llegir i escriure

Avui he trovat un vers escrit a la Mery quan tenia dies. I una al Massana el 69, quna varem anar per primera vegada a Eivissa. Dic aixo perque ha passat pero tame pel que explicara ara la Silvia soler. Hi ha escriptors que, segons expliquen, mentre escriuen una novel·la no poden llegir-ne d’altres, perquè tenen por de deixar-se influir massa. Jo, si hagués de deixar de llegir mentre estic escrivint una novel·la, pràcticament no llegiria mai i, evidentment, no hi estic disposada. Procuro, això sí, triar amb molta cura les lectures que m’acompanyen mentre dura el procés creatiu. Si he de rebre influències directes, que siguin bones.

El que em passa, aleshores, és que llegeixo mantenint, podríem dir-ho així, tres nivells de pensaments. En el primer em concentro en la història que m’estan explicant i gaudeixo de l’estil del seu autor.

En el segon es produeixen algunes interferències inevitables: una idea, la construcció d’una frase o un adjectiu ben triat em remeten a un punt de la novel·la que estic escrivint i penso: “Això se m’hauria hagut d’acudir per resoldre aquell conflicte” o “Aquesta sí que és una bona manera de dir-ho” o “Quin encert, aquesta descripció! He de recordar-me’n quan n’hagi de fer una de semblant”. O, eureka!: tot s’il·lumina i de sobte veig clar que escriure aquell capítol en primera persona serà la solució de tots els mals de la meva novel·la.

És a dir, vaig prenent notes, de vegades mentalment, de vegades amb paper i llapis (o telèfon mòbil). Procuro, com us deia, aprendre dels que en saben i que això s’acabi notant en la meva producció.

Però, ai las, encara hi ha un tercer nivell de pensament, que es produeix si el que estic llegint m’està agradant molt. Aleshores, tot i que el primer i el segon nivell siguin positius, plaents i profitosos, el tercer nivell és desastrós, un drama. Perquè el tercer nivell de pensament és, en primera instància: “Que bo que és això que estic llegint”, i, immediatament i inevitablement: “Quina escriptora tan mediocre que sóc jo, que fluixa que és la novel·la que estic escrivint”. O, directament: “El que he escrit avui és una merda, ho esborraré”.

Si estic rellegint Natalia Ginzburg o Margaret Atwood o Alice Munro, lectures triades per deixar-me influir, em torno, doncs, una mica esquizofrènica, perquè la lectura em provoca, a la vegada, un plaer immens i un desassossec terrible. I recordo quan llegia lliure de tots els condicionants, amb un sol nivell de pensament que era dedicat exclusivament al gaudi lector. I, per un moment, voldria tornar-h