curts de mires

Socialistes i populars van consumar ahir l’amenaça i van deixar els vuit diputats del Partit Demòcrata Català sense grup propi al Congrés. Els dos principals partits espanyols han sucumbit a la pressió de Ciutadans i del nacionalisme espanyol més ranci, que va incendiar les xarxes amb el hashtag #GolpistasNiCongresoNiSenado després que el Parlament desobeís el TC amb l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent. Evidentment, es tracta d’una represàlia política, ja que hi havia escletxes jurídiques per justificar el grup propi per al PDC, i tant socialistes com populars s’havien pronunciat en privat a favor de concedir el grup als demòcrates.

En un primer moment, el més perjudicat és el partit del president Puigdemont, que perd visibilitat, recursos i capacitat de maniobra política a Madrid. Però amb aquesta jugada, que denota mal estil i una mirada molt curta sobre el problema català, el PP i el PSOE han convertit també en impracticable el Congrés de Diputats, ja que no hi ha cap majoria operativa per aprovar lleis que no passi per la gran coalició. La paràlisi, doncs, està servida i serà inevitable.

Però també Francesc Homs ha de treure conclusions de tot plegat. El paradigma polític ha canviat i no es pot esperar res del PP i el PSOE. L’era de l’intercanvi de favors i els pactes de sotamà s’ha acabat. El que hi ha és una confrontació en tota regla, en què cadascú ha de jugar les seves cartes de la millor manera possible. I l’aritmètica parlamentària ha atorgat als diputats independentistes catalans una capacitat de bloqueig com no l’havien tingut mai. Si els partits polítics espanyols rebutgen tractar-los amb la mínima cortesia parlamentària, és just que es respongui amb una estratègia de no col·laboració fins que les coses canviïn. Homs ha d’aconseguir que el seu pas al grup mixt no sigui vist com una derrota sinó com el senyal que el procés sobiranista avança de debò. Són ells els que han de quedar retratats. I els que ara han de demostrar que són capaços de trobar una sortida a l’atzucac actual de desgovern.

Durant molts anys els diputats catalans sempre han estat disponibles per treure les castanyes del foc al PP i el PSOE. Ha arribat l’hora que demostrin que, sense aquesta ajuda, són capaços de sortir-se’n.