l'ollic.-. També el Bac i el Prat són antics, avui enrunats.
1520.- El monjo andre d'urbizu feu una talla de marededéu, que venuda, ha anat a parar al museu de Sitges.
1533.- L'ametlla, estil gòtic tarda, apareix esmentada.
1553.- la pineda, apareix en el fogatge. També hi és mas Salgot avui mas Blanc amb sanatori de Puigdolena, construït el 1933 i destinats a malats de tuberculosi fins a 1554
1565.-s'acaba de construir Mas febrer, masia formada per dos cossos articulats i adossats.
1567.- El monestir se secularitza el 1567. Passa a l'ardiaca la catedral de Girona. El descens de la població es deu principalment a la mala situació econòmica1574.- bernat Jújols a la clau de la portada de la vila de centelles
1586-1587 es construeix la porxada com a llotja de gra.
1589 es construeix l'església de caldes amb un portal barroc acabat el 1701 i tota el 1714.
1592.- es construeix el pont sobre el rossinyol i la foradada.
1598.- mort felip II
1599.- adossada a l'església de san Pere de Valldeneu, en portal adovellat esmar l'any
1608. Hereten la fàbrica els March per via matrimonial.
1618.- s'acaba l'església de sant Vicenç de riells.
1623.- Gregori Desprats explica com era el molí fariner de dues moles.
1626.- fallida del tresor reial.
1630.- moli bataner o de noc
1631.- Dos molins al poble: el fariner i el polvorer (Josep Canals fins a 1636. Els Canals van morir ofegat en una bassa i el Josep cremat de pólvora (1637).
1634.- un molí polvorer d'aigua, un contracte per 4 anys.
1640.- des del 1600 el bandolerisme, sobre el que enfrontava nyerros y cadells es va accentua al principat. Reclutaven gent al Vallès i s'amagaven al Montseny. El pas d'Hostalric era famós. No coneixem bandolers del Tenes però si fets per d'altres com el Margarit de Martorell que assaltaren l'hostal de santa Eulàlia i mata'n a l'hostaler. Presos i condemnats a mort després. El Vallès acull terços de cavalleria italians i valons. Augmenten els impostos i és mont la revolta dels Segadors a Barcelona el corpus 7 de juny de 1640.
1649.-La guerra dels segadors va suposar més de 700 soldats allotjats a la zona, alguns amb les famílies i pagant les despeses amb impostos, les talles que en deien. 30 lliures quan el 1642 es mantenia un nombre de soldats. Els Gili polvorers fins a 1649.
1662.- mort el polvorer Josep Soler. Continua l'Antoni fins 1675.
1654,. Aquesta documentada la plantegen de la fàbrica vella, la quadra gran a la planta baixa.
1659.-es reconstrueix sant miquel del fai amb volta massissa. El campanar un únic comunidor
1669.- es va acabar sant miquel del fai.
1677.- nou casament de polvorers fins a 1699 on ja resta el nom de la casa la Polvoreria.
1680.- la plaga de la llagosta.
1684.- la mala collita propicia la revolta de les barretines o gorrades. El segle XVIII perduda la guerra de la successió.
1687- 1689.- la revoltada de les barretines o els gorretes.
1690.-Jaume torres abraça lacausa botiflera i lluita com capità contra Barcelona.
1692.- es construeix la capella de sant Jaume
1693.- Finestra goticoconopial a san Quirze
1699. La fabrica també per matrimoni es dels Bernardo
1701.- es construeix el santuari de puiggracios fins a 1711. profanat durant la guerra civil del 36 i el 1973.- s'adossà la casa de l'ermita
1714.- al no voler pagar l'impost borbònic, catalans i soldats del rei s'enfrontaren a sant Feliu amb morts
1715.- el 53% es població activa,activitats artesanals. Només 9 teixidors entre 129 especialitats. S'elimina l'extracció de càrrecs municipals.
1716.- felip V decreta el decret de nova planta. Impost de cadastre real i cadastre personal.
1718,- 292 habitants bigues, 258 riells.
1728.- apareix Pau Fontcuberta
1733.- és refà l'actual església a santpere i s'acaba el 1787.
1740.- un pont de 3 arcs uneix l'abella i Aiguafreda en el marc dels camí ral de BCN i Vic. Encara s'i veu el camí roma.
1742.- fins al 1744 s'hi estellaven els Ayner.
1748.- l'últim Moliner, Jaume Tanya.
1753.- Els Paguera protocol·litzen el us de l'aigua amb una instancia al tribunal i jutjat de la intendència general del principat de Catalunya.
1760.- Castellterçol és el primer centre català de llana amb 194 telers.
1775,- Pistola de ripoll
1787.- al Vallès hi ha 22119 habitants.
1790.- És troba una làpida atribuïda a Guillem Berenguer, comte d'osona i fet monjo entre 1035 i 1054
1791.- Es data la Masia de Can Traver
1793-1795.- la Gran guerra
1794.- la pesta que va fer passar de 200 morts anyals a 457
1799.- El pla del Camí ral de 1799, fou interromput per les guerres del francès i la carlina fins a 1841. Militarment no passava per Granollers i el deixava de costat. De Lliça, anava al coll de la Manya, l'Ametlla, Puigracios i pels cingles del Bertí fins a Centelles i vic. Per la mobilització de les forces vives del Gral. Prim. Demana el pas pel centre de Granollers, és construí molt entre el carrer Barcelona i el Corro. Convertint se en la gran via comercial que coneixem i la preponderància de la vall del Congost sobre la de Tenes i el perjudici de Bigues. El primer pont no és construí fins al 1915. Si plovia quedava inhabilitat i el mateix passava en el camí roma de Caldes a Iluro. El 1882 es donava pas de Caldes a Sant Celoni i els anys 50 s'obria fins a Bigués i Sant Feliu. El 1850 s'havien provat una màquina de vapor per carretera i fins al 1900 transitaven els primers motors d'explosió per Granollers. Lamarca i Vilaldach foren els primers propietaris el 1905. 71 el 1930. L'autopista s'obri el 1969
1800.- independència de sant Feliu
1808.- L'11 d'octubre entraren 4000 francesos a Granollers arrasant el tot.
1814.- la guerra del francès. El 9 de febrer entrava el primer cos de forces napoleòniques al principat comandats pel general Duhesme, rebuts per les autoritats per ordres del govern de Godoy. . Repartida Portugal a Fontainebleau, venien a ocupar-la. En realitat venien a controlar espanya i així es planten el dia 13 a ocupar Barcelona provoca'n la indignació i el malestar. L'aixecament es produí a Lleida amb la intervenció de l'església i el comandament del bisbe de la ciutat. Prèviament dos incidents bèl·lics importants als Bruc el 6 i 14 de juny aconseguides per una barreja de sometents, mercenaris suïssos i militars fugits de Barcelona. El Vallès fou centre de enfrontaments. La topada entre napoleònics i catalans entre Cardedeu i llinars fou èpica. Propicia la junta de defensa del Vallès de la que en seria president Antoni coll de lliça. Participa en la batalla Jaume Masponç presoner a Tarragona el 1811 i militar fins a 1830.
1809.- la gent s'amagava ja a les muntanyes amb el que podien salvar. Fustigats per miquelets i guerrillers emboscats, aconsella a Saint Cyr retirar-se a la plana de vic. Partides com la de Josep Rovira del Villar eren més temudes que el mateix exèrcit francès doncs vorejaven la delinqüència i el bandolerisme. Les juntes locals organitzaven la vida política i administrativa.
1733.- és refà l'actual església a santpere i s'acaba el 1787.
1740.- un pont de 3 arcs uneix l'abella i Aiguafreda en el marc dels camí ral de BCN i Vic. Encara s'i veu el camí roma.
1742.- fins al 1744 s'hi estellaven els Ayner.
1748.- l'últim Moliner, Jaume Tanya.
1753.- Els Paguera protocol·litzen el us de l'aigua amb una instancia al tribunal i jutjat de la intendència general del principat de Catalunya.
1760.- Castellterçol és el primer centre català de llana amb 194 telers.
1775,- Pistola de ripoll
1787.- al Vallès hi ha 22119 habitants.
1790.- És troba una làpida atribuïda a Guillem Berenguer, comte d'osona i fet monjo entre 1035 i 1054
1791.- Es data la Masia de Can Traver
1793-1795.- la Gran guerra
1794.- la pesta que va fer passar de 200 morts anyals a 457
1799.- El pla del Camí ral de 1799, fou interromput per les guerres del francès i la carlina fins a 1841. Militarment no passava per Granollers i el deixava de costat. De Lliça, anava al coll de la Manya, l'Ametlla, Puigracios i pels cingles del Bertí fins a Centelles i vic. Per la mobilització de les forces vives del Gral. Prim. Demana el pas pel centre de Granollers, és construí molt entre el carrer Barcelona i el Corro. Convertint se en la gran via comercial que coneixem i la preponderància de la vall del Congost sobre la de Tenes i el perjudici de Bigues. El primer pont no és construí fins al 1915. Si plovia quedava inhabilitat i el mateix passava en el camí roma de Caldes a Iluro. El 1882 es donava pas de Caldes a Sant Celoni i els anys 50 s'obria fins a Bigués i Sant Feliu. El 1850 s'havien provat una màquina de vapor per carretera i fins al 1900 transitaven els primers motors d'explosió per Granollers. Lamarca i Vilaldach foren els primers propietaris el 1905. 71 el 1930. L'autopista s'obri el 1969
1800.- independència de sant Feliu
1808.- L'11 d'octubre entraren 4000 francesos a Granollers arrasant el tot.
1814.- la guerra del francès. El 9 de febrer entrava el primer cos de forces napoleòniques al principat comandats pel general Duhesme, rebuts per les autoritats per ordres del govern de Godoy. . Repartida Portugal a Fontainebleau, venien a ocupar-la. En realitat venien a controlar espanya i així es planten el dia 13 a ocupar Barcelona provoca'n la indignació i el malestar. L'aixecament es produí a Lleida amb la intervenció de l'església i el comandament del bisbe de la ciutat. Prèviament dos incidents bèl·lics importants als Bruc el 6 i 14 de juny aconseguides per una barreja de sometents, mercenaris suïssos i militars fugits de Barcelona. El Vallès fou centre de enfrontaments. La topada entre napoleònics i catalans entre Cardedeu i llinars fou èpica. Propicia la junta de defensa del Vallès de la que en seria president Antoni coll de lliça. Participa en la batalla Jaume Masponç presoner a Tarragona el 1811 i militar fins a 1830.
1809.- la gent s'amagava ja a les muntanyes amb el que podien salvar. Fustigats per miquelets i guerrillers emboscats, aconsella a Saint Cyr retirar-se a la plana de vic. Partides com la de Josep Rovira del Villar eren més temudes que el mateix exèrcit francès doncs vorejaven la delinqüència i el bandolerisme. Les juntes locals organitzaven la vida política i administrativa.
1808.- L'11 de juny es creava a
Granollers la junta del partit del Vallès agrupant tots els municipis
constituint el corregiment de Mataró que adopta funcions quant el francès envaí
el 16 de juny Mataró.
1809 que es traslladaren a Vic, però seguien amb les incursions. La gent vigilava els campanars i es refugiaven als boscos o a cases de pagès. L'enfrontament més fort va ser entre llinars i cardedeu el 16 de setembre de 1808. Comandats per Saint cyr entra el setè cos per alliberar Barcelona. 12000 es quedaren amb Vives i 5000 foren enviats, els miquelets de milans i Reding per la costa i Granollers a buscar al francès. Al pla de can Moretó d'al flou perderen un miler de baixes i el 17 arribaren a Barcelona.
1809.- va ser el pitjor per la demografia triplicant les víctimes
1811.- és volgué substituir la junta superior i establir un nou govern format per Vic,Girona i Manresa per reunir-se a san Feliu de codines. No es va arribar a cel·lebrar i va posar en evidencia la debilitat de la nostra comarca. Ferran VII emprengué al seu retorn una salvatge repressió. Evacuats els francesos es dóna la administració absolutista als anteriors càrrecs dels més poderosos dirigents com s'observa en les concessions de l'aiguardent, l'hostal, el pa i la carn.
1812.- estralls entre sant Feliu, caldes i santa eulàlia, el Serrat i puiggraicos. Hom procurava marxar abans de què arribessin. Els marques refugiats a can Masponç, al arribar els gavatxos van matar un germà i l'esteve, saquejaren i calaren foc. Acabaren l'any amb molts treballs com diu un llibre de notes trobat.
1820.- L'aixecament de Riego el gener feia trontollar la monarquia i el monarca tornava a jurar la constitució derogada per ell mateix, Els cent fills de sant Lluís li retornaren el tron.
1823.- Establert el regim absolutista el 7 d'abril, el 16 de juny les tropes de Baró d'eroles tornaven a prendre Granollers i la comarca. Escamots realistes, futurs nuclis del carlisme tornaren a la lluita armada reprimint l'absolutisme fortament la comarca i Acaba el trieni liberal.
1833.- S'inicien les guerres carlines. La primera de 1833 a 1839 hi havia presencia dels dos exèrcits a la comarca amb l'entrada a caldes el 1837.
1846.- La segona 1846 a 1849, els matiners patiren el Montseny. La tercera 1872 1875 pati més el Tenes. Acaba amb el rescat pagant pels ostatges l'alcalde Masponç i 33 mes. El Tenes quedava la mare dels moviments obrers però arrelava el catalanisme regionalista que la lliga estenia a les associacions de propietaris.
1815.- Bertí este unit al municipi de sant Quirze Safaja.
1817.- Els barons de Rocafort venen el seu patrimoni.
1822.- Els Guri venen part de la propietat agrícola. Pere Pau guasch lloga el moli, pràcticament fins a 1948. El moli tenia 5,44 m x 4,47 d'ample.
1830.- Recuperant el 1830 a diferència d'altres contrades i obtenint el 1857 el cens mes precís.
1833.-La mort de Ferran endega la primera guerra carlina el 29 de setembre de 1833 i dóna una forta empenta a la comarca. I tornava la por a les partides.
1833.- nous documents de bataners fins a 1848 dels germans Guri Font que vivien al Molinet.
1835 els municipis s'independitzen.
1835 es dissolt la baronia
1835, la baronia tenia un alcalde, un tinent d'alcalde 6 regidors i un sindico. Bigues acollia sant mateu, santa Eulàlia, Palaudàries, l'ametlla i lliça. Al 1843 havien assolien la independència.
1835.- L'11 de novembre el diari de Barcelona parlava dels veïns refugiats als pobles més propers.
1836.- va ser el pitjor amb cremes, robatoris, afusellaments. 2000 homes, cent a cavall, travessaren l'ametlla a les ordres de torres i ros d'eroles cap Samalús. El 21 de juliol 600 feren presencia a la garriga amb una tràgica lluita aferrissada. I així sovintejant escomeses fins juny de 1837.
1837.- . El 31 d'agost entre el cristià Espartero i el carlí maroto firmaven el conveni de Bergara. Acabava al País basc però seguia al Maestrat fins 1840. Els trabucaires reafirmaven la perillositat del camí del congost. Després del casament d'Isabel II comença la segona guerra carlina.
1840.- primer teler, la Font de l'escot que rebia i aprofitava l'aigua d'una petita mina per moure la roda que accionava tota la maquinaria. Va arribar a tenir 500 obrers. La davallada del procés de filatura es per la manca d'aigua, de carbó, les guerres carlines i la burgesia agrícola ben aposentada. La llana es va desplaçar cap al Vallès occidental i també el coto va acabar desapareixent
1841.- va néixer Maria de Bell-lloch, pseudònim de Maria pilar Maspons que va tenir una intensa activitat l'iteraria en l'etapa del romanticisme. La petita d'una família pagesa de 4 germans, des d'entrat el 1600, amb homes de toga.
1845 el primer teler a Granollers amb màquina de vapor de 10 cv.
1845.- Pascual Madoz fins 1850 parla un batan impulsada por la riera....un tinte y un moli farinera impulsada por las Barbotas..
1848.- només la meitat dels nadons arribaven als tres anys. Caldes fou assetjada per 4000 carlins però resistir per no aixecar-se contra el govern. A Cardedeu on varen afusellar 20 presoners. La diada del 28 de gener es celebra amb gran brillantor. Simulacre d'atac, ofici solemne, processó cívica i balls populars. Si podia era presidida per un diputat a les corts. Catalunya coneguda com el conflicte dels matiners que duraria fins a 1849
1849.- Artur Osona defineix el pla de la Garga com una gran planura sobre cingleres, bones terres de conreu que tenen 15 minuts d'amplada i 35 de llargada, poblats per varies cases.
1850.- el molí de la torre s'adapta pe aprofitar la forço hidràulica del Tenes. Va treballar fins al 1962. El 1851, Brunet va aportar 6000 duros. El 1857, 22000. Ja sortia al diccionari mercantil e industrial. El 1861 ho van donar de baixa al registre d'Hisenda
1850.- el Rajadell es la masia mes jove del Verti. Pertany a Osona i el grau del castellar es el pas des del coll de la pedra dreta.
1855.- L'hospital va procedir de la desamortització dels convents dels caputxins els 1855 transformat en hospital de carrer. El 1844 l'hort esdevingué cementiri. Les coleres de 1854 i 1885 la gripal de 1918 i les tuberculosis i el tifus el 1930. Fins a l'any 1935 no es funda la policlínica del Vallès.
1854.- es posa en funciónament la fàbrica vella amb 455 treballadors. Hi havia polidores, rodeters, bitlleteres, ordidores y d'altres treballadors.
1855.- la casa fabrica val 4500 rals. Els molins costen 1200.
1856.-neix Jaume Fontcoberta.
1857.- Brunet y Serrat Cia manufacturant amb el moli i la força de l'aigua, passant definitivament a us industrial.
1859.-la baronessa de Rocafort ven la fàbrica i comença la transformació de tot l'entorn.també ven la polvorera que tenia la porta d'entrada per la finestra, encara avui.
1861-1865. no hi ha dades de qui ocupa la fàbrica.
1866.- El calendari català incorpora la primera poesia de maria de Bell.lloch, Lloances.
1866.- Ramon Fontcoberta l'adquireix la part senyorial de Latorre del Prat. Compre el tros Jaume Garriga.
1867.- Guia del viajero en Caldes i Sant Miquel, esmenta la fabrica i l'aigües de les Barbotes per una població a Bigues de 1000 persones.
1868.- Ca la Vicent eta era un tros de barri a la torre del Prat. Torna a les libres de contribució fins al 1868 amb 196 fusos i 4 telers de cànem.
1868.-Prim envia a la reina Isabel cap a l'exili el 1868, cop d'estat passat com a revolució. Algunes juntes de la comarca és constitueixen. el mateix dia.Serrano passava per ser el regent del regne i Prim ministre la guerra i president del consell. A la comarca, Marcel·li Jubany constituïa la junta revolucionària comarcal, a la porxada. Plaça de la sobirania s'hi plantava l'arbre de la llibertat.
1869.- lloguer fins a 1875
1870.- El propietari de la Madella, mata el darrer exemplar de lloba dels cingles. Se'n conserva una pota a la porta de la casa.
1871 i 1875.- publica 19 texts. El 1881 ho recull tot a Narracions i Llegendes. El 1878 segueix l'èxit de Biguetans i botiflers. Premiada per Tradicions i costums del Vallès, també per al centre Excursionista de Catalunya el 1880, quan no podia ser socia per la seva condicio femenina ni anar d'excursions. El seu gran amic i critic Joan Sarda estava de secretari del jurat. Va ser doncs una de les primeres dones escriptores en treure el cap al mon literari..
1871.- es funda la societat Josep Umbert i cia.
1872.- apareix a Bigues Joan cirera de Vic i Lluçanès. La tercera carlinada esclatava el 1872 fins al 76. Cardedeu i Caldes foren escenaris de grans traïcions i batalles
1874.-Pavia segrestava la primera república espanyola, Martinez Campos la liquidava i Alfons restaurava la monarquia el 31 de desembre. Canovas del Castillo configurava un nou sistema polític.
1875.-L'ultim assalt a Granollers per 3000 homes fou el gener de 1875 de Tristany i miret s'emportaren a l'alcalde Masponç i d'altres prohoms. Al Lluçanès on exigiren 35000 duros que cobrarien un mes després. A l'octubre es nomena a una junta de comandament per planificar la defensa com havia previst l'alcalde alliberat. Derrotats els republicans i carlins neix la restauració el 1875 fins a 1931. Estabilitat i desenvolupament econòmic. Els pobles tripliquen la població i Granollers manté la capitalitat.
1876.- El tren voreja el congrés per al congost del Congost.-Francesc Maspons recull la llegenda a Tradicions del Vallès que acaba en l'òpera de Casia Casademont, la dona d'aigua estrenada el 1911.
1877.- hi ha una llibreta de memòria de la fabrica. Primers telers mecànics i la filatura.
1878.-Els bombers daten de 1878 i fins al 1934 funcionaren amb tres bombes manuals fins al 34 auto bomba i escala de 3000 litres. Cesar august torres escriu... Penetrarem per l'ensotat pas del congost, lo figaro, l'abella i tots els pobles que creuarem semblaven inhabitats
1880.- fil·loxera. Ramon Arabia digué del pont de l'abella, l'entrada per la part de la riera. Amb el pont, l'aigua, les cases i els arbres es típica.
1881.- can miquel
1882.- Ca n l'esmolet encara estava habitada. Maria de Bell lloch descriu Vall-de-ros entre el turo de l'ullar i el de les onze hores..-
1809 que es traslladaren a Vic, però seguien amb les incursions. La gent vigilava els campanars i es refugiaven als boscos o a cases de pagès. L'enfrontament més fort va ser entre llinars i cardedeu el 16 de setembre de 1808. Comandats per Saint cyr entra el setè cos per alliberar Barcelona. 12000 es quedaren amb Vives i 5000 foren enviats, els miquelets de milans i Reding per la costa i Granollers a buscar al francès. Al pla de can Moretó d'al flou perderen un miler de baixes i el 17 arribaren a Barcelona.
1809.- va ser el pitjor per la demografia triplicant les víctimes
1811.- és volgué substituir la junta superior i establir un nou govern format per Vic,Girona i Manresa per reunir-se a san Feliu de codines. No es va arribar a cel·lebrar i va posar en evidencia la debilitat de la nostra comarca. Ferran VII emprengué al seu retorn una salvatge repressió. Evacuats els francesos es dóna la administració absolutista als anteriors càrrecs dels més poderosos dirigents com s'observa en les concessions de l'aiguardent, l'hostal, el pa i la carn.
1812.- estralls entre sant Feliu, caldes i santa eulàlia, el Serrat i puiggraicos. Hom procurava marxar abans de què arribessin. Els marques refugiats a can Masponç, al arribar els gavatxos van matar un germà i l'esteve, saquejaren i calaren foc. Acabaren l'any amb molts treballs com diu un llibre de notes trobat.
1820.- L'aixecament de Riego el gener feia trontollar la monarquia i el monarca tornava a jurar la constitució derogada per ell mateix, Els cent fills de sant Lluís li retornaren el tron.
1823.- Establert el regim absolutista el 7 d'abril, el 16 de juny les tropes de Baró d'eroles tornaven a prendre Granollers i la comarca. Escamots realistes, futurs nuclis del carlisme tornaren a la lluita armada reprimint l'absolutisme fortament la comarca i Acaba el trieni liberal.
1833.- S'inicien les guerres carlines. La primera de 1833 a 1839 hi havia presencia dels dos exèrcits a la comarca amb l'entrada a caldes el 1837.
1846.- La segona 1846 a 1849, els matiners patiren el Montseny. La tercera 1872 1875 pati més el Tenes. Acaba amb el rescat pagant pels ostatges l'alcalde Masponç i 33 mes. El Tenes quedava la mare dels moviments obrers però arrelava el catalanisme regionalista que la lliga estenia a les associacions de propietaris.
1815.- Bertí este unit al municipi de sant Quirze Safaja.
1817.- Els barons de Rocafort venen el seu patrimoni.
1822.- Els Guri venen part de la propietat agrícola. Pere Pau guasch lloga el moli, pràcticament fins a 1948. El moli tenia 5,44 m x 4,47 d'ample.
1830.- Recuperant el 1830 a diferència d'altres contrades i obtenint el 1857 el cens mes precís.
1833.-La mort de Ferran endega la primera guerra carlina el 29 de setembre de 1833 i dóna una forta empenta a la comarca. I tornava la por a les partides.
1833.- nous documents de bataners fins a 1848 dels germans Guri Font que vivien al Molinet.
1835 els municipis s'independitzen.
1835 es dissolt la baronia
1835, la baronia tenia un alcalde, un tinent d'alcalde 6 regidors i un sindico. Bigues acollia sant mateu, santa Eulàlia, Palaudàries, l'ametlla i lliça. Al 1843 havien assolien la independència.
1835.- L'11 de novembre el diari de Barcelona parlava dels veïns refugiats als pobles més propers.
1836.- va ser el pitjor amb cremes, robatoris, afusellaments. 2000 homes, cent a cavall, travessaren l'ametlla a les ordres de torres i ros d'eroles cap Samalús. El 21 de juliol 600 feren presencia a la garriga amb una tràgica lluita aferrissada. I així sovintejant escomeses fins juny de 1837.
1837.- . El 31 d'agost entre el cristià Espartero i el carlí maroto firmaven el conveni de Bergara. Acabava al País basc però seguia al Maestrat fins 1840. Els trabucaires reafirmaven la perillositat del camí del congost. Després del casament d'Isabel II comença la segona guerra carlina.
1840.- primer teler, la Font de l'escot que rebia i aprofitava l'aigua d'una petita mina per moure la roda que accionava tota la maquinaria. Va arribar a tenir 500 obrers. La davallada del procés de filatura es per la manca d'aigua, de carbó, les guerres carlines i la burgesia agrícola ben aposentada. La llana es va desplaçar cap al Vallès occidental i també el coto va acabar desapareixent
1841.- va néixer Maria de Bell-lloch, pseudònim de Maria pilar Maspons que va tenir una intensa activitat l'iteraria en l'etapa del romanticisme. La petita d'una família pagesa de 4 germans, des d'entrat el 1600, amb homes de toga.
1845 el primer teler a Granollers amb màquina de vapor de 10 cv.
1845.- Pascual Madoz fins 1850 parla un batan impulsada por la riera....un tinte y un moli farinera impulsada por las Barbotas..
1848.- només la meitat dels nadons arribaven als tres anys. Caldes fou assetjada per 4000 carlins però resistir per no aixecar-se contra el govern. A Cardedeu on varen afusellar 20 presoners. La diada del 28 de gener es celebra amb gran brillantor. Simulacre d'atac, ofici solemne, processó cívica i balls populars. Si podia era presidida per un diputat a les corts. Catalunya coneguda com el conflicte dels matiners que duraria fins a 1849
1849.- Artur Osona defineix el pla de la Garga com una gran planura sobre cingleres, bones terres de conreu que tenen 15 minuts d'amplada i 35 de llargada, poblats per varies cases.
1850.- el molí de la torre s'adapta pe aprofitar la forço hidràulica del Tenes. Va treballar fins al 1962. El 1851, Brunet va aportar 6000 duros. El 1857, 22000. Ja sortia al diccionari mercantil e industrial. El 1861 ho van donar de baixa al registre d'Hisenda
1850.- el Rajadell es la masia mes jove del Verti. Pertany a Osona i el grau del castellar es el pas des del coll de la pedra dreta.
1855.- L'hospital va procedir de la desamortització dels convents dels caputxins els 1855 transformat en hospital de carrer. El 1844 l'hort esdevingué cementiri. Les coleres de 1854 i 1885 la gripal de 1918 i les tuberculosis i el tifus el 1930. Fins a l'any 1935 no es funda la policlínica del Vallès.
1854.- es posa en funciónament la fàbrica vella amb 455 treballadors. Hi havia polidores, rodeters, bitlleteres, ordidores y d'altres treballadors.
1855.- la casa fabrica val 4500 rals. Els molins costen 1200.
1856.-neix Jaume Fontcoberta.
1857.- Brunet y Serrat Cia manufacturant amb el moli i la força de l'aigua, passant definitivament a us industrial.
1859.-la baronessa de Rocafort ven la fàbrica i comença la transformació de tot l'entorn.també ven la polvorera que tenia la porta d'entrada per la finestra, encara avui.
1861-1865. no hi ha dades de qui ocupa la fàbrica.
1866.- El calendari català incorpora la primera poesia de maria de Bell.lloch, Lloances.
1866.- Ramon Fontcoberta l'adquireix la part senyorial de Latorre del Prat. Compre el tros Jaume Garriga.
1867.- Guia del viajero en Caldes i Sant Miquel, esmenta la fabrica i l'aigües de les Barbotes per una població a Bigues de 1000 persones.
1868.- Ca la Vicent eta era un tros de barri a la torre del Prat. Torna a les libres de contribució fins al 1868 amb 196 fusos i 4 telers de cànem.
1868.-Prim envia a la reina Isabel cap a l'exili el 1868, cop d'estat passat com a revolució. Algunes juntes de la comarca és constitueixen. el mateix dia.Serrano passava per ser el regent del regne i Prim ministre la guerra i president del consell. A la comarca, Marcel·li Jubany constituïa la junta revolucionària comarcal, a la porxada. Plaça de la sobirania s'hi plantava l'arbre de la llibertat.
1869.- lloguer fins a 1875
1870.- El propietari de la Madella, mata el darrer exemplar de lloba dels cingles. Se'n conserva una pota a la porta de la casa.
1871 i 1875.- publica 19 texts. El 1881 ho recull tot a Narracions i Llegendes. El 1878 segueix l'èxit de Biguetans i botiflers. Premiada per Tradicions i costums del Vallès, també per al centre Excursionista de Catalunya el 1880, quan no podia ser socia per la seva condicio femenina ni anar d'excursions. El seu gran amic i critic Joan Sarda estava de secretari del jurat. Va ser doncs una de les primeres dones escriptores en treure el cap al mon literari..
1871.- es funda la societat Josep Umbert i cia.
1872.- apareix a Bigues Joan cirera de Vic i Lluçanès. La tercera carlinada esclatava el 1872 fins al 76. Cardedeu i Caldes foren escenaris de grans traïcions i batalles
1874.-Pavia segrestava la primera república espanyola, Martinez Campos la liquidava i Alfons restaurava la monarquia el 31 de desembre. Canovas del Castillo configurava un nou sistema polític.
1875.-L'ultim assalt a Granollers per 3000 homes fou el gener de 1875 de Tristany i miret s'emportaren a l'alcalde Masponç i d'altres prohoms. Al Lluçanès on exigiren 35000 duros que cobrarien un mes després. A l'octubre es nomena a una junta de comandament per planificar la defensa com havia previst l'alcalde alliberat. Derrotats els republicans i carlins neix la restauració el 1875 fins a 1931. Estabilitat i desenvolupament econòmic. Els pobles tripliquen la població i Granollers manté la capitalitat.
1876.- El tren voreja el congrés per al congost del Congost.-Francesc Maspons recull la llegenda a Tradicions del Vallès que acaba en l'òpera de Casia Casademont, la dona d'aigua estrenada el 1911.
1877.- hi ha una llibreta de memòria de la fabrica. Primers telers mecànics i la filatura.
1878.-Els bombers daten de 1878 i fins al 1934 funcionaren amb tres bombes manuals fins al 34 auto bomba i escala de 3000 litres. Cesar august torres escriu... Penetrarem per l'ensotat pas del congost, lo figaro, l'abella i tots els pobles que creuarem semblaven inhabitats
1880.- fil·loxera. Ramon Arabia digué del pont de l'abella, l'entrada per la part de la riera. Amb el pont, l'aigua, les cases i els arbres es típica.
1881.- can miquel
1882.- Ca n l'esmolet encara estava habitada. Maria de Bell lloch descriu Vall-de-ros entre el turo de l'ullar i el de les onze hores..-
1883 el castell
de Montbui es dóna per enrunat. Can silet o
can sidro de la torre va ser la pallissa construïda i
comprada per isidre viaplana
1885.- can petitó.
1886.- es dissolt la societat Umbert i cia
1887.- El 2 d'abril de 1887 es funda la unió liberal enfront del conservadorisme i el caciquisme, amb 600 membres que van arribar a 3000 amb gran dinàmica cultural i associativa. Fins a tenir una 80a de periòdics locals i comarcals. Guanyaren les eleccions de 1881,1886,1893 i 1898 en un clar bipartidisme. Els candidats guanyaren fins a 8 vegades i es presentaven indistintament per un partit o altre. Maria maspons fou el primer diputat provincial i fou elegit el 1876 i 1879. La monarquia borbònica va propiciar els atemptats individuals a càrrec del anarquisme clandestí a la fi del segle XIX. Acció directa, propaganda pel fet.
1888.-una tragèdia al riu fa que l'ajuntament posi una passadera o palanca. Una nena d'11 anys es va ofegar, la Merce Iglesias.
1889.-hi viuen a can pau pou Josep riera i rita fotcuberta.
1890.- hi ha un deute a la vidua Umbert per 86 peces teixides a Bigues.
1892.- Maria de Bell Lloch deia que l'avenco recollia i portava l'aigua d'aiguafreda en un indret del mateix nom. La seva sortida a la casa la Noguera es va constatar el 1845, 1898 i 2012.
1894.- a la casa nova se la deia casa de la fabrica, la porteria o Casa nova. Fins aquesta data van dormir-hi els primers estadants (valls.argemi) abans de fer-se amb la direcció de la fabrica i tornar sant Fe. Es compra la Polvorera i terrenys adjacents per enric Umbert fabricant de sant Feliu. Josep Marçal per un pacte hi viu fins a 1970
1896.- Vagues i piquets durant la setmana trágica que van tancar la fabrica o lessancions de sanitat fins 1901.
1897.- al 1902 josep Torroella es l'alcalde propietari de can Torroella. Va impulsar el segle, la farmàcia i el correu.
1899.-Vaga general el 1899 i el 1907 tanca la fabrica Teodor Planxart. Van seguir l'exemple de tancament Manlleu l'Umbert de sant Feliu. Una protesta contra Rif va provocar 100 morts,200 ferits i 70 edificis religiosos incendiats. Controlada la revolta fou reprimida durament per vàndals i sacrílegs. El mateix es repetiria a la guerra civil Cànoves va eliminar el federalisme república i el carlisme. Tot confluiria en el catalanisme polític. Enric prat de la riba, nascut a Castellterçol el 1870 li va donar ideologia amb la nacionalitat catalana de 1906. el1892 a l'assemblea de Manresa el Vallès fou el 3r més representat. el 1898 es fundaren agrupacions catalanistes com a la garriga i sant feliu.
1897.- Norbert Font explora el cau de la guilla.
1898.- fins el 1928 l'atenció sanitària va ser coberta per Tomas Borrell i despres el dr. Bonet.
1899- ancurt surt de les corts de la Torre..
1900.-L'enllumenat public data el 1900 amb llums de gas. A can Pau pou hi viu ara Josep riera y Rita Bayona.I es fa la foto de tots els treballadors de la fabrica des del marge de la riera. Dos anys després ja en son morts alguns. La fabrica es diu del rieral per diferenciar-la de la seca del pla. Finalment la vella per no ser la nova de 1942 al pla de la ferreria
1901.- Els sots feréstecs hi han deixat aquest nom per sempre a la part baixa els Cingles.-
1902.- I genis valls i Pujol alcalde de Bigues del 1902 al 1904. Escoles, queviures i festes majors l'ocuparen així com demanar recompensi per als piròmans dels incendis. La plantilla del 'ajuntament era un alguatzil, un secretari, un auxiliar I el carter. Comença l'epoca cirera Humbert al pla de la creu. Es baixa Joan cirera de la fabrica per defunció. Fins a 1913 es vidua. I germa de juan cirera.-
1904.- Alcalde el 1904, marti viaplana va haver de conjugar el telefono i l'electricitat, acceptant posar Pals a la carretera i la centraleta a l'ajuntament. L'edifici va passar de can flix al rieral i finalment a can Prat corona. El josepet de la casa nova, Mas Gol, amb 8 anys comença a treballar. Remenava amb les paletes les troques i cobrava 40 cèntims setmanals. Al 12 anys menava dos telers i li donaven 3 pesetes per cada tros, si no s'espatllaven.
1904- el centre excursionista organitza la popular travessa Matagalls Montserrat. La fan en menys de 24 hores.
1906 a 1909 Miquel Viaplana propietari de can bOneto. Construí l'eclèctic edifici de l'ajuntament antic. Propicia la uní del camí entre llinars i sant Llorenç i s'aprovaren els forns de calç de can Margarit que perduren fins avui en la seva activitat. Deia Narcís Oller que les romàntiques runes del Castell de Centelles, encinglades a l'extrem de la serra qu empara el poble, com d'alt d'una quilla d'una proa trabucada i departida, per una gran esberla, del cos del vaixell.
1907.- la masia el Soler del coll.
1909.-Josep Bach i Margarit es alcalde 5 mesos de 1909 a 1910-
1909.-. Una postal explica un enfrontament a sant miquel dins de la vaga general. Es disparen unes 40 bales amb molts ferits per la policia i guàrdia civil. No hi un daltabaix perque el poble no e'armes.
1910 a 1912, alcalde Joan coll vila propietari de can barri.
1910 es funda a partir del moviment anarco sindicalista la CNT fins al 1919 amb un perioda algid. Es construeix can cirera. Es tanquen les dues fabriques diuen que per motius sanitaris. Uns 90 treballadors sense feina. Uns 600 en total.
1912.-Josep camp i noguera és alcalde de 1912 a 1920 amb un intermedi de 2 anys. Es quí va posar les campanes que ara es reclamen que tornin a sonar. Baixa de la matricula industrial de Bigues.
1913.- L'electricitat va arribar el 1913 amb Estebanell i Pahissa i la primera guerra mundial va ajudar molt. El 1848 es construeix la carretera Barcelona- Vic i el tren arriba el 1854. Aixo va donar un component tèxtil a la industria, suportat sobretot per dones. I es van mantenir produccions alternatives com els sabons o els aiguardents. El 1915 hi habien 53 empreses tèxtils i per primera vegada en trobem una a Montmany, Montmeló i Bigues. Només el tèxtil passa el tall del 1960 representant el 80 de la població industrial.
1885.- can petitó.
1886.- es dissolt la societat Umbert i cia
1887.- El 2 d'abril de 1887 es funda la unió liberal enfront del conservadorisme i el caciquisme, amb 600 membres que van arribar a 3000 amb gran dinàmica cultural i associativa. Fins a tenir una 80a de periòdics locals i comarcals. Guanyaren les eleccions de 1881,1886,1893 i 1898 en un clar bipartidisme. Els candidats guanyaren fins a 8 vegades i es presentaven indistintament per un partit o altre. Maria maspons fou el primer diputat provincial i fou elegit el 1876 i 1879. La monarquia borbònica va propiciar els atemptats individuals a càrrec del anarquisme clandestí a la fi del segle XIX. Acció directa, propaganda pel fet.
1888.-una tragèdia al riu fa que l'ajuntament posi una passadera o palanca. Una nena d'11 anys es va ofegar, la Merce Iglesias.
1889.-hi viuen a can pau pou Josep riera i rita fotcuberta.
1890.- hi ha un deute a la vidua Umbert per 86 peces teixides a Bigues.
1892.- Maria de Bell Lloch deia que l'avenco recollia i portava l'aigua d'aiguafreda en un indret del mateix nom. La seva sortida a la casa la Noguera es va constatar el 1845, 1898 i 2012.
1894.- a la casa nova se la deia casa de la fabrica, la porteria o Casa nova. Fins aquesta data van dormir-hi els primers estadants (valls.argemi) abans de fer-se amb la direcció de la fabrica i tornar sant Fe. Es compra la Polvorera i terrenys adjacents per enric Umbert fabricant de sant Feliu. Josep Marçal per un pacte hi viu fins a 1970
1896.- Vagues i piquets durant la setmana trágica que van tancar la fabrica o lessancions de sanitat fins 1901.
1897.- al 1902 josep Torroella es l'alcalde propietari de can Torroella. Va impulsar el segle, la farmàcia i el correu.
1899.-Vaga general el 1899 i el 1907 tanca la fabrica Teodor Planxart. Van seguir l'exemple de tancament Manlleu l'Umbert de sant Feliu. Una protesta contra Rif va provocar 100 morts,200 ferits i 70 edificis religiosos incendiats. Controlada la revolta fou reprimida durament per vàndals i sacrílegs. El mateix es repetiria a la guerra civil Cànoves va eliminar el federalisme república i el carlisme. Tot confluiria en el catalanisme polític. Enric prat de la riba, nascut a Castellterçol el 1870 li va donar ideologia amb la nacionalitat catalana de 1906. el1892 a l'assemblea de Manresa el Vallès fou el 3r més representat. el 1898 es fundaren agrupacions catalanistes com a la garriga i sant feliu.
1897.- Norbert Font explora el cau de la guilla.
1898.- fins el 1928 l'atenció sanitària va ser coberta per Tomas Borrell i despres el dr. Bonet.
1899- ancurt surt de les corts de la Torre..
1900.-L'enllumenat public data el 1900 amb llums de gas. A can Pau pou hi viu ara Josep riera y Rita Bayona.I es fa la foto de tots els treballadors de la fabrica des del marge de la riera. Dos anys després ja en son morts alguns. La fabrica es diu del rieral per diferenciar-la de la seca del pla. Finalment la vella per no ser la nova de 1942 al pla de la ferreria
1901.- Els sots feréstecs hi han deixat aquest nom per sempre a la part baixa els Cingles.-
1902.- I genis valls i Pujol alcalde de Bigues del 1902 al 1904. Escoles, queviures i festes majors l'ocuparen així com demanar recompensi per als piròmans dels incendis. La plantilla del 'ajuntament era un alguatzil, un secretari, un auxiliar I el carter. Comença l'epoca cirera Humbert al pla de la creu. Es baixa Joan cirera de la fabrica per defunció. Fins a 1913 es vidua. I germa de juan cirera.-
1904.- Alcalde el 1904, marti viaplana va haver de conjugar el telefono i l'electricitat, acceptant posar Pals a la carretera i la centraleta a l'ajuntament. L'edifici va passar de can flix al rieral i finalment a can Prat corona. El josepet de la casa nova, Mas Gol, amb 8 anys comença a treballar. Remenava amb les paletes les troques i cobrava 40 cèntims setmanals. Al 12 anys menava dos telers i li donaven 3 pesetes per cada tros, si no s'espatllaven.
1904- el centre excursionista organitza la popular travessa Matagalls Montserrat. La fan en menys de 24 hores.
1906 a 1909 Miquel Viaplana propietari de can bOneto. Construí l'eclèctic edifici de l'ajuntament antic. Propicia la uní del camí entre llinars i sant Llorenç i s'aprovaren els forns de calç de can Margarit que perduren fins avui en la seva activitat. Deia Narcís Oller que les romàntiques runes del Castell de Centelles, encinglades a l'extrem de la serra qu empara el poble, com d'alt d'una quilla d'una proa trabucada i departida, per una gran esberla, del cos del vaixell.
1907.- la masia el Soler del coll.
1909.-Josep Bach i Margarit es alcalde 5 mesos de 1909 a 1910-
1909.-. Una postal explica un enfrontament a sant miquel dins de la vaga general. Es disparen unes 40 bales amb molts ferits per la policia i guàrdia civil. No hi un daltabaix perque el poble no e'armes.
1910 a 1912, alcalde Joan coll vila propietari de can barri.
1910 es funda a partir del moviment anarco sindicalista la CNT fins al 1919 amb un perioda algid. Es construeix can cirera. Es tanquen les dues fabriques diuen que per motius sanitaris. Uns 90 treballadors sense feina. Uns 600 en total.
1912.-Josep camp i noguera és alcalde de 1912 a 1920 amb un intermedi de 2 anys. Es quí va posar les campanes que ara es reclamen que tornin a sonar. Baixa de la matricula industrial de Bigues.
1913.- L'electricitat va arribar el 1913 amb Estebanell i Pahissa i la primera guerra mundial va ajudar molt. El 1848 es construeix la carretera Barcelona- Vic i el tren arriba el 1854. Aixo va donar un component tèxtil a la industria, suportat sobretot per dones. I es van mantenir produccions alternatives com els sabons o els aiguardents. El 1915 hi habien 53 empreses tèxtils i per primera vegada en trobem una a Montmany, Montmeló i Bigues. Només el tèxtil passa el tall del 1960 representant el 80 de la població industrial.
1913.-Les primers colonies per nens van
ser el 1913 amb l’escola dela unió liberal dirigía per Antoni espi fins el
1909. Altade la rao sociañ cirera i umbert.
1914.- es
construeix lapresa al Serra perecolliraigua per lacentral de sant miquel.
1914.-Aquest any 1914 fins el 1916 fou alcalde francesc codina i
plans. Bigues entredàltre poble van fer fronta la lliga
regionalista desprecian amenaces i sent victimas del caciquisme
1915.-Fins el
1915 no va tenir centraleta propia com la Garriga per exemple, amb un telefon
per cada 4 habitants.
1916.- can
aubercoch al costat de can cirera. Vivia francisca roure. Anomenada can Barber
1917. contra el
que semblaria havent hi la guerra mundial, baixava la produccio a bigues com
descriu la llibreta de Francesc Valls.
1918.-una guia
de turisme select guide de Catalunya parla, Josep ma. Folch i torres de larao
social de cirera umbert.
1919 mossen
gabriel olle posa en marxa un opcio popular per comprar el rellotge de la
esglesia i dues campanes.construit a Sabadell va durar fins l’any 1981
1920.- L’augment
real no es produi fins el 1920 per la manca d’industrialitzacio. A
can pau pouh hi viu Francisco garriga.
1920.- Miquel garriga vila de 1920 a1923. Defensa el dret al catala i posa la central de telefons a
can
sapera i proposava noves vies de comunicacio amb Llinars. De 1923 a
1930, Josep gol i Canals, sota la dictadira
del general Primo de rivera.
1921.- habitada per Joan vinyoles i maria
pou.es construeix can pinyol la ultimacasa de les tres. L’hotel Congost de
Manuel Raspall al Figaro conviu amb Can Ferrer vell amb una clau datada de
1673.
1923.- de lloguer,el 1924 la va ocupar
pere vilaregut.
1924, ca l’esmolet no constava com
enrrunada.-
1925.- es construeix la part posterior el
Clascar, amb la capaella del sant crist,circular,evoltada de l’altzinar i de
caire gotic i arab.
1926.-Alfons XIII inugura la bibioteca le
1926 i el museu el 1932. Mal equipats amb estudis, esportivament eren dels
millors i el1991 un nou pavello olimpic i despres el circuit de montmelo.
1928.- estancala fabrica per un
requeriment del jefe de estadisitca…quedando cerrada la Sociedad española de
Tejidos….
1929.- j Puig fa la instal.lacio de gas
pobre amb carbo e pedra i que al consumirse produia gas. Tanca un any la
fabrica.
1929.-L’any 29 una sola casa gira
als bancs 128 milions.es posen els pilars que permeten el pont i el pas de
vehicles.
1930 el mercat
de granollers ja movia una quarentena de automnibus que carretajaven
mercaderies i passatgers cada dijous. El Segales tenia una forta incidencia en
el transport de passatgers des de 1922. Extenia la seva influencia des de
Sant Quirze a Llavaneres.El 1985 hi havien 476 parades fixes i 176 ambulants
Ocupaven 3000 m2 i l’ajuntament recaptava aprop de 20 milions. En
competencia amb les diligencies, arriba el tren el 14 de juliol de 1954. El
bitllet d’anada i tornada costava 6 pesetes, una hora, i la diligencia trigava
7 hores i valia 3 pesetes i 11 rals.
1930 es
cerealistic, amb ordi, blat,civada i moresc. S’instala a la fabrica , miquel
codina.
1930.- amb
documents trobats a les obres de l’hotel el moli de la torre es documenta
l’arribada de j. Puig .Queden registrats 47 jornalers a la Caixa”, que
iniciaren la produccio textil.Tot i que iniciada l’activitat fabril es segiren
les reformes fins 1931. Els hi pagaven 5 dies d’habitacio i 4 viatges a Masnou.
El noviembre n’hi havim 53, 41 de bigues i riells, 11 del masnou i de l’ametlla
1930.-Mateu Font i
uya alcalde de 1930 a 1931 propietari de can
badell.
1931 queia la
monarquia, instauraven la segona república española es proclama l’estat catala
i la república catalana de macia i compnays el govern Berenguer suspenia els
alcaldes a les eleccions de 1931 a bigues, ERC treia 125 vots, 58 la LLiga i
cap la coalicio republicana.
1931.- La segona república aprova de
1931 a 1939 l'estatut d'autonomia el 1932.
1931.- mot magi
gannau a can cirera. La casa queda
buida I s’instal.la carme margins.hi vivien 14 persones. Francisco Matas
cosntrueix cases per treballadorsdeixant 6 ,etres per el carrer
1931.-Antoni arisa
i domenech fou l’alcade de 1931 a 1933. Adreça el cami de la polvoreria cap a la fabrica
vella o cami de la torre. El sucscei una
gestora.
1931.-ESTAVEN
ENFRONTATS Cal ‘arcis i ca l’atzet des del 1931. Esquerres i dretes. El rieral
i el turo. A Riells era Cal Sabater dretes i esquerres. Els joves
tampoc s’entenien gaire pero per motius no ideologics, cop de roc. El congres
de sants afirma el sindicat unic enfront del sindicat Lliure. Foren anys de
pistolerisme fins 1923 800 atemptats, amb 224 asesinats dels que 170 foren
obrers. Primo de rivera les va suprimir.
1932.- se li dona el nom de bari
Montserrat. Can llobet era lacasa del director.comença a escriure el llibre de
personal i el 1937 Lluis Bosch
1933.-Joan flaque riera
alcalde de 1933 1934. Regidor d’erc el 36 fins
l’entrada de les tropes franquistes. Al
febrero instal.laren el telefon nº4 de bigues.
1934, El 6
d'octubre se suspengueren les sessions de tots els
ajuntaments.
1934.-L’entrada
el 33 de lerroux precipita els fets d’octubre de 1934. Can Mujal desde 1934.
1934.-Miquel
alemany i roure fou l’alcade del 1934 al
1936
1935 a Riells es
comfigura l’agrupacio el Manelic. Es
convaliden 14 festivitats anuals destacan Sant Pere i Sant Sebastia i la festa
major a l’agost. Era la setmana de vacances entre el32 al 51 menys els anys
37 i 38, amb el control obrer de la UGT. Exiliat Joan Puig, la direccio va
quedar en mans de Jesus Pulles que es recolzaba en Miquel Llobet. Pero el nadal del 36 despres d’haberlo
utilitzat per la produccio de uniformes amb els tallers Mills, li afusellaren
el fill a la carretera de Premia amb 23 anys perque no trovaben al pare.
1936.- Fugiren les vespes que van fer fugir
als que volien treure les campanes. Situada al limit de l’Ametlla, Sant
Bartomeu s’esmenta a la consagracio de 932 i com esglesia el 1156
El 1936 dominava la CNT. El 1937 eren 3
CNT,3 ERC, 2 UGT, 1 POUM i 2 Unió de rabassaires. El 1938
s'impedia la participació de la CNT i s'aïllava als
anarquistes. El 1939 la repressió fou duríssima. A Lliça s'executa
una persona. Els alcaldes van evitar moltes matances entre
els veïns com el de Lliça amb la FAI. Fins a l'any 50
la política queda molt limitada.
1936.- Es
destrueix la campana. Es descobreix la cova de sant Miquel del Fai.Mutilen el
sagrat cor de la central electrica
1936. Els
Valls Argemi van viure a la Fabrica fins 1924. I el 34 a Can Roger. Can Pinyol es
una botiga lligada totalment a la fabrica.
1936.- Llorenç
Matas es l’alcade que va tenir que ballar amb tota la guerra del 1936 al
1939. No va poder evitar l’assessinat del mossen i la
destrucio de l‘esglesia per part d’uns
granollerins incontrolats. Superant les
grans penuries, creant una moneda propia es va retirar a Can Pruna
discretament.
1936.-Josep Prat
Mas alcalde del 36 al 38, ho va ser de Riells del Fai i va obtindre la
segregacio i establert a la rectoría quedanse els bens de la esglesia. Van
emetre uns vals com a moneda de l’ajuntament. Uns bretols exaltats van
saquejar el recinte eclesiastic. Tenien problemes per abastirse i estaven
vinculats a la CNT. Va ser ferit de mort en un viatje d’avituallament a Mollet
a causa d’un bombardeig el 8 de gener de 1938. Els fets d’octubre va
tenir poc resso a alguns pobles vallesans. Alguna cosa a l’ajuntament de La
Garriga i a Granollers amb els guardias civils de Moia fins que l’endema
van entrar els militars al sindicat. Alguns empresonats el 36 els restituiren
en els seus carrecs. L’axeicament feixiste del 1936 va castigar durament la
comarca. Una represio molt forta de escamots foranis va provocar 130 victimes.
El 15 de setembre del 1936, 600 persones formen un contingent cap el front
d’Arago per fer el 501è batallo de 126 ena brigada de la 28 ena divisio
apuntanse a la fonda Europa de Granollers. Compten que no en va tornar cap. Amb
els refugiats les poblacions del voltant tripliquen els seus habitants. De
Mollet el 8 de gener de 1938 a sant Celoni el 29 de gener del 39 foren
bombardejats. 300 morts a les 9,05 del
mati, el 60 per cent dones. I nens de menys de 15 anys el 25%. Isidre
Arumi i Batlles fou l’alcade de Riells fins
l’entrada del exercit franquista. La imposicio franquista va
fer que 22 vallesans morissin a Mathausen. Les execucions duraren fins la
mateixa mort del dictador. Amb enfrontaments a Aiguafreda el 1944. L’ultim
guerriller Quico Sabater, el 5 de gener de1960 es mort a sant Celoni. Entre
1939 i 1943, un centenar de vallesans foren afussellats al camp de la bota,
fins a un total de 1700 catalans. La repressio afecta a 20 pobles, la
Garrriga 8 i sant Feliu 7 majoritariament anarquistes i d’ERC.
1937.- A la creu
del Peu, al febrer, el comité de l’epoca afusella a 5 persones, fet que fou
noticiable a tota la contrada.
1938.- Els
pobles doblen els habitants per inversions en construccio pero mes el 1938 al
acollir refugitats. El bombardeig de Granollers el 1938 tambe te la seva
incidencia. Cap els 60, l’onada immigratoria i les oportunitats incrementaren
la poblacio en un 60% de 25 a 40 anys on s’atura
1938.- sant Pere
de Bigues es pasa a nomenarse Bigas del Valles i Riells, es segregat el
municipi. La poca produccio la portaven a Barcelona moltes vegades amb el
camión del Noyo.
1939.- del 30 al
1944 els llibres de caixa eren una cara en catala i una altre en castella. Des
del 35 sempre havien estat en catala. Els soldats, armats i bruts, sense
afeitar estaven darrera de ca l’Arcis sentats a terra a la carretera, amunt i
avall amb molta indumentaria, i equipacio, feien por. Tambe esposaven davant de la fabrica pero amb
el soroll que feien moltes vegades expressament, mai van entrar. Pagaven als
treballadors amb monedes de llauto de 25 centims, que bescaviaven per una
peseta quan podien.
1939.- Joan garriga i vila de
1939 a 1940. Va presidir una junta gestora de les JONS durant 16 mesos.
Es van emetre informes
sobre veins i es depura al carter
i es confisca ca l’Arcis. La
depuracio dels ajuntaments fou rapida, els desafectos en deien. Per
reintegrarte tenies que tenir l’aval de la FET i las JONS. el 20 de maig
de1939, donaven 8 dies per fer desapareixer tots els retols en catala. Es
commemorava amb carater oficial espanyol, el dia dels caiguts, del SEU, de la
raza, de la hispanidad i del aixecament.
1940.- es fa el
primer intent d’escalar la Trona. La priemra via amb constancia es la de
Cerda-Riera el 1960.en l’actualita n’hi hna 15 vies obertesamb
diferentesdificultats.
1940.-Jaume Vila
propietari de flix, fou alcalde de 1940 a 1946. Cotxe de linea Ausio cap a la
Garriga,. Racionament i pocs productes de primera necessitat. Control del
blat i detencio de estraperlistes que transportaven patates. Es retorna Ca
l’Arcis al seu propietari “habilitada para prestar servicio a la españa
nacional”. Camp de furbol al MOlinet. Ocupen lafabrca i la botiga gent de fora,
treballadors dela fabrica des de 1940.
1942.- queda
colgat l’antic ggrau mercader i es construeix una pista fins 1944 per
540000.-mort marius torres que reposaen un monolit a san quirze. Poeta
simboliste, Joan sales li ulbica l’obra a mexic i lluis Llach li va musicar
canço a mahalta.
1943.- Joap
viaplana bachs entra com a regidor el 1943 al consistori presidit per Jaume
Vilai assolia la alcaldia el 1946 per la sordessa del alcalde. Porta la
electricitat al poble despres de gran pressio veina l el bisbe Modrego la va
venir a inaugurar. aquell any es contracta el primer arquitecte municipal i
Josep Ballarin instala el primer cinema estable al municipi, el cinema Royal
que portara baralles en els dos sectors del poble. Amb un autocar
participen el 1952 al congres eucaristic de Barcelona..
1945.- Puig,
Ferrer de sant feliu feia reparacions a Bigués.
1948.- les
gitanes feien prediccions a sota l’alzina de cal l’arcis. Els gats no podien
amb totes les rates que hi havien. J Puig, al masnou tenia unapartida per
mantener els gats. Segur que a bigues tambe.Puig va morir el 49.
1950.- va ser
rellevat per el Jou Ribas el seu fill que ho aprofitava tot. El metge va
serJoan Guasch fins el 1956 qu el entgede la SSSS va ser Josep Orfila que vivía
Sent Feliu, anava caminat, i ho va serho fins 1956. Receptavasmepre arangades.
1953.- El 8
de gener de 1953,s’nicia el mandat de l’alcalde Francesc Garolera que fa neixer
l’escola. En el seu mandat hi van haver ho d’altres millores fins 1964. Propietari del primer
camio chevrolet transportaba tan
llet com era ambulancia. Cofiscat per la
CNT. De la guerra del marroc a caporal del somatent de
riells. La proposta de construccio tant a bigues com a riells
era del 1957. Bigues de baix va demanar que es fes l’escola al turo. Perque a
baix era mes pla hi havien mes nens. Al 1957 hi havien 1064 habitants.
1954,. Es
constitui la darrera rao social amb el nom de Puig. Pulles i bernades amb
750000 pesetes i dedicada a hilaturas de tejidos de algodón, 4cv,fuerza luz i
central hidroeléctrica fins la disolucio el desembre de 1962.
1955.- 1170 ha
de cultiu,cereal de seca. Avui en dia hi ha rec i cultiu de seca. Hi ha 42
explotacion ramaderes en les que destaquen 17 de vacas i 16 de porcs. Els 70 la
industria era pa, fusteries i ferres. Comença la cantera i a can barri hi han
fusta, estampacio, cosmética i pedra natural. Els comerços solen ser
alimenticis. La poca varietat s’explica per els dos nuclis urbans i granollers
que atrau molt. En canvi els restaurants tenen molt predicament entre els
domingueros. Per el mateix no hi ha cine ni teatre.. cotxes de linia i dos cementiris.
Pertany al a baronia de montbui des de 878 reconquerit i repoblat per guifred
el pilos. Montbui pertanyia a Barcelona.
1956.-La llei
del sol de 1956 denega el primer pla general d’ordenacio que pretenia incloure
un 70% de sol urba.
1956.- La fabrica Puig pulles y bernades redueix
plantilla des de 1956 a 1962. A l'estiu és passa de 1340
hab. a més de 7000. 18 ares en segona residencia. El 97% són
plantes baixes.
1957.- Hi havien
apuntats 61 treballadors.
1960 disminui la
produccio de llet per la modernitzacio i queda reduida 1000 caps de vaca
holandesa i 14000 vedells d’engreix. Hi havia 160000 caps d’aviram que es mante
en explotacio tradicional produint 1500 dotzenes d’ous i venen se al mercat
3000 oques, pollastres i gallines i 500 conills de terme mig. El 1901 amb
Francesc maspons, es crea la cambra agrícola del Valles agrupan propietaris
masovers i arrendatris, constituin se com a grup de pressio. El 1986 hi havien
1212 tractors comprats amb credits, una mitja superior al percentage catala. El
anys 70 el camp ocupava 4525 treballadors. El 1984 es superaven els 10000
milions de pesetes. Tots els empresaris agraris es dediquen tambe a una altre
activitat. El preu es la sobreexplotacio de la familia pagesa. El 1902 els
propitaris es conreuen la terra i les vinyes. Aixo explical poca incidencia del
moviment rabassarie al Valles oriental
1960-1973.- Els
23 paletes pasen a 136 i es construiren 954 habitatges principalment a bigues i
Santa Eulalia. Es detura la construccio amb la crisi. Van disminuir en 100
pagesos i els carros foren substituits per els tractors. El 1932 la zona
concetra la meitat dels talers, exactmant 1785 sobre un total de 3783. Ni la
guerra ni la experiencia revolucionaria va afectar sensiblement la tecnlogia,
si salvem els bombardeijos i els incendis provocats per republicans. De fet els
estudiosos diuen que la col.lectivitzacio va millorar algunes coses. El
periodie autarquic va ser poc competitiu. De tal manera que al 1960 ja nomes
quedaba la meitat de la industria que no s’havia renovat. Industrias
complentaries eren la construccio, el blanqueig i la fusta, establerta el
1880 Granollers. I entren les primeres metalurgiques. A Aiguafreda el
1920 s’instal.la una fabrica de material textil. Neix jesu Cano l’autor de El
Berti. Flaixos d’una singlera.
1962,-
Expedientedeparo el 12 de setembre on es donen de baixa 51 persones mes que son
els de la foto del llibre amb el joven de la ultima etapa.tanca la
fabrica definitivament.tothom esta d’acord qeue ls productes que feien eren
de gran categoría, de qualitat….
1964 ja tenen un
mestre i una mestra.
1964.- ISIDRE
PRAT I bACHS, alcalde de 1964 al1976 , agent d’asegurances i propietari de can
corona i alcalde contra la seva voluntat. Gran expansio moltes vegades il.legal
urbanísticament que no va aconseguir frenar.Pero l’escorxador, l’embotelladora
o les industries de can barri van fixar la poblacio al municipi. S’instaura el
cos de guardia municipal i la recollida de escombraries, Pont de la pineda i
cami de can flix. Forma la primera llista de cdc a les eleccions, fou president
de la societat de caçadors i funda l’agrupacio teatral el manelic. La boira
finalmen decideix que l’escola es faci al turo. Sempre pero hi va haver hi una
proposta per el carrer Anna mogas 60 abans carrer argemi. Enric blaje cedeix un
espai de casa seva
per fer hi escola.del pis de ca l’adzet es pasava a l ‘escola de1962
ntra. Sra. de Montserrat a partir de les nenes de 2
anys. Van começar 50 alumnes i una sola
professora. El 78 Riells va tancar i van tornar a no caber hi.
1967.- Can
Traver es restaurant.
1970.-El pla de
1970 fou denegat el 1974 per existencia del camp urbanizable, falta de
estructures de red viaria i consideracions de tipus morfologic.
1974.- Mort
Carles Sindreu, molt vinculat a l’Ametla: Sota els cingles de Berti, el Valles
obre les ales”.
1974.- Poc ha
quedat a bigues dels moviments del pSAN 1974 i el JRC i el PSUC. el transport
facilita l’arribada, el 1916 del modernisme, el maxim exponen arquitectonic es
m j mraspall des del 1903.(la bobonera). 1911. Al valles es va sortir a
caçar frares. Aquí Sant Feliu va pasar a 2906 habitans. Em aquests 27 anys
Bigués no es mou de 1088 a 1069.
1976, al inici de la transicio es
l’alcalde miquel Bosch i valls que es mante fins 1992. morint sobtadament al
renovar el seu 4rt mandat.
1976.-Tampoc
s’aproba el 1976. No es podien aceptar 75 vivendes per Ha. S’incluia a sol urba
la parroquia, rieral, can pruna, mont paradis i riells. Tambe sol urbanitzable
programat i no programat. Es senyalava una reserva natural dels cingles de
Berti i Puiggracios. Davant la 3ª negativa recomana preparar la documentacio
conjuntament amb la generalitat, direccio general d’urbanisme. 10 anys sense
plantejaments. Bigues, valles oriental, 44 km de Barcelona, 13 km de granollers
i una altitud de 309 m. Es dividi en Mollet, vall del tenes i riera de caldes
per un cens de 25000 hanitants. El terme municipal te una extensio dde 28,67
km2. El tenes que neix a Castellcir salta a sant miquel del fai dels 450 metres
als 175 de santa Eulalia de ronçana. Berti 600m., puiggracios 807 m i turo de
l’arbocer 576, a tocar del’ametlla. Desemboca al Besos. Dos fonts
importants,l’avenco i les barbotes i un afluent el rossinyol. Protegit del vent
del nord i amb la marinada la temperatura mitja oscila sobre el 15º. Oscilan de
30 a 34 a l’estiu i 0 i -3 a l’hivern. plou 70 dies a l’any, 654,22 mm i neva
un cop cada dos anys nomes. Es pot apreciar el Triasic de 300 i 400 m i el
granet que puja sobre el Eocenola vall es una finestra tectónica. Cap el
torrent de can Bori el tria es tranquilitza i es recobert per el cuaternari. El
triasic te plecs jurasics molt decapitats i acaba amb el paleoceno de riells.
750 has. de pi pinyoner i carrasco deixen molt terreny de cultiu agrícola. De
roure i encines 280 has. El riu de sauces, chopos i alamos. El sotabosc romani,
aliagas, enero, retama, tomillo,…
1978 es descobreix el jaciment iberic a
can Badell
1978.-El turisme interior destaca amb la
declaracio de parc natural el berti el 1978, arrelant l’esperit excursionista.
L’automovilisme propicia les excursions i l’hosteleria, aixo com les segones
residencies a partir dels 60. Prohoms s’establiren per les seves vacances al
voltant de les termes de la garriga i caldes, que el 1844 la reina Isabel II
feien estades amb la seva mare maria cristina.
1980 escola de segon ensenyament depenent
de la mancomunitat-
1981.- Entre el
1981 i 86 el fenomen segona residencia i les millors condicions de vida
beneficien en principi a Bigués, que esta entre les tres poblacions de mes
creixement pero tambe de mes envelliment fins arribar aprop els 9000 censats .
Amb 260000 el Valles representa el 4% del total. Ben entrat el segle XX es
conreava el camp amb formes tradicionals. L’empenta del segle Xx va fer ampliar
l’extensio,reduint el guaret, amb noves plantes i extenent el regadiu.
Policonrreu per mercats internacional. La vinya es molt destacat pero tambe
l’olivera, els fruiters i l’horta. La vinya va pasar de 1860 a 1888 de 5200
hectareas a 8200 comercialitzant uns 85000 hectolitres. El 1878 un petit focus
de fil.loxera a san Celoni s’extengue per la comarca fins el 1895 acabant
amb tota la produccio. Pero ja no fou substituida. Cereals, llegums i farratge
ocuparien bon part dels camps coincidin amb la baixada del preu del vi. (200ha)
i l’oli 50 ha. L’avellaner i l’ametller ocuparen la resta.
1981.- estrena
de 26 de setembre
1981.- oda al
rellotge de bigues, ramon romeu I roca
1981.-concedeix
ajut económica.el 5 agost de1981
1985.-El 19 de setembre de 1985 es
contitueix la societat histórica cultural de bigues i riells que recopila
material i recupera festes. LaCasilda regenta la botiga fins que es jubila el
2003.
1986.- nº. 21de
comunitat cristiana
1988-1993 els naixemens i defuncions
anaven parelles amb un 5 per mil
1991 la vall te empadronades 14.476
persones, el 6% els vallesos.L’extensio es de 76,52 km2 que representen el 9%
de la comarca, 850km.Hi havien 10207 vivendes i eren 189 hab, per km2. Bigues
amb una extensio de 28,67 km2, tenia 2787 hab que voia dir una densitat de
97.21 km2. Amb 3 anys va tenir 1000 hab, mes.
1991 un 25% del cens no sap parlar catala
1991.-Animals usuals: mules, matxos,
eugues. Cavalls, bous que porten de guarniments collar, argolles, retanga,
bastet,s ofra, ventrera, morralles, sarria, lobarda,escumelles, ballesta, jou
de cap,esquella i colard’ovella,xarxa de porcs, forradora de mula i joc de
coll. Carro de braç i escala Carro petit d’escala, carro de trabuc, tartana,
carreta de bous, colar de picarols, la moriscada,llums de espelma. Buro i
mosso. A l’hivern netejava el bosc i tallava arbres. Feia servir destral,
xerrac gros. Xerrar d’esporgar i aixo l’escorçador- El rossec per arrosegat amb
el podall i les cadenes d’arrosegament. L’entrecador una clau de ferro.
Entracor, torcer lleugerament. La llima per afilar terres. Costals, feixols de
llenya. La garrrotera La gabella A les carboneres hi anave amb les escumelles.
Una carbonera necesitava 4 o 5 homes i es començava per l’ull de la carbonera.
Amb la pila a torrar es trovaben els bitllets. amb la pujada del foc, el feien
saltar. Quan el fum era blau es girava tot i feien rescaldar la pila un dia
mes. El carbonet es carbo menut per cuines i brasers. La matança. El porc es
degollat amb un Ganivet afilat amb la broca d’afilar. la pala d’escatar ell
porc per la pell. Ganxons per penjarlos i el banc per matar bens i la manxa per
inflarlos la pell. Vermell empeltador per empaltar un arbre la primavera-les
abelles i el rusc comença quan la reina posa el primer eixam. Es deia que el
rusc ja feia la mostra. Es partia l’eixam i es fumava amb la maquina de fer
fum. comencen a fer les bresques de mel.en 21 dies eren ben plenes i
s’haviad’escorxar el rusc. O escapçar. Amb el bordador estallaven les bresques.
I es feien esplemes i el canem un cop separat la gramutja i els posaven en
aigua per amarar lo. La bregadora es un banc de fusta. Per segar la falç, el
volant i la dalla engañada a un rampi s’afilava amb l’enclusa i el Martell de
picar. Es desmontava amb una clau i les argolles. La sega. Els segadors amb el
brido i la pedra d’esmolar volants. L’escoplet i el didal a lama i el garrrot
per lligar les garbes lligades amb el venci. O tambe en creu- les garberes
apilades eren modelons o serralles.un sol animal arrosegava el trill i despres
desfeia la batuda amb les foques de palla, els homes feien el forcat. El paller
el feia un pallerarie.un cop acabat hi penjaben el ganxo de la palla o hi
clavaven el xerrac. El rampi destriava la menudalla. La forca pala enlaira el
gra de la palla el 1900 la maquina de ventar gra substitui el vent i el posava
a la tremuja diposit de fusta. Els grapissos queien per els costats. El
xerracar del bestiar en deien la pallada. La maquina d’engrunar el blat de
moro. La tardor. El celler i l’elaboracio del vi massa volum per el petit
museu. Aixi que bigues o reparti entre el trull de can saperes. L’oli es posava
al cofíns d’espart. La pasta a la decantadora i es separava de l’aigua per
decantacio. El pa. L’enfornaven amb la pala de fusta al costat de lallar de
foc. A la cuina hi havia paelles de diferentes mides. La dels rostilons . la de
fer truites, la de torrar castanyes. El plater i el cullerer de fusta, la
llosa, les forquilles, les culleres i el cullerot. El ratllador de patates, la
ganiveta de llescar pa i objectes de vidre com la gerra per guardar el cossit,
el gribrell, la cassola de fang, la gerra de llard. La mesura o caso. El
molinet de moldre, el sifo, la lletera, la botella del licor, la gibrella de
peu per les necessitats dels majors. Els clemastecs ferro per aguantar la
caldera d’aram. I pala de fusta per remanar. Les eslleves, els tres peus
amb manecs, el fogo de fang, la manxa per encendre, els esmolls, el torrapa, el
ventall i la pla. I l’magatall amb el panet de puiggracios i els esclops.
L’escalfor s’obtenia amb la paletadel braser, o l’estufa de llenya. Fogo de
petroli i el ganxo per moure les rotllanes, L’estufe escalfapanxes i planxes
amb peu. Les llums. De petroli, d’esperit de vi, d’espelma. Mobles. Llit
de fusta. Dues maletes de vimet. Bagul de roba. Rellotges de ratera. Guardiola
de fang. La maquina de cosir i la tapadora.. La mainada jugaba a la baldufa i
la rotllana de ferro. La sort. Ferradures de mula o de burra a la porta de la
masia. Setrill d’oli per untar i la clau per descargolar rodes de tartanes. Maquina de
lavatives als animals i tenallas per ensassar als bous. Corriola per pujar pesos o, un ternal i bomba de
bombar aigua. Mesures, perscapous, extintor i Claus. Ah i unes balances
romanes. De pages i la pedra per escairar blat. sedas de farina, de fer
cigarrrets,els quintos, i les urnes per les elecions. miralls i peu de sabater.
Les zones agraries s’urbanitzaren especulativament destrossant de forma
caotica, bigues, santa eulalia i lliça d’amunt.
1991.-Octubre de 1991 es cel.lebra el
primer aplec del castell de montbui i la tardor a la terra els formigos,
fileres de llenya i brossa del bosc esteses al camp la fanga feian de manec de
fusta i forma de t la fanga embrionada per les terrres fines magalles per
regar, aplanar,cavar,treure herbes…acroplano, llapan mes ample magallons mes
petits l’estaca feia sots per plantar rascle amb pues per estarrrosar el camp
ensofradora reforçar leplantes amb sofre aplanador espres del rascle palo de
fer patates per sembrar llavors pala de fer sots per plantar arbres arpelles
per uniformar el camp es feien els orellons per estorrasar el solc l’arada
supoça un gran avenç que s’enganxa a un animal amb la forca la rella en
forma de triangle per llaurar l’arada de Badalona ho feia tot l’arada de rodes
solcava mes fons estripadora. Arada moderna manadors el guano era l’adob
emprat. Sembraven de deus maneres eixam escampan o a solc amb els orellons
1992.-Josep Maria Pastalle i Cañadell,
mestre, agafa la alcaldía el 1992 per la mort de Miquel Bosch fins el 2006 en
que entraren els socialistes amb Elena Argemi. Durant el seu mandat, adscrit a
CDC, Bigués ha experimentat un gran creixemnt al ferse viviendes les segones
residencies. Tambe els alumnes han augmentat espectacularment obligant a
ampliar les escoles Bressol i Puput, aixo com l’institut i el pavello esportiu.
Tambe un pla general pendent d’aprovacio posava fi quasi definitivament al
contencios de la pedrera. …
1994.-el punt mes alt dels cingles, el
puigfred 947 m. l’any del greu incendi.
1995.- el turo de la cuspinera domina el
figaro i separa el sot del Bac i el sot del montmany.
1997.- Estatua de bronza d’en Josep Pla de
Tomas Atienza, sentat en un banc esperant que dexin anar l’aigua de la cascada
1998.- la nova campana es diu Clara.-
2003.- es troven documents de la fabrica
al fer les obres de l ‘hotel de la moli un fals sostre de canyes i guix.
2011. El gorg d’en Jeroni apareix a la
película Germanes de Carol Lopez. Joan Vila i Massague assoleix la alcaldía
governant en minoría (6 regidors de 13).
2015.- El 24 de maig de 2015 torna a
encapçalar la candidatura de CIU
2015.- Joan Galiano d’ERC, guanya
l’alcadia amb 4 regidors i 1082 vots. Constitueix govern pactan amb
PSC i BIRSIP, obviant els 4 regidors de CIU i els 903 vots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada