El silenci i l’aura de misteri que envolten els cementiris, una mena de pau inquietant, atreu i encurioseix cada cop més gent. Però la seva veritable riquesa recau en els monuments de gran valor artístic que sovint amaguen dins les seves parets i en els personatges històrics que hi descansen. Per això, els últims anys ciutats d’arreu del món han optat per potenciar aquests espais i convertir-los en una nova atracció turística. I la realitat és que cada cop reben més visitants.
Europa va ser pionera a potenciar el turisme de cementiris, o necroturisme, i a organitzar visites guiades, a través de l’Associació de Cementiris Significatius d’Europa (ASCE), que es va crear l’any 2001. Poc després, l’any 2007, els membres d’aquesta associació van crear laRuta Europea de Cementiris, amb l’objectiu de destacar els cementiris d’aquest continent que val la pena visitar. Actualment, en aquesta ruta hi ha associats 63 cementiris, localitzats en 50 ciutats de 20 països europeus.
Barcelona va ser la primera ciutat d’Espanya a incorporar-se en aquesta ruta, amb elscementiris de Montjuïc i del Poblenou, que ja organitzaven visites turístiques des del 2004. “Tant l’associació europea com més endavant la ruta es van crear amb l’afany de realçar la riquesa i el patrimoni artístic dels cementiris, que han viscut molt temps amagats”, explica Jordi Valmaña, director general de Cementiris de Barcelona i membre del comitè executiu d’ASCE. “És una manera de posar aquest patrimoni al servei del visitant”, afegeix.
En el cas d’Europa, els cementiris són, en moltes ocasions, els testimonis de grans catàstrofes que han castigat el continent durant segles, com les dues guerres mundials, però també en conserven trets positius, com les expressions de diferents corrents artístics – Neoclassicisme, Romanticisme, Modernisme...–, que es veuen plasmats en els diferents conjunts escultòrics i arquitectònics. En aquesta particular ruta es poden visitar les tombes de personatges tan il·lustres com el filòsof Jean-Paul Sartre (al cementiri parisenc de Montparnasse), el compositor Ludwig van Beethoven (al Zentralfriedhof de Viena) o el pintor Joan Miró (al cementiri barceloní de Montjuïc).
En el cas de Barcelona, segons explica Valmaña, aquest tipus de turisme ha crescut molt. L’any 2001 es van comptabilitzar 1.500 persones a les visites guiades als cementiris i, en canvi, el 2015 n’hi va haver unes 18.000. “S’ha fet molta campanya, però el que més ha ajudat a aquest creixement ha estat el boca-orella. La gent se sorprèn perquè quan visiten un cementiri descobreixen coses que no sabien. Això els agrada i fa que ho expliquin a altra gent”, comenta l’expert.
El perfil de visitants, en el cas de la capital catalana, són sobretot persones de mitjana edat, entre els 40 i 50 anys, i, tot i que hi ha algun turista, la majoria és gent autòctona. “A les rutes expliquem la història de la ciutat i del país dels últims dos-cents anys a través dels monuments funeraris –explica Valmaña–. Per exemple, a partir de la tomba d’un indià, expliquem tota la història dels indians”. Actualment, s’organitzen dos tipus de rutes, tant a Montjuïc com al Poblenou, una històrica i l’altra que combina història i art. “ Barcelona està en una situació capdavantera en aquesta classe de turisme i és una referència internacional”.
Més enllà del nostre país, però, també altres territoris d’arreu del món poden presumir de posseir espais meravellosos per al repòs i memòria dels seus morts. Tot seguit us oferim una selecció d’alguns dels cementiris més visitats de tot el món que s’han acabat convertint en atraccions culturals i turístiques de primer ordre.
Cementiri de Staglieno
Gènova, Itàlia
Aquest cementiri, situat dalt d’un turó, inaugurat el 1851, és un dels més grans i famosos del món. Les escultures i les obres d’art, fent honor al seu país, són el que fan especial aquest espai monumental. Entre d’altres, destaca l’escultura de l’ Àngel de Monteverde, i una còpia del panteó d’Agripa, que és als jardins del cementiri, dissenyats per l’arquitecte genovès Carlo Barabino. A més, entre els famosos enterrats en aquest cementiri hi ha Constance Lloyd, dona d’Oscar Wilde.
Cementiri del Père-Lachaise
París, França
Aquest cementiri, inaugurat l’any 1804, és conegut per ser el lloc de descans d’un gran nombre d’il·lustres, com ara Jim Morrison, Édith Piaf, Oscar Wilde, Marcel Proust,Molière, Balzac o Frédéric Chopin. També hi ha enterrat el dramaturg, escriptor i polític català Joan Puig i Ferreter. El cementiri dels artistes, com l’anomenen, posseeix una sèrie d’escultures que commemoren els caiguts durant la invasió nazi i els que van morir als camps de concentració. És tan agradable de passejar-hi –té 5.300 arbres–, que els parisencs el consideren un parc més de la ciutat.
Cementiri de Highgate
Londres, Anglaterra
En diuen el bosc encantat per la seva frondosa naturalesa i l’exuberant decoració. Va ser construït l’any 1839 amb l’objectiu de solucionar la manca de cementiris a la ciutat, a causa de la superpoblació, la pobresa i els atacs d’epidèmia d’aquells anys. Destaca per l’estil gòtic i l’arquitectura victoriana. El pare del socialisme, Karl Marx, els pares de Dickens i la novel·lista George Eliot són alguns dels residents més visitats del cementiri. Diuen que hi habita un vampir, però és força més probable topar amb un esquirol.
Cementiri alegre de Sapanta
Maramures, Romania
Creus de fusta de colors brillants donen a aquest cementiri un aspecte alegre. Però que no us enganyin els colors llampants: les tombes, a través de pintures una mica naïfs, mostren escenes de la vida dels difunts, i no sempre són agradables. Amb els epitafis passa el mateix. La majoria honoren el difunt, però d’altres en destapen secrets no gaire respectables. Podem trobar-hi frases com ara: “Una de les coses que més li agradava era asseure’s en una taula d’un bar prop d’una dona que no fos la seva”. Les tombes són obra de l’artista local Stan Ioan Patras, que les va estar construint fins a la seva mort, l’any 1977. Ara continua la feina el seu successor, Pop Dumitru.
Cementiri de la Recoleta
Buenos Aires, Argentina
Aquest cementiri, creat el 1822, és conegut sobretot pel mausoleu d’ Eva Perón, la que va ser primera dama argentina. Però no només per això, també inclou nombrosos i imponents mausoleus de marbre amb decoracions alçades i altres monuments de tota mena d’estils, de l’ art déco al barroc i el neogòtic. La seva entrada és també sorprenent: un pòrtic format per quatre columnes d’ordre dòric grec.
Antic cementiri jueu
Praga, República Txeca
Es va crear el 1439 i va anar creixent al llarg dels anys, però només en el nombre de persones enterrades, no en extensió. El cementiri va ser utilitzat durant més de tres-cents anys, quan els jueus tenien prohibit ser enterrats en cap altra part de la ciutat. Per aquest motiu, e ls seus cossos eren sepultats els uns sobre els altres, i hi va arribar a haver fins a onze enterraments al mateix lloc. Això fa que el cementiri estigui lleugerament alçat comparat amb els carrers que l’envolten. Des del segle XVIII no s’hi fan enterraments. I tanmateix, el gran volum de lloses que s’hi amunteguen impedeixen que molts puguin honrar els seus morts.
Cementiri d’Okunoin
Osaka, Japó
El bosc que envolta el mont Koya, una muntanya sagrada japonesa que acull el temple del monjo Kobo Daishi, fundador del budisme shingon, és l’origen d’aquest cementiri. Al voltant del mausoleu de Kobo Daishi, amb milers de fanalets d’oli encesos des de fa més de mil anys -diuen que no s’han apagat mai-, s’estén el cementiri d’Okunoin, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 2004 i també conegut per les nombroses estàtues aixecades al mig dels arbres. Si hi passegeu ben atents, veureu monuments dedicats als motius més inusuals, com per exemple als tèrmits morts per les empreses plaguicides.
Cementiri Nacional d’Arlington
Virgínia, els Estats Units
El cementiri militar d’Arlington és el reflex d’un tros de la història dels Estats Units. Hi descansen els soldats de totes les guerres, des de la d’Independència fins a les accions militars a Afganistan o l’Iraq. La imatge més famosa és la de milers de lloses blanques perfectament alineades, però la majoria de visitants que hi entren es dirigeixen a la tomba del mític president nord-americà John F. Kennedy i a la cerimònia de canvi de guàrdia a la famosa tomba del soldat desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada