Roland Barthes

Dijous vinent faria 100 anys. Era el meu ídol de semàntica a la facultat. Deia que el llenguatge amorós tremola de desig. Es bogeria i deliri. Als anys 70 deia que l'amor es inexpressable. Es l'embolic del llenguatge. Es a la regió de la bogeria on es alhora massa i massa poc, excessiu i pobre. L'amor es subversiu. Cap discurs aten avui l'amor-passió. Es d'una solitud extrema. La societat ho considera obscena i el desacredita no dotanlo de sentimentalitat. Els moderns diuen que es una transgresio que et deixa sol i exposat. Han invertit els valors. Barthes va abandonar el seu estructuralisme i marxisme inicial per la desconstruccio, la practica i la subjetivitat de l 'escriptura. Biel Mesquida havia traduït Incidents, llibre pòstum que inclouria un diari eròtic del 79, Vetllades a Paris. A casa trobareu "El imperio de los signos", " Elementos de semiologia", "Investigaciones retoricas", i  La semiologia. Ben rebut entre els catalans, amb molt bones traduccions de Vidal Alcover i Marti Pol, el Pompidou li va fer una retrospectiva el 2002. França va publicar una edició sencilla de les seves obres completes i el mon va descobrir una referent intelectual de la critica,, semiologia, moda,assagista, escriptor, literatura, fotografia, pintura, filosof, pensament i creacio contemporanea.