I monges sueques

Avui t'han operat,Tallat una mica de frenillo de la llegua perquè puguis xuclar millor. Frenectomia m'apunta el pare. Has de millorar la manera de mamar i poc a poc diu el pare et podran treure el suplement. Jo et diria que no deixessis res si pots, encara que els vegis cansats de donart'el, perquè t'has de fer molt gran ,tant com l'Annia. Avui i fen cas del que deia ell, et copiaré un article del meu gran mestre Ramon Barnils, desaparegut als 61 anys i una gran pèrdua per el periodisme català. El 14 d'abril del 83, es fotia al Ciero amb els bisbes catalans. "Deia, el nomenament de monsenyor Ramon Torrella i Cascante, Català del baix llobregat, d'arquebisbe de Tarragona, ha portat una bafarada mes de nostàlgia: la de la celebre campanya de 1966 en favor dels bisbes catalans. Ens haviem quedat sense el llegendari monsenyor Gregorio Modrego Casaus.-havia vingut a Sarrià a fer missa a les monges americanes i l'avi Jaume li havia obert la porta del cochasso negre amb que el duien,- aragonès, bisbe etern de Barcelona, personatge en alguna de les novel.les de Joan Marse. Hi  havia consum i abundància,els catòlics catalans eren al carrer, la democràcia es feia i l'ocasio va semblar i resultar, escaient per organitzar gresca. Qu vaser considerable. Nomenat bisbe de Barcelona, monseyor Marcelo Gonzalez Martin, , natural, vei i entusiasta d'alla enllà, es va muntar una campanya, que ,amb el lema "volem bisbes catalans", va traspasar tota mena de fronteres. De moment va fracasar perquè don marcelo va prendre possessió del ramat barceloní, però ja en aquell primer moment s'endevinava que aquest Pastor, que feia mes joc amb la mesta que amb el cabreram mediterrani, faria poca carrera. Efectivament , al bon home li va costar d'instal.larse al carrer del Bisbe i per començar malament es va instal.lar lluny de la catedral, en un convent de monges del carrer Ganduxer, per d'amunt de general Mitre. Als caps de setmana si que va baixar però per 4 dies: el van fer primat de l'Estat i fins i tot en el seu discurs de comiat va fer referència a la campanya que l'havia acollit, l'havia acompanyat durant el seu pastoreig per el que es veia no se'l havia pogut treure dels damunt ni alhora dels adeus. Adéu, Per la banda dels llops també va haver hi qui, gentilment va donar un cop de ma a la campanya de les ovelles, un grupet de noiets i noietes, una nit fosca, amb els civils controlats, van fer un castell com els xiquets de valls,al mur de l'ermita de sant Crist de Llaceres, al capdavall de l'Arrebassada i entrant  a sant Cugat. Van fer el castell, amb un pot de pintura, l'esprai no es va popularitzar fins dos anys desprès, per el maig del 68, van pintar amb lletres grosses una versió, que modestament crec millorada, d'eslogan tan cel.lebrat. El nou slogan feia així "Volem bisbes catalans i monges sueques". Encara ara s'hi un  si fixa, per sota dels repintats de l'ermita es nota la taca de pintura amb que van intentar esborrar la frase immortal. Fa 15 anys, el segon vers es manté a l'aigüera.