Artur Mas va començar el dimecres etzibant miquels a tort i a dret a González, Aznar i Zapatero en l’entrevista que li va fer Esther Vera, i va acabar el dia a la primera festa d’estiu del PDECat. L’acte per a convençuts i amics del partit es va muntar al Castell de Rubí. Als mitjans de comunicació, com passa massa sovint en aquests casos, només se’ls va deixar entrar per a quatre fotografies inicials, dues imatges de recurs i bona nit i tapa’t. Lògicament, quan d’un lloc te’n fan fora o no t’hi deixen passar t’agafen més ganes de saber què s’hi cou. Atès que per deu euros et garantien sopar i música, era fàcil entrar-hi. A l’hora dels discursos, Artur Mas va insistir que era el moment de la unitat dels sobiranistes i que vindrien mal dades. També a nivell de partit va ressaltar que calia estar junts en aquestes hores importants.
Mas va insistir que era el moment de la unitat dels sobiranistes i que vindrien mal dades
Mentre la festa feia el seu curs, una veu masculina des de fora el castell es dedicava a cridar consignes unionistes. A vegades en positiu, a vegades més insultants. A estones se l’entenia i d’altres no tant però, en qualsevol cas, no deixava de ser un corcó fora d’escena. En un moment de l’argumentació de Mas, l’home va trobar el punt i a part just en la respiració de l’expresident per cridar un “ Viva España ”, ben col·locat, que va sentir tothom. La resposta de Mas, immediata, va ser: “ Manque pierda ”. Es va guanyar, de bon tros, l’ovació de la nit. Certament, el pim-pam en la resposta, dit per acte reflex i apel·lant al cèlebre eslògan del Betis, va ser ocurrent i simpàtic. Ni en un guió preparat haurien trobat un gir tan rodó. Va semblar, fins i tot, que ell es quedava parat del seu propi gag. Per la seva rapidesa d’enginy, a alguns assistents els va semblar que no era la primera vegada a la vida que feia aquell acudit. O potser no era cap broma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada