Comences el segon any de la teva vida. Ahir ho varem celebrar força. Vaig convidar a la Rosa i logicament no va venir, doncs te altres feines. A casa em demanen que t'expliqui les coses que passen però son lletges, almenys li semblen a l'avi i no es poden explicar. El mes important d'ahir es saber que la tieta avia Anna, se'n va al Senegal. Potser hi haurem d'anar tots al final. Es el dia dels morts. Alguns ho volen arreglar i diuen que encara estan vius pero en forma de cendre. També ha estat el final terrible de la meva relació difícil i complicada amb la Rosa.Ho deixo escrit a banda, perque els meus biografs ho incorporin quan creguin convenient. En paral·lel ha començat el boicot a la meva presentació del folleto de versos. Ja us explicarem a mida que vegi com avança. Avui era un dia per pensar en els cendres, que al final no se sap de qui son. I pensem poc en els avis. En com eren, com patien , la seva joventut, la dictadura, els fracassos personals, com s'estimaven , o no. No nomes pensem en el concepte avis en universal. Ja comence a fer anys que van desapareixer. I els recordes nomes per uns detalls, per un gest, per una frase típica. I t'entristeixes per no haver aprofitat mes el seu "pou" de sabiduria que deia l'avi Joan. Cap d'aquestes presencies dels avis i besavis, s'han extereoritzat en el rifi rafe que ha montat la Rosa avui al seu poble davant de la meva presencia. També començaran a aprendre aquest any que es la vergonya i la poca idem. Si tots tinguéssim un consell d'avis a casa, o passarien les coses tal i com van. De fet poques vegades acabes sent besavi,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada