mamar

Es molt important per vosaltres. I tu es veu que no ho podies fer be, per que tenies la llengua una mica agafada. el dimarts t'operen, be res un petit tall i de moment com els gatets, amb una xeringue. El que no entenc es com una cosa tan senzilla,amb els hospitals bons que tenim (Sant Joan de Deu ho es) no tenen un protocol on es miri aixo sistematicament. I aixo no es res. Com aquesta noia, l'Aida que torna correr per les muntanyes sis anys despres d'operarse aquesta si del cor. Pero va estar a punt de dir adeu, perque va esperar fins el dia del seu anniversari, quan va fer 11. Ara participa a la Transplant Run. son cinc kms solidaris i no sap si els podra correr tots. Alguns els acabara caminant. De fet el miracle ja li van fer. El cor ja porta 20 anys que no li falla. La recuperacio va ser molt dura, pero un dia va poder pujar al Canigo. abans no podia ni pujar les escales de casa seva. A tres mil metres d'alçada ja no es pregunta com al principi, qui havia tingut que morir perque ella visques. Tens un cor sevilla li deien els doctors.Despres de 12 hores d'operacio, es va sentir, enfonsada al llit, bategar el nou cor de cap a peus. Va vencer amb sort per ser la primer de la llista el virus que li produia la parada cardiaca. Va estar mecanitzada amb funcionalitat zero. I despres, el regal....de la vida.Ay! aquests hospitals.