els amics

No en tenien prou dedicant-se a l’art o el seu ofici. Ramon Casas i els seus amics van marcar la cultura del seu temps fent d’editors i promotors culturals, entre altres tasques. I, també, fent de l’amistat gairebé una forma d’art. Aquests són els quatre grans amics de Ramon Casas.

01 Santiago Rusiñol

Només amb una escena, la d’un periodista comunicant a Ramon Casas la mort del seu gran amic, Santiago, i la incredulitat i el dolor amb què ell ho va rebre, n’hi ha prou per entendre l’amistat profunda d’aquests dos grans pintors. Tots dos provenien de famílies benestants i tots dos van defugir els camins que tenien marcats per lliurar-se a l’art. Ramon Casas i Santiago Rusiñol estan considerats com dos grans renovadors de la pintura catalana. Mentre que per a Casas tot van ser facilitats, Rusiñol va haver de superar l’oposició familiar inicial.

La glòria de tots dos està guarnida amb estades mítiques a París, de les quals Rusiñol va deixar testimoni en les seves cròniques, i les nits llegendàries a Els Quatre Gats. També per les exposicions conjuntes de Rusiñol, Casas i Clarasó al llarg de dècades. I per episodis més curiosos i que reflecteixen la força de la seva amistat. Com es podrà veure en una exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí a l’estiu, després de passar tres setmanes pintant entre les ruïnes del monestir de Poblet l’any 1889, van emprendre la volta a Catalunya en carro. I quan Rusiñol va tornar a Barcelona, va decidir canviar de vida i va marxar a París.

02 Pere Romeu

No va ser ni pintor ni escriptor, però, així i tot, Pere Romeu és una de les figures més emblemàtiques del Modernisme. Alt, barbut, amb el cabell llarg, ha passat a la història gràcies, sobretot, als retrats que li va fer Ramon Casas, al cèlebre Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem i també als cartells amb què s’anunciava Els Quatre Gats i les sessions d’ombres xineses que s’hi feien. Però Pere Romeu va ser més que l’encarregat d’aquesta taverna mítica. Una altra de les grans fites de l’Any Ramon Casas és Les set vides de Pere Romeu (A Contra Vent), una biografia monumental amb què el filòleg i polític Josep Bargalló recull la personalitat polièdrica d’aquesta figura. Fill d’una família d’indians de Torredembarra, el que més crida l’atenció de Pere Romeu és que quan va tancar Els Quatre Gats es va lliurar a la seva gran passió: l’esport. Abans d’obrir la cerveseria del carrer Montsió, ja havia regentat un gimnàs, on havia exercit de mestre d’esgrima. Ramon Casas i Santiago Rusiñol van ser, a més de socis en el negoci, els testimonis del seu casament, celebrat a la catedral de Barcelona i oficiat per Jacint Verdaguer. Quan va deixar la feina d’hostaler, va ser un dels directius de l’Sportmen’s Club, la primera gran entitat esportiva catalana, i va organitzar i participar en les primeres curses automobilístiques del país. Després de morir va circular que ho havia fet en la misèria. Però no va ser així. És cert que va morir de manera prematura als 48 anys víctima de la tuberculosi, però tenia un concessionari de cotxes al passeig de Gràcia.

03 Josep Meifrèn

Es té constància de les sessions d’ombres xineses, dissenyades per Casas, que es feien a Els Quatre Gats. La figura principal és la de Pere Romeu. A més dels espectacles que es feien a la cerveseria, aquest cartell explica més coses. L’home que hi ha en primer terme, amb un bigoti molt poblat, no és una invenció, un personatge qualsevol per quadrar la composició, sinó un gran amic del pintor: Josep Meifrèn. A més de sortir al cartell, va construir les ombres xineses de Casas -es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 27 de novembre-. Josep Meifrèn va ser odontòleg, com el seu pare, i ha quedat eclipsat per la figura del seu germà, el pintor Eliseu Meifrèn. A més de dedicar-se a la medicina, era un gran amant de les arts i va ser un dels fundadors de L’Avenç. La gran amistat que van mantenir es remunta a la seva joventut. Casas va retratar Josep Meifrèn per primera vegada en la seva etapa més primerenca, cap a l’any 1883. Dos anys després Meifrèn l’acompanya quan la família es trasllada a Vernet perquè el pintor faci uns dies de repòs: “Si no fos per en Meifrèn no podria resistir l’avorriment perquè aquí no hi ha res per veure”, va escriure Casas en una de les seves cartes. I el 1891, quan Casas va tornar del seu viatge a París, va passar una part de l’estiu amb els germans Meifrèn a Sitges.

04 Miquel Utrillo

Pintor, periodista, escriptor, promotor cultural... Com les de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Josep Meifrèn, la figura de Miquel Utrillo és representativa de l’efervescència de la cultura catalana en temps del Modernisme i d’unes figures que assumien funcions molt diverses. Miquel Utrillo va ser un dels fundadors d’Els Quatre Gats, juntament amb Pere Romeu, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Però s’havia format com a enginyer, i al llarg de la seva vida també va ser el promotor, amb Ramon Casas, de les revistes Pèl & Ploma i Forma. A més, com un dels directors artístics de l’Exposició Universal del 1929, va ser un dels impulsors de la construcció del Poble Espanyol.

Pel que fa a la relació de Miquel Utrillo amb Ramon Casas, es van conèixer a través de Santiago Rusiñol. La seva amistat també té un vessant ombrívol. Utrillo va ser també l’intermediari en les operacions immobiliàries que un altre gran amic de Casas, el magnat Charles Deering, va fer a Sitges amb la intenció d’instal·lar-hi una segona residència i la seva valuosa col·lecció d’art. La primera part del conjunt de Maricel va ser l’antic Hospital de Sant Joan Baptista. Però quan Deering es va assabentar que Utrillo havia posat al seu nom prop de 20 cases que li havia encarregat que comprés, i que va fer el ronso a l’hora de regularitzat la situació, l’amistat entre els tres es va trencar i la col·lecció de Deering no va arribar a Sitges.