Fats Domino

Ala coral enguany cantavem una canço seva. I'm walking. Es mot bona. I la seguiren cantant. Fats Domino, tota una llegenda del rock'n'roll, ha mort aquest dimecres als 89 anys a Nova Orleans, segons informa la cadena de televisió  WWL-TV, que cita fonts familiars. Pianista, cantant i compositor, Fats Domino va ser un dels pioners del rock'n'roll, influència decisiva per al desenvolupament del gènere i referent per a músics com Elvis Presley.

Nascut a Nova Orleans el 26 de febrer del 1928, Antoine Dominique Domino va conjugar la música de Nova Orleans, el 'boogie-woogie' i el blues, i el resultat va ser aquell rock & roll primigeni en què el piano era el gran protagonista. Criat en un entorn familiar molt musical (el seu pare era violinista), Fats Domino es va donar a conèixer més enllà de Louisiana amb el tema 'The fat man' (1949), punt de partida d'una carrera molt exitosa, sobretot durant els anys 60 i 70. Piano, saxo, baix i bateria va ser la formació que va marcar els primers anys de Fats Domino. Èxits com 'Ain't that a same', 'Whole lotta loving' i 'Blueberry hill' el van situar entre els artistes més populars i venedors dels Estats Units. 

L'alegria rítmica de Fats Domino va ser fonamental per a la consolidació del rock'n'roll com a estil. La seva feina, juntament amb la de Little Richard i Chuck Berry, va contribuir a què una generació de joves músics afroamericans canviés la història de la música popular als Estats Units. El camí que van obrir es va convertir en hegemònic durant la segona meitat dels anys 50 amb la irrupció d'Elvis Presley i Buddy Holly, entre d'altres músics blancs.  

La trajectòria de Fats Domino va ser frenètica fins a finals dels 60. En poc més de quinze anys havia situat una quarantena de cançons als primers llocs de les llistes d'èxit. Després, però, va anar administrant les gires i les produccions. Fidel, físicament i en esperit, a Nova Orleans, Fats Domino va patir les conseqüències de l'huracà Katrina, però no va abandonar la ciutat.