A ITÀLIA s’ha fet un lloc als mitjans la història de la mort d’una noia de 18 anys per una leucèmia. Perquè tota mort jove és colpidora, però també perquè aquest cas planteja dilemes profunds. Quan l’hi van diagnosticar, els metges li van prescriure quimioteràpia. Com que la noia era menor, els pares s’hi van negar, perquè són partidaris de les medecines dites alternatives. L’hospital va reclamar i els tribunals els van prendre la pàtria potestat. Els pares van recórrer, la noia no va rebre quimioteràpia sinó un tractament alternatiu a base de vitamina C, i acaba de morir. La família ja havia perdut el fill gran per un aneurisma. I aquí, els dilemes. Hi ha gent que opta per medecines alternatives d’escassa base científica i rebutja els tractaments que sí que en tenen (tot i que tampoc ofereixen garantia de curació). Per als qui creiem en la ciència, això s’ha de poder combatre amb arguments. Si creiem en la llibertat, cadascú ha de poder prendre l’opció que cregui, si n’assumeix la responsabilitat i no perjudica un altre. Però, i quan parlem de menors? ¿Ho han de poder decidir els pares, sempre? ¿Ho ha de fer la societat i els jutges? Per això en parlen els diaris. Perquè és un drama i perquè aquests debats són importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada