S’estén la desolació i el sentiment s’imposa. És mal moment per a la política, però és quan més falta fa. La tristesa i la ràbia de molts ciutadans són immenses per la humiliació exercida al govern de Catalunya. La fiscalia va marcar el camí i una jutge representant del veritable poder a Espanya ha empresonat un govern legítim i elegit democràticament. Sense temps per preparar la defensa, fent una valoració conjunta de les cautelars, el vicepresident, set consellers i un exconseller entraven a presó per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. L’Estat serà implacable amb els que van gosar pacíficament deixar en evidència la seva veritable naturalesa, la repressió violenta contra ciutadans que protegien urnes.
L’estratègia dels durs és provocar un desbordament del carrer i és justament ara quan és més important que mai mantenir la calma per evitar noves mesures repressives que serveixin de coartada per arrasar la Generalitat sense data de caducitat. ¿Qui pot dubtar que molts ultres desitjarien veure l’exèrcit als carrers de les nostres ciutats per mantenir, pretesament, una calma que mai s’ha perdut, excepte amb l’extrema dreta? L’únic instrument serà el civisme. Especialment, fins al 21 de desembre, quan es podrà abocar de manera constructiva el sentiment d’humiliació i la necessitat de construir un futur digne i un país seriós. Mentrestant, Sr. Millo, no jugui amb la democràcia i accepti el que decideixin els catalans el 21-D, votin el que votin. No només si li agrada el resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada