avenç cientific

Un equip de científics dels Estats Units, Corea del Sud i la Xina han fet un pas de gegant en el que s’anomena edició genètica, una tècnica que permet modificar el codi genètic en embrions humans. En concret, han aconseguit corregir un error genètic que provoca una malformació cardíaca que, al seu torn, pot arribar a causar la mort sobtada d’esportistes i persones joves. Una fita científica que obre la porta a curar alguns tipus de càncer i fins a 10.000 malalties rares provocades per la mutació d’un gen, però que alhora col·loca la humanitat davant d’un abisme ètic. Quin és el límit acceptable per a la manipulació genètica d’embrions humans? En quins casos s’accepta i en quins no? Qui ho decideix? Serà igual en tots els països? Com evitarem la creació en massa d’humans a la carta?

Ara mateix aquesta tècnica, anomenada també CRISPR, és il·legal, però aviat caldrà afrontar el debat, no només com a societat, sinó com a espècie. La possibilitat de poder triar, gairebé programar, com volem que siguin els nostres fills és una novetat absoluta en la història dels sàpiens. Ja no es tracta de selecció natural o evolució, sinó de modificar a voluntat un ésser humà que encara no ha nascut.

Davant d’aquest escenari, és inevitable recordar el fantasma dels superhomes i de l’eugenèsia que van practicar els nazis amb les races que consideraven inferiors. La igualtat dels homes és un dels principis sobre els quals es fonamenta la civilització occidental i és completament irrenunciable. Qualsevol avenç científic ha de ser compatible amb el manteniment d’aquest valor universal.

D’altra banda, no es poden tancar els ulls a la realitat científica. De la mateixa manera que el descobriment de la fusió nuclear ha servit per crear armes espantoses, però també per proveir energia, l’edició genòmica ha arribat per quedar-se i hem de vetllar perquè el seu ús serveixi per millorar la qualitat de vida dels humans. Això sí, una tecnologia amb un potencial tan pertorbador només s’ha de poder portar a terme sota un exhaustiu control públic que asseguri que totes les persones hi poden accedir en igualtat de condicions. Perquè si a les diferències socials existents hi afegim, a més, diferències en la qualitat genètica, estarem a un pas de crear superhumans i el seu revers més tenebrós: subhumans.