area metropoitana

N’hi ha prou fent una volta pels carrers de Santa Coloma de Gramenet per entendre per què l’àrea metropolitana de Barcelona és territori de Ciutadans: als balcons és gairebé més freqüent veure-hi banderes espanyoles que plantes. La majoria dels més de 3 milions d’habitants dels 36 municipis de l’anomenat cinturó de Barcelona, delimitat per primera vegada als anys 60 i conformat en gran part per famílies immigrants espanyoles i de classe obrera, no és independentista. Però, malgrat l’èxit aclaparador de Ciutadans a l’àrea metropolitana en les eleccions del 21-D, no es pot passar un fenomen per alt: l’independentisme comença a fer forat en aquesta zona, de la mà d’ERC.

L’increment és petit: de 2 punts a Santa Coloma, 1 a l’Hospitalet, 1,7 a Badalona, 1,5 a Cornellà, 1,7 a Sant Boi... Però és significatiu. Si Ciutadans va aconseguir créixer el 21-D en territoris on fa dos anys hauria sigut gairebé impensable que ho fes -com Girona o Manresa-, l’independentisme ha fet forat en una de les àrees més espanyolistes de Catalunya. “Aquest fenomen era insospitat”, explica Josep Vallbé, doctor en ciències polítiques de la Universitat de Barcelona. “Entre Junts per Catalunya, la CUP i ERC han aconseguit prop de 106.000 vots més que el 2015 -explica-. D’aquests, 60.000 provenen del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i l’Oriental. Zones on era absolutament impossible”.

Fa anys que ERC intenta fer-se un lloc a l’àrea metropolitana de Barcelona, conscient que una de les claus per posicionar-se com un partit líder a Catalunya passa per tenir implantació tant al territori com a les grans ciutats. “Fa molt temps que estem treballant en aquest espai”, explica Sergi Sabrià, portaveu i cap de campanya d’ERC: “Ho hem fet reforçant el discurs social. Ens dona bons resultats, però lents. Costa, però ens sembla imprescindible”. D’aquesta voluntat neix l’aposta d’ERC per figures com la de Gabriel Rufián, de Santa Coloma i castellanoparlant. També la incorporació d’exsocialistes a les llistes del partit, com Ernest Maragall i Toni Comín.

Del PSUC a Ciutadans

La història política de l’àrea metropolitana dona algunes pistes per entendre aquest increment de l’independentisme com una tendència natural d’una part de la població, sobretot antics votants del PSC i ICV. “La lluita per l’autogovern es va gestar en aquests barris”, explica Montserrat Gibert, exalcaldessa socialista de Sant Boi. En aquest municipi es va celebrar la primera Diada de la democràcia, l’any 1976: “Hi havia moltíssima immigració, però en aquestes ciutats van tenir lloc les grans vagues per l’escola pública catalana”. Gibert va ser un dels 80 exalcaldes i regidors del PSC i ICV al Baix Llobregat que al setembre van fer una crida a participar en l’1-O.

“Un sol poble”. L’aparició d’aquest concepte s’atribueix a l’historiador i diputat Josep Benet, del PSUC, partit que va governar en bona part dels municipis de l’àrea metropolitana. “En una primera etapa ens vam preocupar moltíssim de buscar aquesta unitat social”, explica Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de la democràcia, del PSUC: “Això es va anar deixant de banda. Molta gent no ha pres consciència del que significa que Catalunya sigui una nació”. Per a Prieto, la “pressa” de l’independentisme ha afavorit l’ascens de Ciutadans a l’àrea metropolitana: “Ha primat més fer via que convèncer, i la gent s’ha enrocat”. Tampoc el discurs dels comuns ha sigut “convincent”. “Havien de ser més clars. Potser la manera de ser-ho és dir que no es pot anar tan de pressa, però s’ha de dir”, afirma.

Precisament, per al vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, el discurs “clar i nítid” és el que els dona bons resultats a les grans ciutats. “Treballarem per consolidar-nos en aquesta zona, on el vot és molt variable”, assegura, amb la mirada posada en les eleccions municipals. “Ciutadans es consolidarà en aquest territori”, considera el politòleg Ismael Peña: “Per la polarització del discurs nacional. No només per part de Cs, sinó també dels independentistes. Això se suma a un desencantament dels perfils socioeconòmics baixos amb l’esquerra, que no ha sabut donar resposta a les seves necessitats”. El cinturó roig és taronja, però el groc hi va fent forat.