1. Sóc dels que creuen que es malinterpreta l’estat d’ànim dels qui aspiren a la independència de Catalunya. En general, no s’està cansat del procés. Elprocessisme ha sigut un invent dels que han de dissimular que l’havien entrebancat, o dels malfiats impenitents. El que s’està és impacient per arribar al final.
2. Insisteixo a dir que el principal adversari de la independència és la poca confiança en la pròpia capacitat d’aconseguir-la. I això sense comptar amb l’aversió al risc que es pot produir en el moment de la veritat. És l’esperit assertiu allò que s’encomana i s’escampa. La desconfiança l’han afavorit debats interns com el del RUI, perfectament prescindibles.
El principal adversari de la independència és la poca confiança en la pròpia capacitat d’aconseguir-la
3. La mobilització descentralitzada d’enguany m’agrada perquè trenca amb la temptació de voler competir contra nosaltres mateixos per veure si cada any som més. La cinquena gran mobilització no ha d’anar de batre rècords de Llibre Guinness, sinó que ha de mostrar la perseverança i fortalesa de les voluntats.
4. La unitat que es necessita, i la que es demostra cada 11-S, és la del poble. Ningú no pregunta a qui té al costat ni on ha nascut, ni què parla, ni què vota. N’hi ha prou sabent que es va en la mateixa direcció. Si, a més, els representants de les diverses formacions polítiques i institucions s’hi volen afegir, benvinguts. I, particularment, els que encara dubten.
La cinquena gran mobilització ha de mostrar la perseverança i fortalesa de les voluntats
5. En tot cas, abans de sortir de casa aquest Onze de Setembre, fem memòria. Tot això va començar com a resposta a la humiliació infligida durant l’aprovació d’un Estatut primer retallat a les Corts i després rebregat pel Tribunal Constitucional. Van creure que era l’oportunitat per acabar amb les aspiracions nacionals catalanes. I fa deu anys exactes que molts catalans van trobar que ja n’hi havia prou, i van seguir aquell clam de Joan Solà: “Plantem cara!” Ho va liderar una societat civil amb una capacitat exemplar d’autoorganització i profundament inspirada per centenars de testimonis de dignitat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada