Mira sera la primera escriptora castellana que et poso al blog. Te 55 anys, es lleva al mati, es vesteix de mexicana i escriu. Ara ha presentat Los besos en el pan. A casa trobaras d'ella Las edades de Lulu, la seva primera novela, i Los aires dificiles. Almudena Grandes. Cap dels seus temes fins ara m'han matat, pero era una socialista lluitadora i que ara escriu la primera post guerra civil de 6 tomos, i va per el quart. La actual va de les victimes de les crisis del segle XX, presentat per la Milagros Perez OLiva, coneguda de l'avi del Pais i que diu que les vicimes no son precisament d'un barri humil de Madrid. S'havia presentat a la comunitat de Madrid i va perdre per molt. Va ser un reves pero diu que encara conserva a mala bava. El que ha aconseguit la crisi es que el pobres ho son igual ara pero mes docils encara. De la guerra hem heredad la dignitat de la pobressa. Abans no feia vergonya, ni humillava, ni era paralitzant. Ens van dir que seriem rics per sempre hi ens van convertir en desagradables i horteres. Hem trencat amb la tradicio, amb la tecnologia i no ens vindra a ajudar ningu per molt que seiem a la vorera del carrer. Les mobilitzacions sempre son contra alguna cosa, no per crear res. Nomes ens defensem com els equips dolents. Hem heredat el pitjor del franquisme i son els seus nets qui aguanten elpoder.. Este que ser valent per demanar ajut i valent per aceptarla. Escriu en presente d'indicatiu perque diu que aixo es com boxejar amb el lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada