un segle de turisme

Avui torneu de Menorca amb força "aftersoon" al damunt. ‘A FTERSUN’

Dels bronzejadors a la protecció total

Que a les platges no hi càpiga ni una agulla a totes hores indica que encara no som prou conscients de les conseqüències negatives de les radiacions solars per a la pell. I això que l’Organització Mundial de la Salut recomana que de les dotze a les quatre de la tarda ningú s’exposi innecessàriament al sol.

Tampoc és que ara passi com fa uns anys, quan en lloc de protectors usàvem bronzejadors i la gent feia autèntiques barbaritats per estar morenos. N’hi havia que fins i tot feien competicions d’estirar-se les tires de pell cremada. Però d’on ve, la moda de bronzejar-se? La va popularitzar la famosa dissenyadora Coco Chanel als anys 20, quan després de tornar a París d’un creuer pel Mediterrani ben morena va provocar que els milers de seguidores la imitessin. Fins llavors, però, tenir la pell ben blanca havia sigut símbol de distinció entre les classes altes. I encara ara ho és en moltes cultures del món.

L’ aftersun és un producte per a després de l’exposició al sol, que fem servir per calmar la vermellor de la pell cremada. Segons el dermatòleg Ramon Torné, les cremades són un dels efectes negatius del sol i a llarg termini poden provocar càncer, a més de ser una de les principals causes d’envelliment prematur. Per tot plegat Torné adverteix de la importància de “prendre menys el sol i protegir-nos sempre”, no només a la platja.

AGOST

Vacances a l’agost no, gràcies

Cada vegada hi ha més gent que no concentra les vacances a l’estiu. Ara es viatja menys entre juny i setembre i es fan més escapades durant la resta de l’any. Les ciutats ja no es buiden tant, especialment Barcelona, on aquest any la zona blava ja no serà gratuïta a l’agost, el mes de vacances per excel·lència des del boom del turisme de masses: al principi els adults només tenien una o dues setmanes. No va ser fins al 1983 que a Espanya es van regular els 30 dies de vacances pagades.

APARTAMENT

L’empremta del totxo al litoral

A principis del segle XX, la segona residència era un luxe reservat a les capes altes de la societat. Els burgesos de l’època van popularitzar la compra de torres a la zona del Montseny o en llocs on arribés el tren. El fenomen es va estendre durant el desarrollismo franquista, però no va ser fins al boom constructor dels anys 80 i 90 que la classe mitjana hi va poder accedir en massa. Aquesta onada va avançar “amb independència de la legislació vigent” i va tenir efectes molt perjudicials per a l’entorn, sobretot al litoral, com recorda el professor de turisme de la UOC Francesc González. Les urbanitzacions il·legals van proliferar.

Segons les últimes dades del cens, el 2011 hi havia prop de 3.680.000 segones residències a Espanya. Avui, amb la construcció al ralentí per la crisi, ha aparegut l’alternativa de treure rèdit a pisos i apartaments amb l’economia col·laborativa. Empreses com Airbnb intenten trobar un encaix legislatiu.

‘AU PAIR’

Aprendre un idioma i viatjar a cost zero

La feina d’ au pair durant l’estiu és un clàssic entre el públic més jove. Espanya és el país que més au pairs exporta a tot el món. És un invent francès que consisteix a intercanviar allotjament i manutenció per un servei, normalment tenir cura dels infants de la casa i ajudar en les feines domèstiques.

Hi ha agències que posen en contacte famílies i joves, especialment noies. Ara, les pàgines web els estan agafant el relleu. Venen el producte com les vacances perfectes: aprendre un idioma sense haver de gastar gaires calés.

I és que, a més d’ au pair, molts joves que encara estudien aprofiten l’estiu per fer calaix amb feines com monitors de lleure, socorristes, cambrers, professors de repàs, cangurs... Fins i tot la Generalitat té una borsa de treball online de feines d’estiu.

BALNEARI

Les aigües termals no passen de moda

Un dels moments d’esplendor dels balnearis es va donar entre meitats del segle XIX i els anys trenta del XX. Marc Gil, professor d’humanitats de la UOC, explica com l’expansió del transport, en especial el ferrocarril, va ser clau a l’hora de reduir distàncies i permetre els desplaçaments de les famílies benestants a les zones d’estiueig.

En aquells moments havien arribat a Catalunya els corrents mèdics provinents d’Europa, com l’higienisme o el vitalisme, que aconsellaven anar a fer cures de salut en aigües termals. Poblacions com Caldes de Montbui o la Garriga en van sortir beneficiades, ja que van crear una infraestructura d’oci que atreia la burgesia catalana del moment.

Amb l’esclat de la guerra es va acabar aquesta esplendor, però a partir dels anys seixanta i fins avui s’ha anat popularitzant cada vegada més, amb els paquets turístics de l’Imserso i el desig de moltes parelles i famílies de disfrutar d’uns dies de relax.

BICICLETA

El transport mític de la infància

Qui no ha fet mai una bona becaina veient el Tour de França o la Vuelta? El so pausat i monòton de fons, les imatges repetitives i la calor són el còctel perfecte per gaudir d’una bona migdiada. L’estiu i la bicicleta sempre han anat lligats de la mà.

Durant generacions, molts infants han descobert el seu primer camí cap a la llibertat quan l’han après a fer servir. Primer al carrer de casa, després pel poble i, finalment, fent excursions més enllà dels seus límits coneguts.

El somni universal de tenir una bicicleta ja es retratava a la pel·lícula espanyola Las bicicletas son para el verano (1984), en què el petit Luisito insisteix durant tota la pel·lícula que n’hi comprin una, tot i l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.

Avui dia, lluny de perdre la tradició, la bicicleta s’ha situat a mig camí entre el lleure, l’esport i el transport utilitari i, a més, cada vegada més persones opten per redescobrir els pobles i paisatges fent cicloturisme a l’estiu. La sensació de llibertat que viuen segueix sent la de sempre.

BIQUINI

Una revolució aquàtica i explosiva

La invasió de turistes estrangeres que es va viure als seixanta, sobretot a la Costa Brava i la Costa del Sol, va portar una de les revolucions més grans de tots els temps: el biquini. De fet, quan va néixer, ara fa setanta anys, ja es va dir que aquest invent “seria més explosiu que la bomba de Bikini”, en referència a les proves nuclears que s’estaven fent aleshores a l’illa del Pacífic.

La realitat és que en els últims cent anys la moda de bany ha canviat molt. A principis de segle XX, les nostres avantpassades anaven a la platja amb camisons blancs, mitges i sabatilles. Per acabar-ho d’adobar, acostumaven a anar fins a l’aigua dins de casetes sobre rodes, transportades per les seves donzelles.

Als anys vint, la moda aquàtica del moment eren els pantalons de franel·la i els vestits decorats amb llaços i puntes, que acostumaven a pesar molt quan es mullaven. Més tard, als anys trenta, la firma Jantzen va fabricar els primers banyadors d’una sola peça. Un preludi que acabaria amb el biquini, dues teles de roba que amb el temps s’han anat empetitint fins a límits inimaginables.

CÀMPING

A Catalunya som els reis del càmping

Els càmpings són un invent relativament recent. Després de la Segona Guerra Mundial, la febre del turisme es va escampar per tot Europa i anar de càmping es va convertir en una opció assequible per a les classes populars.

A Catalunya, el fenomen va triomfar des de ben aviat si tenim en compte que dels 115 càmpings que hi havia a Espanya el 1960, 72 eren aquí. Actualment n’hi ha al voltant de 250. L’èxit es deu principalment a la proximitat per als turistes francesos, belgues, holandesos i alemanys. A més, els càmpings catalans són molt atractius perquè solen estar ubicats en espais de gran valor paisatgístic. Els últims anys han canviat molt: han ampliat els serveis i les activitats i han incorporat les estades en bungalous, amb una creixent demanda en detriment de les tendes de campanya.

CANÇÓ (DE L’ESTIU)

Els ‘superhits’ dels mesos més càlids

A principis del segle XVII era força popular Els tres segadors i la dama, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps i la mestressa, impressionada per la visió de la seva falç, enviava la criada a acordar una cita. I és que un cop enllestida la collita, era el moment de l’esbarjo i de les danses. Però som al segle XXI i tot ha canviat molt. Ara la cançó de l’estiu va lligada a la desconnexió vacacional i a la desinhibició. La cançó de l’estiu és la que se sent a totes les festes majors, la que sona a tota hora a les emissores de ràdio i la que es balla al gimnàs. A l’Espanya dels anys 60 triomfaven cançons com Cuando calienta el sol o el Sapore di sale de Gino Paoli. També arrasava el francès Georgie Dann. Després van arribar molts altres hits, com Aquí no hay playa o Devuélveme a mi chica. Aquest estiu triomfa el reggaeton romàntic d’Enrique Iglesias: Duele el corazón. I ara qui decideix el hit de l’estiu ja no són les ràdios sinó YouTube, que és el nou termòmetre.

‘CELEBRITIES’

La premsa rosa envaeix l’estiu

Viure les vacances dels famosos forma part dels nostres estius. Sabem on van, què fan i com vesteixen a qualsevol hora. Són tafaneries que ens fan somiar en iots pel Mediterrani, cases luxoses i festes VIP. Sigui la reialesa, esportistes o artistes de la faràndula, tots passen per l’imperdonable filtre de la premsa rosa.

Tot i que havien existit les anomenades revistes de cròniques de salons, no va ser fins als anys quaranta que van començar a aparèixer revistes setmanals com ¡Hola!, Semana, Diez Minutos o Lecturas. Més tard, la premsa del cor es va convertir en un autèntic fenomen de masses amb l’aparició de mítics programes de televisió com ¡Qué me dices!, Aquí hay tomate,Corazón Corazón o el més recent Sálvame.

Cada estiu hi ha temes i celebrities que són seguits amb devoció. Potser aquestes vacances estarem entretinguts amb la recent separació d’Alba Carrillo i Feliciano López, o les picabaralles entre Olvido Hormigos i Alessandro Lequio. La premsa del cor tindrà l’última paraula.

COLÒNIES

Més de 100 anys de tradició

Cada any Sant Joan marca un punt d’inflexió en la vida dels nens i nenes. S’ha acabat el curs escolar i comencen els casals d’estiu, les colònies o totes dues coses, l’una darrere l’altra. Com a responsable de l’àrea d’accions socials i educatives de Fundesplai, Carles Xifra remarca la importància d’“aquest espai de trencament amb la rutina i de descans dels infants, que necessiten canviar de ritme i d’escenari de la seva activitat frenètica diària”. Cada any, a Catalunya, més de 250.000 nois i noies participen en activitats d’estiu.

Les colònies infantils tenen un pes importantíssim al nostre país i una tradició de més d’un segle. Les primeres experiències daten de principis del segle XX, quan l’Ajuntament de Barcelona va començar a organitzar colònies enfocades a qüestions assistencials per compensar mancances sanitàries i higièniques, un model que van copiar moltes altres poblacions catalanes. Es tractava que els fills de les classes populars tinguessin l’oportunitat de sortir al camp, de gaudir de la natura.

Durant la dictadura franquista tot va quedar aturat i no va ser fins a finals dels anys 60 que, des dels moviments de lleure -agrupaments escoltes i esplais-, es van començar a tornar a impulsar colònies, campaments i rutes, però ja enfocats a l’educació en valors, inclosa l’estima per la natura. Des que vivim en democràcia, aquestes activitats cada vegada s’han fet més populars, fins al punt que actualment, entre participants i monitors, prop de 100.000 catalans viuen aquesta experiència durant l’estiu. Fer una activitat d’aquest tipus, assegura Xifra, implica allunyar-se de la família, cosa que “fa possible que els nanos guanyin seguretat i autonomia”.

CUCURUTXO

Els gelats de la nostra infància

Els gelats són sinònim de vacances i d’estiu. Sens dubte, aquesta simple barreja d’aigua, llet, crema de llet i sucre és una de les temptacions més esperades per tots els nens des de fa generacions -i per molts adults-. A principis de segle XX els gelaters refrescaven l’estiu transportant amb carretes les seves produccions artesanals. Un d’ells era Fernando Sintes, que el 1940 va obrir La Menorquina, un clàssic. També són mítics els polos que van fer tornar bojos els nens dels vuitanta, com el Twister, el Cola Jet, el Drácula o el Frigodedo. Avui dia, el món dels gelats intenta tornar als seus orígens apostant pel producte artesanal i 100% natural, fins i tot casolà.

DEURES D’ESTIU

Els quaderns: un clàssic qüestionat

No hi ha consens dins la comunitat educativa sobre si infants i adolescents han de fer deures durant l’estiu. Cada escola fa el que creu més adequat, tot i que Victòria Gómez, vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, té clar que cada vegada hi ha menys tendència a posar feines de vacances.

Les escoles amb una pedagogia més innovadora no en posen, ni per les vacances ni durant el curs, sinó que proposen als alumnes un llistat de lectures o projectes de recerca d’informació sobre algun tema que els pugui interessar. Els centres més tradicionals, en canvi, encara acostumen a recomanar el clàssic quadern d’estiu, que segons Gómez fa anys tenia raó de ser per fer un repàs però que ara està desfasat perquè “moltes escoles treballen a partir de projectes”. De fet, els quaderns, que van aparèixer a mitjan dels anys 30 a França, no deixen de ser una proposta educativa per repassar cal·ligrafia i operacions matemàtiques, uns deures molts similars als que també feien alguns -no tots- dels nostres avis i besavis.