simular

Darrere de la taxa freda del risc de pobresa a Catalunya -d’un 19,2% segons l’Idescat- hi ha la realitat de l’estigma que acompanya les persones que la pateixen. Algunes iniciatives, però, busquen amb tenacitat dignificar situacions que sovint són difícils de quantificar en l’estadística però que són tristament habituals entre les persones més vulnerables. És el cas de l’Olivera de Badia del Vallès, una botiga social que neix per acabar amb les grans cues al carrer per aconseguir un lot tancat d’aliments que, en moltes ocasions, no responia a les necessitats reals dels beneficiaris. O de La Trobada, un restaurant que serveix àpats a persones en risc a Terrassa.

L’Olivera és un simulacre de supermercat amb carretons inclosos i prestatges amb els productes perfectament endreçats i col·locats, que quasi responen als conceptes més bàsics de màrqueting comercial. No hi falten els productes frescos, que arriben directament de l’hort comunitari. Els euros s’han substituït per uns punts que l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament atorga en funció del perfil de cada família i les seves necessitats i circumstàncies. Són els usuaris els que decideixen què comprar i en què gastar els seus punts, sempre amb un dia i una hora concertats per evitar cues. És un requisit necessari si es té en compte que el servei atén 352 famílies, que sumen més d’un miler de persones.

“Hi havia una gran filera, havies d’esperar el teu torn”, recorda la Hamida Ejeaidi, usuària de l’Olivera i ara també voluntària. La Hamida va decidir col·laborar amb el projecte perquè estava deprimida, només sortia al carrer per fer gestions i portar els nens a l’escola, i sosté que l’Olivera l’ha ajudat molt.

Una xarxa solidària local

La regidora de Benestar Social, Maria José Granados, explica que el projecte “busca empoderar les famílies”, que troben en aquest nou espai “un punt de trobada on participar i xerrar de tot, tant dels nens com de receptes de cuina”. S’ha convertit en una xarxa de solidaritat sustentada per voluntaris que afavoreix la sociabilització.

L’experiència de Badia del Vallès no és el primera ni l’única. La situació econòmica d’alguns ajuntaments ha portat les corporacions locals a afinar l’enginy i sumar el teixit social. És el cas de La Trobada, conegut com el restaurant del temps, que impulsa l’Associació Local d’Entitats per a la Inclusió (ALEI), formada per una xarxa de 27 entitats de Terrassa. Cada dia hi passen més de 60 persones, més de la meitat de les quals reben més que un menú que paguen amb el seu temps. El projecte brinda un acompanyament a persones en risc de pobresa.

“La idea era fugir del menjador social”, concreta el coordinador de l’establiment, Pau Consola, per a qui La Trobada suposa la convivència de dos mons: el d’aquells que treballen i el d’aquells per als quals l’atur s’ha convertit en una situació cronificada. El restaurant ofereix un espai relacional, compartir taula, i una teràpia ocupacional.

Consola posa les xifres sobre la taula. El perfil majoritari són homes d’entre 45 i 55 anys, aturats de llarga durada i aïllats. L’altra cara de la radiografia és el 42% dels usuaris del temps que surten del projecte perquè han trobat feina.

Mauricio M.L. forma part del grup de beneficiats per La Trobada. Fa dècades havia sigut cambrer, les mateixes que fa que és a l’atur. “A partir dels 50 ets un zero a l’esquerra”, lamenta. Les setmanes que fa que és dins La Trobada li han servit per sortir de casa, tenir alguna cosa a fer i sentir-se útil.

La Marta de los Santos és d’una altra generació, però s’ho mira de la mateixa manera, com “una ajuda”. El cop de l’atur la persegueix amb dos fills i espera que el seu pas pel restaurant serveixi per trobar feina i llogar un pis. Com diu el Mauricio, “cadascú té la seva pròpia tempesta i La Trobada és un port”.

Tot i així, aquest projecte no és viable econòmicament. Obren a la seu dels Minyons de dilluns a divendres als migdies amb un menú de 8,90 euros. De nou les xifres es posen sobre la taula. El 60% són menús del temps, i el 40%, pagats: un delicat equilibri que s’hauria de revertir. Volen créixer, tenir més espai per acollir més gent. I per això el projecte busca nou local.

En quatre anys han atès unes 300 persones en risc d’exclusió social, amb una mitjana d’entre 70 i 80 participants per any. Passen de mitjana mig any amb la gent de La Trobada i així coneixen de prop totes les funcions del restaurant, que complementen amb formació amb les entitats que hi col·laboren. “Hi ha llista d’espera”, assegura Consola, que reconeix que la gent que ha passat massa temps esperant el que més valora no és el plat a taula, sinó ocupar el temps.