levi's

Si veniu a veure l’encarregat de l’Eureka Innovation Lab de Levi’s, un laboratori de proves per a texans, en un antic molí de gra, heu de buscar unes mans amb una mena de manicura blava. Bart Sights té 51 anys, porta Levi’s però el seu tret més característic és el blau intens que li tenyeix les ungles, un color que, segons el dia, se li pot enfilar per les mans i els avantbraços. Aquest blau és del tint blau indi de fermentació natural, un anacronisme viu que a l’Eureka es guarda en cassoles, on s’escalfa amb làmpades calorífiques i s’alimenta amb segó de blat. El blau indi natural és delicat i, per tenyir els texans que Levi’s produeix en massa, s’utilitza principalment colorant sintètic. Les olles plenes de tint es conserven principalment com a font d’inspiració. Són un vincle amb una època passada que, atès el paper que va complir Levi’s durant els inicis dels texans, és un referent constant. “Això és d’on venim”.

Tot i que el nom de la marca s’associa amb la imatge dels emblemàtics texans blaus, Levi Strauss & Co. -que inclou Dockers- produeix més de 100 milions de peces a l’any que s’associen amb un nombre gairebé interminable d’estils.

El laboratori Eureka, que va obrir el 2013, és un dels seus centres neuràlgics, així com un grup creatiu centrat en la innovació, un lloc on es posen a prova nous tractaments, acabats i idees. Algunes de les seves creacions, com les col·laboracions recents amb les marques Mr Porter i Unionmade, són fetes a mà a l’Eureka, des d’on arriben directament a les mans dels consumidors; moltes més, però, es comencen a desenvolupar a petita escala a l’Eureka amb l’objectiu exprés d’acabar-ne produint desenes de milions.

A part de tines d’indi i un taller on els texans es tallen i es cusen a mà, al laboratori hi ha làsers i rentadores a les quals es poden introduir solucions d’enzims i fragments de pedra tosca per simular l’envelliment o bé gas ozó per destenyir els teixits. També hi ha premses tèrmiques i impressores digitals, aparells de tortura per comprovar la resistència i la durabilitat dels productes i peses de ferro de les de tota la vida per avaluar-ne l’elasticitat.

Al laboratori hi passen moltes hores. “És com una petita fàbrica”, diu Sights, que és expert en teixits. De fet, es pot dir que s’ha format en la matèria des de petit. El seu avi va fundar una empresa de lloguer d’uniformes i rentat industrial a Henderson, a Kentucky, i, quan estudiava secundària, Sights hi anava cada dia en sortir d’escola. Després d’acabar la universitat, va començar a treballar amb el seu pare a Sights Denim Systems, una empresa sorgida al caliu de la de l’avi, que, amb l’auge del mercat del texà de primera qualitat, va començar a llogar instal·lacions per prerentar texans a l’engròs a empreses. El projecte va créixer fins a esdevenir un laboratori de desenvolupament no gaire diferent de l’Eureka. Quan Sights Denim Systems va tancar el 2008, Sights va marxar a l’Índia per fabricar-hi teixits. A continuació, va anar a parar a Turquia, on supervisava el laboratori de Levi’s de la ciutat de Çorlu, el predecessor de l’Eureka. Com que les activitats de desenvolupament estaven situades a 12 hores d’avió de la seu de la zona de Bay Area, prop de San Francisco, la situació no era ni de bon tros ideal. “Abans de l’Eureka, els reptes eren molt més complicats”, recorda Jonathan Cheung, vicepresident sènior de disseny. “Es malbaratava molt material, molts esforços”, explica Sights.

Ara que té el laboratori tan a prop, Cheung s’hi deixa veure gairebé cada dia. L’equip de disseny s’hi desplaça sis setmanes cada temporada per treballar amb Sights, que encara dóna les gràcies en turc als membres del seu equip que el van seguir des de Çorlu. Sota la seva supervisió, un grup de 27 treballadors maltracten, desgasten, estripen, estiren, gasegen i apliquen raigs làser a texans. Tenen orígens diversos: la seva feina exigeix tenir tant coneixements de química com de disseny. Així, un empleat que ocupa un lloc clau va ser temperador de xocolata en una fàbrica de dolços; un altre, restaurador de mobles. En tot moment hi ha entre vuit i deu projectes de gran escala en curs. Cada model de texans té la seva “recepta” numerada, una guia que explica els processos manuals, químics i mecànics amb què ha sigut fabricat, els quals s’han d’organitzar, registrar i provar de manera sistemàtica.

Per obtenir uns texans d’aspecte envellit, cal fer un esforç ímprobe. Pensem en els dissenys amb estries a la zona de les cuixes. En el passat de la història dels texans, s’havia de treballar de valent per obtenir aquest efecte. Levi’s conserva un arxiu que es remunta al segle XIX en què figuren uns texans trobats en una mina amb unes estries tan profundes que només podrien haver-se forjat a base de pencar sota terra. L’equip de Sights els en pot fornir versions gairebé idèntiques. Els seus integrants porten texans nous, sense cap marca, fins que s’hi forma una pàtina i llavors els fan servir de model per reproduir-los. Així, produeixen texans amb història, amb un passat que s’ha imitat i infós als pantalons. Cheung diu que aquest desgast fals és “un homenatge a la condició humana”.

Les marques dels texans nous de trinca però amb aspecte de vells que portem són obra d’un empleat de l’Eureka, que les ha fetes amb paper de vidre a partir d’uns pantalons de mostra. I fins i tot en aquest procés es poden introduir innovacions. La tecnologia làser és capaç de gravar els pantalons cremant-los lleugerament per reproduir les marques, moltes de les quals estan dissenyades no només per imitar les dels texans vintage, sinó també per perfeccionar-les, enganyar l’ull i ressaltar la figura. És un procés que Sights compara amb la tècnica de maquillatge contouring o amb l’aplicació d’un esprai autobronzejador, però en una fracció del temps. L’avantatge del làser sobre el paper de vidre és que permet afinar més les gradacions de les tonalitats i fer marques semblants a les del teixit texà. De fet, Sights no sempre és capaç de distingir uns texans desgastats a mà d’uns de marcats amb làser. “Crec que, fa uns anys, quan vam construir l’Eureka, ens vam adonar que teníem una oportunitat de definir el futur”.